2. Biografia : Va neixer al junt de 1599 a Sevilla i va morir al 1660 a Madrid.És un dels pintors espanyols mes important.Els primer anys a Sevilla va desenvolupar un estil naturalista. Als 24 anys va ser anomenat pintor del rei Felip IV, anys mes tard va ascendir fins a ser pintor de cambra, el cual va ocupar de per vida. Durant les seves estades a la cort reial li va permetre poder estudiar la col·lecció reial de pintura, això i alguna estada a Itàlia el va influenciar per poder fer el seu estil propi. A partir del 1631 va assolir un domini extraordinari de la llum, amb el cual va poder inaugura aquest adarrer període am les obre de: les menines. Gràcies als pintors impressionistes francesos, per els cuals Velàzquez va ser un referent, el pintor va tenir una certa poularitat entre la societat.
3. PRIMER VIATGE A ITÀLIA. El viatge d'estudis a Itàlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631. Velázquez va partir amb grans mitjans econòmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spínola en la qual anava integrat Velázquez, va arribar a Gènova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Venècia, Velázquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.
4. En direcció cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel. A la tornada, Velázquez va embarcar a Nàpols. A Roma, principal part de viatge, Velázquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vaticà. El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconiós i sever per Velázquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo. La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, després d'algunes gestions diplomàtiques, va poder residir alguns mesos.
5. El 1630 Roma era el formiguer artístic del món i en ell, fins al més exquisit pintor de retrats del natural-títol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme romà-bolonyès posseïa la representació de l'art oficial. El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Venècia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinàmic, va impregnar manifestacions pictòriques. En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velázquez. Apolo a la farga de Vulcà (La farga) i La túnica de José són les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itàlia, pintades per pur delit personal.
6. El repertori d'ensenyaments acadèmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemàticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composició.Desapareixen les inconnexió antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artística italiana. L'atmosfera unitària es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velázquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.
13. Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.
14.
15.
16. El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velázquez. Els esbossos presentats per Velázquez al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort
17.
18.
19. Segona etapa a Madrid Velazqeuz viatge a Itàlia, als 32 anys va iniciar el seu període de maduresa. El 1631, retorna a Madrid. Segons Palomino, immediatament després del seu retorn a la cort es va presentar al comte-duc qui li va ordenar anar a donar les gràcies al rei que no s'ha deixat retratar per un altre pintor en la seva absència. En 1631, va entrar al seu taller un jove ajudant de vint anys, Juan Bautista Martínez del Mazo, nascut a Conca que es va casar amb la filla de Velazquez.
20. El 1632 va pintar un retrat del príncep Baltasar Carlos que es conserva a la Col.lecció Wallace de Londres, derivat d'un retrat anterior El príncep Baltasar Carlos amb un nan, acabat en 1631. En aquest quadre buscava la simplificació del treball pictòric
21. Va participar en els dos grans projectes decoratius del període: el nou Palau del Buen Retiro, impulsat per Olivares, i la Torre de la Parada, un pavelló de caça del rei en les proximitats de Madrid. Durant aquesta epoca va pintar La rendició de Breda.
22. Tant el retrat de Felip IV a cavall com el del príncep es troben entre les obres mestres del pintor.
23. La dècada de 1630 va ser per a Velázquez la de major activitat amb els pinzells; gairebé un terç del seu catàleg pertany a aquest període però Cap a 1640 va disminuir Velázquez va ocupar en 1643 el lloc de Ajuda de Cambra, que suposava el màxim reconeixement dels favors reals, atès que era una de les persones més properes al monarca.
24. La tercera etapa de Madrid : Velázquez torna a Madrid el juny de 1651 després d'innombrables crides per part del rei. Per decorar una de les sales de l'Alcàsser amb motius mitològics va pintar quatre obres de les quals només queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que també va pintar dues de les seves obres més conegudes. Es tenen dubtes sobre la data de la seva creació, però la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres més importants és "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne" Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta època els seus deures com a cortesà li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats més o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i després de vèncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velázquez és nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velázquez mor, després d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660. Després de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona. Els seus béns van ser confiscats, però després d'algunes investigacions, Velázquez va quedar net de culpa. La seva devoció per Itàlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat. Aquesta llibertat la va demostrar en els traços de la seva pintura.
25. Las meninas. La venus del espejo. Algunes de les obres més representatives:
26. Les filadores: Les filadores és un dels quadres més importants de Velàzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. És una pintura de Velazquez, està feta a l’oli i sobre tela. En un primer pla tenim a la jove Aracne, que és la que està d’esquenes i que treballa molt àgilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minerva que fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un tapís, al costat de les dones podem veure-hi també un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritàriament la linia corba ja que on estàn situades les filadores està ple d’objectes obalats, els colors són freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homogènia. L’obra està en moviment perquè com podem veure, Minerva com que treballa mol ràpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadora fa girar la roda molt ràpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls són els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema és domèstic ja que mostra una escena cuotidiana, també podem dir que la seva funció és decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.
27.
28. En ell ja s'aprecia el talent i intencionalitat de l'artista.
29. Tot i que va pertanyer a a reis españols, després va ser donat al rei Wellington i ara es conserva al museu Wellington.
30. És una de les millors obres abans del seu trasllat a Madrid.
31. Aplica la tècnica del clarobscur que fa que s'observi un clar focus de llum provinent de la banda esquerra.
32. Una de les característiques més importants, és la qualitat dels objectes, com ara el regalim d'aigua que rellisquen pel càntir.
35. El noi està bebent, és a dir, està adquirint coneixements.
36. Aquest quadre és un clar exemple en que s'aprecia la influència d'en Caravaggio.
37. La gran influència de Caravaggio és deguda a l'arribada de grabats i còpies procedents d'Itàlia.
38.
39. Comentari El Crist crucificat: Descripció: Velázquez pinta el Crist seguint la iconografia acceptada en el segle XVII, és a dir, amb 4 claus i els peus junts recolzats en una petita mènsula de fusta.Més de la meitat de la cara està coberta pel cabell llarg que cau anciant la mort ja succeïda per la ferida que apareix al costat dret. No se sap amb exactitud la data en que Velázquez va pintar aquesta obra ja que no hi ha un suport documental. No obstant això els historiadors creuen que l'obra es va realitzar després del seu retorn d'Itàlia, probablement entre els anys 1631 i 1632. Segurament va ser un encàrrec fet per la sagristia del convent de monges benedictines de Sant Plàcid a Madrid. Una de les enraonies que es va difondre pel Madrid de llavors va ser que el quadre va arribar al convent de les monges de Sant Plácido per una donació feta pel rei Felip IV, com penediment per haver-se enamorat d'una monja d'aquest convent. Una altra llegenda assegura que va ser el Protonotari Major d'Aragó, senyor Jerónimo de Villanueva qui va fer la donació, arran d'un assumpte tèrbol relacionat amb el tema del diable que havia tingut lloc al convent, en aquest assumpte va haver de prendre decisions la Inquisició.
40.
41. Les línies predominants són les corbes, també utilitza colors càlids sobretot en el primer plà i colors més freds al segon, la part més iluminada de l'obra és la cara del princep i a la resta del quadre dona sensació de foscor. La pintura dóna sensació de repós tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps és estàtic. Durant aquesta època, el seu estil es basa en els retrats de la família reial. Té una funció decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velàzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix és la importància de la família reial i la seva classe social. És un quadre molt important d'aquesta època de Velázquez, ja que la família reial era una peça essencial de la societat d'aquella època, i era un honor representar-los en un quadre.
42. “ Vieja friendo huevos” Anàlisi d'una de les obres més representatives de la primera època sevillana. Documentació general Es tracta de ''Vieja friendo huevos''. Aquests quadre el va fer Diego Rodríguez de Silva i Velázquez, aproximadament l'any 1618. La tècnica utilitzada es la pintura al oli en un suport de tela. Actualment es troba a la National Gallery of Scotland a Edimburgo. Les seves dimensions, son de 99 cm x 169 cm. El quadre explica un fet de la vida quotidiana. Una persona gran cuinant i un jove que sembla que l'està ajudant. L'anàlisi formal Predomini de la línia corba amb una perspectiva prou treballada i correcte. Predominen els colors càlids cosa que li dona un toc molt hospitalari al quadre. Al quadre no es pot observar d'on prové la llum (Finestra, torxa , llar de foc, etc), però es tracta d'una llum real que prové del costat dret. La pintura fa dos triangles, el principal, la dona fregint els ous i el secundari que es el nen. Es un temps simbòlic i el ritme està en equilibri estètic que difon serenitat. L'estil de l'autor es tenebrista, naturalista i costubrista, que era l'estil propi del barroc espanyol. Interpretació El quadre mostra una situació quotidiana de la vida d'una senyora gran que viu, segurament, amb el seu net. El títol del quadre descriu totalment l'escena que representa. Es de gènere quotidià i retrats. La seva funció es decorativa ja que no hi ha cap intenció d'anunciar res. Velàzquez amb aquest quadre va començar a introduir l'estil costumista de la vida quotidiana, ja que ningú recorria a aquest estil.
43.
44. Los borrachos. Aquesta pintura també es coneguda amb el nom de ” Los borrachos”, és de Velazquez i està conservada al museu del Prat des de 1819, la tècnica d’aquesta pintura es a l’oli i el seu suport és de tela. Les seves dimensions són de 165 cm d’amplada per 225 cm d’allargada. El quadre representa una escena on apareix el déu Baco, aquest corona amb fulles a un dels set ebris que l’envolten, de mentres un altre personatge observa la coronació, els altres personatges somriuen obsercan l’espectador que mira el quadre. Baco es representat com el deu que regala als homes el vi i d’aquesta manera alliberar als homes dels seus problemes. Els rostres dels personatges són molt realistes i naturalistes. Començan per la dreta observem un personatge ajupit i fosc amb poc protagonisme i un altre personatge sedent, just al costat hi ha representat el deu Baco, que es el l’individu destacant del quadre. Als seus peus hi han dos gerres i un home agenollat. Al costat de Baco hi ha un home somrient i al seu costat tres homes més i un posant-se bé el barret que porta.Les línies d’aquesta pintura les podem interpretar com a línies fermes i tancades les quals generen una estructura independent, a més són continues. Les figures apareixen modelades gràcies a l’utilització del clarobscur. Els colors d’aquesta obra d’art són càlids, la utilització d’aquests fan expandir la llum del quadre, suggereixen proximació respecte l’espectador, la llum es dirigida, per tant destaca unes part més que d’altres, per exemple en aquest cas, la llum destaca al personatge central, el déu Baco. Penso que la llum acumulada en Baco és artificial ja que no surt de cap lloc, surt d’una persona. Considero que aquest quadre es tenebrista. La funció d’aquest quadre es mitològica i burlesca. La composició és oberta, ja que no tots els personatges es centren al mitg, ni han que estan més allunyats i que no tenen tan de protagonisme, a nés també es una composició profunda, ja que els elements queden diferenciats per el llum i el color. Aquesta pintura i el seu autor són representatius de l’art Barroc.
