2019 - JORDI BOSCH ALIBAU - Anàlisi Econòmico-Financera: ALPERK SL

Grau en Administració i Direcció d’Empreses
Bosch Alibau, Jordi (jordiba90@uoc.edu)
Treball Final de Grau - Lliurament: 09/06/2019
Tutora: Plana Erta, Dolors
Grau en ADE - Àmbit d’Especialització: Anàlisi Econòmico-Financera
Curs 2018-2019 (2on semestre)
Anàlisi Econòmico-Financera:
ALPERK SL

Anàlisi Econòmico-Financera: ALPERK SL
Estudis d’Economia i Empresa 2

Índex del TFG
Resum..................................................................................................................................................................................... 5
Abstract .................................................................................................................................................................................. 5
INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................................................... 6
1. Anàlisi Qualitativa .......................................................................................................................................................... 10
1.1. Història .................................................................................................................................................................. 10
1.2. Estructura jurídica ............................................................................................................................................... 10
1.3. Estructura productiva ......................................................................................................................................... 11
1.4. Innovació i capital humà..................................................................................................................................... 11
2. Anàlisi Quantitativa........................................................................................................................................................ 12
2.1. Balanç de Situació ............................................................................................................................................... 12
2.1.1. Anàlisi conjunt de l’estructura econòmica. Balanç de Situació ....................................................................... 13
2.1.2. Anàlisi conjunt de l’estructura financera. Balanç de Situació.......................................................................... 14
2.1.3. Indicadors econòmics d'equilibri patrimonial. Balanç de Situació................................................................... 16
2.1.4. Indicadors econòmics de liquidesa. Balanç de Situació.................................................................................. 17
2.1.5. Indicadors econòmics d'endeutament. Balanç de Situació............................................................................. 18
2.2. Compte de Resultats ........................................................................................................................................... 18
2.2.1. Anàlisi conjunt. Compte de Resultats. ............................................................................................................. 19
2.2.2. Estructura de costos. Compte de Resultats. ................................................................................................... 20
2.2.3. Indicadors econòmics d'activitat. Compte de Resultats. ................................................................................. 22
2.2.4. Indicadors econòmics de resultats. Compte de Resultats. ............................................................................. 22
2.3. L'acumulació d’estoc com element estratègic ................................................................................................ 24
2.4. Punts forts i febles............................................................................................................................................... 26
3. Anàlisi Sectorial ............................................................................................................................................................. 26
3.1. Evolució del mercat............................................................................................................................................. 26
3.2. Anàlisi qualitativa del sector.............................................................................................................................. 27
3.3. Tipologia de productes del sector de la barbacoa.......................................................................................... 28
3.4. Anàlisi quantitativa del sector ........................................................................................................................... 29
3.5. Anàlisi DAFO i CAME .......................................................................................................................................... 36
4. Implicacions ètiques i socials ...................................................................................................................................... 37
5. Diagnosi, Conclusions, i Recomanacions.................................................................................................................. 37
5.1. Diagnosi ................................................................................................................................................................ 37
5.2. Conclusions.......................................................................................................................................................... 38
5.3. Recomanacions ................................................................................................................................................... 38
Referències Bibliogràfiques .............................................................................................................................................. 40
ANNEX I, Informe "AXESOR 360º" a 08/05/2018 ............................................................................................................. 41
ANNEX II, informe "EINFORMA" a 14/12/2017................................................................................................................. 42
ANNEX III, Taules diverses a partir del Balanç de Situació .......................................................................................... 43
ANNEX IV, Taules diverses a partir del Compte de Resultats ...................................................................................... 50
ANNEX V, Taules diverses a partir de la línia de productes que ofereix ALPERK .................................................... 53
ANNEX VI, Taules diverses a partir de l'anàlisi quantitativa del sector ...................................................................... 55
ANNEX VII, Guia de Taules i Figures................................................................................................................................ 75

Bosch Alibau, Jordi (jordiba90@uoc.edu)
Grau en ADE - Àmbit d’especialització: Anàlisi Ecònomico-Financera:
Resum
En aquest treball de fi de grau del Grau en Administaració i Direcció d'Empreses estudiarem a
fons l'empresa ALPERK SL que pertany al sector de la fabricació i distribució de barbacoes des
de l'any 2003. Mitjançant l'anàlisi dels estats financers individuals i sectorials. Així, doncs, la
pregunta clau que respondrem és el motiu de que una empresa familiar tingui uns beneficis tan
limitats treballant amb una gamma de productes de qualitat amb clients de primer nivell. Al final,
podrem concloure que l'empresa necessita una reestructuració amb canvi de filosofia inclosa.
Paraules clau: ALPERK, empresa familiar, barbacoa, anàlisi qualitativa, anàlisi quantitativa,
anàlisi sectorial, economia, finances, balanç de situació, compte de resultats, rendibilitat, DAFO
Abstract
Through this Final Degree Project of the Bachelor in Bussiness Administration we will study in
depth the company ALPERK SL that belongs to the sector of the manufacture and distribution of
barbecues since 2003 analyzing the individual financial statements and sectorial financial
statements. So, the key question we will answer is the reason that a family company has such
limited benefits working with a range of quality products with top-notch customers. In the end,
we can conclude that the company needs a restructuration with a philosophy change included.

INTRODUCCIÓ
I. QUINA SOCIETAT ANALITZARÉ?
Analitzaré la societat ALPERK SL que pertany al sector de la fabricació i distribució de
barbacoes.
El període que analitzaré serà entre l'any 2013 i l'any 2017 donat que el 2017 és l'últim any
disponible a la base de dades del SABI consultada a 3 d'octubre de 2019.
Figura 1. Dades de la Societat ALPERK SL
FONT: Extracció procedent de dades de la base de dades del SABI
II. ELS COMPTES ANUALS DELS DARRERS CINC ANYS
ALPERK SL forma part del grup d'empreses "petites i mitjanes" (PIMEs) que es regulen
mitjançant el Reial Decret 1514/2007, del 16 de novembre, segons el qual s'aprova el Pla
General de Comptabilitat.
Segons el model abreujat de PIMEs, ALPERK SL ha presentat al Registre Mercantil els
comptes anuals abreujats de PIMEs fins l'any 2017 consistents en el Balanç de Situació i el
Compte de Resultats exceptuant la necessitat de presentar l'Estat de Canvis en el Patrimoni
Net, l'Estat de Fluxos d'Efectiu, i la Memòria.
ALPERK SL té un total de partides d'actiu que no supera els 2.800.000 euros, l'import net de la
xifra de negocis no supera els 5.700.000 euros i el número mitjà de treballadors de l'exercici no
arriba a 55 treballadors
Resumint, analitzarem el Balanç de Situació i el Compte de Resultats, així com les
interrelacions d'anàlisis verticals i horitzontals a la vegada que analitzarem els diferents
indicadors econòmics rellevants tant a nivell individual com sectorial per tenir una idea de
l'activitat econòmica i generar recomanacions constructives.

III. COM FARÉ LA COMPARATIVA SECTORIAL?
L’empresa té tres tipus de clients:
· Els clients detallistes o botigues com petites ferreteries locals
· Les grans centrals de compres (Cofac, Cifec, etc)
· La gran distribució (Leroy-Merlin, Hipercor, etc)
Respecte el mercat operacional és íntegrament espanyol.
La competència directa es fa a fabricants i distribuïdors espanyols de barbacoes: ALGON,
ALFAGRILL (en liquidació), IMEX, principalment. Respecte ALGON la competència és amb
barbacoes esmaltades a carbó amb models més clàssics. Respecte IMEX la competència és
amb barbacoes més rústiques i tipologies de paellers a carbó i a llenya. A més, hi ha
distribuïdors d'empreses estrangeres com SLP, bàsicament models a gas, empreses que
combinen amb altres articles principals com SAUVEC o GARCIMA, empreses estrangeres que
distribueixen a través d'agents o distribuïdors com WEBER, CAMPING-GAS, o CHAR-BROIL.
Així, doncs, les empreses estrangeres són extracomunitàries principalment en mercats asiàtics
en els que la informació és nul·la. Així, doncs, els agents o distribuïdors com WEBER,
CAMPING-GAS, o CHAR-BROIL no es dediquen a la "fabricació i distribució" de barbacoes en
termes específics si no únicament a la "distribució" de barbacoes limitant així la possible
comparativa del sector. Resumint, WEBER, CAMPING-GAS, o CHAR-BROIL no són
competidors directes.
Realitzaré l'anàlisi sectorial tenint en compte les empreses competidores a Espanya:
· GARCIMA
· ALGON
· IMEX
· FLORES
· SAUVIC
IV. ELS COMPTES ANUALS DEL SECTOR
Parlant amb propietat crec que el que defineix l'activitat econòmica d'una empresa és
precisament el CNAE entès com a nomenclatura del Codi Nacional d'Activitats Econòmiques.
Així, doncs, precisament, el CNAE defineix l'activitat econòmica de les empreses que operen a
escala nacional d'Espanya i malgrat comenti a títol informatiu les diferents empreses
estrangeres competidores no és l'objectiu analitzar aquestes empreses estrangeres
competidores donat que l'abast del TFG és limitat i les eines que se'ns proporcionen (SABI) són
d'abast nacional concloent que l'anàlisi d'empreses estrangeres no és l'objectiu d'aquest TFG.
La comparativa de competidors nacionals formen part del sector de la fabricació i la distribució
de barbacoes a l'àrea geogràfica espanyola. Així, doncs, com qualsevol empresa
s'especialitzen (es diferencien) en tipus de producte estrella, gamma de preus, i tipus de
consumidor. El motiu és que si produïssin el mateix producte, al mateix preu i destinat al mateix
consumidor... aquestes empreses no competirien entre sí perque no hi hauria un valor afegit
diferencial pel qual poder competir.

V. MOTIVACIÓ
Aquest Treball de Fi de Grau que presento és el punt final del Grau en Administració i Direcció
d’Empreses que vaig començar el setembre de l’any 2008 i, espero, acabaré el juny de l’any
2019. Durant aquesta dècada he adquirit una àmplia perspectiva des de diferents vessants.
Així, doncs, comentaré que el primer semestre del curs 2017-2018 vaig cursar l’assignatura
obligatòria Anàlisi dels Estats Financers que m'ajudarà a desenvolupar el contingut del treball.
La motivació en l'elecció del tema és que l'empresa escollida és una empresa familiar propietat
de la meva mare i que pertany al sector de la fabricació i distribució de barbacoes des del 2003.
Els últims anys, ALPERK SL ha tingut uns beneficis empresarial molt limitats inferiors al miler
d'euros que representen un percentatge inferior a la unitat en relació als ingressos d'explotació.
VI. PREGUNTA CLAU
Quines són les causes de que una empresa familiar tingui uns beneficis empresarials tan
limitats tot i treballant amb una gamma de productes de qualitat amb clients de primer nivell?
VII. OBJECTIUS GENERALS
Segons s’especifica al punt 3 de la pàgina 4 de la Guia Docent:
"Objectiu del TFG de l’àrea de presa de decisions i anàlisi economico-financera. Realitzar una
diagnosi de la situació econòmic-financera d’una empresa. Fer una diagnosi de la situació
econòmica i financera d’una societat (o un conjunt), en base als seus Estats Financers (com a
mínim de cinc exercicis). Cal contextualitzar l’estudi en el sector on opera l’empresa i
emmarcar-lo dins la situació econòmica actual. S’espera que en base a les fortaleses i
debilitats detectades al llarg del treball es facin unes recomanacions futures reals i factibles."
- Anàlisi de la situació econòmico-financera de l'empresa
- Anàlisi de la situació econòmico-financera del sector
- Anàlisi de les debilitats i les fortaleses del conjunt
- Realitzar recomanacions útils de cara al futur
VIII. OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Anàlisi dels estats financers: balanç de situació i compte de resultats
- Analitzar el cicle productiu de l'empresa
- Analitzar l'estructura de costos: fixos i variables
- Analitzar el capital humà de l'empresa
- Analitzar la innovació empresarial
- Analitzar la competència del sector
- Analitzar l'evolució del mercat
- Analitzar la estratègia empresarial
- Proposar el pla d'acció:
IX. GARANTIES DOCUMENTALS
La informació procedeix d'una empresa familiar a la qual pertanyo i tinc la disponibilitat per
accedir a tots els comptes anuals i la informació que vagi necessitant.
En relació al sector, la informació sobre la competència és de molt fàcil accés mitjançant
informes comercials d'empreses privades, així com accedir al Registre Mercantil mitjançant la
base de dades del SABI.

X. PLANIFICACIÓ TEMPORAL
Segons la Guia Docent:
"El professor/a del TFG: És la persona responsable de tutoritzar el desenvolupament del TFG i
per tant assumeix directament el procés d’avaluació de la fase 1 i fase 2 (activitats 1, 2, 3 i 4)
que comptarà un 50% de la nota final
La comissió d’avaluació: Valora la fase 3 (qualitat de la memòria, defensa i debat de la mateixa)
que consta de les activitats 5 i 6, que comptarà un 50% de la nota final."
Així, plantejo prorratejar proporcionalment el volum de feina del Treball de Fi de Grau segons el
nombre de ECTS, és a dir, el TFG és una assignatura de 6 ECTS i segons s’especifica al pla
d’estudis de la Universitat Oberta de Catalunya 1 ECTS són 25 hores de treball d’estudiant o
càrrega lectiva, llavors el TFG tindrà unes necessitats horàries de 150 hores de treball en total.
L’esquema de planificació del TFG serà el següent:
Taula 1. Planificació Temporal del TFG
VALOR DEDICACIÓ INICI FI
PAC 1.1 Elecció del tema 1 de 2 3% 4'5 hores 26/02/19 03/03/19
PAC 1.2 Elecció del tema 2 de 2 2% 3 hores 04/03/19 11/03/19
PAC 2.0 Sistematització informació individual 17'5% 25'5 hores 12/03/19 05/04/19
PAC 3.0 Sistematització informació sector 17'5% 27 hores 06/04/19 02/05/19
PAC 4.0 Diagnosi, conclusions, i recomanacions 10% 15 hores 03/05/19 19/05/19
PAC 5.0 Memòria final i autoavaluació de
competències transversals 30% 45 hores 20/05/19 05/06/19
PAC 6.0 Defensa 20% 30 hores 06/06/19 27/06/19
FONT: Elaboració pròpia
Comptador de dies:
PAC 1.1 > disposo de 09 dies, doncs dedicaré 0'5 hores per dia

1. Anàlisi Qualitativa
1.1. Història
“Alperk recull el llegat de més de quaranta anys d’experiència en el món de la barbacoa”
L’empresa va néixer l’any 2003 després de la venda de l’empresa ALGON SA al GRUPO
RAYEN. S’iniciava així una segona generació dedicada al món de la barbacoa que recollia
l’experiència i els coneixements que durant més de trenta anys la meva mare, Carmen Alibau
havia adquirit del meu avi Jordi Alibau.
Jordi Alibau va fundar l’empresa ALGON SA a la dècada dels seixanta amb un soci anomenat
Nactali González a Barcelona. Junts van dissenyar i patentar la barbacoa tradicional a carbó de
tres potes i paravent de color vermell que tots coneixem i segur que hem comprat alguna
vegada.
Carme Alibau es va incorporar a ALGON SA a la dècada dels setanta en feines comercials,
primer encarregant-se del departament d’exportació per assumir després més responsabilitat
en tot el departament comercial, tant d’exportació com nacional.
Durant aquests trenta anys, l’empresa ALGON SA va ser líder del mercat espanyol i va obtenir
uns resultats molt positius tant des del punt de vista econòmic com reputacional.
Però, a l’inici dels anys 2000 es va prendre la decisió de vendre l’empresa per jubilació dels
propietaris sense haver trobat manera d’aconseguir un recanvi generacional per falta d’acord
entre els socis.
Llavors, Carme Alibau, amb tots els coneixements i experiència adquirits decideix constituir la
seva pròpia empresa juntament amb l’inestimable ajuda del suport familiar.
Així, com l’empresa ALGON SA era un combinat dels cognom de les dues famílies dels socis
existents (Alibau i González), ALPERK SL és un combinat del cognom de la família de Carme
Alibau Pérez reflectint així que aquest és un projecte propi i individual.
Finalment, el 5 d’agost de l’any 2003 es constitueix a Esparreguera amb domicili social al carrer
Càntir 22 del polígon industrial Magarola on s’ha exercit l’activitat econòmica des de llavors fins
a dia d’avui.
1.2.Estructura jurídica
L’empresa ALPERK SL forma part del teixit industrial majoritari a Catalunya que és la petita i
mitjana empresa en tant que la seva estructura organitzativa és el d’una empresa amb capital
social de responsabilitat limitada.
El capital social es va crear amb 18.000 euros íntegrament desemborsat a la constitució.
La presentació dels comptes anuals al Registre Mercantil segueixen el model abreujat.
En legislació comptable, l’empresa es regeix pel Pla General Comptable i el Codi de Comerç.
En legislació laboral, l’empresa pertany al Conveni Col·lectiu de la Metal·lúrgia.
L’objecte social de l’empresa és el comerç a l'engròs de productes per càmping i jardí amb el
Codi Nacional d’Activitats Econòmiques 4778: Altre comerç al detall d’articles nous en
establiments especialitzats.
L’administradora única és Carme Alibau a la par que propietària i accionista majoritària.

1.3.Estructura productiva
El producte que fabrica i comercialitza ALPERK SL és un producte estacional i les seves
vendes es concentren en un 80% entre els mesos de març i juliol.
L’empresa té dos tipus de proveïdors:
- Els proveïdors nacionals que fabriquen components de la barbacoa
- Els proveïdors estrangers que fabriquen barbacoes completes.
El primers proveïdors, els nacionals, fabriquen cada una de les parts de la barbacoa (potes,
graelles, paravents, capses, etiquetes, etc...). Aquests treballen en els seus propis tallers
completament externs a l’empresa i lliuren el producte al magatzem d’Esparreguera on tots
aquests components es preparen i s’empaqueten formant unitats llestes per vendre.
Els segons proveïdors, els estrangers, procedeixen del mercat asiàtic i fabriquen el producte
lliurant-lo a l’empresa llest per a la venda.
El Període Mitjà de Pagament de l'any 2017 és de 41 dies mitjançant transferències o rebuts
domiciliats. Les importacions es paguen a través de cartes de crèdit i habitualment es financen
amb entitats de crèdit com Banco Santander o Banco Sabadell.
El Període d’Emmagatzematge de les Mercaderies des de que entren les existències fins que
surten les mercaderies és d’un parell de mesos. Però, com es tracta d’un producte amb una
alta estacionalitat, el que no s’ha venut al final de la campanya o temporada queda estocat tot
un any fins a la propera campanya provocant una nova necessitat de finançament.
L’empresa té dos tipus de clients:
- Els clients detallistes o botigues com petites ferreteries locals
- Les grans centrals de compres (Cofac, Cifec, etc)
- La gran distribució (Leroy-Merlin, Hipercor, etc)
Respecte el mercat operacional és íntegrament espanyol.
A més, ens trobem amb productes dissenyats a mida per clients de la gran distribució que
tenen molt poder de negociació i que un cop acabada la campanya retornen els seus
excedents a l’empresa no podent ser revenuts a altres clients perque són productes a mida i
això provoca noves tensions financeres, excés d’estocatge i és necessitat de finançament.
Per a la resta de clients, com grans centrals de compres, es permet retornar els excedents de
productes que no són a mida i estan estandarditzats representant un 5% del producte venut.
El Període Mitjà de Cobrament de l'any 2017 és de 52 dies.
La diferència entre els Períodes Mitjans de Pagament i Cobrament és clarament negativa
obligant a l’empresa a necessitar línies de crèdit per suportar aquesta necessitat de
finançament.
Respecte el canal de vendes, l'empresa compta amb una xarxa de representats comercials
repartits per tot el territori espanyol que mantenen les negociacions amb els clients de
l'empresa.
1.4.Innovació i capital humà
A l'endeutar fortament en els inicis i no tenir marges suficients en els productes, ha estat difícil
invertir en personal especialitzat, modificar matrius i estris per innovar productes, proveir-se de
nous productes sense córrer riscos d'endeutar més. S'està patint tot el llarg període de la crisi
on és molt difícil fer canvis decisius.

Els treballadors de magatzem fan múltiples processos a la preparació dels diferents productes,
hi ha moltes variacions de models partint d'un model bàsic, per tant més que especialització es
necessita adaptabilitat, diversificació en el treball i molt control i organització.
L'equip humà és dinàmic i amb molta autonomia, havent d'aportar millores en els processos per
optimitzar la preparació i disposició dels productes.
En el departament comptable i administració sempre s'ha comptat amb personal amb
coneixements i experiència amb concordança amb altres departaments com venda i compres.
Vendes, Postvenda i Compres el dirigeix directament la gerent qui tracta amb els clients
conjuntament amb els representants comercials i també les negociacions amb els proveïdors
nacionals (UPIS) i fabricants estrangers.
És important marcar directrius i objectius clars de treball però també flexibilitat en una petita
empresa on el personal ha de saber adaptar-se a moltes situacions diferents i canviants.
Respecte la composició dels treballadors, hem d'esmentar que les despeses de personal són
un cost fix perque es manté al marge de la producció però aquest cost fix és temporal entre els
mesos de març i juliol perque és quan hi ha producció tant d'administració com de producció.
2. Anàlisi Quantitativa
2.1. Balanç de Situació
En aquest apartat analitzarem el Balanç de Situació tant des d'una perspectiva temporària
mitjançant l'anàlisi horitzontal com des d'una perspectiva estructural mitjançant l'anàlisi vertical.
Finalment, analitzarem també els indicadors econòmics.
Tal com comento a la pàgina 7 d'aquest treball a l'apartat corresponent a la introducció:
"Segons el model abreujat de PIMEs, ALPERK SL ha presentat al Registre Mercantil els
Net, l'Estat de Fluxos d'Efectiu, i la Memòria."
Començarem analitzant el Balanç de Situació per seguir amb el Compte de Resultats.
Referència: A les pàgines de l’Annex III es pot consultar visualment el balanç de situació
complert pels 5 anys d’estudi de la societat Alperk a les taules corresponents, tant des de la
part de l'estructura econòmica com des de la part de l'estructura financera. Adicionalment,
també a les pàgines de l'Annex III es poden consultar els anàlisis (dels percentatges)
horitzontals i els anàlisis (dels percentatges) verticals a les taules corresponents.

2.1.1. Anàlisi conjunt de l’estructura econòmica. Balanç de Situació
Figura 2.1.1.1. Evolució de l'estructura económica en euros. Anàlisi de l’estructura econòmica. Balanç de Situació.
FONT: Elaboració pròpia procedent de dades del software comptable Contaplus de la comptabilitat d'ALPERK
Figura 2.1.1.2. Evolució de l'actiu no corrent en euros. Anàlisi de l’estructura econòmica. Balanç de Situació.
Figura 2.1.1.3. Evolució de l'actiu corrent en euros. Anàlisi de l’estructura econòmica. Balanç de Situació.
Referència: A les pàgines de l’Annex III es pot consultar visualment l'anàlisi vertical de l'anàlisi
de l'estructura econòmica del balanç de situació a la taula corresponent.
Analitzant les figures i la taula esmentada al paràgraf anterior, s'observa el següent:

Respecte l'estructura econòmica, podem observar que l'actiu corrent representa un 98% del
total en pràcticament els cinc anys que estem analitzant i, dins l'actiu corrent, la partida amb
més rellevància és la d'existències, que representa al voltant del 80% amb un creixement del
62,8% en els cinc anys. L’altra partida amb importancia són els clients amb un creixement
espectacular del 462,8% degut a l’increment en el periode mig de cobrament, passant de
representar el 3% del total de l’actiu al 2013 a tenir un pes del 9,9% al 2017.
En contraposició, l'actiu no corrent representa un escàs 2% ja que la producció està
externalitzada i, per tant, l'estructura és mínima (exceptuant l'any 2017, que es compra
maquinària per 1.111'98 euros). També s'observa que el pes de les partides d'immobilitzat té
una tendència molt lleugerament a la baixa entre els anys 2013 i 2016.
Referència: A les pàgines de l’Annex III es pot consultar visualment l'anàlisi horitzontal de
l'anàlisi de l'estructura econòmica del balanç de situació a la taula corresponent.
Pel que fa a l’evolucio de l'actiu no corrent, s'aprecia un augment d'un 34% l'any 2017, que està
precedit d'una davallada entre els anys 2013 i 2016. En canvi, l'actiu corrent presenta un
increment, que està entre el 8 i el 25% al llarg dels anys analitzats. En general, es pot dir que
l'actiu presenta una tendència creixent (76,6% en el període analitzat) causada principalment
pel creixement de l'actiu corrent mentre que l'actiu no corrent es manté.
2.1.2. Anàlisi conjunt de l’estructura financera. Balanç de Situació.
Figura 2.1.2.1. Evolució de l'estructura financera en euros. Anàlisi de l’estructura financera. Balanç de Situació
Figura 2.1.2.2. Evolució del patrimoni net en euros. Anàlisi de l’estructura financera. Balanç de Situació

Figura 2.1.2.3. Evolució del passiu no corrent en euros. Anàlisi de l’estructura financera. Balanç de Situació
Figura 2.1.2.4. Evolució del passiu corrent en euros. Anàlisi de l’estructura financera. Balanç de Situació.
Referència: A les pàgines de l’Annex III es pot consultar gràficament l'anàlisi vertical de l'anàlisi
de l'estructura financera del balanç de situació a la figura corresponent.
Respecte l’estructura financera, s'observa que l'empresa no s'endeuta a llarg termini fins l'any
2015, quan alhora que el pes del passiu corrent disminueix d'un 65,5% a un 10,9%, augmenta
el pes del passiu no corrent d'un 0 a un 57,1%.
Per altra banda, els fons propis i els creditors a curt termini perden importància disminuint d'un
42'86% i un 57'14%, respectivament, l'any 2013 a un 24'64% i un 28'56%, respectivament, l'any
2017; mentre que apareix una nova partida en l'estructura financera a partir de l'any 2014 que
és el conjunt de creditors a llarg termini augmenten arribant a constituir un 48'80% l'any 2017
entre deutes amb entitats de crèdit i deutes del gerent.
l'anàlisi de l'estructura financera del balanç de situació a la taula corresponent.
Respecte els fons propis, aquests es mantenen estables amb increments d'entre el 0,3 i 0,5%
perquè no hi ha hagut ampliacions de capital (Capital subscrit i Reserves del Compte de
Pèrdues i Guanys). També s'observa que el pes del benefici de l'empresa dins l’estructura
financera s’ha vist reduït a la meitat, passant de representar el 49,9% l'any 2013 al 26,6% l'any
2017.

D'altra banda, en analitzar el passiu a llarg termini cal tenir en compte que els anys 2013 i
2014, l'empresa no té crèdits a llarg termini, però que a partir del 2015 aquesta s'endeuta amb
el Banc Santander i amb empreses del grup (referint-nos al gerent de l'empresa) per 140.000 i
117.000 euros respectivament. Aquest endeutament a llarg termini augmenta un 16% entre els
anys 2016 i 2017, mentre que el període anterior havia devallat un 3,5%. En aquest punt
d'anàlisi es manifesten les necessitats operatives de finançament per l'augment d'estoc de
mecaderies i del període mitjà de cobrament als clients, que la societat cobreix amb fons aliens
a llarg termini.
Pel que fa al passiu corrent, podem observar un comportament oscil·lant en aquests cinc anys.
El compte de proveïdors manté grans augments tots els anys exceptuant el 2014-2015, que
baixa un 82%, i els comptes d'administracions públiques i personal disminueixen tots els anys
menys l'últim, que augmenten un 25% i 66% respectivament. Finalment, s'observa un important
creixement dels deutes financers entre els anys 2015 i 2016. Igual que amb l'actiu, el passiu i
patrimoni net presenten una tendència a l’alça.
2.1.3. Indicadors econòmics d'equilibri patrimonial. Balanç de Situació.
Taula 2.1.3.1. Indicadors econòmics d'equilibri patrimonial. Balanç de Situació
xRàtios diverses.
Font: Informe
Ecònomico-
Financier 2017
Einforma
Fórmula 2017 2016 2015 2014 2013
Ràtios d'equibilibri patrimonial
Fons de maniobra
(euros)
AC-PC
428,195.71 389,233.38 397,967.27 138,730.33 138,018.87
Ràtio del Fons de
maniobra (%)
FM / Actiu 0.721 0.717 0.878 0.331 0.411
FONT: Elaboració pròpia procedent de dades de Informe Ecònomico-Financier 2017 Einforma
Referència: A les pàgines de l’Annex III es pot consultar visualment l'anàlisi horitzontal dels
indicadors econòmics d'equilibri patrimonial del balanç de situació a la taula corresponent.
La tendència del Fons de Maniobra (en euros) és creixent entre l'any 2013 i l'any 2017 i això en
principi és positiu perque indica una major capacitat per fer front als pagaments a curt termini.
Ara bé, tal i com podem veure a l’anàlisi de l’estructura econòmica hi ha un increment persistent
al volum d’existències que explica en major mesura aquest diferencial perque incrementa l’actiu
corrent. Donat que les existències són un actiu menys líquid que els saldos de deutors o el
saldo de la tresoreria l’increment de del fons de maniobra com a conseqüència de l’augment de
les existències comporta un possible risc de liquidesa efectiva.
La tendència del Ràtio del Fons de Maniobra és creixent entre l'any 2013 i l'any 2017 i això és
positiu perque indica un major equilibri entre l'estructura econòmica i l'estructura financera. Ara
bé, tal i com hem dit a l’analitzar el fons de maniobra, aquest increment suposa té un possible
risc de manca de liquidesa perquè es conseqüència de l’increment de la partida meny líquida
de l’actiu corrent.

2.1.4. Indicadors econòmics de liquidesa. Balanç de Situació.
Taula 2.1.4.1. Indicadors econòmics de liquidesa. Balanç de Situació
Ràtios diverses.
Font: Informe
Ecònomico-Financier
2017 Einforma
Fórmula 2017 2016 2015 2014 2013
Ràtios de liquidesa
Ràtio de Liquidesa (%) RL = AC / PC 3.715 3.630 9.079 1.505 1.719
Període Mitjà
d'Emmagatzematge (dies)
PE = (saldo mitjà d'inventari / cost dels
béns venuts ) x 365
549.610 602.544 383.338 344.286 341.631
Període Mitjà de
Cobrament (dies)
PMC = ( ( saldo mitjà deutors comercials
/ (1+IVA) ) x 360 / vendes
51.524 35.343 7.429 4.347 9.365
Període Mitjà de
Pagament (dies)
PMP = ( ( saldo mitjà creditors
comercials / (1+IVA) ) x 360 / compres
41.023 23.774 41.947 53.988 37.265
Període Mitjà de
Maduració Econòmica
(dies)
PMME = PME + PMC 601.135 637.887 390.766 348.634 350.996
Període Mitjà de
Maduració Financera
(dies)
PMMF = PMME - PMP 560.112 614.113 348.819 294.646 313.732
l'anàlisi dels indicadors econòmics de liquidesa del balanç de situació a la taula corresponent.
La tendència del Ràtio de Liquidesa (%) és creixent entre l'any 2013 i l'any 2017 i això és
positiu perque indica una major liquidesa. Podríem dir que aquesta ràtio és positiva perque és
major que el valor òptim de l'1'5 i per tant la societat té capacitat per fer front als seus
pagaments però per altra banda, i com hem comentat anteriorment, l’increment és
conseqüència d’un increment del saldo de les existències generant un malbaratament de
recursos per l'empresa degut a la necessitat de finançar-los.
La tendència del Període Mitjà d'Emmagatzematge (dies) és creixent i això és negatiu perque
és l'actiu menys liquid de l'actiu corrent i la societat triga cada any més dies en transformar,
vendre i cobrar les existències
La tendència del Període Mitjà de Cobrament (dies) és creixent entre l'any 2014 i l'any 2017 i
això és negatiu perque indica una necessitat de financiació adicional al haver allargar de
manera significativa el termini de cobrament dels clients.. A més, segons sembla, el creixement
del Període Mitjà de Cobrament esmentat anteriorment és superior al creixement del Període
Mitjà de Pagament que s'explicarà a continuació. La raó d’aquest increment és una
consequència de la crisis econòmica.
La tendència del Període Mitjà de Pagament (dies) és creixent entre l'any 2013 i l'any 2017 i
això és positiu perque indica una reduccio de les necessitats financeres.. Tot i així, no és del tot
positiu perque com s'ha comentat anteriorment el creixement del Període Mitjà de Pagament és
menor que el creixement del Període Mitjà de Cobrament.
Legalment és correcte perque és menor que els 90 dies que estableix la llei, però no és del tot
positiu perque causa una necessitat de finançament per l'empresa en tant que és menor que el
Període Mitjà de Cobrament (dies). Destacar que només hi ha dades dels últims anys 2017 i
2016 donat que pels altres tres anys als proveïdors se'ls pagava al comptat.

El PMME indica el temps que triga en recuperar la societat els diners immobilitzats en les
existències i els clients. . La duració del cicle d’explotació és elevat i amb tendència creixent en
aquests cinc anys. Aquesta no és positiva doncs indica una necessitat major de recursos pel
seu finançament i risc de no poder fer front als pagaments a curt termini.
El PMMF indica les Necessitats Operatives de Finançament, així com quina part del cicle
econòmic s’ha de finançar un cop descomptat el finançament dels proveïdors. Donat que el
període de pagament a proveïdors és reduït s’ha de finançar la major part del cicle d’explotació.
I com ja hem dit, la societat ha de destinar una part importat de recursos al seu finançament.
2.1.5. Indicadors econòmics d'endeutament. Balanç de Situació.
Taula 2.1.5.1. Indicadors econòmics d'endeutament. Balanç de Situació
Ràtios diverses.
Font: Informe
2017 Einforma
Fórmula 2017 2016 2015 2014 2013
Ràtios d'endeutament
Percentatge
d'endeutament (%)
PE = Passiu / PN 3.1 2.7 212.1% 189.6% 133.3%
l'anàlisi dels indicadors econòmics d'endeutament del balanç de situació a la taula
corresponent.
La tendència del Percentatge d'endeutament (%) és creixent entre l'any 2013 i l'any 2017 i això
indica un major endeutament de la societat. El valor òptim en una PIME es trobaria entorn del
50%, o sigui valor de l’indicador de 0’5, i Alperk es situa molt per sobre.
És una societat poc capitalitzada tot i que part dels fons aliens són de parts vinculades, no
d’entitats financeres, amb el que es podrien transformar en patrimoni net i per tant la situació
podríem dir que no és tan preocupant .
2.2.Compte de Resultats
En aquest apartat analitzarem el Compte de Resultats tant des d'una perspectiva temporària
mitjançant l'anàlisi horitzontal com des d'una perspectiva estructural mitjançant l'anàlisi vertical.
Finalment, analitzarem també els indicadors econòmics.
Tal com comento a la pàgina 6 d'aquest treball a l'apartat corresponent a la introducció:
"Segons el model abreujat de PIMEs, ALPERK SL ha presentat al Registre Mercantil els
Net, l'Estat de Fluxos d'Efectiu, i la Memòria."
Llavors, analitzarem el Compte de Resultats per seguir amb l'anàlisi sectorial.
Referència: A les pàgines de l’Annex IV es pot consultar visualment el compte de resultats
complert pels 5 anys d’estudi de la societat Alperk a la taula corresponent. Adicionalment,
també a les pàgines de l'Annex III es poden consultar els anàlisis (dels percentatges)
horitzontals i anàlisis (dels percentatges) verticals a les taules corresponents.

2.2.1. Anàlisi conjunt. Compte de Resultats.
Figura 2.2.1.1. Evolució del benefici net en euros. Compte de Resultats
Com podem observar a la figura 2.2.1.1. la societat ha obtingut un benefici net positiu en tots
els anys tot i ser d’imports molt reduïts a excepció de l’any 2013 que va obtener un benefici de
10.000€. L’origen d’aquest gair´be nul benefici el troben en uns resultats d’explotació reduït i
amb tendencia a la baixa, han passat del 6,4% al 2013 a un 1,4% al 2017, i a uns resultats
financers negatius per a tots els anys.
Respecte el Resultat d’Explotació podem observar que és positu per a totes els exercicis amb
una tendència decreixent entre l’any 2013 i l’any 2017 al marge de la millora puntual que hi va
haver l’any 2015.
En relació als ingressos podem observar a la figura 2.2.1.2 dos moments, del 2013 al 2015 amb
un increment acumulat del 8% i una sobtada davallada al 2016 que es recupera parcialment al
2017 sense arribar als nivells d’ingressos inicials. Respecte la davallada podem afirmar que es
tracta d’una fluctuació típica d’un sector de mercat enfocat a l’oci molt elàstic vers a la dinàmica
de l’economia espanyola i es pot observar amb una dinàmica d’ingressos i despeses
paral·leles.
Les partides més importants en proporció als ingressos d'explotació són les partides de
despeses d'aprovisionament (oscil·lant entre el 55% i el 59,6%) amb un comportament similar
al dels ingressos a excepció del darrer any en que tingut un increment superior; i la partida
d'altres despeses d'explotació (oscil·lant entre el 34% i el 25% del darrer any) amb reduccions
importants mostrant un esforç de la societat per contenir aquesta tipología de despesa.
Respecte l’any 2017, l’empresa ha augmentat les despeses d’aprovisionament per augmentar
la disponibilitat d’estoc sense una causa explicativa d’un major preu de compra de mercaderies
sino per una estratègia purament comercial per aprofitar descomptes en les importacions.
En relació a les despeses de personal, passa del 4,9% al 2013 al 15% al 2017. Aquesta partida
ha augmentat des de l'any 2013 fins el 2016 en que s'ha estabilitzat aquest creixement degut a
que el gerent ha fet un increment important a l'aportació pròpia de la seguretat social per
previsió de la imminent jubilació. Pel que fa a la resta de partides del resulat d’explotació no
tenen rellevància.
Pel que fa al Resultat Financer aquest no té gran rellevància en relació als ingressos
d'explotació perque és menys d'un 5% de la totalitat, o sigui, no és significatiu. Tot i axò, podem
observar que és negatiu tots els anys amb una tendència de creixents més o menys irregular
entre l’any 2013 i l’any 2017. El motiu de la reducció el podríem trobar a la baixada dels tipus
d'interès del mercat.

Figura 2.2.1.2. Evolució del resultat d'explotació. Compte de Resultats
Les partides més importants en proporció als ingressos d'explotació són les partides de
despeses d'aprovisionament (55% aproximadament) i d'altres despeses d'explotació (30%
aproximadament) representant quasi la totalitat d'aquests ingressos. El motiu de que les
despeses siguin tan altes arribant al nivell dels ingressos és degut a una falta de marge
comercial més un baix volum de vendes respecte les despeses fixes.
En relació a les despeses de personal, representen aproximadament un 20% dels ingressos
d'explotació. Pel que fa a la resta de partides del Compte de Resultats no tenen rellevància.
Figura 2.2.1.3. Evolució del resultat financer. Compte de Resultats
Pel que fa al resultat financer, aquest no té gran rellevància en relació als ingressos
d'explotació perque és menys d'un 5% de la totalitat, o sigui, no és significatiu.
2.2.2. Estructura de costos. Compte de Resultats.
Analitzaré els costos de producció de l'empresa en relació a les despeses d'explotació.

Taula 2.2.2.1. Extracció del Compte de Resultats 1
Compte de Resultats 2017 2016 2015 2014 2013
Ingressos d'explotació 305,739.00€ 275,308.02€ 358,230.11€ 347,395.69€ 331,006.61€
B.1. Import net de la xifra de
negocis
305,739.00€ 275,308.02€ 358,230.11€ 347,395.69€ 331,006.61€
Despeses d'explotació 302,118.95€ 279,866.59€ 346,520.36€ 336,491.52€ 313,784.59€
A.2. Aprovisionaments 179,645.07€ 140,877.06€ 196,747.07€ 206,927.22€ 182,457.65€
A.3. Despeses de personal 45,861.06€ 50,416.30€ 35,146.65€ 26,065.38€ 16,382.35€
A.4. Dotacions per
amortitzacions d'immobilitzat
264.69€ - € 204.45€ 178.97€ 1,243.47€
A.6. Altres despeses
d'explotació (incloent només
lloguers)
18,000.00€ 18,000.00€ 18,000.00€ 18,000.00€ 18,000.00€
A.6. Altres despeses
d'explotació (excloent només
lloguers)
58,348.13€ 70,573.23€ 96,422.19€ 85,319.95€ 95,701.12€
Taula 2.2.2.2. Extracció del Compte de Resultats 2
Compte de Resultats 2017
%
s/ingressos
2016
%
s/ingressos
2015
%
s/ingressos
2014
%
s/ingressos
2013
%
s/ingressos
Ingressos d'explotació 100.00% 100.00% 100.00% 100.00% 100.00%
B.1. Import net de la xifra de
negocis
100.00% 100.00% 100.00% 100.00% 100.00%
Despeses d'explotació 98.82% 101.66% 96.73% 96.86% 94.80%
A.2. Aprovisionaments 58.76% 51.17% 54.92% 59.57% 55.12%
A.3. Despeses de personal 15.00% 18.31% 9.81% 7.50% 4.95%
A.4. Dotacions per amortitzacions
d'immobilitzat
0.09% 0.00% 0.06% 0.05% 0.38%
A.6. Altres despeses d'explotació
(incloent només lloguers)
5.89% 6.54% 5.02% 5.18% 5.44%
A.6. Altres despeses d'explotació
(excloent només lloguers)
19.08% 25.63% 26.92% 24.56% 28.91%
Les despeses de personal representen un cost fix i intern que varia entre un 4'95% l'any 2013
i un 18'31% l'any 2016. El número mitjà de treballadors segons els CCAA que apareixen a la
base de dades del SABI és de 3 treballadors. Així, doncs, la despesa mitjana és d'uns 15.000
euros l'any representant de mitjana aproximadament un 12% de les despeses d'explotació.
Les dotacions per amortitzacions d'immobilitzat representa un cost fix i intern variant entre
un 0% l'any 2016-2017 i un 0'38% l'any 2013. Aquest percentatge és coherent amb el total de
l'immobilitzat que te l´empresa que es quasi nul perque no hi han grans inversions en actiu fix.
Les altres despeses d'explotació (incloent només els lloguers) representen un cost fix i extern
que es manté en 18.000 euros l'any que representant de mitjana un 6% de les despeses
d'explotació. Per altra banda, les altres despeses d'explotació (excloent només els lloguers,
bàsicament les comissions dels representants comercials i les despeses en publicitat)
representen un cost variable i extern que varia entre un 19% l'any 2017 i un 28% l'any 2013
representant de mitjana un 24% de les despeses d'explotació.
Els aprovisionaments representen un cost variable i extern que varia entre un 51'17% l'any
2016 i un 59'42% l'any 2015 que és coherent amb l'acumulació creixent de mercaderies
representant de mitjana un 54% de les despeses d'explotació.
En resum, ens trobem davant d´una empresa amb una estructura de costos majorment
variables que representen 80% de les despeses d'explotació en contraposició amb els costos
fixos que representen només un 20% de les despeses d'explotació de l'empresa. Així, doncs, la
disminució (o augment) de les vendes provocarà una disminució (o augment) dels variables).

2.2.3. Indicadors econòmics d'activitat. Compte de Resultats.
Taula 2.2.3.1. Indicadors econòmics d'activitat. Compte de Resultats
Ràtios diverses.
Font: Informe
Ecònomico-
Financier 2017
Einforma
Fórmula 2017 2016 2015 2014 2013
Ràtios d'activitat
Autofinançament
generat per les
vendes (%)
Resultat explotació / Ingressos
explotació
1.375 2.751 3.572 3.100 6.445
Autofinançament
generat pels Actius
(%)
Resultat explotació / Actius 0.708 1.395 2.824 2.569 6.347
Facturació mitjana
per Treballador
(euros)
Ingressos explotació / Número
de treballadors 101,913.00 91,769.34 179,115.06 115,798.56 110,335.54
Cost Mitjà per
Treballador (euros)
Despeses de personal / Número
de treballadors 15,287.02 16,805.43 17,573.33 8,688.46 5,460.78
Referència: A les pàgines de l’Annex IV es pot consultar visualment l'anàlisi horitzontal dels
indicadors econòmics d'activitat del compte de resultats a la taula corresponent.
La tendència de l'Autofinançament generat per les vendes (%) és decreixent entre l'any 2013 i
l'any 2017 i això és negatiu perque indica una reducció del marge net i per tant menys capacitat
de generar finançament propi per part de la societat..
La tendència de l'Autofinançament generat pels Actius (%) és decreixent entre l'any 2013 i l'any
2017 és i això és negatiu perque indica menys ingressos per inversió en actiu realitzada per la
societat. Aquesta reduccio és conseqüència tant del decrement dels ingressos com de
l’augment de l’actiu de l’empresa.
La tendència de la Facturació mitjana per Treballador, a excepció del 2015, és estable amb una
lleugera tendencia a la baixa.
La tendència del Cost Mitjà per Treballador és irregular amb tendència a l’alça entre l'any 2013 i
l'any 2017 i això s’explica per l’increment del sou brut per treballador no per l’increment de la
plantilla.
2.2.4. Indicadors econòmics de resultats. Compte de Resultats.
Taula 2.2.4.1. Indicadors econòmics de resultats. Compte de Resultats
Ràtios diverses.
Font: Informe
2017 Einforma
Fórmula 2017 2016 2015 2014 2013
Ràtios de resultats
Marge sobre vendes BAII / Vendes 0.014 0.028 0.036 0.031 0.064
Rotació d'Actius Vendes / Actiu Total 0.515 0.507 0.791 0.829 0.985
Rendibilitat Econòmica
(ROA)
ROA = Marge sobre vendes x Rotació
d'Actius
0.007 0.014 0.028 0.026 0.063
Efecte Palanquejament EP = (Actiu / PN) * (BAI / BAII) 0.684 0.276 0.194 0.255 1.437
Efecte Fiscal EF = BN / BAI 0.750 0.750 0.488 0.750 0.750
Rendibilitat Financera
(ROE)
ROE = BN / PN 0.004 0.003 0.003 0.005 0.068

Figura 2.2.4. Fòrmules de les diferents rendibilitats. Compte de Resultats
FONT: Mòdul 7 de l’assignatura Anàlisi dels Estats Financers dels estudis del Grau d’ADE de la UOC
Referència: A les pàgines de l’Annex IV es pot consultar visualment l'anàlisi horitzontal dels
indicadors econòmics de resultats del compte de resultats a la taula corresponent.
L'evolució de la Rendibilitat Econòmica (ROA), mostra una davallada important i continuada
durant gran part del període exceptuant el període comprés entre l'any 2014 i l'any 2015. Tal
com es pot comprovar als percentatges de l'anàlisi horitzontal de l'Annex III, es pot observar
com la Rendibilitat Econòmica es redueix aprovixamdament a la meitat cada any excepte pel
període 2014-2015 que creix aproximadament una dècima part. Si ho relacionem amb
l'evolució del Marge sobre Vendes i de la Rotació d'Actius podem observar com la correlació és
irregular. Respecte el període 2013-2014 i el període 2016-2017, el Marge sobre Vendes
redueix en gran mesura aquesta rendibilitat; però, respecte el període 2014-2015 i el període
2016-2017, la Rotació d'Actius és el factor determinant d'aquesta rendibilitat. Cal destacar que
el factor Marge sobre Vendes té més pes sobre la Rendibilitat Econòmica perque s'observa una
correlació més directa que comparativament amb la Rotació d'Actius. Cal també
destacarl'importància de l'acumulació de l'estoc de mercaderies que frena la Rotació d'Actius.
Cal destacar també l'anàlisi descriptiu sobre les tendències. La tendència del Marge sobre
Vendes és positiva entre l'any 2013 i l'any 2015 però negativa entre l’any 2015 i l’any 2017 i
això és negatiu perque indica una menor proporció sobre els beneficis. La tendència de la
Rotació d'Actius és negativa entre l'any 2013 i l'any 2016 però positiva entre l’any 2016 i l’any
2017 i això és negatiu perque indica una menor activitat; però sembla que per l’any 2017
augmenta lleguerament. La tendència de la Rendibilitat Econòmica (ROA) és decreixent entre
l'any 2013 i l'any 2017 i això és negatiu perque indica un menor resultat d’explotació en relació
a l'inversió en Actiu.
L’import de la ROA ha passat d’un 6,35% al 2013 a un reduït 0,71% al 2017. La raó la trobem
tant en l’erosió del marge de vendes com a conseqüència d’una reducció en les vendes i d’un
augment de les despeses especialment de personal, com també per una reducció en la rotació
de l’actiu per l’increment de les existències i dels clientes.
L'evolució de la Rendibilitat Financera (ROA), mostra un pararl·lelisme invers a la
Rendibilitat Econòmica respecte a la tendència d'aquesta última. Tal com es pot comprovar als
percentatges de l'anàlisi horitzontal de l'Annex III, es pot observar com l'evolució de la
Rendibilitat Financera era molt més negativa quasi duplicant-la pel període 2013-2014 però pel
període 2014-2015 es reduí a la meitat tot i ser seguir éssent negatiu. Tot i així, pel període
2015-2016, aquesta evolució canvia de signe i pel període 2016-2017 es triplica. Si ho
relacionem amb l'evolució de l'Efecte Palanquejament i l'Efecte Fiscal podem observar com la
correlació no és tampoc del tot directe, però com succeeix amb la Rendilitat Financera hi ha un
cert paral·lelisme. Respecte el període 2013-2014 i el període 2016-2107, l'Efecte
Palanquejament explica principalment el canvi de tendència de la rendibilitat; però, respecte el
període 2014-2015 i el període 2016-2017, l'Efecte Fiscal és el factor determinant d'aquesta
rendibilitat. Cal destacar que degut als escassos marges sobre vendes i als corresponents
escassos resultats d'explotació, resultats financers, i benefici net, l'Efecte Fiscal té menys
importància que comparativament el'Efecte Palanquejament per l'elevat estoc d'existències a
l'estructura econòmica del Balanç de Situació.

Cal destacar també l'anàlisi descriptiu sobre les tendències. La tendència de l’efecte
palanquejament és decreixent entre l’any 2013 i l’any 2015 causant una disminució del
rendiment de l'empresa en relació al cost de finançament; però, sembla que la tendència és
creixent entre l’any 2015 i l’any 2017 per la millora de l’estructura financera. L'efecte fiscal és
uniforme al llarg dels anys pagant un tipus impositiu fix del 25%. La tendència de la Rendibilitat
Financera (ROE) (%) és decreixent entre l'any 2013 i l'any 2015 i això és negatiu perque indica
un menor resultat en relació amb el finançament dels recursos propis; però, aquesta tendència
és positiva entre l’any 2015 i l’any 2017 degut principalment a l’efecte palanquejament.
Resumint, l'evolució de la Rendibilitat Financera ha sigut diferent al de la Rendibilitat
Econòmica. En els tres primer anys la tendència ha sigut decreixent, com en el cas de la ROA,
però en els dos darrers ha crescut de forma molt discreta. El palanquejament financer ha sigut
tot els anys inferior a la unitat actuant com element reductor de la rendibilitat econòmica, a
excepció de l’exercici 2013 on va ser superior. El nivell d’endeutament de l’empresa ha
incrementat força al llarg dels anys tot i tenir un cost financer associat reduït. L’efecte fiscal
també ha actuat en el mateix sentit que le palanquejament, és a dir, com una despesa durant
tot el període. Podem assenyalar que Alperk SL té problemes en tots els components de la
rendibilitat, un deteriorament del marge sobre vendes, una ralentiment de la rotació de l’actiu,
amb un palanquejament i efecte fiscal per sota la unitat que redueix encara més la rendibilitat
financera final.
2.3.L'acumulació d’estoc com element estratègic
Explicaré detalladament aquesta variacó de l'estoc d'existències en relació a tres motius
econòmico-estratègics:
Les existències estan formades, en part, per les matèries primeres que s'importen des d'Àsia.
Llavors, el cost de l'importació de les matèries primeres té a veure amb tres factors
determinants: el preu del barril de Brent, el preu de la cotització euro-dòlar (EUR/USD), i el
marc regulador de la política comercial de la unió europea.
Respecte el preu del barril de Brent, aquest és un factor determinant en relació a la logística
del transport marítimo-fluvial de mercaderies pesades. Així, doncs, la barbacoa és un producte
format a partir d'aleacions de ferro i alumini. Llavors, els vaixells mercants utilitzen una gran
quantitat de benzina en comparació a altres transports com l'aeri o el terrestre degut a un ús
més intensiu i extensiu de l'energia donat que el trajecte no és mai en línea recta.
Concloem que l'increment exponencial del barril de Brent des de l'any 2010 fins l'any 2011 va
incrementar el cost del transport de les importacions de l'empresa; durant el període 2011-2016
hi ha un conjunt de fluctuacions irregulars sobre aquest; i finalemnt, des de l'any 2016 fins l'any
2018 hi ha un increment continu comportant una incertesa i una decisió empresarial de
mantenir un estoc sobredimensionat de matèries primeres.
Respecte a la cotització euro-dòlar (EUR/USD), aquest és un factor determinant en relació al
cost d'adquisició de les matèries primeres i al pagament del transport marítimo-fluvial. Des de
l'any 2015 fins l'any 2018, hi ha hagut una depreciació de l'euro de prop d'un 16% encarint les
importacions i comportant una incertesa.
Respecte el marc regulador de la política comercial de la unió europea, hi ha una
tendència liberal de mantenir una política exterior de reduir els aranzels de les importacions
xineses. En contrast, des de fa mitja década, el president de la República Popular Xinesa, Xi
Xinping, té una tendència proteccionista respecte al comerç internacional dificultant les
exportacions xineses com a resultat de l'incertesa de la guerra comercial amb els Estats Units
d'Amèrica potenciant així el consum del mercat interior format per una creixent classe mitjana.

Llavors, degut a una incertesa respecte el comerç internacional des del punt de vista del cost
d'adqusició de les matèries primeres, s'hi ha de sumar el factor disponibilitat. Així, doncs, la
logística de les matèries primeres mitjançant el transport marítimo-fluvial és lent en comparació
al transport aeri o terrestre, comportant un risc cert de possibles desajustos del cicle econòmic
aprovisionament-fabricació-comercialització. Per altra banda, el comerç marítimo-fluvial utilitza
la unitat de mesura TEU ("Twenty-foot Equivalent Unit") que representa contenidors
d'aproximadament sis metres de llargada ("twenty-foot") i tres metres d'amplada i alçada amb
un cost d'oportunitat econòmic si no s'aprofita la capacitat màxima comportant així un
sobredimensionament de les matèries primeres. No oblidar tampoc els possibles descomptes
comercials ("ràppels") dels proveïdors que incentiven a un major volum de compra.
Figura 2.3. Port mercantil
FONT: Google Images
Com a conclusió podem dir que la societat té una gran flexibilitat per adaptar els ritmes de
producció sense trencament d'estocs i suposa una estratègia òptima en relació a les
importaciones per tal de millorar el resultat financer augmentant i reduint les diferències
positives i negatives de canvi, respectivament, ara bé també implica immobilitzar un volum
important de recursos que han de ser finançats gairebé durant dos anys. La societat hauria de
fer un estudi detallat dels costos i beneficis que li reporta diposar d’un stock tant elevat.

2.4.Punts forts i febles.
Taula 2.4. Punts forts i febles
Punts forts Punts febles
1) Respecte el Balanç de Situació, analitzant
l'equilibri patrimonial es demostra que el Fons
de Maniobra és excedentari i superior a les
Necessitats Operatives de Finançament, fet
que representa un superàvit pressupostari.
1) Respecte el Balanç de Situació, analitzant
l'equilibri patrimonial es demostra un
malbaratament de recursos, donat que l'actiu
corrent, que representa un 98% del total de
l'actiu, està majoritàriament integrat per la
partida comptable d'existències, entés com
l'actiu menys líquid.
2) Respecte el Període Mitjà de Maduració
Econòmica i el Període Mitjà de Maduració
Financera, l'empresa aconsegueix reudir-los
al llarg de l'any 2017, significant un període
més curt des de l'aprovisionament fins al
cobrament causant un estalvi de finançament.
2) Respecte el Període Mitjà de Maduració
Econòmica i el Període Mitjà de Maduració
Financera, malgrat reduir-se per l'any 2017,
tenen una tendència a l'alça entre els anys
2013 i 2017 causant una major necessitat de
finançament. L'increment és conseqüència
d'un elevat periode mitja d’emmagatzament.
3) Respecte les existències, disposar d'un
estoc elevat permet a l'empresa adaptar els
ritmes de producció sense trencament
d'estocs i suposa una estratègia òptima en
relació a les importaciones per tal de millorar
el resultat financer augmentant i reduint les
diferències positives i negatives de canvi,
respectivament.
3) Respecte les existències, el saldo
d’existències representa el 80% de l’actiu i té
un periode mitjà d’emmagatzament alt que
comporta problemes de liquidesa i necessitat
de buscar finançament addicional amb el
corresponent cost financer i els possibles
riscos associats: robatoris, incendis,
inundacions, trencaments...
4) Respecte l'endeutament, ha millorat la
qualitat dels fons aliens. Ha passat d’un
endeutament exclusivament a curt termini a
passar part del deute a curt termin a llarg
termini reduint així les necessitats de
tresoreria. És una societat poc capitalitzada
tot i que part dels fons aliens són de parts
vinculades, no d’entitats financeres, amb el
que es podrien transformar en patrimoni net.
4) Respecte l'endeutament, aquest és elevat i
un 75% del finançament procedeix de fons
alienes. Donat que el palanquejament és
inferior a 1, a la societat no l’interessa
finançar-se amb deute perquè redueix la
rendibilitat financera, la de l’accionista.
5) Respecte l'activitat econòmica, els marges
comercials s'aconsegueixen mantenir
constants al llarg dels anys tal com es pot
veure fent la comparació entre els ingressos
d'explotació i les despeses d'explotació. Hi ha
un esforç per reduir les altres despeses
d’explotació.
5) Respecte l'activitat econòmica, hi ha un
estancament-reducció dels ingressos als
darrers anys. Hi ha una baixada en el marge
de vendes com a conseqüència d’un
increment de les despeses de personal.
Aspectes preocupant tenint en compte que el
marge amb el que treballa la societat és petit.
3. Anàlisi Sectorial
3.1. Evolució del mercat
L'evolució del mercat és relativament positiva en general degut a que hi ha una tendència per
organitzar i gaudir el temps de lleure enfocat a l'exterior adquirint articles especialitzats per això
en terrasses particulars, per exemple, com pot ser la compra de mobiliari exterior, taules,
cadires, para-sols, gespa natural o artificial, sistemes de reg, tanques d'ocultació naturals o
artificials, barbacoes… Per altra banda, la crisi econòmica ha enfosquit les expectatives del
sector en aquests últims anys causant que la compra d'aquests articles es posposi en el temps.
El mercat ha anat variant amb el temps i actualment hi ha un sector de la societat que prefereix
la comoditat del menjar prepararat en un restaurant a realitzar l'esforç de cuinar en barbacoes.

També hi han fortes normatives que impedeixen fer barbacoes al camp i aquestes es limiten a
càmpings autoritzats i a cases particulars, moltes d'elles amb barbacoes pròpies d'obra.
Hi ha un increment en les barbacoes portàtils, i en les de gas per a les cases, reduint-se el
tipus de barbacoa bàsic dels campistes.
Ha de preparar-se per al mercat ecològic a força de barbacoes d'ús solar, que no produeixin
fums, molt versàtils, que es puguin utilitzar com a barbacoa, paeller, planxa etc.
3.2.Anàlisi qualitativa del sector
Tal com s'especifica al punt 1.2 en aquesta Memòria (1.2 Estructura jurídica):
L’objecte social de l’empresa és el comerç a l'engròs de productes per càmping i jardí amb el
Codi Nacional d’Activitats Econòmiques 4778: Altre comerç al detall d’articles nous en
establiments especialitzats.
Per tant, segons la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques o CNAE, la classificació
sectorial de l'empresa serà la número 4778: Altre comerç al detall d’articles nous en
establiments especialitzats que utilitzarem per analitzar la competència d'ALPERK.
Addicionalment, i a títol reflexiu pel lector, comentar que segons la CNAE, l'empresa també
podria pertànyer al número 4674: Comerç al per major de ferreteria, fontaneria i calefacció en
tant que la barbacoa és un producte característic del gremi de la ferreteria i el comerç és
majorista.
Segons fonts internes de l'empresa, la nomenclatura duanera és la 73218900 i la utilització a la
que van destinats els articles és la del lleure en jardins, outdoors i càmpings.
La competència directa són els fabricants i distribuïdors espanyols de barbacoes: ALGON,
ALFAGRILL (en liquidació), IMEX, principalment. Respecte a ALGON la competència és amb
barbacoes esmaltades a carbó amb models més clàssics. Respecte a IMEX la competència és
amb barbacoes més rústiques i tipologies de paellers a carbó i a llenya. A més, hi ha
distribuïdors d'empreses estrangeres com SLP, bàsicament models a gas, empreses que
combinen amb altres articles principals com SAUVIC o GARCIMA, empreses estrangeres que
distribueixen a través d'agents o distribuïdors com WEBER, CAMPING-GAS, o CHAR-BROIL.
Amb la crisi s'han incorporat al món de la barbacoa moltes empreses (Flors Cortés, Imor, Imex,
Sauvic ..,) que tradicionalment es dediquen a altres productes del ram del metall com
xemeneies, parament, forja etc .. però a hores d'ara i en disposar de fàbriques han apostat per
nínxols que per a nosaltres és molt complicat de competir.
En relació al canal de vendes, la distribució és majorista a través de ferreteries, cadenes de
bricolatge, grans magatzems, hipermercats, supermercats amb secció de "bazar", botigues
subministradores de càmping…que s'encarreguen de la publicitat en premsa escrita i Internet.
La majoria dels clients intermediaris entre fàbriques o majoristes i consumidor final tenen
capacitat de realitzar les seves compres directament a l'exterior principalment Xina, Corea, i
països de l'est.
Això està directament relacionat amb una tendència comercial de comprar a través d'Internet
en plataformes online com Ebay, Amazon, Alibaba, The Barbecue Store, etc.. i els propis
clients també compren directament a fabricants estrangers o fins i tot importen els productes de
països asiàtics amb ALIEXPRESS. Aquestes plataformes han incidit fortament en la
competència dels nostres productes, sobretot en la gamma més senzilla.
En relació a la publicitat, comentar que ALPERK ofereix catàlegs detallant la línea de productes
amb explicacions sobre les especificacions tècniques de les barbacoes. Els punts de venda
també reben fullets ("folletos"), displays, pòsters, revistes especialitzades… que arriben al
consumidor final particular però sempre a través dels distribuïdors de l'empresa ALPERK.

Per les conclusions exposades en aquest apartat, les empreses seleccionades de la
competència espanyola que s'analitzaran són: GARCIMA, ALGON, IMEX, FLORES, SAUVIC.
3.3.Tipologia de productes del sector de la barbacoa
Aquest apartat té per objectiu explicar quines són les diferents tipologies de producte que
ofereix el sector de la barbacoa i posicionar Alperk respecte la seva competència.
Quant a tipologies de barbacoes, podem trobar:
Barbacoes d'obra
Barbacoes de carbó
Barbacoes de gas
Barbacoes elèctriques
Paellers
Barbacoes de llenya
A l’ANNEX V es pot trobar el detall de les diverses línies de producte d'Alperk; principalment
barbacoes de carbó i de gas. També s'afegeixen fotos dels productes com a suport visual.
Alperk ha arribat a tenir un avantatge competitiu important en la gamma bàsica de productes,
aquells en els quals la qualitat-preu és molt bona i només es pot aconseguir millorar preu si es
baixa la qualitat. Són els productes on Alperk disposa de les seves matrius i estris per a la seva
fabricació.
Així, doncs, l’empresa ALPERK diversifica la producció amb una línia de productes més bàsics
com ara barbacoes de carbó amb un preu de venda al públic de 17 euros fins a una línia de
productes més sofisticats com ara barbacoes de gas que poden arribar a un preu de venda al
públic de 600 euros. Podem dir que no s’especialitza en benefici d’una major diversificació.
A aquests productes, que amb prou feines donen marge, amb benefici zero, els ha incidit la
competència asiàtica de ple, producte barat i de baixa qualitat, fan el servei però no duren, són
inestables, sense seguretat, difícils d'acoblar. S'implanten però no romanen.
En època de crisi el preu és determinant i part del mercat prefereix l'econòmic encara que no
tingui qualitat. Alperk sempre ha apostat per la qualitat dels seus components i el producte ben
acabat complint les normes de seguretat. Al final s'aposta pel bon producte.
Hi ha una gamma de productes molt àmplia que complementa les gammes més bàsiques
utilitzant diferents combustibles (carbó, llenya, gas, elèctrics) i amb alts graus de sofisticació en
la seva fabricació. Aquests productes procedeixen d'Estats Units i Canadà (Weber, BROIL
King, CharBroil ..), així com de la Comunitat Europea (Landmann, Somagic, Ferraboli,
BARBECOOK, etc ..) arribant a Espanya a través de distribuïdors diversos i impactant
directament en el nostre mercat. Un exemple molt representatiu seria l'empresa Weber amb
una acceptació i prestigi mundial. Així, doncs, un altre exemple serien empreses xineses que
també han envaït el mercat global, fabricant productes d'alt nivell a un preu més elevat.

Per tancar l'apartat, a la següent taula es pretèn donar una visió global dels tipus de producte
estrella dels principals competidors en comparació amb els d'Alperk:
Taula 3.3. Anàlisi de la competència
Logo
Tipus de
producte
estrella
Gamma de
preus
Tipus de
consumidor
GARCIMA
Paellers Mitja
Grans
superfícies
RAYEN (ALGON) Bbq carbó 42-
50
Econòmic-
Mitja
Grans
superfícies
IMEX Bbq de forja i
Paellers
Mitja-Car
Grans
superfícies
FLORES Bbq carbó i
llenya
Mitja-Car
Grans
superfícies
SAUVIC Bbq carbó i
sobretaula
Mitja
Grans
superfícies
ALPERK
Bbq carbó i gas
Econòmic-
Mitja
Grans
superfícies
3.4.Anàlisi quantitativa del sector
En aquest apartat s'analitzarà l'evolució dels principals indicadors econòmics i financers de les
sis empreses d'estudi (Alperk i els cinc competidors). Amb aquest anàlisi es pretèn arribar a
una visió global del posicionament d'Alperk respecte la resta.
Pel que fa a l'estructura econòmica, s'observa que l'any 2017 tant per Alperk com per Rayen,
l'actiu corrent representa un percentatge molt elevat respecte el total d'actiu (98,68 i 88,74%
respectivament). Pel que fa a Garcima, Imex, Flores i Sauvic, el percentatge es manté al voltant
del 60%. Aquí el que més diferencia Alperk dels seus competidors és l'immobilitzat material,
que és més baix a Alperk donat que el magatzem no és de propietat sino llogat.
La mitjana del sector de l’any 2017 és del 75,06%, situant a Aplerk 23 punts per sobre
d’aquesta mitjana.
Figura 3.4.1. AC/TOTAL ACTIU

Quant a l'estructura financera, s'aprecia que el patrimoni net de Garcima i Sauvic representa
l'any 2017 un 93,77 i un 85,08% sobre el total del passiu respectivament. En ambdós casos
s'explica per unes reserves molt elevades i poc finançament aliè. En aquest sentit, Alperk i
Rayen tenen un grau de capitalització similar (24,64 i 25,88% de fons propis respecte el total
del passiu respectivament) tot i que els nombres absoluts són molt més elevats a Rayen. Quant
a Imex i Flores (50,33 i 40,76%), destacar també que ambdues presenten subvencions al
balanç, a diferència de la resta d'empreses analitzades.
La mitjana del sector per l’any 2017 és del 53,41%, situant a Alperk per sota de la mitjana de
capitalització del sector.
Figura 3.4.2. PN/TOTAL PASSIU
Seguint amb l'anàlisi de l'estructura financera d'aquestes empreses, es comentarà tot seguit la
qualitat del deute. D'entrada s'observa que Garcima no té deutes a llarg termini, i Alperk no en
té fins l'any 2015, moment a partir del qual el passiu corrent comença representant al voltant
d'un 20% del passiu no corrent i acaba representant un 54,42% l'any 2017. Per Rayen, els
deutes a curt termini també agafen més pes amb els anys (passant d'un 69,87% l'any 2013 a
un 81,10% l'any 2017). Tant per Flores com per Imex i Sauvic, el deute a curt termini té molta
més rellevança que el deute a llarg termini.
La mitjana del sector per l’any 2017 és del 371,17%, situant a Alperk molt per sota i evidenciant
una tendència a l’endeutament a curt termini abans que a llarg en el sector.
Figura 3.4.3. PC/PNC

En relació al nivell d’endeutament, també s’ha volgut fer una comparativa de l’efecte
palanquejament de les sis empreses.
La mitjana de l’efecte palanquejament del sector l’any 2017 és de 12, situant a Alperk molt per
sota respecte aquesta. Imex, Flores i Rayen també se situen per sota.
Figura 3.4.4. Efecte palanquejament
Un dels factors als quals s’ha fet èmfasi al llarg del treball ha estat el període mitjà
d’emmagatzematge. Com es pot apreciar al següent gràfic, Alperk és amb diferència l’empresa
amb un període d’emmagatzematge més llarg, i la que el té més curt és Garcima, amb un total
de dies sis vegades més curt que el d’Alperk per l’any 2017.
Pel que fa a la mitjana del sector per l’any 2017, aquesta és de 201 dies, deixant Alperk molt
per sobre d’aquesta mitjana. Rayen, tot i que menys allunyada que Alperk, també es situa per
sobre d’aquesta mitjana.
Figura 3.4.5. Període Mitjà d’Emmagatzematge (dies)
Quant a la diferència entre el període mitjà de cobrament i pagament d’Alperk, que juga en la
seva contra. En el següent gràfic s’ha fet la compartiva d’aquesta diferència per les sis
empreses. Entre el 2013 i 2015, al cobrar al comptat, Alperk destacava com a l’empresa amb
més marge. En aquesta comparació s’observa que les sis empreses analitzades es troben en
una situació similar: han de pagar als proveïdors abans d’haver cobrat dels seus clients: entre
els anys 2016 i 2017, l’única empresa que cobra dels clients abans de pagar als proveïdors és
Imex, i només es tracta de 4 i 2 dies de diferència.

En referència a la diferència de l’any 2017 entre la mitjana del PMP i el PMC del sector,
aquesta és de 13 dies des que es paga fins que es cobra dels clients. En aquest cas, Alperk,
amb 10 dies de diferència, tindria una situació comparativament favorable. En aquest cas, son
Rayen i Sauvic que es troben per sota de la mitjana.
Figura 3.4.6. Diferència Període Mitjà de Pagament i Cobrament (dies)
Pel que fa a la facturació mitjana i el cost mitjà per treballador, en els següents figures
s’observa que Alperk és la que menys factura i la que té el cost més baix per treballador.
Destaca Garcima amb la facturació més alta i un cost proper a la mitjana. Rayen, en canvi, és
la que té el cost més alt en comparativa i una facturació propera a la mitjana.
Quant a les mitjanes del sector de l’any 2017, es factura gairebé 1 milió i mig d’euros per
treballador i els costos son de 32 min euros. Si bé Alperk té un cost més baix (-110%), la
facturació també és molt més baixa (-14.555%).
Figura 3.4.7. Facturació mitjana per treballador (euros)

Figura 3.4.8. Cost mitjà treballador (euros)
Passant a analitzar les rendibilitats econòmica i financera, les empreses amb inversions d’actiu
més rendibles l’últim any analitzat són Imex i Flores. Alperk és la que presenta una rendibilitat
més baixa amb diferència, i la segueixen Rayen i Sauvic, menys allunyades de la resta.
Garcima, que els anys 2013-2014 tenia la rendibilitat més alta, tot i mantenir pràcticament la
manteixa rendibilitat s’ha quedat darrere d’Imex i Flores.
Quant a la mitjana del sector de l’any 2017, la rendibilitat económica es situa al 0,878, deixant a
Alperk molt per sota d’aquesta i allunyada de la resta de competidors. Cal destacar també, que
Sauvic i Rayen també es troben per sota de la mitjana.
Quant a les inversions dels socis, veiem que l’ordre de rendibilitats canvia una mica. Si bé
Alperk es manté amb la rendibilitat més baixa, l’ordre de més a menys rendibilitat és per la
resta de competidors: Garcima, Sauvic, Flores, Rayen i Imex.
Pel que fa a la mitjana del sector de l’any 2017, la rendibilitat financera es situa al 8,381, tornant
a deixar a Alperk per sota d’aquesta. També queden per sota Imex i Rayen.
Figura 3.4.9. Rendibilitat econòmica

Figura 3.4.10. Rendibilitat financera
Analitzant els marges sobre vendes, veiem també una marcada diferència entre Alperk i la
resta de competidors. Mentre que per nosaltres el marge és proper a zero, Imex Flores i Rayen
es situen prop de l’1 i Sauvic i Garcima prop del 0,8.
Quant a la mitjana del sector de l’any 2017, el marge sobre vendes es situa en un 0,756.
Alperk, amb un 0,015 queda molt allunyat d’aquest i de la resta de competidors.
Figura 3.4.11. Marge sobre vendes
Com a indicador de la representació de cada empresa en el sector, s'ha decidit prescindir de la
mitjana aritmètica, donada l'accentuada diferència entre aquestes, i es farà servir el
percentatge de cada empresa sobre el sumatori d'ingressos d'explotació de totes sis. Aquest
indicador ens demostra que Garcima es manté al voltant del 40% al llarg dels cinc anys
estudiats, essent l'empresa amb més pes. Flores i Rayen presenten percentatges molt similars
al voltant del 17 i el 20%, i les segueix Imex, representant entre el 12 i el 14%. Les empreses
amb menys pes d'entre les sis estudiades són Sauvic, que es mou al voltant del 5% i Alperk, al
voltant de l'1%.
El pes mitjà per l’any 2017 es situa en un 16,67%, deixant Alperk, Sauvic i Imex per sota
d’aquest.

Figura 3.4.12. PES INGRESSOS EXPLOTACIÓ S. TOTAL
Per concloure amb aquest apartat, s’ha confeccionat la següent figura per tal de fer una
comparativa global dels indicadors comentats anteriorment, agafant com a referència l’any
2017. Puntuant a l’empresa amb millors resultats de cada indicador amb un 1 i l’empresa amb
pitjors resultats amb un 6 obtenim la següent figura:
Figura 3.4.13. Comparativa d’indicadors quantitatius

Amb aquest gràfic es pot afirmar que Alperk té un mal posicionament respecte els seus
competidors en la majoria d’aspectes. L’únic indicador en el qual queda en la posició més
favorable és en el cost mitjà de treballador, però això es pot considerar positiu només si es
considera el factor cost exclusivament, ja que també pot influir negativament en aspectes com
la motivació i compromís del personal.
3.5.Anàlisi DAFO i CAME
En aquest apartat s’identificaran els factors interns i externs que són favorables i desfavorables
a la societat estudiada per a la seva evolució futura.
Respecte a l'avantatge competitiu de l'empresa sobre la competència, podríem dir que una
fortalesa d'ALPERK és que la producció de barbacoes es realitza a Espanya a través de UPIS
(Unitats de Producció Independent), que són empreses petites i locals en les quals
s'externalitza part de la producció de ALPERK que llavors acobla i distribueix el producte final.
A més de que la qualitat del producte és alta, hi ha molt control del producte a nivell de
postvenda des de l'empresa mantenint un contacte directe i continuat amb el conjunt de clients
més enllà de la venda: recanvis, devolucions.
Respecte al desavantatge competitiu de l'empresa sobre la competència, podríem dir que una
debilitat d'ALPERK és no poder abastir més mercat perquè l'empresa no disposa de recursos
econòmics suficients pel seu tamany. A més, aquesta insuficiència de recursos es nota amb
una nul·la inversió en recerca, innovació i desenvolupament.
Per altra banda, la forta competència asiàtica inunda el mercat de la barbacoa amb un producte
d'escassa qualitat i preu molt reduït que inclina a clients finals a triar aquestes últimes
barbacoes menysvalorant la qualitat, la seguretat i estabilitat d'un producte com és la barbacoa
que requereix mesures de seguretat.
Taula 3.5. Anàlisi DAFO
Anàlisi
DAFO
Positiu Negatiu
Intern
(ALPERK)
Fortaleses:
1) Contactes empresarials
2) Experiència
3) Qualitat del producte
Debilitats:
1) Recursos econòmics limitats
2) Expansió internacional nul·la
3) Innovació nul·la
4) Marges comercials limitats
Extern
(Sector)
Oportunitats:
1) Prolongació dels períodes de calor
2) Augment del turisme rural
3) Panorama global d’innovació
tecnològica
Amenaces:
1) Competència del mercat asiàtic
2) Legislació forestal
3) Dissenys “ massa innovadors”
A partir de l’anàlisi DAFO anterior, es pretèn realitzar l’anàlisi CAME per veure possibilitats de
corregir les debilitats, afrontar les amenaces, mantenir les fortaleses i explotar les oportunitats.

Començant per les debilitats, donada la situació de l’empresa, una de les opcions seria
prescindir de les línees de producte més cares de produir i amb menys impacte sobre el
resultat per tal de maximitzar l’eficiència de la inversió. Paral·lelament caldria fer un anàlisi de
les despeses més representatives per mirar de reduir-les al màxim. Amb aquest estalvi,
l’empresa podrà invertir per corregir la seva tercera debilitat, la poca innovació.
Quant a les amenaces, l’empresa podria intentar fer front a la competència del mercat asiàtic
fent èmfasi en la seva política de màrketing del seu producte de proximitat i d’alta qualitat.
L’única manera de desmarcar-se d’aquest mercat és mitjançant la diferenciació. Un altre punt a
treballar en aquest sentit és la diversificació dels canals de vendes d’Alperk: la modernització
en aquest sentit és vital i necessària.
Per mantenir les seves fortaleses, és important que Alperk aprofiti la seva experiència i
contactes dins el sector per fer un bon anàlisi de les àrees on pot innovar i les polítiques de
màrketing que més útils poden ser-li. També cal que s’asseguri de mantenir la qualitat del
producte ofert quan comenci a retallar les despeses comentades al principi de l’anàlisi CAME.
Per acabar, cal que Alperk aprofiti les oportunitats que suposa que cada cop més les
temporades d’estiu comencin més aviat i acabin més tard. Cal que l’empresa activi les seves
campanyes publicitàries adequant-se a aquestes noves tendències. Aprofitant també l’augment
del turisme rural, seria interessant que Alperk comercialitzés barbacoes portàtils per poder
vendre-les a aquest segment de mercat potencial. Per tal de dur a terme totes aquestes
accions, recolzar-se en les eines disponibles gràcies a les noves tecnologies serà clau pel
millor rendiment de l’empresa en un futur.
4. Implicacions ètiques i socials
La barbacoa és un producte que ha de complir unes normes d'ús, estabilitat i seguretat que
molts productors obvien, i seria molt important un control per part de l'autoritat governamental,
no donar entrada a tot tipus de producte que s'hi assembli i pugui comportar riscos. Hem
d'intentar que la gent compri productes en què el fabricant vetlli per la seva total seguretat. La
barbacoa s'ha d'utilitzar per cuinar a l'aire lliure, passar-ho bé però amb total garantia.
5. Diagnosi, Conclusions, i Recomanacions
5.1.Diagnosi
L'empresa ha de decidir si el negoci és viable o és un model esgotat que ha d'acabar.
Al llarg d'aquest treball hem pogut obtenir les conclusions següents:
1) Els marges comercials de l'empresa ALPERK són baixos i no es poden augmentar per la
competència del mercat asiàtic. Quan la gerent del negoci va començar la iniciativa
empresarial partia d'una experiència previa en una empresa familiar propietat del seu pare
que portava diverses dècades al mercat de la barbacoa. En aquells anys no existia la
competència asiàtica i la marca del seu pare (ALGON SA) era líder en el sector amb una
molt baixa competència. Quan es va iniciar ALPERK, el sector havia crescut molt, el mercat
estava molt saturat i el producte asiàtic havia desembarcat amb molta força al nostre païs.
2) La innovació de l'empresa ALPERK ha sigut pràcticament inexistent degut a que els models
de barbacoes que s'han comercialitzat es van copiar de l'antiga empresa ALGON. Així com
l'empresa ALGON va ser pionera en desenvolupar tot un portafolio de productes, ALPERK
va limitar-se a recollir aquesta herència i no ha sapigut trobar la manera d'adaptar-se al
mercat innovant en nous productes.
·

3) L'estoc de mercaderies està sobredimensionat en relació a la previsió de les vendes. Això,
ha causat un llast per l'empresa que ha anat arrosegat any rere any uns recursos que no ha
pogut rendibilitzar. Així, doncs, aquests recursos es podrien haver destinat a la contractació
d'un enginyer que hagués desenvolupat nous productes que haguessis trobat un nou nínxol
de mercat on poder-se posicionar.
4) La mentalitat de la gerència d'insistir en un model de negoci esgotat que any rere any
s'allunya de les necessitats del mercat actual i arrossega els recursos invertits per l'empresa
que dificilment es recuperaran en un camí sense sortida.
5.2.Conclusions
Segons s'especificava a l'introducció d'aquest anàlisi preguntavem la pregunta clau següent:
"Quines són les causes de que una empresa familiar tingui uns beneficis empresarials tan
limitats treballant amb una gamma de productes de qualitat amb clients de primer nivell?"
Resumint el que s’ha comentat als apartats 3.5 i 5.1, les causes principals de la limitació dels
beneficis d’Alperk han estat la falta d’innovació, uns recursos econòmics i marges comercials
molt limitats, expansió internacional nul·la i poca flexibilitat i capacitat d’adaptació. Tot i
disposar de productes de bona qualitat i contactes amb clients de primer nivell les mancances
descrites al llarg del treball han posicionat l’empresa en una posició desfavorable respecte la
mitjana del sector analitzat.
Per tal de donar solució a la debilitat dels recursos econòmics, hem de tenir en compte la
debilitat dels recursos econòmics que es solucionarà d’una banda aconseguint principalment
finançament extern a llarg termini per part d'entitats financeres o aconseguint un soci inversor
per poder realitzar inversions en innovació del producte i d’altra banda retallant despeses
innecessàries/inversions contraproduents.
Si l'empresa es vol mantenir en el sector de la barbacoa, haurà d'incorporar alguna línea
innovadora i introduir-se en nous sectors especilitzant-se en nínxols de producte com el
càmping o l'hosteleria que permetin ampliar els marges comercials de l'empresa.
Altrament, l'altra opció és liquidar l'empresa perque el model actual d'ALPERK sembla esgotat
si no es volgués iniciar un procés de reestructuració degut a l'edat de la gerència i a la falta de
relleu generacional que impulsés noves perspectives d'acord a les necessitats del mercat.
5.3.Recomanacions
Per de dur a terme els propòsits anteriors, donat que l'empresa ALPERK està tenint uns
resultats que no són els esperats en relació el sector específic de la barbacoa, la recomanació
és realitzar una estratègia de reorientació per superar les debilitats i aprofitar les oportunitats.

Referències Bibliogràfiques
Pàgina web SABI. Balanç de situació, PiG, i ratios de rendibilitat.
http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/recurs/sabi-sistema-de-analisis-de-balances-ibericos
Pàgina web corporativa empresa Alperk
https://www.alperk.com/i
Pàgina web corporativa empresa GARCIMA
http://www.garcima.com
Pàgina web corporativa empresa ALGON (RAYEN)
http://www.gruporayen.com/algon.php
Pàgina web corporativa empresa IMEX
http://imexelzorro.net/web/guest/home
Pàgina web corporativa empresa FLORES CORTES DON BENITO
http://www.florescortes.es/
Pàgina web corporativa empresa SAUVIC
http://www.sauvic.com/es/

ANNEX I, Informe "AXESOR 360º" a 08/05/2018

ANNEX II, informe "EINFORMA" a 14/12/2017

ANNEX III, Taules diverses a partir del Balanç de Situació
Taula 2.1.0.1.ANNEX III. Estructura Econòmica en euros. Balanç Situació
Balanç de Situació 2017 2016 2015 2014 2013
ACTIU NO CORRENT
7,812.8 5,814.2 5,817.2 6,024.7 6,027.7
GRUP 2. Actiu No Corrent
7,812.8 5,814.2 5,817.2 6,024.7 6,027.7
20. Immobilitzacions Intangibles
1,999.2 1,399.2 1,399.2 1,399.2 1,399.2
205. Drets de Traspàs
600.0 0.0 0.0 0.0 0.0
206. Aplicacions Informàtiques
1,399.2 1,399.2 1,399.2 1,399.2 1,399.2
21. Immobilitzacions Materials
89,447.6 87,782.3 87,782.3 87,782.3 87,782.3
212. Instalacions Tècniques (i Maquinària)
9,420.0 9,420.0 9,420.0 9,420.0 9,420.0
215. Altres Instalacions (més Utillatge i
Maquinària) 78,317.2 76,940.5 76,940.5 76,940.5 76,940.5
217. Equips per a Processos d'Informació
288.6 0.0 0.0 0.0 0.0
219. Altre Immobilitzat Material
1,421.9 1,421.9 1,421.9 1,421.9 1,421.9
25. Altres inversions financeres a llarg
termini 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
26. Fiances i Depòsits Constituïts a Llarg
Termini 5,812.2 5,814.2 5,817.2 5,820.2 5,823.2
28. Amortització Acumulada de l'Immobilitzat
-
89,446.3
-
89,181.6
-
89,181.6
-
88,977.1
-
88,977.1
Intangible
-
1,399.2
-
1,399.2
-
1,399.2
-
1,194.8
-
1,194.8
Material
-
88,047.0
-
87,782.3
-
87,782.3
-
87,782.3
-
87,782.3
ACTIU CORRENT
585,883.5 537,248.3 447,226.0 413,239.2 330,070.8
GRUP 3. Existències
478,087.8 431,762.8 386,762.8 341,096.7 293,694.8
30. Comercials
478,087.8 431,762.8 386,762.8 341,096.7 293,694.8
GRUP 4. Creditors i Deutors per Operacions
Comercials 101,892.8 101,532.1 56,372.8 39,877.9 48,769.3
40. Proveïdors
12,410.5 17,442.6 0.0 0.0 0.0
407. Bestretes a proveïdors
12,410.5 17,442.6 0.0 0.0 0.0
43. Clients
58,642.4 47,253.1 18,155.7
-
266.8 10,419.3
430. Clients
58,642.4 47,253.1 18,155.7
-
266.8 10,419.3
44. Deutors Diversos
- - - 2,909.7 -
47. Administracions Públiques
30,839.9 36,836.5 38,217.1 37,235.0 38,350.0
474. Actius per Impost Diferit
30,839.9 36,836.5 38,217.1 37,235.0 38,350.0
GRUP 5. Comptes financers
5,903.0 3,953.4 4,090.4 32,264.6
-
12,393.3
51. Deutes a curt termini amb parts
vinculades 0.0 0.0 0.0 17,492.4 0.0
513. Altres Deutes a Curt Termini amb Parts
Vinculades (1 de 2) 0.0 0.0 0.0 10,142.4 0.0
513. Altres Deutes a Curt Termini amb Parts
Vinculades (2 de 2) 0.0 0.0 0.0 7,350.0 0.0
54. Altres inversions financeres a curt termini
0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
57. Tresoreria
5,903.0 3,953.4 4,090.4 14,772.2
-
12,393.3
TOTAL ACTIU
593,696.4 543,062.6 453,043.3 419,263.9 336,098.5
* L'import de la partida "43.Clients" per l'any 2014 és degut a devolucions a final d’any segons em comenten des de la
direcció de l'empresa i correspon a la partida "44.Deutors diversos".

2019 - JORDI BOSCH ALIBAU - Anàlisi Econòmico-Financera: ALPERK SL

2019 - JORDI BOSCH ALIBAU - Anàlisi Econòmico-Financera: ALPERK SL

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to 2019 - JORDI BOSCH ALIBAU - Anàlisi Econòmico-Financera: ALPERK SL

Similar to 2019 - JORDI BOSCH ALIBAU - Anàlisi Econòmico-Financera: ALPERK SL (20)

2019 - JORDI BOSCH ALIBAU - Anàlisi Econòmico-Financera: ALPERK SL