Boicot de l’alumnat de 4rt d’ESO del Prat de Llobregat a les competències bàs...
Esquerda Els nous disbarats de Wert
1. Tf. 932687825
desembre 12
ELS NOUS DISBARATS DE
El segon esborrany de la LOMCE, presentat en la Conferència Sectorial d’educació del 4 de desembre,
aprofundeix i augmenta els disbarats que contenia el primer (http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/
Esq_1211-LOMCE.pdf)
Menyspreu de les llengües pròpies dirà Valors Culturals i Socials en primària i Valors Ètics en
secundària.
Obliga als territoris amb llengua cooficial a garantir «en Entrat el segle XXI cap rastre de laïcitat!
totes les etapes educatives obligatòries que les llengües
cooficials siguin ofertes en les diferents assignatures en
proporcions equilibrades en el nombre d’hores lectives».
En cas contrari, els Governs autonòmics hauran d’oferir
als pares la possibilitat «d’escollir la llengua vehicular» i, si
no hi ha oferta a l’escola pública o en la concertada de la
seva localitat, hauran de «sufragar les despeses
d’escolarització» en «centres privats».
Aquest plantejament és contrari a qualsevol
estratègia de foment de les llengües pròpies,
diferents del castellà. I, en especial, un atac al model
d’immersió lingüística del qual ens hem dotat a
Catalunya com un dels elements (no l’únic) de
cohesió social, que ratifica la seva bravata
d’espanyolitzar els alumnes catalans.
Foment de la religió catòlica
i de l’alternativa a la religió
Desapareix del projecte l’assignatura d’Educació Cívica
i Constitucional, la nova Educació per a la Ciutadania «sense
continguts polèmics» que va prometre Wert, però es
recupera la proposta de la Conferència Episcopal: una
assignatura avaluable sobre valors, alternativa a
l’ensenyament confessional. Com en l’anterior etapa de
governs del PP els pares podran triar. La nova matèria es
2. Reforçament i control centralitzat interessos de les empreses i els mercats
de les assignatures troncals capitalistes.
i de les proves d’avaluació Es manté la idea fer públics els resultats dels centres
i de fer una classificació pública, sense tenir en compte
Segons aquest segon projecte, les matèries podran cap altre paràmetre que els resultats de l’alumnat en
ser troncals, específiques i d’especialitat. aquestes proves centralitzades.
«L’Administració General de l’Estat» fixarà «els
continguts i l’horari mínim» de les anomenades troncals Més avantatges a la privada concertada
(Llengua castellana, Llengua estrangera, Matemàtiques,
Ciències i Socials en primària; i, Biologia i Geologia, Es perllonga el període de renovació dels concerts:
Física i Química, Geografia i Història, Economia i Llatí d’un màxim de quatre anys es passa a un mínim de
en diversos cursos de secundària) Aquest plantejament quatre en secundària i de sis en infantil i primària.
dóna la possibilitat al Ministeri d’Educació, Cultura i Obliga les Administracions a tenir en compte «la
Esports de determinar més del 65% dels continguts demanda social» quan facin la programació d’oferta de
en les comunitats amb llengua cooficial i el 75% en la places. O sigui, a no prioritzar l’ensenyament públic. A
resta, tal i com es plantejava al projecte anterior. Hem més, elimina al representant municipal en els consells
de tenir en compte que amb la llei actual és el 55% i el escolars dels col·legis concertats.
65%, respectivament.
El govern central es reserva també fixar els Única concessió
«estàndards d’avaluació» i de «adquisició de
competències» de les matèries troncals i de les Només trobem un fet significatiu de marxa enrere:
específiques, és a dir, pràcticament totes, així com fer els alumnes del nou cicle de FP bàsica podran
la redacció de les revàlides en ESO i batxillerat. presentar-se a la revàlida de l’ESO i, si l’aproven,
Estem davant d’una centralització brutal i d’una obtenir el títol de secundària. Cal assenyalar que estem
desconfiança absoluta en el professorat i en les en desacord amb el itineraris plantejats a l’educació
administracions educatives. Aquesta secundària obligatòria, però encara més que aquest
centralització té un doble contingut ideològic: itineraris portin a titulacions diferenciades o a absències
recentralització estatalista de l’educació i control de titulacions.
dels seus continguts en consonància amb els