1. LA VIDA OCULTA DE JULIETA
Gemma Blanch
Quim Gonzàlez
Eric Andreu
Projecte Viquilletra
Felip Ecomard
2. Semblava la primera i la darrera nit de tot i van fugir abans
que es fes de dia i tot el jardí era una lluita de branques i
de vent i de heures que penjaven, era com si fossin vives i
anaven cap a ells i els buscaven la cara i ella es va endur
aquell vestit perquè es pensava que no era robar si els
amos eren morts i el tenien desat en una capsa i, quan
estava massa enyorada, es posava els vestit una estona i
tancava els ulls i tornava a sentir el vent d’aquell jardí que
no era com el vent d’enlloc més. I va dir que el promès era
alt i prim i amb els ulls negres i lluents com el carbó
d’antracita. I que tenia els llavis fets per parlar baixet i
donar repòs. I que ella, només de sentir-li la veu quan li
passava pels llavis, veia el món diferent.
3. La Julieta, en companyia del milicià, va marxar cap al front
d’Aragó. Lluitaven al bàndol dels republicans, eren
anarquistes. La guerra va durar tres anys molt durs per a
ella, patia per perdre el seu company i quedar-se sola.
Quan la guerra va acabar i els republicans van ser
derrotats pels nacionals, al capdavant dels quals hi havia
el general Francisco Franco. Els republicans, com la
Julieta i el seu company, es van veure obligats a exiliar-se
a altres països. Van creuar els Pirineu caminant fins a
arribar a un camp d’exiliats. Ella i el milicià van anar-se’n a
Toulouse.
Poc a poc van trobar feina i la veritat és que les seves
condicions de vida eren molt millors que a Espanya. Van
portar una vida molt tranquil·la, i fins i tot van arribar a tenir
un nen, li van posar Pere.
4. El nen anava creixen feliç i sa fins que va arribar la Segona
Guerra Mundial, la guerra dels nazis d’Adolf Hitler. Els
alemanys van entrar a França i van començar a apoderar-
se del territori. La Julieta i el Joan, el seu company milicià,
van posar-se a lluitar amb els francesos de la Resistència
per defensar el seu nou país.
El dia que els nazis van entrar a Toulouse van intentar
amagar-se en un refugi. La Julieta va deixar el Pere al
refugi més proper a casa seva i ella i el seu company van
intentar ajudar els grups de resistència de la seva ciutat.
Mentre ells es defensaven, els nazis es van apoderar del
refugi on era el Pere i van matar-los a tots. Es va anar fent
tard i els alemanys es van retirar; aleshores la Julieta va
córrer cap al refugi a buscar al seu fill i quan hi va arribar el
va veure estès a terra, mort.
5. Ella va caure en una depressió molt gran i, fins i tot, li va passar
pel cap el suïcidi, però, amb l’ajut del Joan, ho va poder
superar.
Els almenys seguien ocupant França i encara que la Julieta va
deixar de lluitar contra ells, el seu marit no va voler rendir-se i
va seguir amb la batalla, fins que un dia, quan arribava a casa,
els nazis el van agafar i el van matar. La Julieta que era a la
finestra esperant el seu home va veure com terriblement
afusellaven el Joan.
No va poder superar la impressió que li havia causat aquella
escena i es va trastocar. L’endemà va sortir al carrer a venjar-
se dels alemanys, però no ho va aconseguir i va ser arrestada.
I la van deportar al camp de concentració de Ravensbrück, a
Àustria. Al cap d’uns quinze dies, lamentablement no va poder
seguir en vida, ja que un matí els van tancar en unes dutxes i hi
van deixar anar gas tòxic.
6. Quan tornava de l’escola de portar el Toni i la Rita, vaig
veure el carter que esperava davant la porta de meva casa,
em va saludar i em va donar una carta que provenia de
Toulouse, me l’enviaven uns amics de la Julieta refugiats a
França, i la carta deia:
7. Senyora Natàlia,
Li envio aquesta carta perquè és la persona més propera a
la Julieta amb qui em puc comunicar. Li he de donar una
mala notícia, la Julieta va morir en el camp nazi de
Ravensbrück, a mans dels alemanys per intentar ajudar els
resistents francesos.
Com bé sabrà, era una noia forta i fins l’últim moment va
voler defensar els seus drets i els dels seus companys.
L’acompanyo en el sentiment.
Atentament,
Mercè Giralt Blanc
8. Em vaig quedar sense paraules la tristesa que sentia en
aquell moment era més gran que la que havia sentit amb
la mort del Quimet, l’amistat que tenia amb la Julieta era
molt gran, era com la meva germana. Mai hagués pogut
imaginar que dintre d’aquell sobre i constaria la seva mort.
