IX Jornades d’ètica i Món Contemporani “Una nova economia. Més enllà de l’oferta i la demanda” L’objecte d’aquesta ponència és exposar un resum de la feina feta en el procés de reflexió i elaboració d’un marc teòric que respongui als reptes que ens planteja la societat del segle XXI. La proposta es basa en dos eixos: 1) La confiança entre cultures 2) El model de l’Economia del Bé Comú

1. IX Jornades d’ètica i Món Contemporani
“Una nova economia. Més enllà de l’oferta i la demanda”
L’objecte d’aquesta ponència és exposar un resum de la feina feta en el
procés de reflexió i elaboració d’un marc teòric que respongui als reptes que
ens planteja la societat del segle XXI. La proposta es basa en dos eixos:
1) La confiança entre cultures
2) El model de l’Economia del Bé Comú
1) La confiança entre cultures
La confiança entre cultures l’analitzem des de dues vessants diferents, la
de gènere i l’ètnica que se solapen i ens permeten entendre millor les relacions
humanes que si ho fem només des de cada una de les vessants separadament.
a) de gènere
Les dones representem més de la meitat de la població mundial en
nombre, però la nostra capacitat de decisió és molt inferior, això fa que
treballem molt en tasques que són imprescindibles perquè la humanitat pugui
progressar, però que no tinguem la capacitat de decidir en quina direcció i
sentit volem que ho faci.
Hi ha dos tipus de tasques imprescindibles perquè la humanitat
progressi: les tasques reproductives o de cura i les tasques productives.
Les primeres son les que permeten reproduir les condicions de vida
necessàries per a que es puguin produir les segones, sense les tasques
reproductives és impossible dur a terme les productives, però el mercat en
l’actual model econòmic gairebé no les contempla i dona per suposat que es
poden obtenir a un cost quasi nul i per tant, només té en compte els costos i
valora, les tasques productives. Aquest “error conceptual” ve donat perquè
durant segles els costos d’obtenció d’aquests bens i serveis reproductius han
estat ínfims.
Fins a les darreries del segle XX, quan la presa de consciencia per part
de les dones del seu dret i obligació a contribuir a les tasques productives
(mentre els homes encara no han entrat a ocupar-se de les tasques de cura i
reproducció) ha fet que recaiguessin sobre elles ambdues tasques. Aquest
fenomen ha mostrat, en la línia del que fa molts anys proposen els moviments
feministes i ecologistes que el sistema requereix un canvi de paradigma que
permeti introduir a la cadena de valor els costos reproductius.

2. b) ètnica
L’altre fenomen que marca les darreries del segle XX i que defineix el
segle XXI es la globalització que fa que els fluxos migratoris siguin molt
importants i molt més “porosos” del que ho havien estat en segles anteriors.
Mai els humans de diferents cultures havíem estat tant barrejats: blancs,
negres, xinesos, dones, homes, homosexuals, heterosexuals, cristians,
musulmans, budistes, que abans vivien en compartiments estancs i només
sabien de l’existència dels altres per la gent que havia viatjat o que havia tingut
molta curiositat i que havia volgut conèixer altres maneres de viure, mentre la
majoria de la gent passava tota la seva vida en grups molt homogenis.
Al segle XIX si per exemple, eres una dona blanca d’un poble de
Catalunya, molt probablement, no veuries mai un xinés o un musulmà i només
et relacionaries amb els homes de la teva família. Avui tots estem barrejats i
encara que no t’agradi viatjar, al teu poble i a la teva feina hi vindrà gent que
parlarà llengües estranyes, tindrà cultures diverses, menjarà coses que la teva
besàvia no va veure mai i tractaràs amb molts més homes i dones dels que
coneixia una persona del segle XIX al llarg de tota a seva vida.
Aquesta transformació implica que hem d’aprendre a respectar
valors d’altres cultures que per als nostres avantpassats eren inacceptables i
això comporta un trasbals dels valors que cal tenir en compte, per evitar que és
generin pors i hem de promoure el coneixement i la confiança entre les
persones de cultures diferents.
2) El model de l’Economia del Bé Comú (EBC)
Totes aquestes transformacions fan que el model econòmic basat en
l’assignació de bens i serveis a través del mercat i els sistemes de
govern democràtics basats en la sobirania popular que han demostrat
ser les més eficients i justos al llarg de la història és trobin en aquests moments
davant d’una profunda crisi i necessitats de noves estructures i mitjans que els
permetin continuar guiant a la humanitat cap a una situació de justícia i
maduresa.
Es per això que aquest model beu de tots els coneixements previs que
tenim de gestió de l’economia i la societat i proposa ampliar els objectius de
l’economia per a la:
a) Microeconomia: Benefici Financer + Contribució al Bé Comú
b) Macroeconomia: Producte Interior Brut + Producte del Bé Comú
Mantenint el mercat com a mecanisme d'assignació de recursos i la
democràcia com a sistema polític, reconeix la ineficiència i la manipulabilitat
com els problemes a resoldre i proposa:

3. a) Ineficiència: els problemes d’eficiència són provocats per les
externalitats (costos que no son reconeguts com a tals per qui els genera) és
resolen amb "drets de propietat ben definits”.
En la proposa del model de l’Economia del Bé Comú (EBC) la societat ha de
definir molt clarament quins drets de propietat atorga i ho ha de fer de manera
democràtica, per consens sistèmic (forma de votació democràtica basada en
que guanya la proposta menys rebutjada i per tant la que genera menys dolor
en la població).
b) Manipulabilitat: els problemes de manipulabilitat són provocats pel poder
de mercat, el mercat és òptim quan ningú té el poder de manipular-lo i per
això cal que sigui desagregable en mercats més petits i transparents.
La proposta del model de l’Economia del Bé Comú (EBC) consisteix a millorar la
transparència a través de l’aplicació dels criteris de la matriu de l’EBC a tots els
grups de contacte (stakeholders) de les empreses que hi participen.
El grup de treball BSWomenB-GWUB en col·laboració amb la UB i el moviment
de l’Economia del Bé Comú (EBC) treballen en la recerca de solucions que ens
portin cap a un nou model econòmic i social més equitatiu i més sostenible.
Dra. Mercè Carreras-Solanas
Coordinadora EBC (UB)
Directora de BSWomenB-GWUB
BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE
Barcelona, 9 de febrer de 2016