Psicologia Evolutiva. Infants de 2 a 3 anys.

1. L’INFANT DE 2-3 ANYS
L’infant d’aquesta edat adquireix una considerable autonomia.
Es denota un progrés en el desenvolupament motor i en la seva personalitat, destacant: l’afirmació del
“jo” personal i crisi d’oposició.
És conscient d’ell mateix, i de la seva unitat com a persona, s’oposa amb el no buscant així la pròpia
afirmació i la diferenciació entre ell i el que li ve de fora.
Va prenent consciència de les possibilitats que se li ofereixen a la seva activitat pràctica i s’interessa pels
resultats del seu propi treball. Aconsegueix una fita important en l’adquisició d’hàbits, fet que li
proporciona satisfacció i l’ajuda a progressar en l’autonomia.
Evoluciona en la capacitat de concentració, i això fa que pugui dedicar-se a activitats de més llarga
durada.
És un període caracteritzat per les adquisicions de llenguatge, amb el pas de la paraula-frase a la frase
pròpiament dita, i amb un enriquiment progressiu del llenguatge.
Progressa en la funció simbòlica situant-se en el nus mateix de la imitació diferida i el joc simbòlic (joc
fictici que li permet substituir la realitat concreta per imatges i símbols).
Reprodueix de manera imaginativa, les seves vivències i així pot avançar en el coneixement d’ell mateix i
del medi, canalitzar els seus propis conflictes i progressar en aprenentatges socials.
L’actuació dels educadors anirà encaminada a aconseguir:
 Controlar progressivament la coordinació estàtica (mantenir l’equilibri en diferents
posicions)
 Avançar en la coordinació dinàmica (exercitar noves formes de desplaçament)
 Adquirir progressivament la consciència del seu esquema corporal (situació més precisa de
les parts del cos)
 Coordinar els moviments fins amb més precisió (millorar la mímica facial i realització de
gestos)
 Organitzar progressivament les dades sensorials (percepció més detallada de la realitat que
sent, veu i manipula, associant-la amb la seva experiència anterior)
 Expressar-se a través de la música, el moviment, els gestos, el joc i la paraula (augment
considerable del llenguatge expressiu/comprensió; descoberta gradual que cada cosa té un
nom; progressiva millora de l’articulació; exteriorització espontània a través del llengautge
de les necessitats i emocions; denominació d’ella mateix)
 Identificar-se ell mateix com a persona (adquisició de la voluntat progressiva
d’autoafirmació; desig de fer coses sol; oposició de les propostes dels altres)
 Col·laborar amb iniciativa en les activitats qüotidianes (controlar esfínters progressivament;
exercitar-se a vestir-se i a rentar-se; iniciar-se en l’adquisició d’hàbits de comportament
sociak; compartir les joguines, recollir-les; realització de petits encàrrecs)
 Representar objectes i accions de la vida diària per mitjà de símbols, imatges o accions
fictícies (inici del joc simbòlic com a reproducció, cada vegada més elaborada de la vida
dels adults, altres nens i animals)
 Iniciar-se a aparellar i ordenar objectes segons les seves característiques perceptives
(orientar-se en l’espai; conèixer espais freqüentats)