Treball sobre Memòria Històrica, Xavier Elies Navarro 4ESO IES Matilde Salvador Castelló de la Plana

1. Treball d’una
Memòria
Històrica”
ÀMBIT LINGÜISTIC
Com vivien els nostres Iaios en els anys
50-60
Tècnica de investigació en entrevistes
Professor: Francesc Mezquita Patuel
Alumne: Xavier Navarro Notari 4 ESO D
1

2. Índex
1.-Introducció. Pag: 3
2.-Biografia dels entrevistats. Pag: 4
2.1.Iaios Paterns de Sueras
• José Navarro Jover Pag: 4
• Trindad Porcar Moliner Pag: 4
2.2.Iaios Materns d’Onda
• Elies Notari Momplet Pag: 5
• Conxa Durà Marqués Pag: 5
3.-Política i records de la Guerra Civil. Pag:
6-7-8
4.-Vida Laboral dels entrevistats. Pag: 8-9
5.-Com es divertien. Oci. Tradició Musical Familiar. Pag:
10-11-12
6.-Tipus de Formació dels entrevistats: Pag: 13
6.1. Familiar Pag: 14
6.2. Institucional. Pag: 14
7.-Relació d’Homes i dones a nivell Pag:
15
7.1. Social. Pag: 16
7.2.Política. Pag: 17
7.3.Laboral. Pag: 18-
19
2

3. 8.-Bibliografia: Fotografies. Pag: 20-
21
9.-Opinió Personal. Pag: 20-21
1.-Introducció
Aquest treball ha sigut un poc complicat ja que he tingut
que arreplegar tota la informació en un quadern i després
he tingut que intentar ordenar tota la informació que els
meus iaios m’han donat. D’algunes coses no els agradava
parlar, però d’altres coses estaven contents de contorna-ho.
Crec que ha valgut la pena fer-los l’entrevista i he entès
algunes coses del per que i de la seua manera de viure i
d’entendre la vida, molt diferent a nosaltres, conformant-se
en el que tenien i feliços de fer la vida que feien.
Encara que en algunes ocasions, no volgueren haver passat
totes les penalitats que van passar, sobretot en la
postguerra, però no van arribar a passar fam, encara que si
que es van privar de moltes coses, i s’adaptaven a allò que
tenien, i eren feliços amb el que tenien, que era més bé
poc.
Estalviant, i poc a poc millorant el seu nivell de vida, van
poder criar als seus fills d’una manera molt digna, i inclús
els meus iaios de Sueras, van poder pagar els estudis al
meu pare Vicent Julio Navarro i al meu oncle José i a la
meva tia Trinidad. No sempre va ser així per que en el cas
3

4. dels altres iaios, van intentar que ma mare i la meva tia
treballaren, encara que també els van pagar els estudis
d’Auxiliar de Clínica, o siga que també es van portar molt
bé.
No sé per on començar, açò es molt complicat. Anem allà.
2.-Biografia dels entrevistats.
2.1.Iaios Paterns de Sueras
• José Navarro Jover
Va nàixer a Sueras en maig de 1919. Actualment te 92
anys. Està prou bé de coneixement. Va participar en la
Guerra Civil Espanyola, en ser cridat als 17 anys, en
l’anomenada quinta del Biberó.
Vicente Julio Navarro Porcar José Navarro Jover
• Trinidad Porcar Moliner
4

5. També va nàixer a Sueras en Agost de 1924. Actualment te
87 anys.
José Navarro Jover Trinidad Porcar
Moliner
2.2.Iaios Materns d’Onda
• Elies Notari Momplet
És el major de tots els iaios, va nàixer a Onda en Setembre
de l’any 1918 i té actualment 93. Va participar en la guerra
civil espanyola en ser cridat per quintes als 18 anys.
Elies Notari Monplet
• Conxa Durà Marqués
5

6. Va nàixer a Meliana (València) l’any 1924, i actualment està
patint la malatia d’ Alzheimer, i si se alguna cosa, es per
que m’ho ha contat amb anterioritat. Actualment no
s’entera de res degut a la malaltia.
Conxa Durà Marqués Elies Notari Monplet
3.-Política i records de la Guerra Civil.
Les versions de tots quatre són molt semblants,
sempre des del punt de vista del PATIMENT I SOFRIMENT,
sobretot la meva Iaia Trinidad, a la qual van afusellar al seu
pare i als 11 anys es va quedar sense mare ni mare, i es va
quedar amb la seva iaia, fins que als 21 anys es va casar
amb el meu Iaio José.
El iaio José es més obert en quant les seves idees, ja
que el pobre, va estar tancat a la presó en els dos Bàndols,
ja que en els Republicans va estar fixat com a feixista i en
els feixistes estava fixat com a republicà, o siga un
desastre. L’altre iaio, és més conservador, ja que sen va
passar als nacionals i va estar prou bé, i no va passar per la
presó.
6

7. La Iaia Trinidad, sempre parla malament del rojos o
republicans, ja que a l'haver afusellat a son pare tenia més
que raons per parlar en contra dels republicans.
Segons la Iaia Trinidad son pare, durant els anys abans
de la guerra civil va ser jutge de pau, i va haver d’impartir
justícia i pronunciar-se en una sentència que no va agradar
a algun veí del poble, al qual ma mare coneixia i sabia que
havia sigut la persona que havia denunciat reiteradament a
son pare, ja que van vindre 3 vegades a emporta-se’l per
afusellar-lo i la tercera vegada se’l van emportar i el van
matar.
La iaia hem deia plorant que per a ella va ser molt
dolorós, el veure com s’emportaven al seu pare i no poder
fer res per impedir-ho. També em va contar que li havien
aconsellat que s’amagara al terme, però ell no es pensava
mai que anirien a per ell, i el mateix dia que se’l van
emportar a ell es van emportar i també van afusellar a un
regidor del partit lliberal i al secretari de L’ajuntament.
7

8. Fotografia Familiar any 1925.
Rebesavis Trinidad Moliner Porcar i Josep Vicent Porcar
Piquer
El tio Juan José Porcar Moliner i la Iaia Trinidad Porcar
Moliner (Al braç)
Després d’haver passat tot açò, a la gent del poble els
va entrar por i ja no sen van emportar a ningú més, per que
també buscaven al Capella, que va estar tres anys amagat
a un Molí del poble, però els familiars, ho van fer molt be,
perquè van fer veure que va fugir del poble i que l’havien
afusellat, inclús es van posar de dol, fins que va acabar la
guerra civil, i va sortit de l’amagatall, on estava.
El iaio d’Onda Elies, va passar la guerra en intendència
i no va patir ni fred ni calor, va estar prou millor que el iaio
José.
Una anècdota del iaio José, als 18 anys en la guerra
civil, van estar apunt d’afusellar-lo, ja que ell i tres o quatre
soldats, en una nit de trons, llamps, fred i molta por, van
abandonar un lloc de defensa (PUESTO DE MANDO), i un
poc més, els maten. La sort d’ells, va ser que van pillar en
militars prou joves republicans i el va donar llàstima matar-
los, perquè, no va passar res, es a dir al dia següent van
tornar al mateix lloc i no van perdre la posició, eixa va ser
la seva sort, sinó ja haguérem vist.
El iaio José sempre diu, que no torne, a vindre mai cap
guerra i que no passeu per on nosaltres hem passat, per
8

9. que cap guerra no val per a res. Tot va ser misèria. La gent
tenia molt pocs diners.
El iaio Elies, no pensa igual per que pensa que la
guerra era necessària i perquè Espanya s’haguera arruïnat i
s’haguera convertit en un país Comunista i roig. Clar està
que aquesta manera de pensar era la que predominava
entre la gent de dretes i d’extrema dreta.
4.-Vida Laboral dels entrevistats.
José Navarro Jover.
Va fer els estudis primaris i auxiliar administratiu. Va
fundar la Caixa Rural San Blai de Sueras i va ser el
president de La Germandat d’agricultors i ramaders. També
va estudiar electricitat i era un bon electricista. Als 8 anys
va entrar de músic tocant el cornetí, i posteriorment en la
banda de música del exercit, va poder estudiar i
perfeccionar el seu nivell musical i va ser músic i va tocar
mentre va poder, fins als 72 anys, que li va agafar una
miqueta d’insult i va haver-se’n de deixar. Va ser la seua
passió i amor, quan li parles de música es posa molt
content.
Trinitat Porcar Moliner.
9

10. Va fer els estudis primaris, i als 12 anys va deixar
d’estudiar, a causa de la mort del seu pare l’any 1936,
afusellat per els Anarquistes a Onda. Va estar treballant a
casa. Mestressa de casa.
Elies Notari Momplet.
Abans d’anar a la guerra va poder estudiar el Batxiller
al Francisco Ribalta de Castelló. Posteriorment i en vindre
de la guerra, es va fer càrrec del negoci familiar i va
treballar de panader fins la seva jubilació.
Treball al Forn de Pa. Anys 75
Conxa Durà Marqués.
Concepció Durà Marqués
10

11. Va anar poc a escola però va poder acabar els primaris i
posteriorment va treballar a la Fàbrica a Onda, per a
posteriorment treballar en el negoci familiar de fleca
(Panaderia).
Treball a la fàbrica anys 50 a Onda. Taller de pintura.
5.-Com es divertien. Oci. Tradició Musical
Familiar.
La veritat es que tots coincideixen en que es divertien com
podien i amb poca cosa tenien prou. Era l’època de les
prohibicions, ja que totes les diversions estaven prohibides
o tutelades. No podien fer balls, tampoc poder ballar amb
parella o agafats, Inclús si feien ball intervenien fins parar el
ball i enviar la gent a casa.
Si que podien jugar als jocs de cartes, però sense diners.
Allò típic era eixir a passejar per el poble, i anar a la taverna
a veure vi o a jugar a les cartes.
11

12. També eren típics els balls de Plaça, els diumenges per la
vesprada o el dies de festa.
En quant als esports els llocs de pilota al carrer eren els
mes habituals, jugar a llargues, al trinquet etc.
També era típic anar a visitar als parents en els dies de
festa i fer algun berenar en família.
També va arribar a prohibir-ne el Bou Embolat, i les
manifestacions més importants eren les de tipus religiós,
processons, misses, rosaris, sobretot el diumenges es
celebrava el tradicional rosari de l’aurora, primer feien la
missa primera a les set i tot seguit femin el rosari.
A la gent jove la tenien molt controlada i si podien la
manipulaven.
En un principi nomes tenien la ràdio, com a mitja de
comunicació, i també la ocasionalment podien anar al
cinema, en el qual les pel·lícules estaven tallades, com
vulgarment deien, es a dir els censors de torn, si veien
alguna cosa que no es hi agradava automàticament ho
llevaven de la pel·lícula.
La censura estava present en tots esdeveniments i actes
socials, però si que es deixaven fer grups de teatre per fer
representacions.
En els anys 60 va començar a produir-se una lleugera
apertura, ja que la música i els moviments de gent jove van
començar a fer força. Ja es permetien els balls públics, la
gent jove es comprava dics i els picús, per poder fer balls
12

13. privats a les cases dels xics i les xiques. La gent jove de
l’època va començar a respirar, encara que els iaios,
estaven per treballar i criar a la família.
També en els anys 60 a Sueras, segons el Iaio José i la
meva Iaia Trinidad, hi havia un cinema, que va estar
funcionant fins els anys 75, en els quals es podien veure les
pel·lícules que el règim autoritzava, previ pas per la
censura. La gent deia, que les pel·lícules estaven tallades, i
es per que les escenes on hi havien besos o qualsevol cosa
ho llevaven.
A Onda, els meus iaios Conxa i Elies, hem deien que
funcionaven 2 cines, i una sala de concerts per a la gent
més jove, ja que cap els anys 70 ja deixaven fer ball els
diumenges al FLORIDA. Ells no hi anaven, però sabien que
la gent jove anava.
També, cap els anys 60-70, en anar arribant d’Europa
turistes, i poc a poc la música dels Beatles i dels diferents
grups, la joventut, que no tant els iaios, van anar movent-se
les coses, i les coses van anar preparant-se per als anys 70
i sobretot per al que seria la transició espanyola del 75-80.
Tradició Musical Familiar. Aquesta tradició es de la
família Navarro Porcar, ja que tant per la família de la Iaia
Trinidad, com de la Família del Iaio José, ja des dels meus
Rebesavis, ja eren músics.
13

14. Rebesavi Josep Vicent Porcar Piquer. Està al
centre de la foto anys 1930-1935.(Afusellat Octubre de
1936)
6.-Tipus de Formació dels entrevistats.
6.1. Familiar:
Tots ells han rebut una educació familiar
conservadora i han segut educats amb els paràmetres
tradicionals. Inclús han sigut cap locals del SOMATEN (Una
especie de guàrdia de reserva que es va crear per a plantar
cara als maquis) com el meu iaio José, i el meu iaio Elies.
Això no ho hem sabut mai fins que ara m’ho ho han contat,
però no volien parlar del tema. També la tia Maruja Notari,
la germana del meu iaio Elies va ser la cap de la Secció
Femenina a Onda.
Sempre deien que després de la guerra civil ho havien
passat molt malament, per que no hi havia res, o molt poc,
14

15. la gent passava en lo que tenia, sobretot feia economia de
subsistència, es a dir treballaven la terra, plantaven
patates, hortalissa, tomates, llegums al seca, garrofes per
les cavallaries, oliveres per fer oli, els que podien. Hi havia
gent que no tenia res i no podia ni menjar. També era típic
el tindre animals en els corrals com conills, pollastres,
cabres, i també algun cerdet per fer la matança quan es
feia gran i gros.
Habitualment fam no en passaven, per que tenien per
menjar, però diners no en tenien molts, mes be pocs.
Els meus iaios Sueras eren mes agricultors i el meu
iaio José treballava més la terra que el iaio Elies, ja que
tenia mes terres de seca i un poquet de regadiu, on
plantaven de tot. El iaio Elies al treballar en la fleca
(Panaderia), pràcticament no feia res d’agricultura i no
sabia res de plantar, tallar, polvoritzar ni res.
La iaia Trinidad sempre deia, el que te terres, te
crèdits. En els anys 50, 60, per a poder obtindre del banc
alguna quantitat de diners xicoteta, sempre, havies d’avalar
el crèdit, amb el teu patrimoni, amb terres, finques, cases,
sinó no te’l donaven.
La gent valorava molt el poc que tenien, i eren feliços
amb les poques coses que tenien. Per exemple, segons la
iaia Conxà, es compraven roba una vegada a l’any, per a la
fira (Festes), si podien, per que hi havia anys que no podien
comprar roba. Habitualment estrenaven sabates, pantalons
jersei i alguna peça d’abric més grossa.
15

16. 6.2. Institucional:
Encara que eren molt de dretes, cap dells es va
aprofitar de la política, ni tan si val per col·locar a cap fill ni
cap net en els organismes oficials, cosa que es d’agrair per
que no has tingut que agrair res a ningú.
El iaio José era més lliberal, encara que dretes, però no
parlava mai bé de Franco ni de la guerra, es a dir passava
molt de la política, i anava molt a Les seus coses. Sempre
dia que “ELS MEUS ANYS DE LA MEUA VIDA ELS HE PASSAT
EN LA GUERRA”. Se’n va anar en 17 anys i es va llicenciar
als 26. Als 27 anys es va casar amb la meua iaia Trinidad.
El meu iaio Elies, era mes o menys com la meva iaia
Trinidad, molt de dretes. Sempre parlava de Franco i del
seu règim. Sempre li pareixia tot bé lo que va fer Franco, i
no es pot parlar amb ell quan toques el tema de Franco i la
guerra Civil.
7.-Relació d’Homes i dones a nivell:
Es un poc difícil parlar d’aquest tema per que tampoc,
no tenien molt clar el tema. Si que direm que des de
xicotets anaven a classes separades, les xiquetes amb les
xiquets i els xics amb els xics. El meu pare Vicent Julio
Navarro, hem diu que ell, al principi també estaven
16

17. separats xics i xiquets, però després en el institut als anys
70, ja els hi van posar a tots junts.
El paper de la dona segons la meua iaia Trinidad, era
merament simbòlic, es a dir d’estar en casa, fent la feia de
casa. La dona no treballava fora de casa, eren els homes
els que anaven a treballar, a les fàbriques a Onda, o se’n
anaven a treballar a la taronja o bé anaven a Barcelona a
treballar a la mongeta, (La bajoca). La dona estava a casa,
fent les, i administrant els pocs diners de casa.
El pare de la meva iaia Trinidad, era Fuster, i tenia
molt bones mans. Feia portes, cuines, i sobretot feia palets i
caixes per a les taronges que les baixaven en un carro a
Onda i en la Panderola, les baixaven a Borriana i a Vila-real.
Era la millor fusteria de la Comarca, inclús a Onda no hi
havia cap fusteria que tinguera, maquina industrial. El que
fia el meu rebesavi Josep Vicent, era deixar diners als que
hi anaven a Barcelona, i en tornar els hi tornaven.
La Panderola, Onda any 1963. Darrer any en el qual va
funcionar.
17

18. Al afusellar al meu rebesavi Josep Vicent, a Onda, pels
Anarquistes, van fer un Bando al poble, demanant que
tomaren els diners que Josep Vicent els havia deixat, i que
eixos diners anirien als xiquets orfes de Josep Vicent. Van
arreplegar mes de 15000 duros de l’època, més o menys,
l’equivalent al que seria en l’actualitat més de 15000 Euros.
Clar està que la meva iaia Trinidad, sempre va ser de
dretes i tenia les seves raons per ser-ho.
7.1. Social.
Segons els meu iaio José, les poques reunions que es
feien eren en el Cafè i eren per jugar als dominó desprès de
dinar. Encara que poc a poc
i posteriorment es reunien els diumenges per la vesprada
per jugar a les cartes amb els amics i desprès Berenar.
D’aquesta època si que parla molt agradablement per que
eren en els que millor s’ho passaven. També va tindre un
paper molt important dins de la vida del meu Iaio José,
música. Era un bon músic que tocava el Bombardí i desprès
va tocar la tuba. Sempre estava apunt per anar a tocar a
18

19. processons, passa carres , concerts i sempre que podia
hem contava totes les coses que feien en la música. Per
cert va ser director de la Banda de Sueras, i va donar
classes en l’escola de Música sense cobrar i l’any 2002, el
van anomenar director d’honor de la Societat Unió Musical
de Sueras.
El meu Iaio Elies, la veritat es que aficions no en tenia
moltes, i la veritat es que era completament diferent al meu
Iaio José, el qual tenia una vida social molt més intensa. El
Iaio Elies, es dedicava bàsicament a treballar a la Fleca i
anar a Missa i a l’adoració nocturna espanyola un dissabte
per la nit al mes i bàsicament res més.
L’única afecció que ha tingut ha sigut llegir el periòdic
sempre i totes les dies. Açò es una costum que ami
m’agrada molt, ja que m’agrada llegir el periòdic i saber les
noticies.
7.2.Política.
A nivell polític, els meus iaios, no han tingut cap tipus
de càrrec polític, però com han sigut simpatitzants del antic
règim sempre estaven en alguna organització, de les que
deixava el règim, encara que eren molt poques les
associacions que permetia el regim.
La majoria de les reunions i manifestacions les
canalitzava l’església, a través de les seves manifestacions,
processons, misses, rosaris, etc, i pràcticament el que no
assistia a aquestos esdeveniments ja era mirat per les
19

20. autoritats com una persona d’esquerres, o siga la majoria
de la gent complia per no tindre problemes amb l’església i
amb el règim, per que habitualment, l’església era el que
denunciava aquesta gent. Açò m’ho ho ha contat el meu
iaio José, encara que no li feia molta gràcia parlar
d’aquestos temes.
Processó any 1964 Sueras amb la Banda de Música
El meu iaio Elies, deia, que això era tot mentires, i
eren la gent d’esquerres es que s’ho inventaven. Jo pense
que el meu iaio José, es més imparcial que el Iaio Elies.
A banda d’aquestes manifestacions, únicament en les
festes patronals la gent podia fugir un poc de les coses mes
rígides del règim, encara que estava tot mediatitzat per les
autoritats i per la guàrdia civil.
En les capitals i els pobles mes grans hi havia mes
coses, però en els pobles xicotets, si que hi havia un grup
de Teatre, en el que hi intervenien els meus Iaios José i
Trinitat, i en les festes feien alguna representació. També hi
20

21. havia la Banda de música, de la quals formava part el meu
iaio José i durant les festes feien un concert.
La música ha sigut un element fonamental en la
família del meu pare Vicent J. Navarro, ja que tan per el
meu iaio, com per la meua iaio, eren de tradició musical.
El iaio José l’any 1978 a l’esquerra
7.3.Laboral.
En l’aspecte laboral ja hem dit en que treballaven tots
els iaios.
Segons el iaio Elies, el que no treballava era per que
no volia, per que feina hi havia tota la feina que es volgués,
cosa que va ser veritat a partir de la dècada del 60, quan va
començar a moure’s l’economia de mercat i les industries
sobretot de taulell, van començar a produir cada vegada
mes, per l’expansió del mercat mobiliari. Va començar a
construir-ne moltes vivendes.
Als anys 70, segons el meu Iaio José, el nivell de vida va
pujar, la gent tenia més diners. En les cases van començar
21

22. aparèixer les primeres neveres, televisions, i els cotxes,
sobretot el 600, encara que van començar a veure’s els
primers SEAT,127 i 133.
També es va produir un gran èxode d’immigrants que
venien d’altres parts d’Espanya, a treballar ací a les nostres
terres, açò m’ho contava el iaio Elies, per que ha Onda van
vindre molta gent de Murcia, i el meu pare Vicent J.
Navarro, hem deia, que dir-li a una persona que era un
murciano, era com insultar-lo, ja que no estaven massa ben
vist per la societat de l’època. La majoria d’ells no han
tornat a la seva terra i els fills i nets estan ací entre
nosaltres.
El Iaio Elies dia que es van fer grans construccions a
Onda com el Pantà de Benitandús, per abastir Onda
d’aigua, i també el Pantà del Sitjar, per abastir tota la Plana
i produir electricitat, encara que posteriorment es van
altres, com la presa de Vallat i el Pantà de Maria Cristina a
L’Alcora.
A Sueras es van fer poques coses, però els iaio José
hem diu que es va fer la carretera fins a Ayodar i Fuentes
de Ayodar, ja que si s’haguera fet la carretera fins on
estava prevista, la nostra comarca no haguera estat tant
marginada, ja que la carretera connectava el Port de
Borriana amb Viver, que haguera sigut el trajecte més curt
cap a la Plana, però les pressions polítiques, per part dels
empresaris de la Vall d’Uixó, sobretot dels Segarra, va fer
que el projecte s’abandonés.
22

23. El Iaio José va tindre una vida laboral molt intensa, ja que a
mes de fundar la caixa rural de Sueras, va dependre
d’electricista, i els meu rebesavi, Julio, va comprar la llum
de Sueras i feia rebenta de llum, es a dir la electrificació del
poble la va fer el rebesavi Julio i la va continuar i ampliar el
meu Iaio, José, fins que en els anys 1988, Hidroelèctrica
Española, li fa fer la vida impossible i va haver de vendre la
llum, per una misèria, de diners. Quan parlem del abús que
fan els grans sobre els xicotets, el iaio José amb 70 anys es
va veure obligat a mal vendre el patrimoni de casa mes
important de tota la família, a mes que com no hi havia cap
fill que volguera ser electricista, va haver de vendre-la.
8.-Bibliografia: Fotografies.
Arxiu Familiar
Unió Musical Santa Cecilia de Sueras
9.-Opinió Personal.
hA sigut un treball molt interessant al mateix temps que ha
sigut molt difícil el poder organitzar la informació, que he
rebut dels meus iaios. També el buscar les fotos ha sigut
complicat, i desprès el donar-li forma al treball també. He
fet el que he pogut, i he fet el treball amb moltes ganes de
fer-lo be. Hi havia vegades que els iaios no recordaven
moltes coses, i altres vegades que al cap del moment
23

24. canviaven de tema, com si no el agradava parlar del tema
que els hi preguntaves.
Avaluació: El treball és veritablement molt complet i
meritori. Has fet justament el que es demanava, les
meues felicitacions. Les fonts orals han estat en el
centre del treball què és el que es demanava. L'únic
“però” que es pot assenyalar és la manca de rigor
ortogràfic, hi ha força faltes, corregeix-les en un
corrector és fàcil i ràpid. Nota: 9, exel·lent.
24