SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
2n Trimestre
Les paraules compostes estan formades per la unió de
dues o més paraules simples, que es poden escriure
amb un guionet (gira-sol) o sense (salvavides). El
significat acostuma a tenir relació amb les paraules
que la formen.
Normalment, porten guionet aquelles en les quals la
primera paraula acaba amb vocal i la segona comença
amb r (busca-raons), s (gira-sol) o x (para-xocs).
Les paraules compostes
1.- Relaciona les dues llistes per formar paraules
compostes.
 Espia, plora, obre, porta, cama
 Llaunes, monedes, curt, dimonis, miques.
2.- Escriu paraules compostes a partir de les següents.
-closques, roda-, -llit, renta-, cent-, -veu
Les paraules compostes
3.- Uneix aquestes paraules per formar-ne de
compostes.
4.- Relaciona cada verb amb un substantiu per formar
paraules compostes.
 para, neteja, guarda, porta, trenca, escura.
 vidres, nous, fang, avions, boscos, xemeneies.
Les paraules compostes
poca
para
penya
-segat
Vergonya
brisa
Els determinants demostratius acompanyen el nom i
indiquen si les persones, els animals o les coses a què
ens referim són a prop (aquest) o lluny (aquell).
Concorden en gènere i nombre amb el nom al qual
acompanyen (aquest noi, aquesta casa, aquells arbres,
aquelles dones).
Els demostratius
Els determinants numerals acompanyen al nom i
expressen una quantitat (dues), l’ordre o lloc que ocupa
una cosa (tercera) o bé la part d’un tot (mitja). Concorden
en gènere i nombre amb el nom que acompanyen.
N’hi ha de diversos tipus:
 Cardinals: indiquen una quantitat exacta (tres, vint-i-
cinc, etc). Un i dos es transformen en una i dues si
acompanyen un nom femení.
 Ordinals: indiquen l’ordre, el lloc que ocupa una cosa
dins una sèrie (sisè, primer, etc.).
 Partitius: indiquen una part d’un tot (mig, un terç, etc.)
Els numerals
5.- Assenyala els determinants demostratius i numerals de les
oracions següents.
 Aquell ordinador que hem vist a la primera botiga és el millor.
 Tinc tres ampolles d’aigua. Vols aquesta ampolla, que és
fresca?
 Les dues germanes s’han enfadat per aquestes joguines.
L’Anna volia aquesta nina, i l’Ona, aquelles tortugues.
 Avui per berenar hi ha mitja coca de sucre i tres magdalenes.
 A la cursa de l’escola, en Martí va arribar en primera posició i
li van donar aquella copa.
Els demostratius i
numerals
6.- Subratlla els determinants d’aquestes frases i digues si
són demostratius o numerals.
 Aquells tres vestits semblen més grans que aquesta
jaqueta.
 Agafa el primer llibre d’aquell prestatge.
 Vam començar a veure aquella pel·lícula que ens vans
recomanar, però encara ens en queda la meitat.
 Aquesta cadira és la meva, però pots agafar el tercer
tamboret.
 Obre aquesta carpeta i escull els cinc dibuixos que més
t’agradin.
Els demostratius i
numerals
Els numerals cardinals porten guionet entre les
desenes i les unitats (cinquanta-cinc), i entre les
unitats i les centenes (cinc-cents).
Per recordar la norma del guionet es pot recórrer a la
paraula DUC (desenes-unitats-centenes): trenta-sis (D-
U), dos-cents (U-C).
Als nombres compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou,
s’hi afegeix una i, que ha d’anar entre guionets.
Un, dos i cents tenen una forma diferents per al
femení( una, dues i centes). La resta de nombres són
invariables.
L’escriptura dels
nombres
7.- Escriu amb lletres els nombres següents.
 77
 246
 2.855
 336
 29
 88.125
L’escriptura dels
nombres
8.- Torna a escriure aquests grups canviant-ne el
gènere.
 Dos homes.
 Trenta-tres veïns
 Tres-cents metges.
 Vint-i-dos professors.
L’escriptura dels
nombres

More Related Content

What's hot

Unitat 11: Un país de meravelles
Unitat 11: Un país de meravellesUnitat 11: Un país de meravelles
Unitat 11: Un país de meravellesJoseGM87
 
Unitat 2: Guanyar-se el pa
Unitat 2: Guanyar-se el paUnitat 2: Guanyar-se el pa
Unitat 2: Guanyar-se el paJoseGM87
 
Ortografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutraOrtografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutraafortun4
 
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraÀngel Carrera
 
Unitat 1. Els determinants
Unitat 1. Els determinantsUnitat 1. Els determinants
Unitat 1. Els determinantsMercePallarols
 
Unitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegantsUnitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegantsJoseGM87
 
Unitat 10: Que tossuts!
Unitat 10: Que tossuts!Unitat 10: Que tossuts!
Unitat 10: Que tossuts!JoseGM87
 
Tema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oracióTema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oracióLoscos
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsJOANGVICHORTA
 
La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal NeutraROSERF
 
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppaSolucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppaisabeljaume
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinantsmontseval
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanatabolafi
 
La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal NeutraMariapin
 
Flexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuFlexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuannaasiscar
 

What's hot (20)

Unitat 11: Un país de meravelles
Unitat 11: Un país de meravellesUnitat 11: Un país de meravelles
Unitat 11: Un país de meravelles
 
Unitat 2: Guanyar-se el pa
Unitat 2: Guanyar-se el paUnitat 2: Guanyar-se el pa
Unitat 2: Guanyar-se el pa
 
La vocal neutra o u
La vocal neutra o uLa vocal neutra o u
La vocal neutra o u
 
Ortografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutraOrtografia: vocal neutra
Ortografia: vocal neutra
 
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal Neutra
 
Unitat 1. Els determinants
Unitat 1. Els determinantsUnitat 1. Els determinants
Unitat 1. Els determinants
 
Unitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegantsUnitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegants
 
Unitat 10: Que tossuts!
Unitat 10: Que tossuts!Unitat 10: Que tossuts!
Unitat 10: Que tossuts!
 
Tema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oracióTema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oració
 
La vocal neutra
La vocal neutraLa vocal neutra
La vocal neutra
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiats
 
La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal Neutra
 
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppaSolucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
Solucionari dossier-de-99-exercicis-llengua-catalana-curs-ppa
 
Les Preposicions
Les PreposicionsLes Preposicions
Les Preposicions
 
LES VOCALS
LES VOCALSLES VOCALS
LES VOCALS
 
Els determinants
Els determinantsEls determinants
Els determinants
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal Neutra
 
Flexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuFlexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiu
 
Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1
 

Viewers also liked

Ud 7 y 8 Lengua Castellana
Ud 7 y 8 Lengua CastellanaUd 7 y 8 Lengua Castellana
Ud 7 y 8 Lengua CastellanaJoseGM87
 
Unitat 1: Què ens diu la natura?
Unitat 1: Què ens diu la natura?Unitat 1: Què ens diu la natura?
Unitat 1: Què ens diu la natura?JoseGM87
 
Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!
Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!
Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!JoseGM87
 
Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!
Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!
Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!JoseGM87
 
Unitat 7: Un cop de mà
Unitat 7: Un cop de màUnitat 7: Un cop de mà
Unitat 7: Un cop de màJoseGM87
 
Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?
Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?
Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?JoseGM87
 
Unidad 6 Lengua Castellana
Unidad 6 Lengua CastellanaUnidad 6 Lengua Castellana
Unidad 6 Lengua CastellanaJoseGM87
 
Unitat 4: L'era dels dinosaures
Unitat 4: L'era dels dinosauresUnitat 4: L'era dels dinosaures
Unitat 4: L'era dels dinosauresJoseGM87
 
Ud 11 y 12
Ud 11 y 12Ud 11 y 12
Ud 11 y 12JoseGM87
 
Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?
Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?
Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?JoseGM87
 
Unitat 6 Llengua Catalana
Unitat 6 Llengua CatalanaUnitat 6 Llengua Catalana
Unitat 6 Llengua CatalanaJoseGM87
 
Unidad 5: La segunda a la izquierda
Unidad 5: La segunda a la izquierdaUnidad 5: La segunda a la izquierda
Unidad 5: La segunda a la izquierdaJoseGM87
 
Unidad 3: Dime qué te ha pasado
Unidad 3: Dime qué te ha pasadoUnidad 3: Dime qué te ha pasado
Unidad 3: Dime qué te ha pasadoJoseGM87
 
Unitat 3: A buscar bolets!
Unitat 3: A buscar bolets!Unitat 3: A buscar bolets!
Unitat 3: A buscar bolets!JoseGM87
 

Viewers also liked (16)

Ud 5 y 6
Ud 5 y 6Ud 5 y 6
Ud 5 y 6
 
Ud 7 y 8 Lengua Castellana
Ud 7 y 8 Lengua CastellanaUd 7 y 8 Lengua Castellana
Ud 7 y 8 Lengua Castellana
 
Unitat 1: Què ens diu la natura?
Unitat 1: Què ens diu la natura?Unitat 1: Què ens diu la natura?
Unitat 1: Què ens diu la natura?
 
Ud 9 y 10
Ud 9 y 10Ud 9 y 10
Ud 9 y 10
 
Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!
Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!
Unidad 4: Tres, dos, uno: ¡en antena!
 
Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!
Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!
Unidad 7: ¡Qué gracia tiene!
 
Unitat 7: Un cop de mà
Unitat 7: Un cop de màUnitat 7: Un cop de mà
Unitat 7: Un cop de mà
 
Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?
Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?
Unidad 2: ¿Cómo te sientes hoy?
 
Unidad 6 Lengua Castellana
Unidad 6 Lengua CastellanaUnidad 6 Lengua Castellana
Unidad 6 Lengua Castellana
 
Unitat 4: L'era dels dinosaures
Unitat 4: L'era dels dinosauresUnitat 4: L'era dels dinosaures
Unitat 4: L'era dels dinosaures
 
Ud 11 y 12
Ud 11 y 12Ud 11 y 12
Ud 11 y 12
 
Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?
Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?
Unidad 1: A ti no te conozco ¿verdad?
 
Unitat 6 Llengua Catalana
Unitat 6 Llengua CatalanaUnitat 6 Llengua Catalana
Unitat 6 Llengua Catalana
 
Unidad 5: La segunda a la izquierda
Unidad 5: La segunda a la izquierdaUnidad 5: La segunda a la izquierda
Unidad 5: La segunda a la izquierda
 
Unidad 3: Dime qué te ha pasado
Unidad 3: Dime qué te ha pasadoUnidad 3: Dime qué te ha pasado
Unidad 3: Dime qué te ha pasado
 
Unitat 3: A buscar bolets!
Unitat 3: A buscar bolets!Unitat 3: A buscar bolets!
Unitat 3: A buscar bolets!
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Unitat 5

  • 2. Les paraules compostes estan formades per la unió de dues o més paraules simples, que es poden escriure amb un guionet (gira-sol) o sense (salvavides). El significat acostuma a tenir relació amb les paraules que la formen. Normalment, porten guionet aquelles en les quals la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r (busca-raons), s (gira-sol) o x (para-xocs). Les paraules compostes
  • 3. 1.- Relaciona les dues llistes per formar paraules compostes.  Espia, plora, obre, porta, cama  Llaunes, monedes, curt, dimonis, miques. 2.- Escriu paraules compostes a partir de les següents. -closques, roda-, -llit, renta-, cent-, -veu Les paraules compostes
  • 4. 3.- Uneix aquestes paraules per formar-ne de compostes. 4.- Relaciona cada verb amb un substantiu per formar paraules compostes.  para, neteja, guarda, porta, trenca, escura.  vidres, nous, fang, avions, boscos, xemeneies. Les paraules compostes poca para penya -segat Vergonya brisa
  • 5. Els determinants demostratius acompanyen el nom i indiquen si les persones, els animals o les coses a què ens referim són a prop (aquest) o lluny (aquell). Concorden en gènere i nombre amb el nom al qual acompanyen (aquest noi, aquesta casa, aquells arbres, aquelles dones). Els demostratius
  • 6. Els determinants numerals acompanyen al nom i expressen una quantitat (dues), l’ordre o lloc que ocupa una cosa (tercera) o bé la part d’un tot (mitja). Concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen. N’hi ha de diversos tipus:  Cardinals: indiquen una quantitat exacta (tres, vint-i- cinc, etc). Un i dos es transformen en una i dues si acompanyen un nom femení.  Ordinals: indiquen l’ordre, el lloc que ocupa una cosa dins una sèrie (sisè, primer, etc.).  Partitius: indiquen una part d’un tot (mig, un terç, etc.) Els numerals
  • 7. 5.- Assenyala els determinants demostratius i numerals de les oracions següents.  Aquell ordinador que hem vist a la primera botiga és el millor.  Tinc tres ampolles d’aigua. Vols aquesta ampolla, que és fresca?  Les dues germanes s’han enfadat per aquestes joguines. L’Anna volia aquesta nina, i l’Ona, aquelles tortugues.  Avui per berenar hi ha mitja coca de sucre i tres magdalenes.  A la cursa de l’escola, en Martí va arribar en primera posició i li van donar aquella copa. Els demostratius i numerals
  • 8. 6.- Subratlla els determinants d’aquestes frases i digues si són demostratius o numerals.  Aquells tres vestits semblen més grans que aquesta jaqueta.  Agafa el primer llibre d’aquell prestatge.  Vam començar a veure aquella pel·lícula que ens vans recomanar, però encara ens en queda la meitat.  Aquesta cadira és la meva, però pots agafar el tercer tamboret.  Obre aquesta carpeta i escull els cinc dibuixos que més t’agradin. Els demostratius i numerals
  • 9. Els numerals cardinals porten guionet entre les desenes i les unitats (cinquanta-cinc), i entre les unitats i les centenes (cinc-cents). Per recordar la norma del guionet es pot recórrer a la paraula DUC (desenes-unitats-centenes): trenta-sis (D- U), dos-cents (U-C). Als nombres compresos entre el vint-i-u i el vint-i-nou, s’hi afegeix una i, que ha d’anar entre guionets. Un, dos i cents tenen una forma diferents per al femení( una, dues i centes). La resta de nombres són invariables. L’escriptura dels nombres
  • 10. 7.- Escriu amb lletres els nombres següents.  77  246  2.855  336  29  88.125 L’escriptura dels nombres
  • 11. 8.- Torna a escriure aquests grups canviant-ne el gènere.  Dos homes.  Trenta-tres veïns  Tres-cents metges.  Vint-i-dos professors. L’escriptura dels nombres