4. Primera etapa a Madrid.

9. Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.

12. El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velázquez. Els esbossos presentats per Velázquez al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort

15. Los borrachos. Aquesta pintura també es coneguda amb el nom de ” Los borrachos”, és de Velazquez i està conservada al museu del Prat des de 1819, la tècnica d’aquesta pintura es a l’oli i el seu suport és de tela. Les seves dimensions són de 165 cm d’amplada per 225 cm d’allargada. El quadre representa una escena on apareix el déu Baco, aquest corona amb fulles a un dels set ebris que l’envolten, de mentres un altre personatge observa la coronació, els altres personatges somriuen obsercan l’espectador que mira el quadre. Baco es representat com el deu que regala als homes el vi i d’aquesta manera alliberar als homes dels seus problemes. Els rostres dels personatges són molt realistes i naturalistes. Començan per la dreta observem un personatge ajupit i fosc amb poc protagonisme i un altre personatge sedent, just al costat hi ha representat el deu Baco, que es el l’individu destacant del quadre. Als seus peus hi han dos gerres i un home agenollat. Al costat de Baco hi ha un home somrient i al seu costat tres homes més i un posant-se bé el barret que porta.

16. Les línies d’aquesta pintura les podem interpretar com a línies fermes i tancades les quals generen una estructura independent, a més són continues. Les figures apareixen modelades gràcies a l’utilització del clarobscur. Els colors d’aquesta obra d’art són càlids, la utilització d’aquests fan expandir la llum del quadre, suggereixen proximació respecte l’espectador, la llum es dirigida, per tant destaca unes part més que d’altres, per exemple en aquest cas, la llum destaca al personatge central, el déu Baco. Penso que la llum acumulada en Baco és artificial ja que no surt de cap lloc, surt d’una persona. Considero que aquest quadre es tenebrista. La funció d’aquest quadre es mitològica i burlesca. La composició és oberta, ja que no tots els personatges es centren al mitg, ni han que estan més allunyats i que no tenen tan de protagonisme, a nés també es una composició profunda, ja que els elements queden diferenciats per el llum i el color. Aquesta pintura i el seu autor són representatius de l’art Barroc.