1. LA REPRESSIÓ FRANQUISTA I REPUBLICANA
1. INCERTA GLÒRIA (LA GUERRA CIVIL)
A la pel·lícula sortien moltes repressions per a les persones republicanes. Se les obligava a cantar
l'himne franquista, si no feien el que el dictador volia, les empressonaven, les castigaven i fins i
tot arribaven a morir-se. Vivien en continues guerres i lo pitjor de tot es que existia una
repressió social i de misèria. A la pel·lícula sortien moltes situacions injustes de misèria moral,
com quan uns policies van pegar a un avi perquè no savia la cançó, o quan pegaven a les pobres
dones i les perseguien. Els republicans estàven en una constant vigilància i es vivia temor al
carrer. La majoria de gent anava als tribunals i després a la presó. Les condicions a la presó eren
impactants i pobres. Al principi de la pel·lícula sonava una sirena per avisar la un poble republicà
i tots sortien corrents a amagar-se a un refugi sotaterra. Però dels avions van caure trossos de
pa, i com vivien una misèria econòmica molt pobre tots es van alegrar d'agafar el pa.
2. LAS 13 ROSAS (LA REPRESSIÓ DELS VENCEDORS SOBRE ELS VENÇUTS)
Les 13 roses van ser un grup de noies que van patir l'època del franquisme. Els seus noms eren:
Carmen, Martina, Blanca, Pilar, Julia, Adelina, Elena, Virtudes, Ana, Joaquina, Diosisia, Victoria i
Luisa. Els guardies les van perseguir quan aquestes noies van revolucionar-se i llençar papers al
terra en contra de Franco i la repressió franquista. Les van fer anar a la presó i allà les van
separar. Com que les condicions a la presó eren molt pobres i allà hi havien nadons que
necessitaven menjar, les 13 roses van demanar aliments per als nens. Els guardies no li van fer
cas i com a acte de revolució les noies van deixar de cantar l'himne franquista. Davant del
tribunal, les van condemnar a la mort per els seus actes revolucionaris i republicans.
A mi em van impactar moltes coses, però la què més va ser el final de la pel·lícula. Quan van
matar a les pobres noies d'aquella manera, com si fossin animals, em va sorprendre ja que es
una salvatjada el que van fer aquells homes. No s'ha de tenir cor per permitir treure la vida a
unes nenes d'aquella manera tan bruta.
2. 3. MEMÒRIA HISTÒRICA.
Els meus avis són molt joves i no van viure cap repressió franquista però els meus vesavis si. Per
part del meu pare, els meus vesavis eren pobres i la dictadura de Franco els va afectar. Tots els
meus vesavis i avis eren republicans. El meu vesavi tenia uns amics que eren veïns i un dia se'ls
van emportar a la presó a dos amics que eren molt amics seus. No sé si els van matar però ja no
es va saber res d'ells. El meu avi també m'ha contat que coneixia a una dona republicana del
poble que era parella d'un guàrdia civil franquista.
Als meus vesavis els hi perjudicava la dictadura, no tenien llibertat i havien de treballar molt per
portar el pa a casa. Els meus avis vivien en Andalusia, treballaven al camp, tenien el seu hort i els
seus animals. A casa no es parlava molt de temes polítics, a vegades es queixaven de la política
però no profunditzaven en l'assumpte, cadascú anava a la seva. La meva àvia es preocupava per
fer el menjar i cuidar dels nadons però no podia fer res contra la dictadura. El meu avi sortia
cada dia a treballar.
Els meus pares són bastant joves i no van viure la mort de Franco. Però els meus tiets i avis
suposu que estarien contents i aliviats de la seva mort, encara que quedava el sentiment de por.
Tot i que a la meva família no hi ha hagut moments forts de repressió, recorden els seus amics
del poble que si ho havien viscut. Amb la mort de Franco l'esperança va tornar a casa i a tota
Espanya.
