La Industria 4.0 és una estratègia industrial de país que presenta nombroses incerteses i no s'ha debatut prou a Catalunya.

1. OPINIÓ
EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials
de Catalunya
AEIC
President: Jordi Renom
Vicepresident 1r: Jordi Guix
Vicepresident 2n: Ricardo Granados
Secretària: Olga Tomàs
COEIC
Degà: Jordi Guix
Vicedegà: Pere Roca
Secretari: Jordi Mas
Demarcacions del COEIC-AEIC
Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau
Lleida: Joaquim Llop
Catalunya Central: Mireia Félix
Tarragona: Lluís Maestre
Delegació del Vallès: Francesc Figueras
AEIC - COEIC
Director general: Pere Homs
Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere
Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz
Responsable de Comunicació: Eva Díaz
Coordinació: Anna Carrió
Cap de Redacció: Albert López
Redacció: Albert López, Pablo Monfort, Ferran
Sardans i Anna Carrió
Publicitat: Neus Barbosa i Emma Gonzalez
Infografia: Noel Zaragoza
Fotografia: Noel Zaragoza
Disseny i maquetació: Anna Carrió
Correcció lingüística: Carles Claret
Impressió: Vanguard Gràfic S.A.
Dipòsit legal: B 26367-2015
ISSN: 2013-3332
Administració i distribució:
Enginyers Industrials de Catalunya
Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona
T: 933 192 300 / F: 933 100 681
a/e: fulls@mail.eic.cat
Els articles signats no representen l’opinió
dels Fulls dels Enginyers.
D’acordamblaPolíticadeprotecciódedadesdecaràcter
personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que,
atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda
la condició de font accessible al públic i vist que s’està
emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en
el fitxer de manera destacada que dites dades no es
podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció
comercial.
No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret
alqualelsinteressatspodenrenunciar,quanuncol·legiat
i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el
fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment
perquès’usinlessevesdadesperapublicitatoprospecció
comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels
mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat,
per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per
escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers
Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via
Laietana, 39, 08003, de Barcelona.
S
egons l’”Informe Mensual de CaixaBank Research Perspectives
2017”, aquest any Espanya creixerà un 2,6% i superarà el producte
interior brut de 2008, l’any que marca l’inici de la crisi. L’estudi tam-
bé augura que el creixement del PIB es podria mantenir per sobre
del 3%. Tot dependrà de l’evolució del preu del petroli, de la política
monetària i de si el dèficit acaba sent més favorable del que es pre-
veu. Amb aquestes perspectives econòmiques, l’economia mundial —i, de retruc,
l’espanyola— sembla aconseguir certa estabilitat i solidesa.
Amb paràmetres molt semblants, també ho confirmen les conclusions extretes
de l’informe de Pimec “Evolució de la pime industrial catalana al 2016 i perspecti-
ves per al 2017”. La previsió de l’activitat es pot qualificar d’optimisme contingut,
ja que la perspectiva de millora entre la petita i mitjana indústria del país assoleix
un 68,6%, mentre que la disminució se situa en un 7,5%. El percentatge de res-
postes positives al creixement és, doncs, del 61,1%; una xifra, això sí, 5,1 punts
percentuals inferior als resultats d’ara fa un any. Per tant, optimisme, sí, però
amb seny i sense rauxa.
Entre els indicadors que podrien fer augmentar la confiança en el sector indus-
trial i en l’economia catalana i espanyola en sobresurt la competitivitat. Segons
l’article “El futur de la indústria a Espanya” fet públic per CaixaBank Research
el desembre, l’augment de la competitivitat, la internacionalització, la inversió
en R+D i la formació del capital humà són els reptes clau. No obstant això, adap-
tar-se al nou escenari digital i innovador de la fàbrica 4.0 és, de fet, el gran de-
safiament.
L’any 2014, el sector industrial espanyol va ocupar un 11,5% del total de tre-
balladors i el seu valor afegit brut va representar el 15% del PIB. En funció de
com evolucioni l’any 2017 sabrem si la tendència serà positiva i si les empreses
s’atreviran a donar el pas i invertir el capital necessari i afrontar la digitalització.
Un procés que, sens dubte, ha d’aportar-los-hi el marge de millora indispensable
per multiplicar l’eficiència i la competitivitat. 
Noves perspectives, nous reptes
Segons CaixaBank, Espanya podria crèixer un 2,6%
l’any 2017 i superaria el PIB del 2008, any d’inici de
la crisi
 Editorial
 Sonòmetre
La primera carretera solar del món
proveeix d’energia 5.000 habitants
La primera carretera amb energia solar del món
compta amb un quilòmetre fotovoltaic que ocupa
2.800 metres quadrats i està dissenyat per ser
transitat per tot tipus de vehicles a motor.
El traçat s’ha inaugurat recentment a Nor-
mandia, concretament al municipi de Tourou-
vre-au-Percheen, per on es calcula que circulen
diàriament 2.000 automòbils.
De moment, es tracta d’una prova pilot, però
sembla que el projecte té els avantatges
suficients per implementar-se en altres nuclis
poblats del món.
Lluís Torner, Premi Nacional
d’Investigació 2016
El físic i director de l’Institut de Ciències
Fotòniques (ICFO) ha rebut la distinció que
concedeix el Govern de la Generalitat i la
Fundació Catalana per a la Recerca i la
Innovació (FCRI) per la seva “sòlida trajec-
tòria com a líder d’equips i gestor de recerca
d’excel·lència”. El guardó també ha reconegut
“la investigació pionera en fotònica de Torner,
reconeguda mundialment”. El premi reconeix
la contribució significativa en àmbits dife-
rents com les enginyeries, la tecnologia i les
ciències experimentals.
Els estudiants dissenyaran dues plantes
fotovoltaiques al Campus de Terrassa
Un grup d’alumnes de l’Escola Tècnica Supe-
rior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de
Terrassa (ESEIAAT) dissenyaran i construiran
dues plantes fotovoltaiques en dos dels edi-
ficis del campus durant el transcurs de l’any
2017. L’acció està emmarcada en el projecte
“SolarCampus”. La instal·lació aportarà una
potència de 50 kW d’energia renovable per al
consum energètic.
“SolarCampus” és un projecte real d’engin-
yeria en energies renovables impulsat per un
grup de professors de l’ESEIAAT.
 Altaveu
02OPINIÓ 02 FULLS DELS ENGINYERS / 14
NARCÍS ARMENGOL,
CEO i cofundador
d’ARCBCN
“No ens presentem
a concursos on el
preu pesi més del
60 o 65%. Hi
renunciem. La
gent ens ha de
valorar per altres
coses”
E
n els últims anys, hem assistit a
un degoteig continu de notícies
relacionades amb la indústria
4.0 entre les quals s’inclou l’en-
tronització com a paradigma i el
rebateig d’aquesta com a Quar-
ta Revolució Industrial. Ara bé, és realment
l’estratègia que hauríem de seguir? Tenim
un teixit industrial prou preparat per pujar a
aquest tren? Jo tinc dubtes.
En primer lloc, cal tenir en compte que la
indústria 4.0 és una iniciativa d’origen ale-
many i, per tant, està conceptualitzada per fer
evolucionar el teixit industrial d’aquell estat
en allò que els convé, és a dir, es pretén des-
envolupar sistemes i elements que els altres,
de retruc, hauran d’utilitzar. Però, ens convé a
nosaltres? El nostre teixit industrial està pre-
parat per al repte que suposa aquesta pre-
sumpta Quarta Revolució Industrial quan, en
molts casos, encara no ens hem integrat a la
tercera?
En segon lloc, el desenvolupament que fins
ara està desplegant la 4.0 és basa en un con-
junt de tecnologies a les quals s’està donant
molta rellevància i se’ls confereix el do de ser
fonts de creixement, de disrupció en el sector,
de beneficis, etc. per a aquells qui les adop-
tin. Tanmateix, al que estem assistint és a la
creació d’un totum revolutum de tecnologies
en què es barregen totes o una bona part per
oferir solucions que, sovint, tenen una utilitat
i rendibilitat qüestionables. I el que encara no
veig és algú que ajudi als directius a decidir
quina o quines són les tecnologies adients per
pujar al tren tenint en compte la situació i els
interessos de cada empresa.
En tercer lloc, tampoc tinc constància que
s’hagin desenvolupat elements que perme-
tin portar a terme una gestió estratègica de
la indústria 4.0 en l’àmbit empresarial. O si-
gui, que els empresaris i directius disposin de
coneixements i eines per decidir si, en el cas
de la seva empresa, tenen cimentacions prou
sòlides per suportar les tensions que genera-
ran les noves tecnologies. O, pel contrari, és
millor que construeixin uns bons fonaments
abans de decidir quines són les tecnologies
que podran implementar sense que es pro-
dueixin efectes indesitjables.
Crec que caldria que poséssim sobre la
taula totes aquestes qüestions i les discu-
tíssim per obtenir respostes que ens perme-
tin posicionar-nos com a referents d’opinió
i coneixement qualificat. De fet, el que crec
que no hem debatut prou és si la indústria
4.0 hauria de ser una estratègia industrial de
Catalunya. 
Per què la 4.0 hauria de ser una estratègia
industrial de Catalunya?
 L’anàlisi
GIAN-LLUÍS RIBECHINI
President de la Comissió de Gestió Empresarial
Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya