Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Reunió director general política educativa

228 views

Published on

Reunió director general política educativa

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Reunió director general política educativa

  1. 1. REUNIÓ DIRECTOR GENERAL POLÍTICA EDUCATIVA 2016: Presa de possessió de la nova junta directiva SEEC: decidim dur a terme enquesta per a conéixer situació clàssiques entre professorat, graduats i estudiants. El problemes i inquietuds que van eixir de l’enquesta són fonamentalment: 1 La preocupació per pèrdua de les assignatures de les nostres disciplines en secundària. 2. La situació de les plantilles als IES. 3. Borses de professorat interí i sistema d’adjudicació de les places de Cultura clàssica. 4 Oposicions. 5. Possibilitat d'impartir Literatura universal. PREOCUPACIÓ La major inquietud del professorat és la possible pèrdua d’oportunitats entre l’alumnat de secundària per a conéixer les aportacions a la cultura universal de la cultura, llengua i literatura grecoromanes. El professorat de secundària de llatí i de grec, ja siga a nivell individual com a través d'associacions i tant de centres concertats com públics, és molt actiu, innovador, motivador i dinamitzador de l’alumnat: Prósopon, Ludere et Discere (que ha posat en marxa l'aula didàctica Domus Baebia), Chiron, Komos (premis nacionals), organització de diversos concursos orientats a l'alumnat de Secundària: Compitàlia, Odissea, Parnàs, Certamen Ciceronianum, diverses Olimpíades... Capdavanter en metodologies didàctiques variades, no sols a la Comunitat Valenciana, sinó també a Espanya i “el miracle valencià” ha traspassat les nostres fronteres (assessor Juan Vicente Santaisabel: Portugal, França, Itàlia). A més, algunes d'estes iniciatives tenen implicacions majors fora del camp escolar=>econòmiques: Festival de Teatre Grecollatí de Sagunt (deixa prou diners en els xicotets comerços). La preocupació per la possible pèrdua de les nostres assignatures enllaça amb el nou currículum, l’esborrany del qual es va plantejar a la Mesa Tècnica de principis de gener. GREC I Sol·licitem: que el Grec s’impartisca sempre en la via d’Humanitats lligat al Llatí tant en els IES, com especialment en els centres concertats, independentment del nombre d’alumnes matriculats.
  2. 2. GREC II Queda perjudicada al ficar Hª Filosofia com a específica obligatòria. Per a la via Humanitats, seria possible que passara a específica a triar amb Filosofia? LLATÍ I i II Sol·licitem: possibilitat d’estendre l’oferta de Llatí a la via de CCSS (la doble via), com existia abans (currículum 2008) perquè beneficiaria els estudiants:  Amplia les possibilitat d'elecció de matèries als alumnes que no tenen clar el seu futur acadèmic.  Oferix una formació més adient a alumnes que hagen de cursar certs graus de l’àmbit social, com ara Dret. OPCIONALS A l’enquesta els participants van demanar majoritàriament la recuperació en Batxillerat de les optatives Referents clàssics de les manifestacions culturals modernes i Fonaments Lèxics. Van ser dos matèries amb molt d'èxit en el seu moment i es van implantar a nivell nacional a partir de la seu impartició a la Comunitat Valenciana. Generalment triada per alumnes de ciències. Situació actual (i també esborrany):  Alumnes d’Humanitats: disposen d'assignatures opcionals específiques que completen la seua formació científica (Cultura científica, A.A.) o artística (Volum, A.M.).  Alumnes de la modalitat científica o artística no disposen d’una matèria d’humanitats opcional específica. Per tant, estes dues assignatures suposarien un complement formatiu molt interessant, en especial Fonaments Lèxics per als de Ciències i Referents per als alumnes de la modalitat d’Arts, ja que s'hi tracten aspectes com ara arts plàstiques, arquitectura etc. Sol.licitem que estes dues matèries s’incloguen en el Bloc d’Opcionals específiques o de Lliure configuració autonòmica (LOMQUE inclou una postil·la en eixe sentit). Disposen de currículum (Ordre 17 juny 2009); per tant, no caldria més que fer xicotetes adaptacions a l'actual legislació (esta proposta està en la carta al Secretari autonòmic) i hi ha publicats materials didàctics. CULTURA CLÀSSICA. Sobre el paper continua sent d’oferta obligatòria als quatre cursos d’ESO. Ha de competir amb moltes altres assignatures a les quals s’han afegit també altres més en els quatre cursos.
  3. 3. L’obligatorietat de l’oferta de la Cultura Clàssica no és real ja que l’esborrany limita l’oferta de les assignatures opcionals del centres públics, oït el claustre, als següents criteris:  Demanda de l’alumnat.  Disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre.  Caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos.  Possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos. Sol.licitem: Que es done recolzament d'alguna manera a esta matèria: 1 No exigint nombre mínim d’alumnes. 2 Garantint que s’impartisca obligatòriament en cursos concrets, com per exemple s’ha fet a Castellà-Lleó, on es dóna a 2n ESO amb 3h. A l’enquesta: els cursos on més sovint s'impartix C.C. és 2n i 3r (=> cursos on podria ser d'impartició obligatòria). 3 Donant preferència a C.C. sobre altres opcionals si el professorat dels Dept. de Grec, Llatí o C.C. estan deficitaris d’hores en lloc de completar horari amb hores d’altres departaments excedents (indicat carta Secretari Autonòmic). Segons l’enquesta, no es pot impartir C.C. més que en un o dos cursos en molts centres (públics/concertats), però també en cap d’ells, fonamentalment per impossibilitat horària del professorat. Causa: en molts centres sols hi ha un professor; per tant, si assumix el Llatí de 4t i Bat. i el Grec +caporalia de departament= 20h. (horari complet, excepte que vulga o l’ED li done 1 grup de C.C. de 2h. de manera que tindria el màxim de 23h). 4 Per tant, proposem que en este cas i per a tots els excedents horaris, almenys als centres públics es traga una vacant per als interins encara que siga a temps parcial i per tant, que no es cedisquen les hores a altres departaments. PLANTILLES La situació enunciada apartat anterior té a vore amb les PLANTILLES. Preocupació que ens han fet arribar a la SEEC.  Fins a 2016/2017: moltes places estaven descatalogades (informe web SEEC).  Des de 2016/2017, estes s’han reintegrat. El perill de pèrdua de places ha disminuït
  4. 4. significativament.  Però al llarg del temps s’han anat amortitzant places en molts centres. Dades de l’enquesta: des de 2000 han desaparegut 55 places als IES.  Hi ha centres que no tenen cap titular de Llatí o Grec des de fa anys. La causes són: 1 Que des del moment que hi ha professors que tenen major càrrega lectiva (fins 23 h.), no es necessita un segon professor. 2 Que en el CGT s’han anat adjudicant places de C.C. (encara que a la Resolució definitiva de plantilles en alguns centres apareguen com a places de Grec o Llatí) i les de nova creació són majoritàriament de C.C. (una per centre) de manera que amb un sol professor es cobrix el treball d'ambdós especialitats. Per tant demanaríem que a cada centre hi haguera un titular de cada especialitat per separat, es a dir, que no es reconvertiren les places o les adjudicacions a C.C. i que en els que ha desaparegut definitivament al menys es creara una plaça (perquè en general, són centres menuts en poblacions amb pocs habitants). Això enllaça am les OPOSICIONS. OPOSICIONS Una sòcia ens ha fet arribar un esborrany (del qual no s'indica la font) on figuren 25 places de C.C. per a l'OPE 2017/2018/2019. Als R.D. 665/2015 i 1834/2008 no existix l’especialitat de C.C. en el cos de professorat de secundària. Sol·licitem que a les convocatòries d’accés a la funció docent estiguen clarament separades les especialitats de Llatí i de Grec. D’esta manera es garantix que l’alumnat tindrà docents qualificats per a la matèria que estan impartint. INTERINS A l’enquesta una de les coses més indicades, així com verbalment, és la situació de l’adjudicació de places de Cultura clàssica pel sistema de “cremallera”, que beneficia els interins de la borsa de Grec amb menor antiguitat en la borsa sobre els interins de Llatí.
  5. 5. A l'enquesta es demana:  Que hi haja una borsa única organitzada per estricte ordre d’antiguitat en la inscripció en la borsa.  O que les adjudicacions de places de Cultura clàssica es facen atenent l’ordre d’antiguitat d’inscripció en la borsa (no pel sistema de “cremallera”). Informació recentment comunicada a la SEEC: sembla que s’ha solucionat=> Reunió d’un grup de professors interins de Llatí amb Secretari Autonòmic juliol 2017: petició admesa, s’aplicarà a partir de 18/19.  També es demana que s’òbriguen les borses més a sovint. LITERATURA UNIVERSAL Enquesta: professors demanen la possibilitat d’impartir-la, especialment professorat sense horari.

×