1. NOM ALUMNES: Beatriz Domínguez i Cristina Melià
ESCOLA: EI Es Passerells
TÍTOL DEL PLA DE MILLORA: Patis
ELABORAT: en grup
Breu descripció del Pla: El pati de nadons estava totalment desert, i l’equip directiu del centre, després d’haver-ho consensuat amb
totes les mestres, ens va proposar que penséssim materials i jocs per aquest pati. Nosaltres varem acceptar la proposta i varem
decidir que a més treballaríem també els altres dos patis que té el centre, proposant millores i creant nous materials. Algunes
d’aquestes propostes s’han portat a terme per part de l’escola, altres les hem portat a terme nosaltres mateixes, i la resta quedaran
només com idees a nivell teòric.
INDICADORS D’ASSOLIMENT SI NO NO
PRECEDEIX
EVIDÈNCIES
S’estableix un nombre
d’objectius de millora
adequat i assolible?
X
Va ser una de les primeres coses que varem fer
quan varem iniciar el projecte, intentar deixar clars
quins eren els objectius que volíem aconseguir;
Hem intentat pensar en el màxim de coses per
millorar, sempre tenint en compte que totes fossin
factibles, ja sigui ara o en un futur.
Els objectius estan prou
esmicolats, però alhora
queda clar el seu lligam
amb els objectius del
centre? (Amb això es fa
emergir l’ideal, on es vol
arribar)
X
La majoria dels objectius que ens hem proposat
per al pla estan ben descrits i explicats, però no
tots. A més no sabem si estan vinculats amb els
objectius del centre, ja que no els coneixem.
1.
ELS OBJECTIUS
DEL PLA ESTAN
BEN CONCRETATS
S’expliciten en forma de
llistat les accions concretes
que comporta l’assoliment
de cadascun dels objectius
establerts. Això es pot fer a
partir de la pregunta: “Què
implica exactament...?"
X
No es troben dins l’apartat d’objectius, però si
dins el treball en un altre apartat (expliquem
detalladament les millores que s’han de fer a
cadascun dels patis, quines són i com s’han de
dur a terme). Totes les millores estan pensades
per poder assolir els objectius.

2. Els objectius del pla
s’han establert de forma
compartida, o bé s’han
concretat
unilateralment?
X
Som nosaltres mateixes les que hem concretat els
objectius, des del centre ens han donat total
llibertat, només varem establir de forma
compartida amb l’equip directiu quines millores
podíem dur a la pràctica i quines no.
S’estableix una
planificació (un calendari)
per a la consecució dels
objectius?
X
No tenim cap calendari establert, amb les
millores que es facin s’aniran aconseguint els
objectius, però com que no totes es duran a terme
no veurem complerts tots els objectius (no depèn
de nosaltres sinó d’altres factors, com per
exemple l’economia del centre).
La planificació contempla
sessions
de treball?
X
Nosaltres mateixes ens hem anat elaborant una
planificació pel que fa a l’elaboració de les
propostes que havíem de posar en pràctica (cada
setmana dedicàvem com a mínim dues hores al
pla de millora) i anàvem fent i programant què
faríem la propera sessió.
La planificació afecta a
diferents agents?
X
No només són els infants els que gaudiran de
les millores, sinó també les seves famílies, les
mestres del centre etc. A més comptem amb
l’ajuda de l’Ajuntament per a la instal·lació als
patis dels materials que haguem elaborat.
2.
S’HA PLANIFICAT
UN TREBALL
SISTEMÀTIC PER
ASSOLIR ELS
OBJECTIUS
DE MILLORA?
La planificació implica un
treball de grup entre les
alumnes practicants?
X
Evidentment, sense col·laboració ni treball en
equip res del que hem anat fent hauria estat
possible; tant la part teòrica com la pràctica les
hem fet juntes.
El pla de millora parteix
o inclou una autoanàlisi:
Què fem en relació a les
accions per assolir
X
Cada vegada que avancem en el projecte revisem
el que hem fet prèviament i el que ens queda per
anar fent i aconseguir els objectius.

3. l’objectiu establert? Què
ens falta fer?
El pla de millora inclou el
contrast amb altres
mirades: Com ho fem
nosaltres? Què ens
aporten altres mirades
(d’altres centres o de
sabers teòrics)?
X
La majoria d’idees les varem pensar nosaltres
mateixes a partir de l’observació del temps de
pati, de les accions que feien els infants en aquell
espai, de les seves necessitats etc. però
igualment hem cercat també idees, i ens hem
inspirat a partir d’experiències d’altres centres que
hem trobat a revistes o a la xarxa, i les hem
contrastat amb les nostres per veure si han
funcionat o no, quines diferències tenen amb les
nostres propostes etc. i tot això està també
reflectit al treball.
El pla de millora inclou
moments, eines o
persones per fer
l’avaluació: En què hem
avançat respecte al punt
de partida?
X
Com ja hem comentat anteriorment, cada vegada
que quedem per fer alguna cosa relacionada amb
el pla de millora fem una mirada cap enrere per
veure què hem fet des que varem començar, però
ho solem fer verbalment; de manera escrita o vist
per altres persones encara no ho tenim fet, ja que
esperem a que estigui tot acabat per poder-ho
avaluar definitivament, si que està però
contemplat en la nostra planificació i pendent de
fer. Com que quan els infants ho comencin a
utilitzar nosaltres ja no serem al centre, des
d’aquest es van comprometre a avisar-nos per a
que anem a veure com juguen els infants, i per
tant tenim també pensat fer una graella per
avaluar la reacció d’aquests i les accions que fan.
3.
EN RELACIÓ
AL PROCÉS
DE MILLORA
En relació a la dinàmica
interna: El pla preveu els
obstacles i les resistències
així com la manera de
X
Igual que l’apartat anterior, encara estem en
procés d’elaboració, i per tant no ho tenim acabat,
però si que està previst, hi ha un apartat del
treball que és precisament aquest. De totes

4. superar-les? maneres ja havíem previst des d’un primer
moment que de totes les millores proposades n’hi
hauria moltes que no es podrien dur a terme per
motius diversos. Quan ens hem trobat amb algun
problema sempre hem intentat cercar solucions.
Es preveu la manera de
documentar el procés que
es vagi seguint
X
Sempre fem fotografies de tot el procés, i a més
deixem per escrit (en una mena de diari) tot allò
que anem fent.
S’aporten evidències
concretes de l’assoliment
dels objectius: En què
hem avançat? En quina
mesura hem assolit els
objectius concrets?
Quines evidències tenim?
X
Sobretot en el pati de nadons, en el qual s’han fet
moltes de les millores proposades al llarg de la
nostra estada al centre, i això permet que els
infants puguin sortir i gaudir d’aquest nou espai
fins ara inutilitzable, i que nosaltres puguem
observar si es compleixen o no els objectius
proposats per aquest espai.
4.
ES DUU A TERME
UNA AVALUACIÓ
QUALITATIVA DEL
PROCÉS AIXÍ
COM DELS
RESULTATS?
S’argumenten finalment els
avenços fets en relació als
eixos següents:
- Pràctiques d’aula
- Relacions
interpersonals
- Creences del centre
OBSERVACIONS I COMENTARIS