Antibioterapia en la rotura prematura de membranas (RPM) y riesgo de sepsis n...
ACTUALITZACIÓ EN MELANOMA I TOXICITAT IMMUNOMEDIADA
1. ACTUALITZACIÓ EN MELANOMA I
TOXICITATS IMMUNOMEDIADES
CASOS CLÍNICS, SCFC
Marta Prat Dot
Judit Roura Turet
Hospital Clínic de Barcelona
19 de Febrer 2019
2. ÍNDEX
Presentació casos clínics:
Cas clínic 1
Cas clínic 2
Generalitats del melanoma
Tractament
Toxicitats immuno-mediades
2
3. CAS CLÍNIC 1
Dona de 32 anys sense AP d’interès ni AMC
Octubre 2017: diagnòstic de melanoma estadi IIIB (T3aN2a)
Tractament quirúrgic: AM + BSGC
Inicia immunoteràpia (gener 2018): nivolumab 240mg Q2W + ipilimumab 1mg/kg Q6W
Efectes adversos (2018):
Març: pruïja, rash + episodis de dispnea
Juliol: diarrees + sang en femtes colitis
Juliol: oligoartritis
Agost: visió borrosa, escotomes
Ingrés hospitalari
3
4. CAS CLÍNIC 2
Dona de 34 anys
AP: fumadora, diabetis gestacional (sense tractament actual). No AMC.
Juliol 2016: aparició nou nevus amb creixement Març 2017: diagnòstic melanoma IIIB (T3aN2a)
Tractament quirúrgic: AM + BGC + Linfadenectomia inguinal
Inicia immunoteràpia: nivolumab 480mg Q4W (juliol 2017)
Efectes adversos:
Desembre 2017: fatiga i artràlgies
Febrer 2018: hipotiroïdisme
Abril 2018: diarrees, vòmits i dolor abdominal
4
Ingrés hospitalari
5. GENERALITATS
Melanoma Tumor maligne originat als melanòcits (cèl·lules productores de melanina)
Es manifesta a la pell, mucoses, ungles o úvea
Càncer de pell més agressiu i més capacitat metastàtica per volum tumoral
Leonardi GC, et al. Cutaneous melanoma: From pathogenesis to therapy (Review). Int J Oncol 2018;52(4):1071-1080
5
6. EPIDEMIOLOGIA
PREVALENÇA
13è càncer més freqüent (últims 5 anys)
Increment INCIDÈNCIA
287.723 casos nous / 60.712 morts (dades a nivell mundial Globocan 2018)
Gran variació entre països
Diferències fenotípiques i d’exposició solar
Afecta un elevat nombre de GENT JOVE
Edat mediana diagnòstic: 57 anys
Dones més joves (diagnòstic precoç?)
Leonardi GC, et al. Cutaneous melanoma: From pathogenesis to therapy (Review). Int J Oncol 2018;52(4):1071-1080
6
7. FACTORS DE RISC
El principal factor de risc és la GENÈTICA (~60% a Europa, gen més conegut CDKN2A)
Altres factors de risc:
• Propis del pacient
• Ambientals
Fototip cutani Antecedents
familiars
Lesions precursores
Exposició intensa i intermitent UV Latitud geogràfica
Història de cremades solars
Immunosupressi
ó
Mutacions genètiques
Melanoma and Non-Melanoma Skin Cancers. Board of Pharmacy Specialties (BPS). 2018
7
8. FISIOPATOLOGIA
Melanòcits
Cèl·lules dendrítiques que es troben a la capa basal de l’epidermis i als fol·licles pilosos
Producció melanina
Contacte amb queratinòcits per transmetre melanina
Evita dany DNA produït per radiació UV
Determina el color de la pell, cabells i iris
Tipus
Eumelanin
a
Feomelani
na
coloració fosca (fotoprotectora)
coloració clara/vermellosa (major estrés
oxidatiu)
Leonardi GC, et al. Cutaneous melanoma: From pathogenesis to therapy (Review). Int J Oncol 2018;52(4):1071-1080
8
9. FISIOPATOLOGIA
Melanoma Tumor maligne originat als melanòcits
Subtipus histològics
Mutacions somàtiques freqüents: BRAF V600E (40-50%), N-RAS (15-30%) i NF-1 (10-15%)
Melanoma d’extensió superficial (70%, creixement horitzontal)
Melanoma nodular (15%, creixement vertical, més agressiu)
Lentigen maligne
Lentigen acral
Melanoma de les mucoses
Melanoma ocular
Melanoma and Non-Melanoma Skin Cancers. Board of Pharmacy Specialties (BPS). 2018
9
10. PREVENCIÓ
Evitar exposició perllongada al sol, especialment hores màxima irradiació
Evitar irradiació amb UV artificials
Evitar cremades en infants i adolescents
Detecció precoç examinar la pell per detectar canvis en nevus
patologia localitzada i tumors primaris <1mm supervivència >90%
Melanoma and Non-Melanoma Skin Cancers. Board of Pharmacy Specialties (BPS). 2018
10
11. SCREENING
Presència
30-50 % melanomes evolucionen d’un nevus preexistent
A
B
C
D
E
Assimetria
Vores irregulars
Coloració irregular
Diàmetre > 6 mm
Evolució de la lesió
Dermatoscopi
Melanoma and Non-Melanoma Skin Cancers. Board of Pharmacy Specialties (BPS). 2018
11
12. TRACTAMENT
Ressecció quirúrgica
• Tractament d’elecció curatiu en la majoria dels casos
• Cal definir els marges al voltant de la lesió (1-2 cm)
Teràpia farmacològica
• Estadis inicials observació o assaig clínic
• Estadis avançats
Interferó alfa
Inhibidors
vies regulació
Teràpia
dirigida a la
mutació
Anti CTLA-4
Anti PD-1
Inhibidors BRAF
Inhibidors MEK
Melanoma and Non-Melanoma Skin Cancers. Board of Pharmacy Specialties (BPS). 2018
12
13. TRACTAMENT
Anti CTLA-4 (antigen 4 dels linfòcits T citotòxics) IPILIMUMAB
Indicació Tractament melanoma avançat (irressecable o metastàtic) monoteràpia o combinació amb
nivolumab
Efectiu a llarg termini
Fitxa tècnica d’Ipilimumab
13
14. TRACTAMENT
Anti PD-1(proteïna de mort cel·lular programada 1) NIVOLUMAB i PEMBROLIZUMAB
Indicació Tractament melanoma avançat (irressecable o metastàtic) monoteràpia o nivolumab +
ipilimumab
Tractament adjuvant melanoma (amb afectació ganglionar o metastàtic)
Resposta més ràpidaFitxa tècnica de Nivolumab i Pembrolizumab
14
15. TRACTAMENT
Inhibidors de BRAF (cinasa B-Raf) DABRAFENIB, VEMURAFENIB (i ENCORAFENIB)
Indicació Tractament melanoma avançat (irressecable o metastàtic) mutació BRAF V600
monoteràpia o dabrafenib+trametinib
Tractament adjuvant melanoma mutació BRAF V600 dabrafenib+trametinib
Fitxa tècnica de Dabrafenib i Vemurafenib
15
16. TRACTAMENT
Inhibidors de MEK (cinasa MEK) TRAMETINIB, COBIMETINIB (i BINIMETINIB)
Indicació Tractament melanoma avançat (irressecable o metastàtic) mutació BRAF V600
monoteràpia o dabrafenib+trametinib, vemurafenib+cobimetinib o encorafenib+binimetinib
Tractament adjuvant melanoma mutació BRAF V600 dabrafenib+trametinib
TRAMETINIB
COBIMETINIB
BINIMETINIB
Fitxa tècnica de Trametinib i Cobimetinib
16
17. TOXICITAT IMMUNO-MEDIADA
La immunoteràpia (IMT) potencia el sistema immune
(SI) del pacient
↑ activitat del SI, pot tenir efectes adversos de tipus
inflamatori EA immunomediats
Afectació a qualsevol òrgan, però alguns més
involucrats
Maneig de les toxicitats per equips multidisciplinaris
Postow MA, Sidlow R, Hellmann MD. Immune-related adverse events associated with immune checkpoint blockade. N Engl J Med 2018;378(2):158-168
17
18. PER
QUÈ?
Antígens propis
Citocines inflamatòries
Autoanticossos
Sistema del complement
Postow MA, Sidlow R, Hellmann MD. Immune-related adverse events associated with immune checkpoint blockade. N Engl J Med 2018;378(2):158-168
18
19. QUAN?
Weber JS, Kähler KC, Hauschild A. Management of immune-related adverse events and kinetics of response with ipilimumab. J Clin Oncol 2012;30(21):2691-7
19
20. COM TRACTEM?
Tractament simptomàtic
Corticoide 1mg/kg VO
Ometre la dosis IMT
Corticoide 2mg/kg IV + reducció posterior
Immunosupressors si no hi ha resposta en 7
dies
Stop IMT
Lleu
Lleu persistent o
moderat
Deteriorament clínic,
moderat persistent o
símptomes greus
20
21. TOXICITAT CUTÀNIA
EA més freqüents tant en anti-CTLA4 com anti-PD1
Rash: 24% (anti-CTLA4) i 15%(anti-PD1)
Pruïja: 25-35% (anti-CTLA4) i 17-20% (anti-PD1)
Vitiligen: 8% (anti-PD1) o combinació. Només es dona en
pacients amb melanoma, no en NSCLC ni renal. Es
relaciona amb bones respostes clíniques
Altres: alopècia areata, xerosis cutània, fotosensibilitat...
G1: màcules/pàpules <10% BSA
G2: màcules/pàpules 10%-30%
BSA
G3: màcules/pàpules >30% BSA
G4: SJS, TEN i dermatitis >30%
BSA
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
21
22. Grau 1
Grau 2
Grau 3
Grau 4
Evitar irritants cutanis, exposició solar
Aplicar emol·lients tòpic
TTM: Cremes corticoides tòpiques c/24h +/- antihistamínics
orals
Mateixes mesures G1
TTM: Cremes corticoides tòpiques c/12h +/- antihistamínics
orals o tòpics
Tractaments tòpics = G1, G2
TTM: inici 0,5-1mg/kg prednisona c/24h x 3d, descens 1-2
set
0,5-1mg/kg metilprednisona IV i canvi a oral
1-2mg/kg metilprednisolona IV
Ingrés en UCI
Si G1/2
TOXICITAT CUTÀNIA
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
22
23. 23
Pacient 1
Pruïja + rash cutani antihistamínics via oral + corticoides tòpics
Pacient 2
Vitiligen zona melanoma
24. TOXICITAT GASTROINTESTINAL
Primer EA discontinuació de la IMT
Severitat moderada (grau 3 o 4)
Diarrea: 27-54%
Colitis: 8-22%
Perforació colònica: 1-1,5%
Altres: dolor abdominal, hematoquèzia, pèrdua de pes, febre, vòmits...
Confirmació per sigmoidoscòpia o colonoscòpia amb biòpsies
ANTICOSSOS ANTI-CTLA4
Clostridium
difficile
G1(lleu): <4 deposicions (d) líquides/dia
G2(moderat): 4-6 d líquides/dia o dolor abdominal,
sang en femtes, nàusees
Greu (G1/2) si diarrea + deshidratació, febre,
taquicàrdia, hematoquèzia
G3/4(greu): >7 d líquides o amenaça per la vida
Diarrea i colitis (G3/4) 1-2%
ANTICOSSOS ANTI-PD1
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
24
25. Grau 1
Grau 2
Grau 3/4
Tractament simptomàtic: fluids oral, loperamida (Dmax
16mg/dia), evitar dietes riques en fibra o lactosa
Prednisona 0,5-1mg/kg VO o budesonida 9mg VO c/24h si
no hi ha diarrees sanguinolentes
Metilprednisolona 1-2 mg/kg IV
Infliximab 5mg/kg IV (si no hi ha perforació, ni sepsis, ni
hepatitis, ni TB) amb possibilitat de repetir a les 2 setmanes
Vedolizumab 300mg IV
Altres: micofenolat de mofetil 500-1000 bd o tacrolimus
G1>14d o
G2>3d o
empitjoramen
t
Sense millora
en 72h o
empitjoramen
t
Sense millora
en 72h o
empitjoramen
tCorticoides
Moderat: 2-4
setmanes
Greu: 4-8 setmanes
*Profilaxis*
TOXICITAT GASTROINTESTINAL
25
27. TOXICITAT ENDOCRINA
Anti PD1: 5-10%
Anti CTLA-4: 1-5%
Gravetat lleu-moderada (màx G2)
ALTERACIONS GLÀNDULA TIROIDES
Hipotiroïdisme:
És més comú que l’hipertiroïdisme
TSH (↑) T4 (normal o ↓)
* Inici tiroxina 0,5-1,5mcg/kg) si símptomes
* Inici prednisona 0,5mg/kg si tiroïditis
Hipertiroïdisme:
TSH (↓) T4 (↑)
* Inici β-blocadors com propranolol/atenolol
* Inici carbimazol si Ac positius anti receptor-
TSH
Resolució
Sí símptomes
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
27
29. DIABETIS MELLITUS TIPUS 1
HIPOFISITIS
Inflamació del lòbul anterior de la glàndula pituïtària
Anti CTLA4: 1-8%
Mecanisme desconegut
Símptomes: mal de cap, alteracions visuals, fatiga, anorexia
Nivells TSH ↓, ACTH ↓, FSH ↓, LH ↓
TOXICITAT ENDOCRINA
G≥2
Greu: metilprednisolona 1mg/kg IV
Moderat: prednisolona 0,5-1mg/kg
VO
*avaluació de l’eix hipofisiari*
Hidrocortisona 20/10/10 mg VO
Tiroxina (0,5-1,5 mcg/kg) VO
Anti-PD1 i Anti-PD-L1: <1%
Corticosteroides
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
29
30. TOXICITAT HEPÀTICA
Hepatitis: 5-10% (Anti-PD1, Anti-CTLA4), 25-30% (combinació)
Asimptomàtica, detecció a través d’anàlisis de rutina
Diagnòstic diferencial: fàrmacs concomitants, infeccions...
G1: ALT o AST > ULN –
3xULN
G2: ALT o AST > 3-5xULN
G3: ALT o AST > 5-20xULN
G4: ALT o AST > 20xULN
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
30
31. Grau 1
Grau 2
Grau 3
Grau 4
Repetir analítica c/setmana
Si AST / ALT ↑ inici prednisona 1mg/kg VO
Si persistència o empitjorament canvi a metilprednisolona
IV
Si ALT/ AST < 400 i Bili/INR/Alb N inici prednisona 1mg/kg
VO
Si ALT/AST > 400 o Bili/INR/Alb ↑ metilprednisolona
2mg/kg IV
Metilprednisolona 2mg/kg IV
Micofenolat de mofetil (MMF) 1000mg bid VO
Tacrolimus/ ATG
TOXICITAT HEPÀTICA
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
31
32. TOXICITAT PULMONAR
Anti PD1 + Anti CTLA4 > Anti PD1> Anti CTLA4
Pneumonitis intersticial aguda / síndrome de dany alveolar difús / pneumònia inflamatòria
organitzativa
Tos i dispnea: 20-40% (G3: 2-9% ; 1-2%)
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
Grau 1
Grau 2
Grau 3/4
Retardar el tractament i monitorització símptomes c/2-3 dies. Si
empitjorament, tractar com G2, G3 o G4
Inici ATB si sospita de procés infecciós
>48h inici prednisona 1mg/kg/d VO
*Profilaxis PCP: cotrimoxazol/pentamidina*
Inici metilprednisolona 2-4mg/kg/d IV + ATB empíric
>48h inici infliximab 5mg/kg IV o MMF o ciclofosfamida 32
33. ALTRES TOXICITATS
NEUROLÒGICA
CARDÍACA
Anti-CTLA4: 3,8%; anti-PD1: 6,1%: combinació: 12%
Polineuropatia
Miastenia gravis (MG), Síndrome de Guillain-Barré (SGB)
Encefalitis, meningitis asèptica
Moderat:
Inici prednisona 0,5-1mg/kg VO
Metilprednisolona 2mg/kg IV
Si dolor: duloxetina o pregabalina
* Punció lumbar, estudis conducció nerviosa,
anticossos...*
MG/SGB: plasmafèresis o immunoglobulines IV
Encefalitis/meningitis: Aciclovir IV + ATB
empíric
< 1%
Miocarditis, pericarditis, cardiomiopatia, arítmies
Corticoides IV a dosis altes. Si no resposta:
Infliximab IV
MMF, ATG
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
33
34. REUMATOLÒGICA
Anti-PD1: 2-12%
Miàlgies/artràlgies de greu-moderat
Vasculitis, polimiositis, miositis, arteritis...
Grau 1
Grau 2
Grau 3
Inici analgèsia amb paracetamol o AINEs tipus ibuprofè
Escalat analgèsia a diclofenac, naproxè o etoricoxib
Inici prednisona 10-20mg/d VO o injeccions intra-articulars
Inici prednisona 0,5-1mg/kg/d VO IV
Inici anti-TNFɑ
Si G1
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
34
36. RENAL
Anti-PD1/Anti-CTLA4: <1%; combinació: 4,9%
Nefritis
G≥2
Hidratació, balanç de fluids o TRS
Inici prednisona 0,5-1mg/kg VO
Metilprednisolona 1-2mg/kg IV
En cas de G1
HEMATOLÒGICA
Rarament descrits
Anemia aplàsica, anèmia hemolítica autoimmune, púrpura trombocitopènica immune
OCULAR
<1%
Keratits ulcerativa, uveïtis, malaltia coroïdal (neovascularització), inflamació orbital idiopàtica...
Weber JSHaanen JBAG, Carbonnel F, Robert C, Kerr KM, et al Management of toxicities from immunotherapy: ESMO clinical practice guidelines for diagnosis, treatment and
follow-up. Ann Oncol 2017;28(suppl 4):iv119-iv142
36
Encara que la majoria es manifesten a la pell, també poden aparèixer en superficies mucoses o altres teixits on migrin aquestes cels.
En homes incrementa en edats més avançades
Fototip cutani: pell blanca amb cabells clars (pelrojos i rossos) i ulls clars (blaus o verds)
Lesions precursores: nevus atípiques, nevus displàsic o melanoma
El factor de risc ambiental ppal és l’expo a radiació UV, sobretot expo solar intensa i intermitent s’associa a un major risc comparat amb expo crònica i contínua (ocupacional) que s’associa a altres tipus de tumors de pell (no melanoma). Els rajos poden ser solars o artificials. Remarcar que és un gran factor de risc haver patit cremades solars i amb aparició de vesícules a la infancia.
Latitud geográfica -> proximitat a l’equador, on hi ha alta intensitat d’expo solar.
Contacten amb els queratinòcits mitjançant les dendrites i els transmeten melanina per sobre seu per protegir el seu DNA de la radiació UV
Acral = de les extremitats (palmells, ungles)
Davant una lesió pigmentada (“nevus") que sigui:
A: Assimètrica (forma irregular)
C: varis colors a la mateixa lesió
E: Evolució (Creixement en poc temps)
Les lesions sospitoses haurien d’extirpar-se o biopsiar-se per un especialista.
IFN -> pacients en teràpia adjuvant (post IQ) però que són d’alt risc de recidiva. No aprofundir.
El tto es va revolucionar a partir del 2011 quan es van començar a aprovar els fàrmacs següents.
Ipilimumab és un inhibidor del punt de control immunològic CTLA-4.
CTLA-4 és un receptor dels linfòcits T que quan s’activa per una cèl·lula presentadora d’antigen inhibeix l’acció dels linfos T. Això es produeix per evitar respostes autoimmunitàries contra els propis antigens.
Ipilimumab bloqueja els senyals inhibidors, incrementat el nombre de cels T efectores que es dirigeixen contra el tumor.
El receptor PD-1 és un regulador negatiu de l’activitat dels linfocits T, quan s’uneix als lligands PD-L1 i PD-L2 que s’expressen en les cels presentadores d’antigen o tumorals.
La inhibició de PD-1 mitjançant aquest Ac monoclonals bloqueja la interacció amb els lligands permetent l’activació dels linfocits T que actuen contra el tumor.
Nivo+Ipilimumab -> efecte sinèrgic però increment de toxicitat
En cas de patir una mutació en B-RAF (present en un 50% aprox melanomes), la via intracel·lular prinicpalment alterada és la de les MAP cinases. Aquesta alteració produeix un increment de la proliferació cel·lular.
Aquests fàrmacs es dirigeixen a la cinasa RAF que té una mutació V600 i la inhibeixen.
S’inhibeix l’activació de les cinases MEK, que són el següent pas de la cascada intracel·lular, evitant la proliferació tumoral.
La immunoteràpia (IMT) potencia el sistema immune del pacient a lluitar contra una malaltia
La fisiopatologia que explica aquests efectes adversos és desconeguda, però es creu que podria estar relacionada amb el paper que tenen el els punts de control immunitaris com el PD1 o CTLA4 per mantenir l'homeostasis immunològica.
Alguns possibles mecanismes que podrien descriure aquesta toxicitat són:
La incidència del rash es va reportar en un 24% dels pacients tractats amb antiCTLA4 i un 15% en els tractats amb antiPD1, però quan es combinen aquesta incidència arriba al 40%. Ara bé, hem de tenir en compte que la gravetat del quadre és de grau 1 i grau 2, i que els de gravetat 3,4 no arriben al 3% en monoteràpia ni el 5 en combinació.
La toxicitat GI està molt ben descrita pel anticossos anti-CTLA4.
L’aparició de símptomes GI pot aparèixer en qualsevol moment. De fet, l’enterocolitis podria arribar a apareix mesos després de l’última dosis d’ipilimumab. El símptoma més freqüent quan hi ha enterocolitis és la diarrea. De fet en un serie casos recent, un 92% dels pacients amb enterocolitis presentaven diarrea. Hi ha altres formes de presentació com dolor abdominal, hematoquèzia, pèrdua de pes, febre...
Hi ha dos estudis en els quals es volia demostrar el benefici de la buedesonida administrada per via oral per prevenir la enterocolitis mediada per ipilimumab, però que van fracassar.
Els pacients que presenten una diarrea no severa s’han de tractar amb agents antidiarreics i suplementació de fluids i electròlits. En aquests casos la teràpia anti-CTLa4 es pot continuar.
Els pacients que amb 3-5 dies responen al tractament amb corticoides intravenós, es pot passar a via oral i començar el descens. Els que no tot i incrementar les dosis de cortis, es pot plantejar tractament amb infliximab. Entre un terç i dos terços dels pacients no responen o recauen al tracatment amb corticoides. Aquests pacients amb una única dosis d’infliximab generalment responen molt bé. Però sinó, es pot administrar una segona dosis als 15 dies.
Els vedolizumab com el seu nom indica és un anticòs monoclonal humanitzat dirigit a les integrina alfa4beta7. Es un bon immunosupressor en la MC i CU.
Si els pacients ja presenten una perforació requeriran d’una colectomia.
El fet d’administrar dosis tant altes de corticosteroides o bé d’immunosupressors com infliximab o vedolizumab podria plantejar si això té una repercussió negativa en la supervivència global dels pacients tractats amb immunoteràpia, però de moment semblaria que no.
Amb la introducció dels inhibidors del punt de control immunològic, s’han descrit tant cases d’hipotiroïdisme com d’hipotiroïdisme.
Abans de la introducció de la teràpia amb els anti CTLA4, la hipofisitis era una entitat extremadament rara, però ara les incidències estan entre 1-8%
És important començar el tractament amb hidrocortisona una setmana abans de començar amb la tiroxina.
Serà recomanable mirar glucèmies de forma regular. El que es produeix és una destrucció de les cèl·lules beta pancreàtiques amb la qual cosa el pacient haurà de portar teràpia substitutiva amb insulina. Quan estigui controlat, es podria tornar a iniciar la IMT