2. Enquadrament
La selecció, ve limitada per un
marc que també limita la nostra
visió en el moment de fer la
captació i decidir què és allò que
hi fem sortir, on posem els límits,
com fem que una sèrie
capturada i d’altres no. Aquesta
operació és l’enquadrament, que
provoca que un fragment de la
realitat visible sigui posat dins
d’un quadre convertit en una
imatge.
3. Camp i fora de camp
Allò que es veu en l'espai enquadrat es diu que es
troba en camp, perquè resta dins el camp de visió
de la càmera, mentre que allò que queda fora se
l’anomena genèricament fora de camp o espai off.
La possibilitat de suggerir el fora de camp desitjat
mitjançant l’encertada selecció d’allò que es
mostra al quadre, converteix la càmera en un
instrument
4. Format
La tria del format és un altre factor comunicatiu
important. La majoria dels elements fotosensibles
tenen un format rectangular.
5. Centre d'Interès
En tota escena hi sol haver un motiu (allò que
desitgem destacar, el centre d'interès) i fons ( allò
que envolta , decora i/o dóna sentit al motiu). Per
ressaltar el motiu, cal omplir l’enquadrament.
6. Línies dominants
Cal tenir presents les línies
dominants i utilitzar-les per a
dirigir l’atenció de l’espectador,
no desviar-la.
La línia de l’horitzó sol ser una
referència visual clau per a
l'ésser humà. Normalment
aquesta s’ha de mantenir
recta, horitzontal.
També es formen sovint les
línies diagonals
7. Regla dels terços
Segons la regla dels terços, una imatge es divideix
en nou parts igual utilitzat dues línies imaginàries
paral·leles i equiespaiades de forma horitzontal i
dues més de forma vertical.
8. La mirada i el moviment
La mirada d’un ésser
humà traça una línia
dominant imaginària a la
imatge de gran força
expressiva que ha de ser
respectada i destacada.
Una persona o objecte en
moviment també descriu
una línia dominant
imaginària.
9. Punt de vista
La variació del punt de vista o angulació aporta
perspectives diferents amb elements inesperats
que sovint capten més l’atenció.
10. Frontal o mig
La càmera està just davant i a la mateixa alçada de
l’element captat.
11. Tres quarts
S’agafa l’element una mica de costat.
13.
El punt de vista de la càmera és superior a l’element
captat.
Picat
14. Contrapicat
És la perspectiva contrària al picat, consisteix en
fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a
ressaltar la grandiositat d’un element.
15. Zenital
La imatge es pren en un angle totalment
perpendicular respecte al terra, 90º.
16. Nadir
La càmara és just a sota, és el contrapicat absolut.
17. Presa a ran
La càmera capta la
imatge a ran de o
de l’objecte.
Acostuma a
sorprendre a
l’espectador.
18. Plans
Un altre element sobre
el punt de vista serà la
distància de la càmera
respecte a l’objecte o
subjecte captat. Això
determina la manera
com veiem els
elements.
19. Pla de detall
Mostra un objecte o part d’un objecte o subjecte
sobre el que es vol cridar la atenció.
20. Primeríssim primer pla
Mostre una part del rostre o cos d’una persona.
Potencia el valor dramàtic.
21. Primer pla
Presenta el rostre
sencer o, com a molt,
amb l’espatlla.
És un pla molt
expressiu, psicològic i
dramàtic.
22. Pla mig
Presenta la persona
tallada per la cintura, és
a dir, de mig cos en
amunt. Interessa la
reacció del personatge
davant una realitat.
23. Pla americà
Els límits superior i
inferior coincideixen amb
el cap i els genolls de la
persona. Es un
enquadrament molt
cinematogràfic, que
s'utilitzava sobretot als
western per oferir la cara
i el revòlver de l’actor.
24. Pla sencer
Els límits inferior i
superior de la
pantalla
coincideixen amb el
cap i els peus d’un o
dos personatges.
Interessa l’acció.
25. Pla de conjunt
Abraça un petit grup de persones. Interessa l’acció.
26. Pla general
Mostra un escenari
ampli en el que
s’incorpora una persona
o grup de persones que
ocupa un terç o una
quarta part de
l’enquadrament.
27. Gran pla general
Mostra un gran paisatge
o una multitud. L’entorn
és més important que la
persona. Els
personatges es veuen
molt allunyats, petits,
imperceptibles io
directament no es
veuen.
28. Enfocament
L’enfocament o el desenfocament poden ser
efectes pretesos que modifiquen la captura
d’imatges i que ens fan veure la realitat visible
diferent de com la podem veure amb els nostres
ulls.
La profunditat de camp és l’espai en profunditat
captat per la càmera amb nitidesa, i permet establir
relacions entre els elements situats en diferents
termes.
El primer gran recurs artístic de l’enfocament
selectiu és clar.
29. Il·luminació
És molt important tenir presents els diferents tipus de llum
solar.
La llum del migdia és una llum dura, intensa i que elimina
les ombres, la qual cosa afecta negativament la
percepció del volum i els matisos de la superfície dels
objectes.
La llum del matí il·lumina amb tons frescos pastel i
difumina normalment els detalls llunyans.
La llum del capvespre il·lumina lateralment i amb tons
daurats i càlids produint ombres tènues i subtils que fan
ressaltar la textura dels objectes i el seu volum.
30. Textura
És una il·lusió òptica.
La sensació de
textura li atorga a la
imatge una capacitat
comunicativa extra. A
través d’ella
reconeixem com és la
superfície dels
objectes.
31. Llum dura
És la llum que prové directament
del sol en un dia assolellat o d’un
únic punt de llum artificial com un
flash o un focus.
32. Llum difusa
És la llum que il·lumina els objectes sense produir grans
ombres ni contrastos. S'aconsegueix aquest tipus de llum
quan el sol no il·lumina directament els objectes en un dia
assolellat, sinó que ve ‘’rebotada’’ d’un altre.
33. Color
La saturació de color
evoca intensitat i els
tons suaus,
tranquil·litat. La
quantitat de colors i la
seva gamma afecta
també la percepció de
l'espectador i les
sensacions que se’n
poden evocar.
