Informe anual de l'empresa catalana. Anàlisi econòmico-financera dels anys 2009 i 2010, a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya per a 2.286 empreses situades a Catalunya.

1. INFORME ANUAL
DE L’EMPRESA
CATALANA
IAEC 2010
ANÀLISI DETALLADA
DEL 2009
ESTUDIS ECONÒMICS

2. INFORME ANUAL
DE L’EMPRESA
CATALANA
IAEC 2010
ANÀLISI DETALLADA
DEL 2009
ESTUDIS ECONÒMICS

3. Informe anual de l’empresa catalana IAEC 2010
Anàlisi detallada del 2009
Novembre de 2011
© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Equip de treball1
Oriol Amat i Salas
Catedràtic d’economia financera i comptabilitat (UPF)
Enric Genescà i Palau
Enginyer industrial
Supervisió lingüística:
Ampersand Traduccions
Direcció editorial:
Direcció General d’Afers Econòmics. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya
Els textos signats expressen l’opinió dels autors
1. Els autors agraeixen a Enric Genescà i Garrigosa els suggeriments realitzats.
Disseny gràfic:
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Autoedició i fotocomposició:
Anglofort, SA
Impressió:
Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID)
ISBN: 84-95829-85-1
Dipòsit legal: B-37010-2011

4. Presentació
Aquest és el tercer any consecutiu que la Cambra de Comerç de Barcelona assumeix la publicació de l’Informe anual de
l’empresa catalana, en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, que
arriba a la 23a edició. A més, aquest darrer any s’ha afegit la col·laboració de l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat
i Direcció). Es tracta d’un projecte d’especial interès per a les empreses, atès que és l’única anàlisi existent sobre la situació
econòmica i financera de les empreses catalanes basada en fonts estadístiques oficials.
L’Informe anual de l’empresa catalana consta de dues parts. La primera analitza amb profunditat la situació economicofinancera
de les empreses catalanes durant els anys 2009 i 2010; l’anàlisi està feta per sectors i dimensió i compara els resultats de
les nostres empreses amb els de la resta d’Espanya. La segona part consisteix en una anàlisi monogràfica que aborda
l’evolució de la situació patrimonial, financera i econòmica de l’empresa catalana durant les darreres dues dècades. Aquesta
anàlisi resulta especialment interessant en la conjuntura present, atès que permet comparar diferents períodes al llarg del cicle
econòmic.
L’informe posa de manifest que la crisi ha afectat visiblement les empreses catalanes fins a l’any 2009, amb fortes caigudes
de l’activitat, el valor afegit i les vendes, però en el transcurs del 2010 s’ha produït un canvi de tendència molt positiu. A més,
aquest darrer any la productivitat laboral i l’eficiència en la gestió dels actius han augmentat i els costos reals del finançament
han disminuït. D’altra banda, l’estratègia financera de les empreses també s’ha modificat per adaptar-se al nou entorn i ha
esdevingut més conservadora: el finançament ha prioritzat els fons propis i s’ha reduït l’endeutament. En general, aquesta
estratègia financera és encertada, ja que, en un context de crisi que ha reduït els marges empresarials i ha introduït restriccions
al crèdit, és desitjable que les empreses redueixin l’endeutament per tal de no perjudicar la solvència i mantenir un nivell
adequat d’independència financera. Aquest despalanquejament s’ha iniciat el 2010 i, si es consolida, pot ajudar moltes
empreses a superar la crisi.
L’anàlisi monogràfica mostra que el teixit empresarial català gaudeix de bona salut patrimonial. La seva evolució ha estat
força positiva al llarg de les darreres dues dècades, exceptuant els anys 2008 i 2009. Tanmateix, per afrontar el futur amb
millors condicions, convé que les empreses continuïn enfortint-se financerament aplicant mesures com, per exemple, les
següents: a) augmentar els fons propis, amb més capital o reduint el pagament de dividends, per tal d’incrementar
l’autofinançament; b) revisar els models de negoci per millorar la competitivitat, sobretot l’exterior, i apostar fermament per
l’R+D, la qualitat i la internacionalització, i c) millorar l’eficiència en la gestió dels actius i dels recursos humans, tendència que
ja s’ha iniciat el 2010.
Voldria acabar donant les gràcies a l’equip de treball, format per Oriol Amat i Enric Genescà, per la seva tasca en l’elaboració
d’aquest informe, i al Banc d’Espanya, per fer-lo possible facilitant la informació de la base de dades de la Central de Balanços
corresponent a les empreses catalanes.
Miquel Valls i Maseda
President de la Cambra Oficial de Comerc, Indústria i Navegació de Barcelona
IAEC 2010 3

6. Índex
7 Resum executiu
13 1. Presentació
17 2. Anàlisi economicofinancera de les empreses catalanes
19 2.1. Introducció
21 2.2. Activitat i valor afegit
23 2.3. Ocupació
23 2.4. Inversió
25 2.5. Cost dels factors i productivitat
27 2.6. Estructura financera
29 2.7. Resultats i creació de riquesa
35 3. Anàlisi de l’empresa catalana per sectors, per dimensions i comparació
amb la resta d’Espanya
37 3.1. Anàlisi de l’empresa catalana per sectors: industrial, serveis i energètic
39 3.2. Anàlisi de l’empresa catalana per dimensions: petites, mitjanes i grans empreses
42 3.3. Comparació de l’empresa catalana amb les de la resta d’Espanya
47 4. Anàlisi monogràfica: l’evolució patrimonial, financera i econòmica de l’empresa
catalana des de l’any 1990 fins al 2009
49 4.1. Introducció
49 4.2. Anàlisi patrimonial
51 4.2.1. Estructura de la inversió
51 4.2.2. Solvència a curt termini
52 4.2.3. Estructura del finançament
54 4.3. Gestió dels actius
54 4.3.1. Rotació dels actius
54 4.3.2. Gestió del circulant
55 4.4. Anàlisi econòmica, de la rendibilitat i del creixement
55 4.4.1. Ingressos, despeses i resultat
56 4.4.2. Rendibilitat i autofinançament
58 4.4.3. Creixement
59 4.5. Conclusions
61 5. Annexos
63 Annex 1. Situació economicofinancera i evolució dels principals agregats sectorials
i per dimensions
173 Annex 2. Contingut del CD
IAEC 2010 5

8. RESUM EXECUTIU

10. Aquest informe presenta l’anàlisi economicofinancera de canviar significativament el 2010, ja que aquest any va
l’empresa catalana per als anys 2009 i 2010. L’anàlisi es augmentar la productivitat laboral i es va reduir el cost
fonamenta en les bases de dades trimestral i anual de la laboral unitari, entre altres motius, per la reducció dels
Central de Balanços del Banc d’Espanya (CBBE) que salaris en termes reals. També va evolucionar positivament
aquest remet regularment a la Cambra de Comerç de l’eficiència en la gestió dels actius, a causa de la rotació
Barcelona. El volum de negoci de les 2.286 empreses que creixent de l’immobilitzat. Els costos reals del finançament
integren la mostra en què es basa aquest estudi equival al també es van reduir l’any 2010.
voltant del 20% del PIB català. De l’anàlisi efectuada es
desprenen les conclusions següents: Estructura financera. Durant l’any 2009 l’estructura de
l’actiu de l’empresa catalana es va mantenir força estable,
Activitat i valor afegit. Els nivells d’activitat, valor afegit i amb un lleuger increment de les inversions financeres a llarg
vendes van disminuir molt l’any 2009 a conseqüència de la termini i del disponible, compensats amb una reducció de
recessió. En canvi, l’any 2010 es va produir un canvi de l’actiu corrent no financer i de les inversions financeres a
tendència molt positiu que pot indicar que el 2009 es va curt termini. El finançament d’aquest any va prioritzar els
tocar fons. D’altra banda, el bon comportament de les fons propis. En general, es tracta d’una estratègia financera
exportacions va contribuir a una millora de la balança raonable, ja que, a causa de la crisi que ha comportat
comercial. reduccions dels marges empresarials i també restriccions
en el crèdit, és desitjable que les empreses redueixin el seu
Ocupació. Els anys 2009 i 2010 es va produir un decrei- endeutament per tal de no perjudicar la solvència i mantenir
xement molt important del nombre de treballadors a un grau adequat d’independència financera. Aquest
conseqüència de la recessió. Aquesta reducció va afectar despalanquejament va començar el 2010. Si es consolida
sobretot els treballadors no fixos. aquesta reducció del deute, pot ajudar moltes empreses a
superar la crisi.
Inversió. La inversió en actius immobilitzats i inversions
immobiliàries va continuar creixent durant l’any 2009, encara Resultats i creació de riquesa. Fins a l’any 2009, les
que menys que els anys anteriors. El 2010 la taxa de empreses catalanes havien anat perdent rendiment de
creixement d’aquestes inversions va ser molt inferior. En l’actiu, a causa de la rotació dels actius i del marge menors.
canvi, la formació bruta de capital fix va tenir un decreixe- En canvi, el 2010 es va invertir la tendència i tant la rotació
ment molt important. La inversió en actiu corrent també va com el marge van contribuir a millorar el rendiment de
caure. l’actiu. L’efecte positiu del palanquejament financer que
s’havia anat reduint fins al 2009 va tornar a augmentar el
Cost dels factors i productivitat. L’any 2009 va ser un mal 2010 i això va contribuir a incrementar la rendibilitat dels
any des del punt de vista de la productivitat, ja que, tot i fons propis.
la caiguda dels salaris en termes reals, va baixar la
productivitat laboral.1 També va evolucionar negativament Al requadre 1 es mostra una síntesi de l’anàlisi efectuada
l’eficiència en la gestió dels actius, sobretot a causa de la per a l’exercici 2009 i al requadre 2 hi ha la corresponent
rotació decreixent de l’immobilitzat. Aquesta situació va al 2010.
1. Com ja vam indicar en l’informe de l’any anterior, aquesta dada s’ha de considerar amb prevenció, atès que suggereix una evolució contrària a la
que es desprèn de la comptabilitat nacional, que assenyala una millora de la productivitat el 2008 i el 2009 i una forta moderació del creixement dels
costos laborals unitaris. Les dades de la CBBE són diferents de les de la comptabilitat nacional perquè fan referència a les empreses existents els dos
anys de la mostra. A la comptabilitat nacional, la taxa de variació del nombre de treballadors inclou i reflecteix també la derivada de la destrucció
d’empreses i, per tant, el nombre de treballadors disminueix. Els anys 2008 i 2009 la destrucció d’empreses va ser molt important, i aquest fet ha tingut
més pes que la variació del numerador. Aquesta és la causa principal de la divergència entre les dues bases i fa que les dades no siguin del tot
comparables. En la base de la CBBE es pot analitzar l’evolució de la productivitat de les empreses en funcionament, i en el cas de la base de la
comptabilitat nacional la productivitat que es pot extreure és la de l’agregat territorial a què fa referència.
IAEC 2010 9

11. REQUADRE 1
FACTORS QUE EXPLIQUEN L’EVOLUCIÓ DESFAVORABLE DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2009
Activitat: Despeses: Deute a llarg Dividends
Cost de personal ↓ ↑
↓
Vendes a Tipus termini amb
Espanya Productivitat, ↓ d’interès cost Autofinançament
i a l’estranger ↓ Amortitzacions ↓ ↓ ↑ ↓
Rotació Proporció entre
Actiu immobilitzat ↓
Cost
Marges ↓
deute amb cost
financer
↑
i fons propis
Actiu corrent ↑ ↑
Rendiment
de l’actiu
↓
Palanquejament
+
Però és superior
al cost del deute
Rendibilitat
financera
↓
10 IAEC 2010

12. REQUADRE 2
FACTORS QUE EXPLIQUEN LA MILLORA DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2010
Activitat: Despeses: Deute
Vendes a Cost de personal ↓ Tipus amb
Espanya ↑ Productivitat, etc. ↑
↑
d’interès cost
i a l’estranger Amortitzacions ↑ ↓ ↓
Rotació
Actiu immobilitzat ↑
Proporció entre
Cost
Marges ↑
deute amb cost
financer
↓
i fons propis
↓
Rotació
Actiu corrent ↑
Rendiment
de l’actiu
↑
Palanquejament
+
I és superior
al cost del deute
Rendibilitat dels
fons propis
↑
Anàlisi per sectors. Pel que fa als sectors industrial, de Anàlisi segons la dimensió. El 2009, l’evolució va ser
serveis i d’energia, el 2009 la major part de dades van evo- negativa en tots els grups d’empreses en relació amb el
lucionar negativament. El volum de la producció va disminuir volum d’activitat, les compres, el valor afegit i l’ocupació.
als tres sectors analitzats, així com la rendibilitat de l’actiu. El cost laboral unitari va augmentar en tots els grups
d’empreses, la qual cosa posa de manifest una reducció
A la indústria és on es produeixen les evolucions més nega- generalitzada important de la productivitat laboral. Les
tives en totes les variables (activitat, productivitat, nombre de inversions en immobilitzat van augmentar en tots els casos.
treballadors per empresa, patrimoni net, palanquejament i Els resultats van evolucionar desfavorablement, ja que
rendibilitat del patrimoni net). el resultat net ordinari va disminuir en tots els grups
IAEC 2010 11

13. d’empreses i el mateix va succeir amb la rendibilitat finan- català analitzat gaudeix de bona salut patrimonial. En l’àmbit
cera. Igual que en anys anteriors, les empreses van ser més econòmic la seva evolució ha estat força positiva, excep-
rendibles a mesura que augmentava la seva dimensió. tuant els anys 2008 i 2009. Atesa l’evolució negativa del
Malgrat l’evolució negativa dels resultats, les empreses 2008 i el 2009, tal com ja es va indicar a l’informe de l’any
mitjanes i petites van augmentar els dividends repartits i això anterior, convé que les empreses s’enforteixin financera-
va provocar una reducció significativa dels beneficis no ment per tal d’afrontar amb millors condicions els propers
distribuïts i, per tant, de l’autofinançament. anys, que es preveuen complicats. Per això, de manera
general, convé analitzar la conveniència de continuar
Comparació amb la resta d’Espanya. En línia amb els aplicant mesures com ara aquestes:
anys anteriors, en els anys analitzats les empreses cata-
lanes tenen un perfil econòmic i financer similar al de les • Augmentar els fons propis per mitjà de l’ampliació del
empreses de la resta d’Espanya, encara que hi ha algunes capital o la reducció del pagament de dividends a fi
diferències. Així, les empreses de la resta d’Espanya van d’incrementar l’autofinançament. La reducció del deute
tenir una evolució més bona de l’activitat i el valor afegit. En hauria de ser una prioritat per a moltes empreses;
canvi, els resultats financers van ser més favorables a les altrament, poden tenir problemes financers importants en
empreses catalanes, la qual cosa els va permetre tenir un un entorn de restriccions creditícies, increment de la
millor resultat ordinari, fet que, acompanyat de resultats morositat i caiguda de vendes i beneficis. El 2010 ja es va
extraordinaris més favorables, explica un resultat net més anar en aquesta línia.
bo. D’altra banda, les empreses espanyoles també estan
• Revisar els models de negoci per millorar la competitivitat,
més endeutades i, igual que les empreses catalanes, dis-
sobretot l’exterior, a fi de resoldre el dèficit estructural
posen d’un palanquejament financer favorable, per la qual
de la balança comercial. Per això, cal apostar fermament
cosa el deute és rendible. A les empreses catalanes, la
per la inversió en R+D i, per tant, per la innovació en
millor rendibilitat de l’actiu i el palanquejament financer més
productes i en processos (comercials, productius, etc.),
alt han permès que la rendibilitat financera sigui més
per la qualitat i per la internacionalització. Cal tenir en
elevada que la que obtenen les empreses espanyoles.
compte que el 2009 es va reduir la despesa en R+D.
Evolució de les empreses catalanes en el període 1990- • Millorar l’eficiència pel que fa a la gestió dels actius i
2009. L’anàlisi de l’empresa catalana al llarg de les dues els recursos humans. El 2010 s’han produït millores
darreres dècades permet concloure que el teixit empresarial importants en aquest punt.
12 IAEC 2010

14. 1. PRESENTACIÓ

16. 1. Presentació aquesta mostra trobem més representades les empreses
industrials que no pas les de serveis o les de la construcció,
En aquesta edició de l’informe anual es presenten les i les empreses grans també tenen un pes superior al que
conclusions principals que es desprenen de l’anàlisi els correspon; aquests biaixos s’accentuen a la mostra de
economicofinancera de l’empresa catalana per als anys la base trimestral. Cal tenir present que s’han actualitzat les
2009 i 2010. L’anàlisi es fonamenta en les bases de dades dades de les bases trimestral i anual dels darrers exercicis,
trimestral i anual de la Central de Balanços del Banc cosa que explica que, per a alguns conceptes, els valors
d’Espanya (CBBE) que aquest remet regularment a la que figuren en aquest informe no coincideixin exactament
Cambra de Comerç de Barcelona. amb els seus homòlegs d’edicions anteriors. Per tenir una
idea del que representen aquestes empreses en relació amb
En relació amb la cobertura de la mostra d’empreses l’economia catalana, es pot indicar que el volum de negoci
utilitzada per la CBBE, es pot dir que aquesta2 representa de l’any 2009 de les 2.286 empreses que integren la mostra
el 22% del valor afegit brut al cost dels factors del total de en què es basa aquest estudi equival al voltant del 20% del
les societats no financeres espanyoles. Els sectors d’ener- PIB català del mateix any.
gia (energia elèctrica, gas i aigua, i refinament) tenen
cobertures pròximes al 73%. Els sectors industrials (empre- A l’apartat 2 s’analitza la situació economicofinancera de
ses manufactureres, especialment) estan sobrerepresentats. l’empresa catalana durant els anys 2009 i 2010, el primer
De fet, els sectors industrials (sobretot les empreses any a partir de la informació provinent de la base de dades
manufactureres) i d’informació i comunicacions tenen anual i el segon a partir de la trimestral. La informació de
cobertures entre el 30% i el 50%. Les societats de respon- la base anual permet, també, estudiar les tendències
sabilitat limitada i anònimes són la forma jurídica majoritària. observades en les partides i les ràtios principals fins
l’any 2009. Per elaborar aquest apartat, les empreses del
Pel que fa a la part de la mostra estatal que la CBBE remet sector de l’energia s’han exclòs tant de la base trimestral
a la Cambra de Comerç de Barcelona, es pot afegir que la com de l’anual, ja que a la seva sobrerepresentació
base trimestral, que arriba fins al quart trimestre del 2010, s’afegeixen dos elements que agreugen la distorsió: el
està formada per una mostra de 140 empreses catalanes, procés de reestructuració del sector i els canvis de domicili
que representen el 18,08% de les de tot l’Estat. A la base social d’algunes empreses importants. Aquesta exclusió
anual, el nombre d’empreses de la CBBE que han contestat afecta 58 empreses del sector de l’energia. El quadre 1
el darrer qüestionari –que correspon a l’any 2009– i que mostra la composició de la mostra de les 2.286 empreses
tenen la seu social a Catalunya és de 2.3443, cosa que privades catalanes de la base de dades anual en què s’ha
representa un 23,85% de la mostra de tot l’Estat. En basat l’elaboració d’aquest informe.
Quadre 1
Abast de la mostra. Exercici 2009
Empreses Personal Valor afegit brut c. f.
Dimensió Nombre (%) Nombre (%) Milers d’euros (%)
Petites 1.347 58,9 29.419 8,4 1.288.523 6,7
Mitjanes 660 28,9 50.807 14,5 2.963.062 15,3
Grans 279 12,2 270.841 77,1 15.071.678 78,0
TOTALS 2.286 100,0 351.067 100,0 19.3237.263 100,0
Valors absoluts de totes les empreses de la mostra.
2. Central de Balanços del Banc d’Espanya (2010): «Central de Balances. Resultados anuales de las empresas no financieras 2009». Banc d’Espanya,
Madrid.
3. El nombre total d’empreses inclou 2.286 empreses amb què s’ha fet l’apartat 2 d’aquest informe i 58 empreses del sector energètic.
IAEC 2010 15

17. A l’apartat 3 s’analitzen els resultats i la situació econo- permeten analitzar-ne la situació economicofinancera i
micofinancera de les empreses catalanes una vegada l’evolució en els darrers anys. L’estructura formal dels
desagregada la mostra de la base anual per sectors i quadres i els gràfics per a cada agregat de l’annex
dimensions. En el mateix apartat també es comparen reprodueix l’estructura de l’apartat 2.
l’evolució i la situació de l’empresa catalana amb les de la
resta d’Espanya. Finalment, el llibre inclou un CD amb els estats comptables
agregats i les ràtios principals per a les agrupacions
L’apartat 4 inclou una anàlisi monogràfica de l’evolució sectorials i per dimensions, amb una mostra suficient per
patrimonial, financera i econòmica de l’empresa catalana al període 2006-2009. El CD també inclou un annex en
des de l’any 1990 fins a l’any 2009. què s’expliciten l’estructura i el contingut dels quadres, i
un altre amb la descripció de l’estructura sectorial de la
L’annex recull, per a cadascun dels agregats sectorials CBBE.
principals i per dimensions, els quadres i els gràfics que
16 IAEC 2010

18. 2. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA
DE LES EMPRESES CATALANES

20. 2.1. Introducció exterior, que li va permetre beneficiar-se del dinamisme
més elevat de les principals economies europees.
L’economia catalana va viure un creixement sostingut de
• El sector de serveis també va mostrar una recuperació el
l’activitat fins a l’any 2006, en què el producte interior brut
2010 des dels mínims assolits el 2009. Hi va contribuir la
(PIB)4 va créixer un 3,7%, la taxa més alta des de l’any 1999.
millora de les vendes del comerç al detall i el dinamisme
L’any 2007 va començar una desacceleració, ja que el
més alt de l’activitat al sector turístic.
creixement va ser menor tot i que va continuar sent molt
elevat (3,2%). El 2008 ja es van començar a notar els efectes • Tanmateix, la construcció encara manté una forta con-
de la crisi econòmica global i el creixement ja va ser molt tracció i no ofereix símptomes de recuperació. La caiguda
més baix (0,2%); aquest deteriorament es va agreujar l’any de l’activitat al sector reflecteix l’ajustament en curs
2009, en què el PIB català va registrar una forta caiguda del al mercat residencial i l’impacte de les restriccions
4%. L’any 2010 es va parar el cop i el PIB català va créixer pressupostàries sobre l’obra civil.
de nou, encara que amb un percentatge molt baix (0,1%).
El 2011, la recuperació iniciada el 2010 es pot frenar, entre
En termes intertrimestrals, el PIB català va començar a altres motius, per les mesures de contenció de despesa i
caure el segon trimestre del 2008 (–0,1%) i va assolir el inversió de les administracions públiques i per la desac-
registre més negatiu el primer trimestre del 2009, amb una celeració que s’està produint en l’àmbit internacional.
contracció intertrimestral de l’1,7%. Els descensos es
van mantenir al llarg del 2009, encara que amb un perfil La situació econòmica del 2009 i el 2010 ha de tenir el seu
cada vegada més suau. En total, el PIB va acumular set reflex en els comptes de les empreses. Per tal de
trimestres consecutius de caigudes. L’activitat econòmica comprovar-ho, en aquest informe es comença l’anàlisi
va deixar de caure el primer semestre del 2010 i l’economia economicofinancera de les empreses catalanes amb
catalana va sortir de la recessió, amb una variació del PIB l’anàlisi de l’activitat i la generació de valor afegit. Pos-
del 0% el primer trimestre i un creixement del 0,1% el teriorment, es descriu l’ocupació de l’empresa catalana.
segon, en termes intertrimestrals. A continuació, s’estudia la inversió en actius immobilitzats i
circulants. Després s’analitzen el cost dels factors, la
Segons les dades del Departament d’Economia i Coneixe- productivitat i la competitivitat. Seguidament, s’estudia
ment de la Generalitat de Catalunya,5 la millora del 2010 l’estructura financera. Els apartats finals es dediquen a
s’explica per diversos factors: l’anàlisi dels resultats, la rendibilitat i la creació de riquesa.
Com es veu al requadre 3, l’anàlisi està estructurada en
• Bon comportament de la indústria. Després de caigudes diverses etapes que permeten comprovar els inductors de
superiors al 15% el 2009, l’activitat industrial va registrar l’evolució de la rendibilitat financera, un dels objectius
un petit creixement el 2010. La recuperació de l’activitat principals de les empreses. Per a cada variable del requadre
del sector es va veure afavorida per la seva obertura s’indica en quin apartat d’aquest informe es tracta.
4. Font: IDESCAT i Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
5. Dades del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya de maig del 2011 (http://www.gencat.cat/economia).
IAEC 2010 19

21. REQUADRE 3
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA RENDIBILITAT FINANCERA
Apartat 2.2 Apartats 2.3 i 2.5
Apartat 2.5 Apartat 2.6 Apartat 2.7
Activitat: Despeses:
Tipus Deute Dividends i
Vendes a Espanya Ocupació, salaris,
d’interès amb cost autofinançament
i a l’estranger productivitat, etc.
Apartats 2.4 i 2.5 Apartat 2.6
Apartat 2.5
Apartat 2.7 Rotació de l’actiu Proporció entre
Cost
Marges immobilitzat i de deute amb cost
financer
l’actiu corrent i fons propis
Apartat 2.7
Apartat 2.7
Rendiment
Palanquejament
de l’actiu
Apartat 2.7
Rendibilitat
financera
20 IAEC 2010

22. REQUADRE 4
DESCRIPCIÓ DE LES BASES DE DADES UTILITZADES
La informació que contenen les bases de dades utilitzades és en conseqüència, les diferències observades es poden deure tant
fonamentalment economicofinancera i prové de l’agregació dels al canvi de mostra com al canvi de tendència.
qüestionaris trimestral i anual tramesos al Banc d’Espanya per
empreses no financeres de diferents localitzacions, dimensions i Tant a la base trimestral com a l’anual, per als agregats principals
sectors d’activitat. El qüestionari trimestral (balanç i compte de es disposa d’una estimació del valor de l’actiu immobilitzat a preus
resultats) és més senzill que l’anual. Cada trimestre, les empreses corrents. Això comporta, d’una banda, introduir a l’actiu una partida
responen el qüestionari del trimestre corrent i el de l’any anterior. d’ajust de preus que afecta principalment l’immobilitzat material i,
Això permet que el càlcul dels percentatges de variació es basi en de l’altra, aplicar al passiu un ajust pel mateix import en els fons
les mateixes mostres d’empreses. A la base de dades trimestral, propis. L’ús dels valors corrents en lloc dels comptables té uns
les ràtios i els percentatges anuals són una mitjana ponderada, avantatges clars, com ara evitar el trencament en les tendències
segons el nombre d’empreses o el volum d’activitat, dels quatre que es produeix en els exercicis en què hi ha actualitzacions.
trimestres. La base anual permet fer una anàlisi més detallada de la
situació economicofinancera de les empreses privades catalanes Des del nostre punt de vista, però, l’avantatge principal és que solu-
per a l’exercici 2009 i els anteriors. ciona el càlcul de les ràtios en què al numerador hi ha una partida
d’un estat de fluxos (resultats, per exemple), i al denominador, una
Per a cada any es disposa dels estats comptables del període partida del balanç. Si en valorar la segona s’utilitzen criteris comp-
corrent i de l’immediatament anterior, cosa que permet calcular tables, com és habitual, el numerador i el denominador estan en
els percentatges de variació a partir de les mateixes mostres bases monetàries diferents: el primer, a preus corrents, i el segon, a
d’empreses. Ara bé, quan es comparen ràtios o percentatges de preus històrics. Si el denominador es valora a preus corrents, s’obté
dues bases diferents (2008-2009 amb 2007-2008, per exemple), una estimació més precisa d’aquestes ràtios, ja que els dos elements
cal tenir en compte que les mostres respectives també ho són i que, del quocient estan en la mateixa base monetària.
2.2. Activitat i valor afegit El dinamisme de l’activitat productiva va tornar a disminuir
durant l’any 2009, ja que el valor de la producció va
En aquest apartat s’analitzen l’evolució de l’activitat, decréixer un 15% (–4,5% l’any 2008). Les dades de la base
incloses les importacions i les exportacions, i la creació de trimestral indiquen un canvi de tendència el 2010, ja que la
valor afegit. variació ha passat a ser positiva (+3,1%). Igual que l’any
anterior, el 2009 el ritme de decreixement de la producció
El nivell d’activitat de l’empresa catalana en conjunt mostra, (–15%) va ser més elevat que la reducció de les vendes
els últims exercicis, una evolució decreixent des dels valors totals (–14,1%). Això pot ser conseqüència del fet que
màxims de l’any 2006. El panorama de 2009 va ser molt moltes empreses han optat per reduir els inventaris per tal
negatiu, ja que es van produir fortes caigudes de l’activitat de minimitzar les tensions financeres. Aquesta política ha
i el valor afegit. Afortunadament, per a l’any 2010 les dades continuat el 2010, ja que, com indica la base trimestral, la
de la base trimestral, formada per un conjunt molt més petit producció va créixer menys (+3,1%) que les vendes
d’empreses, mostren un canvi de tendència, ja que hi ha (+9,2%).
una recuperació important de l’activitat i del valor afegit.
L’any 2009 el creixement del valor afegit brut al cost dels
D’acord amb les dades del quadre 2, segons la mostra factors va tornar a ser negatiu (–10,1%), tal com ja havia
d’empreses privades catalanes de la CBBE, el 2009 el succeït l’any 2008 (–4,9%). Aquest decreixement es va
volum de vendes de les empreses catalanes va disminuir frenar el 2010, any en què torna a ser positiu, d’acord amb
un 14,1%, de manera que es va aprofundir el decreixement la base trimestral corresponent (+1,9%) (quadre 2).
que havia començat el 2008. El 2010 es va produir un canvi
de tendència, ja que a partir de la base trimestral s’observa L’evolució de les vendes al mercat interior i a l’exterior va
un increment del 9,2%. experimentar un canvi l’any 2010, si tenim en compte
IAEC 2010 21

23. Quadre 2
Activitat i valor afegit
(en % de variació respecte les mateixes empreses de l’any anterior)
Base anual Base trimestral (*)
2006 2007 2008 2009 2009 2010
Nombre d’empreses 2.251 2.198 2.352 2.286 149 140
Activitat i valor afegit
Valor de la producció i subvencions 8,9 8,4 –4,5 –15,0 –13,7 3,1
Compres i consums intermedis 10,0 9,3 –4,3 –17,1 –17,0 3,9
Valor afegit brut al cost de factors 6,1 6,3 –4,9 –10,1 –8,7 1,9
Distribució geogràfica de l’activitat
Vendes totals 8,7 5,4 –4,2 –14,1 –13,0 9,2
Vendes a Espanya 9,0 6,1 –3,9 –15,0 –10,7 4,3
Vendes a l’estranger 8,0 2,9 –5,5 –10,8 –20,1 29,3
Compres totals 11,3 2,3 –7,0 –21,0 –16,2 14,8
Compres a Espanya 10,8 0,7 –5,8 –22,2 –4,2 16,2
Compres a l’estranger 12,3 4,8 –9,1 –18,9 –30,4 11,7
(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any.
l’evolució dels anys anteriors (gràfic 1). Del 1999 al 2009, Tornant al quadre 2, l’any 2009 va continuar millorant la
amb l’excepció de tres anys (2000, 2005 i 2009), les taxes balança comercial amb l’estranger. L’any 2009 les
de creixement de les vendes al mercat espanyol van ser exportacions van decréixer (–10,8%) menys que les
superiors a les de les vendes a l’estranger. El 2009 les dues importacions (–18,9%).6 Les dades de la mostra trimestral
taxes van ser negatives, però la de les vendes a l’estranger de 2010 reflecteixen un increment més baix de les
va ser-ho menys. L’any 2010, la taxa de variació de les importacions (+11,7%) que de les exportacions, que van
vendes a l’estranger va ser molt positiva i molt més elevada augmentar de manera molt important (+29,3%). Això és
que la de les vendes a Espanya. Aquesta dada explica el conseqüència del fet que els països als quals Catalunya
repunt de la intensitat exportadora. exporta s’estan recuperant més ràpidament de la crisi.
El resultat farà reduir el dèficit exterior. Aquest dèficit
és, precisament, un dels desequilibris principals que té el
Gràfic 1 patró de creixement de l’economia catalana, igual que
Vendes i intensitat exportadora
(en percentatge)
l’espanyola.
Vendes a Espanya (a) Vendes a l’estranger (a) Quant a les compres, el 2009 disminueix la intensitat
Intensitat exportadora (b)
32 compradora de l’empresa catalana, tant de productes
28 provinents de l’Estat espanyol com de productes provinents
24
20 de l’estranger. La base trimestral torna a evidenciar un canvi
16
de tendència per al 2010, ja que les taxes tornen a ser
12
8 positives, tant per a les compres a l’estranger (+11,7%)
4
0
com, sobretot, per a les compres a Espanya (+16,2%).
–4
–8
–12
–16
–20
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 6. L’evolució de les exportacions que es desprèn de les dades de la
(a) % de variació anual. Central de Balanços del Banc d’Espanya és diferent de la que s’inclou
(b) Vendes a l’estranger sobre vendes totals.
a les estadístiques de comerç exterior de la comptabilitat nacional, ja
Nota: en tots els gràfics, la dada corresponent al 2009 s’ha estimat a partir
de la base trimestral. que les primeres es basen només en les empreses que han enviat la
seva informació comptable a la CBBE.
22 IAEC 2010

24. En resum, els nivells d’activitat, valor afegit i vendes van
Gràfic 2
disminuir molt l’any 2009 a conseqüència de la recessió. En Ocupació fixa sobre la total
canvi, l’any 2010 es va produir un canvi de tendència molt (en percentatge)
positiu que pot indicar que el 2009 es va tocar fons. D’altra
82
banda, el més bon comportament de les exportacions va
81
contribuir a una millora de la balança comercial. 80
79
78
77
2.3. Ocupació 76
75
74
A continuació s’analitza l’ocupació de les empreses cata- 73
72
lanes; l’anàlisi se centra en la proporció entre contractació
71
fixa i temporal. 70
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
L’any 2009 l’ocupació va decréixer molt (–8,1%); el col·lectiu
dels treballadors no fixos va ser el que va disminuir més
(quadre 3). La base trimestral del 2010 també reflecteix un Gràfic 3
decreixement (–3,6%), tot i que en l’apartat anterior s’ha Valor afegit i ocupació
(en % de variació)
comprovat que l’activitat ja havia tornat a créixer. La
disminució més important es dóna en el col·lectiu dels
Valor afegit (variació en termes reals) Ocupació
treballadors no fixos, que es va reduir un 11,1%; això és un
12
indicador que amb la recessió moltes empreses han optat
8
per disminuir els contractes temporals. Això explica que la
taxa d’atur a Catalunya estigui augmentant de manera molt 4
important.
0
Pel que fa a l’evolució de l’estructura de l’ocupació a –4
l’empresa catalana, es detecta que des de l’any 2007 el pes
–8
de l’ocupació fixa en el total torna a augmentar. Així, en el
període 2006-2010 va augmentar 7 punts la proporció –12
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
d’ocupació fixa sobre el total (gràfic 2).
Com es veu al gràfic 3, el 2010, l’evolució del valor afegit
mostra un canvi important de tendència.
2.4. Inversió
En resum, els anys 2009 i 2010 es va produir un decreixement
molt important del nombre de treballadors a conseqüència En aquest apartat s’analitza la inversió feta per les empreses
de la recessió. Aquesta reducció va afectar sobretot els catalanes, amb distinció entre actiu immobilitzat i corrent, i
treballadors no fixos. altres tipus d’inversió.
Quadre 3
Ocupació
(en % de variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior)
Base anual Base trimestral (*)
2006 2007 2008 2009 2009 2010
Nombre mitjà de treballadors 2,0 1,4 –0,3 –8,1 –7,4 –3,6
Nombre mitjà de treballadors fixos 0,7 3,1 1,8 –4,9 –3,4 –2,4
Nombre mitjà de treballadors no fixos 5,8 –3,2 –6,8 –18,9 –27,3 –11,1
(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any.
IAEC 2010 23

25. REQUADRE 5
DEFINICIÓ DE CONCEPTES DE ROTACIÓ I D’INVERSIÓ
Rotació dels actius: és una mesura que relaciona el valor de la Immobilitzat per ocupat: és el quocient entre el valor d’im-
producció i les partides de l’actiu d’explotació. El concepte mobilitzat a preus corrents i el nombre d’ocupats. Per tant, és una
representa el nombre de vegades que una partida d’actiu mesura de dotació d’immobilitzat per ocupat que indica la intensitat
determinada es plasma en la producció o les vendes, i és un del capital de l’empresa i el seu procés productiu. L’interès
indicador d’eficiència en la gestió dels actius. Un cop garantit el econòmic d’aquesta mesura rau en el grau de substitució que hi ha
funcionament operatiu i comercial de l’empresa, qualsevol increment entre els factors de producció, capital (immobilitzat) i treball
de la rotació de l’actiu s’interpreta com una millora d’eficiència i (ocupats), per la qual cosa aquesta ràtio mesura la demanda relativa
redunda en un increment de la rendibilitat de l’actiu, sempre que el dels factors. Alhora, determina els valors oferts per altres indicadors,
marge es mantingui constant. Per tant, una rotació millor es pot per exemple, la rotació de l’actiu mateixa. D’altra banda, està
interpretar com un ús més eficient dels actius de l’empresa. En fortament condicionada per la tecnologia productiva, ja que no totes
alguns casos, quan es calcula per a l’immobilitzat, s’utilitza com a les activitats requereixen la mateixa dotació en immobilitzat per al
numerador el valor afegit per tal de reflectir una mesura de seu desenvolupament, i d’aquí la diferència sectorial o industrial
productivitat aparent equivalent a la del factor treball. Les taxes de notable en aquesta mesura.
variació, en tot cas, es reconstrueixen a partir de les taxes de variació
del numerador i el denominador de la mateixa mostra. Immobilitzat net no financer: inclou l’immobilitzat material i
inversions immobiliàries i l’immobilitzat intangible nets d’amortit-
Inversió com a percentatge de variació del saldo a preus zacions i provisions. També es denomina actiu no corrent net no
corrents: es calcula com la diferència entre el saldo absolut d’un financer.
actiu, valorat a preus corrents, en dos anys consecutius, respecte
del valor de l’actiu corresponent en el període inicial. Actiu corrent net no financer: existències, clients, altres deutors
comercials i actius líquids menys proveïdors i altres creditors
Inversió en actius fixos materials (FBCF): pretén oferir un comercials sense cost.
paral·lelisme microeconòmic de definició amb les xifres de formació
bruta de capital de la comptabilitat nacional. La dada que s’ofereix Actius financers: inversions financeres netes a llarg i a curt
és la taxa de variació entre els fluxos d’inversió de l’any actual termini.
respecte de l’anterior. S’hauria de comparar amb la dada macro-
econòmica de variació de la formació bruta de capital fix.
El 2009, d’acord amb les dades del quadre 4, la taxa de per treballador. Fins a l’any 2008 hi havia hagut una
variació de l’immobilitzat material i inversions immobiliàries desacceleració de les taxes de variació dels immobilitzats
va ser del +8,6%. Aquesta taxa va excedir la corresponent per ocupat. En canvi, el 2009 les taxes van tornar a ser
a l’amortització (6,6% segons les dades del quadre 8), fet positives, igual que el 2010.
que és un indicador que les empreses van apostar per un
increment de l’esforç inversor més enllà de la reposició de La inversió en capital de caràcter intangible, que s’havia
la capacitat productiva. El 2010 aquesta taxa va ser molt anat reduint fins a l’any 2005, va tornar a créixer en el
inferior (+0,5%). En canvi, la taxa corresponent a la període del 2006 al 2009, com es pot comprovar amb
formació bruta de capital fix va ser molt negativa l’any l’evolució de la ràtio de despeses en R+D sobre el valor
2009 (–46,6%). afegit:
Despeses en R+D / Valor afegit (%)
La intensitat de capital es pot interpretar com el grau de
2004 2,6
tecnificació dels processos industrials. En aquest sentit,
2005 2,4
l’immobilitzat per treballador és un indicador de la
2006 2,5
tecnificació del procés productiu, i la dotació de recursos
de capital als treballadors defineix un procés productiu 2007 3,0
alternatiu als més intensius en mà d’obra. Al quadre 4 es 2008 3,0
presenten les taxes de creixement anual de l’immobilitzat 2009 3,6
24 IAEC 2010

26. Quadre 4
Inversió en actius no financers
(taxes de variació, en percentatge)
Base anual Base trimestral (*)
2006 2007 2008 2009 2009 2010
Immobilitzat material i inversions immobiliàries 12,9 12,0 16,5 8,6 –0,9 0,5
Actius fixos materials (FBCF) 4,1 1,0 –2,7 –46,6 n. d. n. d.
Actiu corrent net no financer 14,9 14,8 8,6 –3,0 –22,0 –10,3
Immobilitzat net per ocupat (estoc) (nominal) 7,4 7,6 1,5 3,8 7,0 4,3
Immobilitzat material per ocupat (estoc) (nominal) 6,9 6,9 1,4 3,2 7,0 4,3
Immobilitzat net per ocupat (estoc) (real) 3,7 4,6 –2,5 4,1 7,3 2,4
Immobilitzat material per ocupat (estoc) (real) 3,2 4,0 –2,6 3,5 7,3 2,4
(*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any.
(n. d.) Dada no disponible.
Nota: actius valorats a preus corrents.
Aquesta evolució pot afectar positivament la competitivitat D’acord amb les dades del quadre 4, la inversió en actius
futura.7 De tota manera, d’acord amb les dades del quadre corrents va decréixer durant el 2009 (–3,0%), mentre que
24 (vegeu més endavant) les despeses totals d’activitat els anys anteriors aquesta taxa havia estat positiva. L’any
en R+D el 2009 van disminuir en relació amb el 2008. Per 2010 es va produir una reducció molt important (–10,3%).
tant, l’increment de la ràtio del quadre anterior pot ser Això pot ser conseqüència del fet que les empreses estan
conseqüència de la reducció més gran del valor afegit. intentant millorar l’eficiència dels actius corrents per reduir
Els pagaments a l’estranger per transferència de tecnologia les necessitats de finançament.
sobre el valor afegit, que havien seguit una trajectòria
descendent fins a l’any 2008, van créixer de manera En resum, la inversió en actius immobilitzats i inversions
significativa l’any 2009: immobiliàries va continuar creixent durant l’any 2009, encara
que menys que els anys anteriors. El 2010 la taxa de
Pagaments a l’estranger per transferència creixement d’aquestes inversions va ser molt inferior. En canvi,
de tecnologia / Valor afegit (%)
la formació bruta de capital fix va tenir un decreixement molt
2004 0,72 important. La inversió en actiu corrent també va caure.
2005 0,71
2006 0,71
2007 0,67 2.5. Cost dels factors i productivitat
2008 0,67
L’objectiu d’aquest apartat és analitzar l’evolució dels
2009 1,21
costos dels factors i de la productivitat de les empreses
Cobraments de l’estranger per transferència catalanes, distingint entre factor treball i capital.
de tecnologia / Valor afegit (%)
2004 0,09 L’any 2009, les despeses de personal i dels salaris van
2005 0,21 créixer en termes nominals, i en termes reals el creixement
2006 0,15 va ser més alt. En canvi, el 2010, d’acord amb la base
2007 0,25 trimestral, la taxa de variació en termes reals de les despeses
2008 0,29 de personal va ser lleugerament negativa (quadre 5).
2009 0,73
D’altra banda, el cost real del finançament va créixer
l’any 2009 fins a situar-se en el 3,7%, molt per sobre del
7. D’acord amb les dades de l’INE (Anuari Estadístic d’Espanya 2010),
percentatge de l’any anterior (1,4%). El 2010 el cost real del
al llarg dels darrers anys la despesa en R+D a Catalunya ha anat creixent finançament es va situar en un percentatge com el del 2008
de manera ininterrompuda, igual que al conjunt de l’Estat espanyol. (1,4%).
IAEC 2010 25

27. Quadre 5
Cost dels factors de producció
(en percentatge)
Base anual Base trimestral (*)
2006 2007 2008 2009 2009 2010
Despeses de personal (nominal) (a) 3,6 5,3 3,4 1,1 1,0 1,7
Despeses de personal (real) (a) 0,0 2,4 –0,6 1,4 1,3 –0,1
Sous i salaris (nominal) (a) 3,8 5,8 2,9 1,2 0,3 2,9
Sous i salaris (real) (a) 0,2 2,9 –1,2 1,6 0,6 1,1
Cost nominal del finançament 4,3 5,2 5,5 3,4 3,5 3,3
Cost real del finançament 0,7 2,3 1,4 3,7 3,8 1,4
(*) Mitjana ponderada de les ratios trimestrals. En aquesta base no hi ha detall de sous i salaris.
(a) Taxa de variació anual de la ràtio.
Nota: les despeses de personal i els salaris són per treballador.
L’exercici 2009 el valor afegit per treballador –el quocient El gràfic 5 mostra el comportament dels components de la
entre el valor afegit en termes reals i el nombre de tre- productivitat laboral i el cost per ocupat per períodes. En el
balladors– va disminuir en relació amb l’any 2008 (gràfic 4). període 2000-2004 el valor afegit va augmentar a una taxa
I el 2010, segons les dades de la base trimestral, aquest mitjana anual del +5,2% en termes reals; aquesta taxa va
indicador va augmentar, tot i que es va mantenir per sota disminuir fins al –1,0% en el període 2004-2008. El 2009 la
de 100. taxa de creixement té un valor molt negatiu (–9,8%), i el
2010, segons la base trimestral, torna a ser positiva +0,1%.9
Continuant amb el gràfic 4, i pel que fa al cost laboral unitari, Aquesta informació es pot contrastar amb la del quadre 8,
que es defineix com les despeses de personal sobre el valor que apareix més endavant, en què es pot apreciar el decre-
afegit i s’explica per la diferència entre les taxes de variació ment de variació de les despeses de personal l’any 2009
del cost laboral per ocupat i de la productivitat, aquest es (–7,2%) i que el valor afegit també es va reduir (–10,1%).
va mantenir estable entre els anys 2009 i 2010.8
Gràfic 5
Gràfic 4 Activitat, cost laboral i productivitat
Cost laboral i productivitat (mitjana anual dels % de variació en termes reals)
(index 1997 = 100 i UM constants)
2000/2004 2004/2008 2009 2010
Valor afegit per treballador Despeses de personal per treballador
Despeses de personal / valor afegit 8
115 5,2
3,8
110 4
2,7
1,4
105 0,1 0,5
0
100 –0,1 –0,1
–1,0
95 –2,3 –1,9
–4
90
–8
85
–9,8
80
–12
75 Valor afegit Productivitat Cost per ocupat
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
9. Les taxes de variació del valor afegit del gràfic 5 no coincideixen amb
8. A causa de la composició de la mostra d’empreses que han facilitat les del quadre 8, perquè les del gràfic 5 són en termes reals. En canvi,
les dades a la CBBE, aquestes dades són diferents de les que s’inclouen les del quadre 8 són del compte de pèrdues i guanys i, per tant, són dades
a la comptabilitat nacional (Anuari Estadístic d’Espanya 2010). comptables.
26 IAEC 2010

28. Per a l’any 2010, la base trimestral mostra una millora L’actiu corrent en el model de balanç de situació de la CBBE
d’aquesta relació, ja que, mentre que el valor afegit va aug- inclou els clients, les existències i els proveïdors (amb signe
mentar un +1,9%, les despeses de personal van disminuir negatiu). El gràfic 7 mostra l’evolució de la ràtio del valor de
(–1,9%). Per tant, mentre que els anys 2008 i 2009 es cadascun d’aquests elements respecte del valor de la
va perdre productivitat, l’any 2010 s’ha guanyat produc- producció. Del 1999 al 2009 s’observa un augment de
tivitat. l’actiu corrent. El 2010, segons dades de la base trimestral,
es combina un manteniment del pes dels clients amb un
D’acord amb el gràfic 5, pel que fa a l’evolució de la pro- increment més elevat dels deutes amb proveïdors i això
ductivitat laboral, en el període 2000-2004 la taxa de explica la reducció de l’actiu corrent net.
creixement anual en termes reals va ser positiva (2,7%,
de mitjana anual); en el període 2004-2008 i l’any 2009 Gràfic 7
va baixar (–2,3% i –1,9%, respectivament). En canvi, el 2010 Ràtios sobre valor de la producció
la taxa ha tornat a tenir una evolució positiva (3,8%).
Actiu corrent net Existències Clients Proveïdors
no financer
Finalment, el cost laboral per ocupat, que va experimentar 32
una variació positiva en els períodes 2004-2008 i l’any 28
2009, va presentar una variació negativa el 2010 (–0,1%). 24
20
El comportament de la productivitat de la inversió s’estima, 16
com en informes anteriors, mitjançant la rotació: com més 12
gran és la rotació de la inversió, més eficiència s’acon- 8
segueix i, per tant, més gran és la seva contribució a la 4
generació de valor. 0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Nota: el numerador és igual al valor mitjà de la corresponent partida d'actiu o passiu
D’acord amb les dades del gràfic 6, del 2000 al 2009
l’evolució de la rotació de l’actiu net va ser cada cop més
negativa. El 2010 es va produir un canvi de tendència, ja
que la variació anual va ser positiva (+3,4%). L’evolució de En resum, durant l’any 2010 va augmentar la productivitat
la rotació de l’actiu immobilitzat també va ser positiva laboral i es va reduir el cost laboral unitari, entre altres motius,
(+2,5%) i la de l’actiu corrent va millorar molt (15,0%). Per per la reducció dels salaris en termes reals. També va evolu-
tant, el 2010 es va trencar la tendència dels anys anteriors cionar positivament l’eficiència en la gestió dels actius, a causa
i les empreses van guanyar eficiència en la gestió de l’actiu de la rotació creixent de l’immobilitzat i de l’actiu corrent. Els
immobilitzat i, sobretot, de l’actiu corrent. costos reals del finançament es van reduir l’any 2010.
Gràfic 6 2.6. Estructura financera
Rotació dels actius no financers
(mitjana dels % de variació anual)
Per tenir una visió més completa de la política d’inversió i
2000/2004 2004/2008 2009 2010 finançament de les empreses, en aquest apartat s’analitza
20 l’estructura financera, que és el resultat de les polítiques de
15,0 captació de recursos per finançar la inversió i de
15
materialització d’aquests recursos en diversos actius; per
10
tant, d’aquesta anàlisi es poden extreure conclusions sobre
5 3,4 2,5 la gestió dels recursos financers.
0
–2,8 –2,7
–5
–4,9 –3,7
–3,4 L’estructura de l’actiu de l’empresa catalana els anys 2008 i
–5,8
–10 2009 (gràfic 8) mostra una evolució força estable amb un
–11,3 –10,8
–15
–12,3 lleuger increment de les inversions financeres a llarg termini i
De l’actiu net De l’immobilitzat De l’actiu corrent del disponible, compensat amb una reducció de l’actiu cor-
rent no financer i de les inversions financeres a curt termini.
IAEC 2010 27

29. Gràfic 8 Gràfic 9
Estructura de l’actiu 2008 i 2009 Estructura del passiu 2008 i 2009
(en % a partir de les dades comptables) (en % a partir de les dades comptables)
2008 2009 2008 2009
45 45
40 37,3 37,9 40
34,7 35,2
35 35
30,1 29,5
30 30 27,7 26,9
25 25
21,6 21,7 22,2 21,3
20 20
13,5 14,7
15 15
10 8,1 7,6 10
5 2,9 3,3 5
1,8 1,9
0 0
Immobilitzat Inversions Actiu corrent Disponible Inversions Patrimoni net Provisions Deutes a Finançament Finançament
no financer financeres no financer financeres a llarg termini a curt termini a curt termini
a llarg termini curt termini amb cost sense cost
El gràfic 9 compara l’estructura del finançament dels anys
Gràfic 10
2008 i 2009 i permet constatar un augment del pes relatiu Endeutament i interessos
dels fons propis, que van pujar fins al 35,2%. També es va (en % de variació anual)
produir una reconversió dels deutes amb la reducció dels
deutes a llarg termini (van passar del 27,7% al 26,9%) i el Variació dels interessos Variació de l’endeutament
70
finançament a curt termini sense cost (del 22,2% al 21,3%),
60
mentre que el finançament a curt termini amb cost va 50
augmentar (del 13,5% al 14,7%). 40
30
20
D’acord amb el gràfic 10, el 2009 els interessos van reduir 10
0
molt la seva taxa de variació, mentre que el 2010 la variació –10
anual va continuar sent negativa, tot i que menys. Això –20
–30
s’explica essencialment per la reducció de l’endeutament
–40
més que per l’evolució dels tipus d’interès (cost unitari del –50
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
finançament).
Quadre 6
Rendibilitat, marge i rotació
Base anual Base trimestral (*)
2007 2008 2008 2009 2009 2010
Rendibilitat ordinària de l’actiu net 8,2 6,8 6,8 5,6 5,8 7,8
Marge 11,8 10,2 10,0 9,3 25,8 33,6
Rotació 0,70 0,67 0,68 0,60 0,23 0,23
Rendibilitat de l’actiu net no financer 9,9 6,8 7,0 5,5 7,9 7,8
Marge 7,5 5,6 5,4 4,8 12,8 12,3
Rotació 1,31 1,22 1,29 1,44 0,62 0,64
(*) Mitjana ponderada de les ràtios trimestrals. En la base trimestral, l’estructura de marge i rotació és diferent a causa del predomini d’empreses grans.
Nota: calculats sobre actius / passius valorats a preus corrents.
Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixa mostra d’empreses.
28 IAEC 2010

30. Quadre 7
Estructura del passiu remunerat
(en percentatge)
Base anual Base trimestral (*)
2007 2008 2008 2009 2009 2010
Passiu remunerat / passiu 76,6 78,6 78,1 78,7 88,6 88,2
Patrimoni net (a) 56,0 53,4 51,7 51,6 49,1 54,6
Finançament amb cost (a) 44,0 46,6 48,3 48,4 50,9 45,4
Finançament a llarg termini amb cost (a) 27,1 31,6 32,4 31,3 42,1 38,8
Finançament a curt termini amb cost (a) 16,9 15,0 15,8 17,1 8,8 6,6
(*) Mitjana ponderada de les ràtios trimestrals. En la base trimestral, l’estructura de marge i rotació és diferent a causa del predomini d’empreses grans.
(a) sobre passiu remunerat.
Nota: patrimoni net valorat a preus corrents.
Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixa mostra d’empreses.
Al quadre 7 es comprova l’augment del pes del patrimoni
Gràfic 11
net l’any 2010, ja que les empreses van apostar menys per Rendibilitat de l’actiu
l’endeutament amb cost, tant a llarg termini com a curt (en percentatge)
termini.
Resultat ordinari net abans i.i.* / actiu net
Resultat net total abans i.i.* / actiu net
En resum, durant l’any 2009 l’estructura de l’actiu de Rendibilitat de l'actiu net no financer
16
l’empresa catalana es va mantenir força estable, amb un
lleuger increment de les inversions financeres a llarg termini
i del disponible, compensat amb una reducció de l’actiu 12
corrent no financer i de les inversions financeres a curt
termini. El finançament d’aquest any va afavorir els fons 8
propis. En general, es tracta d’una estratègia financera
raonable, ja que, a causa de la crisi, és desitjable que les 4
empreses redueixin el seu endeutament i que, per tant, hi
hagi un procés de despalanquejament. 0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
*i.i.: interessos i impostos.
Nota: l’actiu net mitjà està valorat a preus corrents.
2.7. Resultats i creació de riquesa
En aquest apartat s’analitzen la rendibilitat dels actius
i dels fons propis, així com els components principals
que en condicionen l’evolució. És un aspecte molt va evolucionar molt favorablement. Des de l’any 2000 les
important, ja que un dels objectius principals de qualsevol partides extraordinàries (que no s’inclouen en el resultat
empresa, incloses les organitzacions sense ànim de lucre, ordinari) tenen un impacte negatiu sobre la rendibilitat de
és generar riquesa financera per tal de poder créixer i l’actiu, especialment el 2008.
retribuir adequadament totes les parts interessades
(socis, treballadors, proveïdors, comunitat, etc.). La Al quadre 8 es pot comprovar que la variació del resultat
rendibilitat de l’empresa en mesura la capacitat de net de les empreses va disminuir molt l’any 2008 (–147,0%).
generar beneficis en relació amb la inversió i, per tant, és En canvi, l’any 2010 ha augmentat molt (+133,3%). Entre
un indicador del benefici generat a partir dels recursos les diverses causes es pot destacar l’evolució favorable del
disponibles. El gràfic 11 presenta l’evolució de la valor afegit, així com dels ingressos financers, mentre que
rendibilitat ordinària de l’actiu des del 1999, a partir del les despeses de personal i els interessos del finançament
resultat ordinari net i del resultat net total, que l’any 2010 rebut van disminuir.
IAEC 2010 29