Organització Esportiva. tema 4. organismes internacionals
1. Tema 4. organismes internacionals de
l’esport
Coi, con, coe, fi, tae, ama
2. TEMA 4. ORGANISMES
INTERNACIONALS DE L’ESPORT
•
•
•
•
•
•
•
4.1. EL COMITÉ OLÍMPIC INTERNACIONAL (COI)
4.2. ELS COMITÉS OLÍMPICS NACIONALS (CON)
4.3. EL COMITÉ OLÍMPIC ESPANYOL (COE)
4.4. LES FEDERACIONS INTERNACIONALS (FI)
4.5. EL TRIBUNAL D’ARBITRATGE DE L’ESPORT (TAE)
4.6. L’AGÈNCIA MUNDIAL ANTIDOPATGE (AMA)
4.7. LES INSTITUCIONS EUROPEES I L’ESPORT
3. 4.1. EL COMITÉ OLÍMPIC
INTERNACIONAL (COI)
•
•
•
•
•
•
•
Antecedents.
Filosofia.
Estatus jurídic.
La Carta Olímpica.
Funcions.
Òrgans.
Símbol, lema i flama.
4. antecedents
• L’Olimpisme Modern va ser concebut per un parisí
de família aristocràtica, anomenat Pierre de Fredy,
Baró de Coubertin, el qual va anunciar en una
junta del Congrés Atlètic Internacional - i sense
massa entusiasme per part dels assistents - el seu
desig de reviure els Jocs Olímpics.
• El Baró de Coubertin va constituir el Comité Olímpic
Internacional a l'any 1894
5. El 23 de juny de 1.894 va constituir el Comitè Olímpic
Internacional (COI) en una cerimònia celebrada a l’Universitat de
la Sorbona a París.
El primer president del COI va ésser Demetrius Vikelas
(originari de Grècia), i els primers Jocs Olímpics de
l’era Moderna es varen celebrar- després de molts
esforços- a Atenes l’any 1896. Aquest mateix any
Coubertin es convertí en president del COI, càrrec
que ocuparia els vint-i-nou anys següents, dedicant la
seva vida i fortuna al desenvolupament dels Jocs
Olímpics.
6. • De l’Olimpisme Modern ha sorgit el Moviment
Olímpic dirigit pel COI. El Moviment Olímpic agrupa
sota l’autoritat suprema del COI a organitzacions,
atletes i altres persones que accepten guiar-se per
les disposicions de la Carta Olímpica.
7. filosofia
• L’Olimpisme és una filosofia de vida que exalta i
combina en un conjunt harmoniós les qüalitats del
cos, la voluntat i l’esperit.
• Conjuminant l’esport amb la cultura i l'educació,
l’Olimpisme proposa crear un estil de vida basat en
l’alegria de l’esforç, el valor educatiu del bon
exemple i el respecte pels principis ètics
fonamentals universals.
8. • L’objectiu de l’Olimpisme es posar sempre l’esport
al servei del desenvolupament harmònic de
l’home, amb la finalitat d’afavorir l’establiment
d'una societat pacífica i compromesa amb el
manteniment de la dignitat humana.
• El Moviment Olímpic té com a finalitat contribuir a
la construcció d’un món millor i més pacífic,
educant la joventut a través de l’esport practicat
sense discriminacions de cap classe i dintre de
l’esperit olímpic que exigeix comprensió mútua,
esperit d’amistat, solidaritat i “flair play”.
9. • Aquesta filosofia era resumida pel Baró de
Coubertin amb la següent afirmació:
• “El més important dels Jocs Olímpics no és guanyar
sinó competir, així com el més important en la vida
no és el triomf sinó la lluita. L’essencial no és haver
vençut sinó haver lluitat bé".
• ... No és el mateix que el malentès de l’important és
participar.
10. Estatus jurídic
• El COI és una associació de dret internacional no
governamental sense afany de lucre. Va adquirir la
qualitat d’associació amb personalitat jurídica
pròpia mitjançant un Decret del Consell Federal de
Suïssa del 17 de setembre de 1.981. La seva durada
és indefinida. El COI és l’autoritat suprema del
Moviment Olímpic.
11. • La seu social del COI es troba a Lausanne (Suïssa).
El seu objectiu consisteix en dirigir el Moviment
Olímpic conforme les disposicions de la Carta
Olímpica.
• Les decisions del COI fonamentades en les
disposicions de la Carta Olímpica són definitives.
• Les divergències relacionades en la seva aplicació
o interpretació només podran ser resoltes per la
Comissió Executiva i, en certs supòsits, per la
mediació del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAE).
12. La carta olímpica
• La Carta Olímpica és el codi que recull els principis
fonamentals, les normes i els textes d’aplicació
adoptats pel COI.
• És la norma primera de l’ordenament jurídic olímpic.
• Regeix l'organització i el funcionament del
Moviment Olímpic i fixa les condicions per la
celebració dels Jocs Olímpics.
• La Carta Olímpica va ser datada el 15 d’abril de
1987 a Laussane, i es divideix en set seccions,
anomenades:
14. • Tota persona i organització que en qualsevol
qualitat pertany al Moviment Olímpic estarà
sotmesa a les disposicions de la Carta Olímpica i
haurà de complir les decisions del COI.
• La Carta Olímpica és la norma de més alt rang per
la que es regeix el COI.
15. funcions
• D’acord amb la Carta Olímpica, el COI
desenvoluparà les funcions següents:
• Fomentar la coordinació, l’organització i
desenvolupament de l’esport i les competicions
esportives.
• Col·laborar amb les organitzacions i autoritats
públiques i privades competents amb el fí de posar
l’esport al servei de la Humanitat.
• Assegurar la celebració periòdica dels Jocs
Olímpics.
16. • Lluitar contra tota forma de discriminació que
afecti al Moviment Olímpic.
• Recolçar i fomentar la difusió de l’ètica esportiva.
• Vetllar pel manteniment de l’esperit del joc net en
l’esport i per l’erradicació de la violència.
• Dirigir la lluita contra el dopatge en l’esport.
• Adoptar mesures per evitar que la salut dels atletes
corri perill.
17. • Oposar-se a la utilització abusiva de l’esport i els
atletes en la política i en el comerç.
• Vetllar perque el Jocs Olímpics es desenvolupin en
condicions que demostrin una actitud responsable
davant els problemes del medi ambient.
• Recolçar l’Acadèmia Olímpica Internacional (AOI).
• Recolçar altres Institucions l’objectiu de les quals
sigui l’educació olímpica.
18. òrgans
• Els òrgans del COI, són:
• 1.- La Sessió.- És l’Assemblea plenària dels membres
del COI composta per 115 membres. Es reuneix, al
menys, una vegada l’any. És l’òrgan suprem del
COI. Elegeix els membres del COI. Les seves
decisions són definitives.
• 2.- La Comissió Executiva.- Està composta pel
president, quatre vicepresidents i deu membres
més, elegits per la Sessió.
19. • 3. El President.- És elegit d’entre els membres del
COI per la Sessió, per un període de vuit anys, i
reelegit per períodes de quatre anys. Presideix totes
les activitats del COI i el representa de forma
permanent.
20. Símbol, lema i flama
• El símbol olímpic es composa únicament dels cinc
anells olímpics, en un o en diversos colors.
Representa la unió dels cinc continents i l’encontre
dels atletes del món sencer en els Jocs Olímpics.
• El lema olímpic, “Citius, Altius, Fortius”, expressa el
missatge que el COI dirigeix a tots els membres del
Moviment Olímpic invitant-los a superar-se
conforme l’espirit olímpic.
21. • La flama olímpica és la flama que s’encén a
Olímpia sota l‘autoritat del COI per una dona amb
el tipus de roba usada en l’antiguitat, essent ella
qui l’entrega al primer corredor dels relleus.
• Una torxa olímpica és aquella en la que flameja la
flama olímpica.
• Des dels Jocs Olímpics de l’Antiguitat la flama era
considerada sagrada per tots els participants, i era
encesa pels raigs naturals del sol reflectits en un
mirall corbat.
23. Naturalesa
• Els Comitès Olímpics Nacionals (CON) són
institucions que formen part del Moviment Olímpic,
que tenen com a missió fomentar i protegir el
Moviment Olímpic en els seus respectius països.
• Sens perjudici de la personalitat jurídica que els
atribueix cada país, són reconeguts pel COI si
compleixen les condicions establertes a la Carta
Olímpica .
• D'aquesta manera han d'organitzar-se conforme a
les disposicions de la Carta Olímpica, els seus
estatuts són aprovats pel COI.
24. • Per ésser reconegut pel COI, un CON ha de complir
totes les condicions establertes a la Carta Olímpica,
especialment aportar uns estatuts conformes a
aquesta, i un certificat de les Federacions
Internacionals a les que estiguin afiliades les
Federacions Nacionals membres d’aquest CON
reconeguent l’esmentada afiliació davant del COI.
25. • A la Carta Olímpica, l’expressió “país” significa un
Estat independent reconegut per la comunitat
internacional.
• La denominació d'un CON ha de correspondre
amb els límits territorials i la tradició del seu país i ha
d’ésser aprovada per el COI.
26. competències
•Els CON tenen competències exclusives per a la
representació dels seus respectius països en els Jocs
Olímpics i en les competicions multiesportives
regionals, continentals o mundials patrocinades pel
COI.
27. • En el desenvolupament d’aquestes competències
els CON realitzaran les següents tasques:
• Constituir, organitzar i dirigir les seves respectives
delegacions en els Jocs Olímpics i en altres
competicions patrocinades pel COI.
• Decidir les inscripcions dels atletes proposats per les
respectives Federacions Nacionals.
• Encarregar-se de l’equipament, el transport i
l’allotjament dels membres de les seves
delegacions.
28. drets
• Els CON, bàsicament, tenen els següents drets:
• A formular propostes al COI en relació a la Carta
Olímpica i al Moviment Olímpic en general, inclús
referents a l’organització i desenvolupament del
Jocs Olímpics.
• Designar a la ciutat que vulgui presentar-se
candidata per a l’organització dels Jocs Olímpics
en els seus respectius països.
• Expressar la seva opinió sobre les candidatures per
a organització del Jocs Olímpics.
29. • Col.laborar en la preparació del Congressos
olímpics.
• Participar en les Comissions del COI.
• Utilitzar la denominació de “Comitè Olímpic
Nacional”.
• Utilitzar els símbols olímpics.
• Beneficiar-se de l’acció de Solidaritat Olímpica.
• Participar en activitats dirigides o patrocinades pel
COI.
• Enviar competidors, personal oficial als Jocs
Olímpics.
30. objectius
• La funció dels CON consisteix en fomentar i protegir
el Moviment Olímpic en els seus respectius països
de conformtat amb la Carta Olímpica.
• Per aconseguir aquest objectiu desenvoluparàn les
funcions següents:
• Divulgar el principis fonamentals de l’Olimpisme a
nivell Nacional en el marc de l’activitat esportiva, i
fomentaràn la creació i activitats de les Acadèmies
Olímpiques Nacionals.
31. • Vetllar perque sigui respectada la Carta Olímpica
en els seus respectius països.
• Afavorir el desenvolupament de l’esport d’alt nivell i
l’esport per a tothom.
• Col.laborar en la preparació de dirigents esportius.
• Adquirir el compromís d’oposar-se activament a
tota forma de discriminació i de violència en
l’esport i contra l’ús de substàncies i procediments
prohibits pel COI o les Federacions Internacionals
(FI).
32. composició
• A ) Necessàriament els CON hauran d’incloure com
a membres:
• Els membres del COI del seus país, cas d’haver-n'hi.
• Totes les Federacions Nacionals afiliades a les
Federacions Internacionals dels esports inclosos en
el programa dels Jocs Olímpics.
• Atletes en actiu o en situació de retirats que hagin
participat en els Jocs Olímpics.
33. • B ) Optativament podran incloure com a membres
a:
• Federacions Nacionals afiliades a les Federacions
Internacionals reconegudes pel COI , l’esport de
les quals no figuri en el programa dels Jocs
Olímpics.
• Grups multiesportius i altres organitzacions amb
vocació esportiva, i persones capaços de reforçar
l’eficàcia del CON i que hagin prestat serveis a la
causa de l’esport i de l’Olimpisme.
• A discrecció, el CON pot anomenar representants
de les autoritats del país.
35. 4.3. El Comitè Olímpic Espanyol (COE)
• Naturalesa jurídica i objecte.
• Composició i òrgans de govern.
• Representació.
36. Naturalesa jurídica i objecte
• El Comitè Olímpic Espanyol (COE) és una
associació sense afany de lucre, dotada de
personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar, amb
patrimoni propi i duració il.limitada.
• Es regeix pels seus propis estatuts i reglaments
degudament aprovats pel COI. En tot el que no
estigui previst en aquest s’aplicarà com a dret
supletori la Carta Olímpica.
37. • L'objecte del COE consisteix en:
• A ) Desenvolupar i perfeccionar el Moviment Olímpic i
l’esport.
• B)
Estimular i orientar la seva pràctica.
• C ) La preparació de les activitats que tinguin representació
en els Jocs Olímpics.
• D ) L’enfortiment de l’ideal olímpic mitjançant l’adequada
divulgació del seu espirit i filosofia; i,
• E)
La difusió dels ideals olímpics.
38. • Totes les qüestions referents als CON, estudiades a
l’apartat 2, són aplicables al COE motiu pel qual es
donen per reproduïdes, per no ser reiteratius.
39. Composició i òrgans de govern
• Les Federacions Espanyoles d’Esports Olímpics
degudament reconegudes pel Consell Superior
d’Esports estàn representades en el COE pels seus
Presidents, que són membres nats de la seva
Assemblea.
• A més, aquests Presidents, juntament amb el
President del COE, el Vicepresident 1er., el Secretari
General i el Tresorer, componen la Junta de
Federacions Olímpiques, que té competència
exclusiva en tots aquells assumptes relacionats amb
els Jocs Olímpics.
40. • Són òrgans de govern del COE:
•
•
•
•
•
-L’Assemblea General.
-El Comitè Executiu.
-La Comissió Permanent.
-La Junta de Federacions Olímpiques.
-La Junta de Federacions no Olímpiques.
41. • A més, tenen la consideració de càrrecs directius
del COE:
•
•
•
•
•
-El President.
-Quatre Vicepresidents.
-El Secretari General.
-El Tresorer.
-Els Vocals del Comitè Executiu.
42. representació
• El COE centra la seva actuació a l'àmbit olímpic.
Així, organitza la inscripció i participació dels
esportistes espanyols en els Jocs Olímpics,
col.labora en la preparació i estimula la pràctica
de les activitats representades en aquests Jocs.
• L’article 48.5 de la Llei estatal de l’Esport, li atribueix
la representació exclusiva de l'Estat espanyol
davant del COI.
43. 4.4. Les Federacions Esportives
Internacionals (FI)
•4.1. Organització internacional de les modalitats
esportives.
•4.2. Naturalesa.
•4.3. Funcions.
•4.4. Regulació normativa.
•4.5. Afiliats..
•4.6. Òrgans de govern i funcionament.
44. 4.1. Organització internacional de les modalitats
esportives.
• Generalment cada modalitat o disciplina esportiva
s’estructura internacionalment en una organització
única en la qual, a dalt de tot, es situa la Federació
Esportiva Internacional (FI) corresponent; en un
esglaó inferior i per alguns esports tindriem les
federacions continentals; més avall ens trobem
amb les federacions esportives d’àmbit estatal o
nacional i, a la base, les federacions d’àmbits
territorials autonòmics, regionals o menors.
45. 4.2. naturalesa
• Les FI constitueixen organitzacions internacionals de
caràcter no governamental que administren un o
varis esports a nivell mundial i que integren a les
organitzacions rectores d’aquests esports a nivell
nacional (Federacions Membres o Nacionals).
• Són associacions privades que organitzen,
dirigeixen i governen l’esport a nivell internacional.
Tenen atribuïdes competències internacionals en el
seu àmbit i exerceixen les funcions normatives,
disciplinàries i tècniques en l’àmbit mundial per a
cada esport.
46. • El seu funcionament i estructura es regulen en els
seus propis estatuts o reglaments interns que
s’elaboren d’acord amb els criteris propis del dret
privat.
• Els membres integrants de les FI no són els Estats,
sinó organitzacions o associacions esportives
privades: les federacions esportives nacionals que
s’agrupen sota una estructura de tipus federatiu.
• Les FI poseeixen l’estatus legal d’associació i es
regeixen per les Lleis del país on tenen la seu social.
47. • Les Federacions Nacionals en el moment en que
s’integren en l’àmbit de les Internacionals, en
qualitat de membres, adquireixen el compromís de
respectar les seves regles i queden vinculades als
reglaments i estatuts de la FI.
• EL COI amb la finalitat de promoure el Moviment
Olímpic reconeix a les de FI. Cada FI conservarà la
seva independència i la seva autonomia en
l’administració del seu esport.
48. 4.3. funcions
• Les funcions principals de les FI són:
• Establir les regles relatives a la pràctica dels seus
respectius esports i vetllar per la seva aplicació.
• Assegurar el desenvolupament de l’esport respectiu
en tot el món.
• Contribuir a la realització dels objectius fixats en la
Carta Olímpica.
49. • Establir criteris d’admissió per a les competicions
dels Jocs Olímpics, de conformitat amb la Carta
Olímpica, i sotmetre'ls a l’aprovació del COI.
• Fer-se responsable del control i de la direcció
tècnica dels respectius esports en els Jocs Olímpics i
en les manifestacions patrocinades pel COI.
• Proporcionar assistència tècnica per a la posta en
pràctica del programa de Solidaritat Olímpica.
50. • A més, també podràn:
• Formular propostes al COI en relació a la Carta
Olímpica i al Moviment Olímpic en general, inclosos
l’organització i desenvolupament dels Jocs
Olímpics.
• Expressar la seva opinió envers les candidatures per
a l’organització dels Jocs Olímpics, en especial
sobre els mitjans tècnics de les ciutats candidates.
• Col.laborar en la preparació dels Congressos
Olímpics.
• Participar, a sol.licitud del COI, en les activitats de
les comissions del COI.
51. 4.4. regulació normativa
• Tot i que cada FI té la seva pròpia regulació
normativa, acostumen a estar regulades per tres
cossos normatius bàsics:
• 1.- Constitució o Estatuts
• 2.- Regles de la competició
• 3.- Directrius de procediment pels controls de
dopatge
52. • Constitució o estatuts:
• Consisteix en un text on hi són regulades les
qüestions relatives als òrgans de govern,
federacions membres, associacions d’àrea,
comissions, departaments, reunions, congressos,
eleccions, competències, procediments disciplinaris
i honorífics, i per resoldre els conflictes entre
membres afiliats, i, altres qüestions de
funcionament.
53. • Regles de la competició:
• En aquest text estàn regulats tots els aspectes i
normes tècniques per a la pràctica de la disciplina
o modalitat esportiva de cada FI..
• Així mateix regula les competicions que són
competència de la FI, els requisits d’eligibilitat dels
atletes i esportistes, i les infraccions a les regles del
joc o competició.
54. • Directrius de procediment pels controls del
dopatge:
• Com la seva denominació indica, en aquest text es
regulen tots els aspectes relatius a la lluita contra el
dopatge: tipus de controls antidopatge, forma de
practicar-los, el protocols per realitzar-los,
obligacions dels esportistes, metges, directius,
enumeració de les substàncies prohibides,
procediments sancionadors per causa de
dopatge.
55. 4.5. afiliats
• Les FI estàn integrades per les Federacions
Nacionals afiliades responsables de la modalitat
esportiva de cada país o territori.
• El nombre de Federacions Membres varia en cada
FI.
• Generalment les Federacions Nacionals estan
agrupades per proximitat geogràfica amb
Associacions d’Àrea de la modalitat esportiva:
57. 4.6. Òrgans de govern i funcionament
• La majoria de FI disposen dels òrgans de govern i
funcionament següents:
•
• El Congrés o Assemblea.- Es celebra periòdicament
cada un ó dos anys; és l’assemblea general i la
màxima autoritat de les FI integrat per les
Federacions nacionals.
•
• El Consell.- Integrat per un nombre de membres
electes previst en la Constitució, és el responsable
de supervisar i controlar les activitats de la FI, i
informar al Congrés quan aquest es celebri.
58. • El President.- És un càrrec electe que ostenta la
representació al màxim nivell de les FI.
• Comitè Assessor.- Integrat per un nombre variable
de membres, generalment, i com a mínim, el
president, vicepresidents i el tresorer.
• Les Associacions d’Àrea.- Existeixen diverses
associacions d’àrea integrades pel conjunt de
Federacions del seu àmbit geogràfic.
59. • Les Comissions i Comitès.- Les FI tenen un nombre
variable de Comitès:
• Comitè Tècnic.
• Comitè Femení.
• Comitès de les diferents modalitats esportives dintre
de la FI.
• Comitè de veterans.
• Comitè Mèdic i Antidopatge.
• El Consell de la FI pot anomenar altres comitès
necessaris pel seu funcionament i assessorament.
60. 4.5. El Tribunal d’Arbitratge de l’Esport
(TAE)
•
•
•
•
Finalitat.
Funcionament.
Procediment per la resolució de conflictes.
Les Federacions Internacionals i el Tribunal
Arbitral de l’Esport.
61. finalitat
• El Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAE), conegut
internacionalment amb la seva denominació amb
francés o anglés, “Tribunal Arbitral du Sport” (TAS), i,
“Court of Arbitration for Sport” (CAS),
respectivament, té com a finalitat resoldre les
divergències surgides en matèria d’esport entre les
parts que prèviament hagin acceptat aquest
sistema de resolució de conflictes.
62. • El seu àmbit competencial i jurisdiccional és
mundial. La creació del TAE va ésser iniciativa del
Comitè Olímpic Internacional qui s’encarrega de
donar-li impuls i recolçar-lo en tots els aspectes, tot i
que són òrgans independents.
• La seu social del TAE es troba a Lausanne (Suïssa),
en un villa enclavada en els jardins del recinte del
Museu del COI davant del llac Leman.
63. • Les diferències a resoldre poden resultar, o bé d'un
contracte amb clàusula arbitral, o bé, mitjançant
l’interposició d’un recurs contra decisions
disciplinàries d’una federació esportiva, o de
qualsevol organisme esportiu en els que es prevegi
en la seva regulació la possibilitat d’acudir al
Tribunal i el sometiment a les seves decisions.
64. funcionament
• El funcionament del Tribunal i el procediment a
seguir es troben regulats en el Reglament de
Mediació del Codi d’Arbitratge Esportiu aprovat pel
propi Tribunal.
• El Tribunal està composat per àrbitres independents
que decideixen col.legiadament sobre les
qüestions sotmeses a l’arbitratge.
• El Tribunal està compost per tres membres. El
Tribunal és l’encarregat de designar el president.
Les parts anomenen els altres dos àrbitres. Els
àrbitres a designar figuren en un llistat d’àrbitres
d’arreu del món homologat pel TAE
65. • El Reglament de Mediació del Codi d'Arbitratge
regula el funcionament del TAE i el procediment
per resoldre les controversies.
66. Procediment per a la resolució de conflictes
• El Reglament del TAE preveu un procediment de
tipus arbitral per la resolució dels conflictes. El
procediments contra decisions de FI tenen unes
fases processals molt semblants als procediments
civils jurisdiccionals. De forma sintètica:
67. • A) Fase d’anunci del recurs, tot indicant la resolució
recorreguda i informació a la part contrària.
• B) Fase d’al.legacions, consistent en la motivació
del recurs amb aportació de proves, trasllat a la
part contrària i resposta d’aquesta.
• C) Celebració de l’acte oral davant del Tribunal on
es practiquen les proves, i es fan les conclusions
finals.
• D) Resolució final. Susceptible d’ésser recorreguda
només per motius taxats (bàsicament en relació a
garanties de defensa), davant el Tribunal Suprem
de Suïssa.
68. • Generalment, la resolució final també es pronuncia
sobre les costes devengades en el procediment,
tant dels àrbitres com de la part que en surt
guanyadora. La decisió és vinculant i executiva per
les parts sotmeses a la decisió arbitral.
69. Les federacions internacionals i el tribunal
arbitral de l’esport
• Moltes FI preveuen en el seus Estatuts i Reglaments
Tècnics la possibilitat d’acudir al Tribunal
d’Arbitratge Esportiu de Lausanne per resoldre
divergències entre els diferents estaments que les
integren. Poden acudir-hi els esportistes contra
decisions de la FI, Federacions Membres, contra
determinades decisions del COI. Les FI també
poden acudir al TAE contra decisions de les
Federacions Membres.
70. • Moltes FI han acceptat sotmetre's al TAE per la
solució dels seus conflictes en darrera instància una
vegada esgotades les vies federatives. Les matèries
a resoldre són variades, i poden anar des de la
decisió de retirar una medalla a un Jocs Olimpics,
fins decidir sobre la culpabilitat en matèria de
dopatge.
71. 4.6. Agència Mundial Antidopatge (AMA)
•
•
•
•
•
Orígens de l’AMA.
Raó de ser del Codi Mundial Antidopatge.
Propòsits de l’AMA.
Programa Mundial Antidopatge.
Contingut del Codi Mundial Antidopatge.
72. Orígens de l’ama
• Com a conseqüència dels esdeveniments en el
món del ciclisme ocorreguts a l’estiu de 1998, el
COI va convocar una conferència mundial per
parlar del dopatge, reunint a totes les parts
interessades en la lluita contra el dopatge.
73. • Fruit d‘aquesta convocatòria, el dia 10 de
novembre de 1999 es va crear a Lausanne (Suïssa)
l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), amb el
recolçament i participació d’organismes
intergovernamentals, governs, administracions i
altres organismes públics i privats interesats en
erradicar el dopatge de l’esport.
74. Raó de ser del codi mundial antidopatge
• El programes antidopatge pretenen protegir el que
és intrínsecament valuós de l’esport. Aquest valor
intrínsec sovint es denomina ”l’espirit de l’esport”; és
l’essència mateixa de l’olimpisme; és el joc net.
• L’espirit de l’esport és la celebració de l’espirit, el
cos i la ment humanes, i es caracteritza pels valors.
El dopatge és contrari a l’essència mateixa de
l’espirit de l’esport.
75. Propòsits de l’ama
A. Protegir el dret fonamental dels esportistes a participar en
activitats esportives lliures de dopatge, fomentar la salut i
garantir l’equitat i igualtat en l’esport per tots els esportistes del
món.
B. Vetllar per l’harmonització, la coordinació i l’eficàcia dels
programes contra el dopatge a nivell internacional i nacional per
la detecció, dissuasió i prevenció del dopatge.
76. El programa mundial antidopatge
• El Programa Mundial Antidopatge (PMA) comprén
tots els elements necessaris per lograr
l’harmonització acurada dels programes i les bones
pràctiques contra els dopatges a nivell nacional i
internacional.
• Els seus principals elements són els següents:
• El codi
• Estandars internacionals
• Els models de les bones pràctiques
77.
•A ) El Codi.- És un text molt concís per lograr
harmonitzar completament les qüestions en les que es
requereix uniformitat per aplicar els principis antidopatge
admesos.
•B ) Els estandars internacionals.- El seu propòsit és lograr
una harmonització entre les organitzacions antidopatge
responsables de les parts tècniques i operatives
específiques dels programes antidopatge.
•C ) Els models de les bones pràctiques.- Proporcionen
solucions el més adaptades possible a les diferents àrees
de la lluita antidopatge
78. Contingut del codi mundial antidopatge
• El Codi Mundial Antidopatge conté tots els
aspectes necessaris per a la lluita contra el
dopatge, que, bàsicament són el següents:
•
•
•
•
•
•
•
1ª Part:
Definició del dopatge.
Infracció de les normas d’antidopatge.
Prova del dopatge.
Llistes de substàncies i mètodes prohibits.
Controls.
Anàlisi de les mostres, i gestió dels resultats.
79. • Dret a un judici just.
• Anul.lació automàtica dels resultats. i sancions
individuals, per equips i a les organitzacions
esportives.
• Confidencialitat i comunicació, i sistema de
reclamacions.
• Clarificació de les responsabilitats del control
antidopatge.
• Control de dopatge en animals que participen en
competicions.
• Prescripció
80. • 2ª Part:
• Educació i investigació.
• 3ª Part:
• Funcions i responsabilitst addcionals del signants
del Codi, dels participants, dels govern.
• Acceptació i compliment, modificació i
interpretació del Codi.
81. 4.7. Les Institucions Europees i l’Esport
•
•
•
•
La Unió Europea i l’esport.
La Carta Europea de l’Esport.
El Consell d’Europa.
La Constitució per a Europa i l’esport.
82. La unió europea i l’esport
• El Dret Comunitari garantitza la llibertat de
circulació de tots els treballadors nacionals dels
Estats membres de la Unió Europea.
• Els esportistes professionals, que d’acord amb la
major part de la doctrina poden considerar-se
treballadors, es troben emparats per l’article 48 del
Tractat de la CEE que prohibeix la discriminació
laboral, per raó de nacionalitat, entre els
treballadors dels Estats membres, i particularment
en relació a l’ocupació, les retribucions i les
condicions de treball.
83. • El conjunt dels drets derivats de la lliure circulació
de treballadors afecten directament als esportistes
professionals: l’esportista professional podrà
contractar els seus serveis lliurement amb qualsevol
entitat esportiva amb seu en un Estat membre,
desplaçar-se d’un país comunitari a un altre sense
cap restricció i fixar la seva residència en el territori
del país on presti els serveis.
84. • L’esport com a fenòmen econòmic i social no pot
escapar al marc jurídic que afecta a tots els
europeus. Hi ha dos àmbits fonamentals de
l’ordenament jurídic comunitari que incideixen
directament en els drets nacionals dels Estats
membres:
85. • en primer lloc, l’aplicabilitat directa de les llibertats
de circulació de persones i prestació de serveis als
esportistes professionals, i
• en segon lloc, la consideració dels clubs esportius
com entitats mercantils, i en conseqüència la seva
sujecció tant a les normes comunitàries sobre dret
d’establiment i lliure circulació de capitals com a
les relatives a la defensa de la competència.
86. La carta europea de l’esport
• Els ministres europeus responsables de l’Esport,
reunits en la 7ª Conferència els dies 13 a 15 de maig
de 1.992 a Rodes (Grècia), varen adoptar els
principis fonamentals que havien d’inspirar les
polítiques esportives contingudes en la Carta i es
varen comprometre a posar-los en pràctica dins els
seus respectius àmbits competencials.
• L’instrument que comté aquests principis
s’anomena Carta Europea de l’Esport.
87. • L’objectiu de la Carta consisteix en què els governs
considerin la promoció de l’esport com un factor
important per el desenvolupament humà, i
assegurin als joves la possibilitat de beneficiar-se
dels programes d’educació física per desenvolupar
aptituds esportives de base, garantin als joves la
possibilitat de practicar esport i activitat fisica en un
entorn segur i saludable en cooperació amb els
organismes escaients.
88. • La Carta Europea de l’Esport en el seu artícle 3
proclama al referir-se al moviment esportiu el
següent: “per ser el paper dels poders públics
essencialment complementària a l’acció dels
moviments esportius, resulta indispensable, per a la
realització dels objectius d’aquesta Carta, una
estreta cooperació amb les organitzacions
esportives no governamentals i la coordinació de
l’esport”.
89. • Per tant, les relacions entre les administracions i el
món de l’esport s’han d’analitzar des de l’òptica de
la complementarietat o del foment, segons la
nostra pròpia Constitució (article 43.3.).
90. El consell d’europa
• El Consell d’Europa és una de les organitzacions
internacionals que més s’ha preocupat d’estudiar
els problemes d’accés de les persones amb
minusvalíes a l’esport. Aquesta és la filosofia que va
inspirar al Consell a elaborar a l’any 1.975 la “Carta
Europea de l’esport per tothom”, que té com
objectiu la coordinació de les polítiques esportives
dels Estats membres i fomentar la pràctica de
l’esport sense servir a finalitats polítiques ni
comercials.
91. • En relació amb aquest plantejament, un dels
instruments jurídics més importants aprovat pel
Consell d’Europa és el Conveni Europeu de 19
d’agost de 1.985, sobre la violència amb motiu de
manifestacions esportives i especialment de partits
de fútbol.
• Aquest Conveni va ser ratificat per l’Estat espanyol
el 22 de juny de 1.987.
• El seu objectiu és prevenir la violència esportiva i
adoptar les mesures que calguin per evitar-la.
92. • A més d’aquest Conveni, les accions del Consell
d’Europa en matèria esportiva es poden classificar,
segons l’òrgan que les aprova, en:
• Recomanacions de l’Assemblea Parlamentària.
• Resolucions i recomanacions del Consell de
Ministres.
93. • Entre les recomanacions aprovades per
l’Assemblea cal fer referència a les següents:
• Recomanació 682 (1972) sobre la Carta Europea
de l’Esport per Tothom.
• Recomanació 900 (1980) sobre els Jocs Olímpics i
les seves perspectives de futur.
• Recomanació 993 (1984) sobre la cooperació
europa en el sector de l’esport.
94. • Entre les resolucions i recomanacions aprovades,
tant pel Consell de Ministres com per les
conferències de Ministres responsables de l’esport,
podem destacar les següents:
•
• Recomanació R 19 (84), sobre la Carta Europea
contra el dopatge en l’esport, de 25 d’abril de
1.984.
• Recomanació R 18 (86), sobre la Carta Europea de
l’esport per tothom: les persones minusvàlides, de 4
de desembre de 1.986.
95. • Resolució sobre problemes ètics i humans en
l’esport, i Resolució sobre el professionalisme i
l’explotació comercial, adoptades a la
Conferència de Ministres de l’esport a Londres
l’any 1.978.
• Resolució sobre el finançament de l’esport,
aprovada a la Conferència de Palma de Mallorca
l’any 1.981.
• Resolució sobre l’avaluació de l’impacte de les
polítiques i els programes de l’esport per tothom, i
Resolució sobre l’ocupació en l’esport aprovades
per la Conferència de Ministres de Malta l’any 1.984
96. La constitució per a europa i l’esport
• El Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a
Europa, i per tant, màxima norma a nivell d’Europa,
també recull l’activitat de l’esport establint que la
Unió Europea contribuirà a fomentar els aspectes
europeus de l’esport, tenint en compte les seves
característiques específiques, les seves estructures
basades en el voluntariat i la seva funció social i
educativa.
97. • En aquest sentit, l’acció de la Unió tindrà com a
objectiu desenvolupar la dimensió europea de
l’esport, promovent l’equitat i l’obertura en les
competicions esportives i la cooperació entre els
organismes responsables de l’esport, i protegir
l’integrat física i moral dels esportistes, especialment
la dels joves.
98. • Així mateix, la Unió i els Estats membres propiciaràn
la cooperació amb els tercers països i amb les
organitzacions internacionals competents en
matèria d’esports, especialment amb el Consell
d’Europa.
