2. Joan Maragall i Gorina va ser un poeta i escriptor
català, figura cabdal dins la poesia modernista
del canvi de segle XIX al XX .
Va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860
i va morir el 20 de desembre de 1911.
3. Biografia
Havia nascut a Barcelona. El seu pare era fabricant tèxtil; el 1875 Joan Maragall, després
d'uns anys d'estudi, va començar a treballar com a aprenent a la indústria familiar.
Aquest fou un període que ell mateix definí com "d'infelicitat", ja que va ser arrencat dels
llibres només acabar el batxillerat per anar a treballar a la indústria. Va ser un cop molt
fort per al jove Joan que, furtivament, començava a escriure poesies en unes estones
que robava a la feina.
L'any 1877 va viatjar amb tota la família, primer per Espanya i a continuació a Marsella i
París. Maragall recordava aquests viatges de la seva adolescència com autèntics "oasis
de goig, dos respiros, la meva situació era insostenible; passats dos anys vingué la
convicció que jo no servia per a industrial y se'm donà a escullir carrera". Finalment,
després d'una forta discussió amb el seu pare, l'octubre de 1879 va deixar la fàbrica per
a ingressar a la facultat de dret.
Joan Maragall va morir el 20 de desembre de 1911 amb només 51 anys. Havia agafat
una estranya malaltia diagnosticada com a febre de Malta, encara que la febre no es va
presentar fins els darrers dies, tot i estar al llit des de començament de desembre.[43]
La seva mort va suposar un cop molt fort dins del món de la cultura i va provocar
innombrables mostres de condol.
4. La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
5. Comentari sobre el poema
En el poema La vaca cega, Joan Maragall explica els moviments d'una vaca, cega
d'un cop de roc d'un vailet.
Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un
clima d'elements morals i lírics.
En una carta al seu amic Soler i Miquel que inclou el poema, Maragall el descriu com
a flor de salut ociosa.
Segons l'estudiós de l'obra de Maragall, Arthur Terry, el que vol dir és que només en
un estat de salut, d'equilibri físic i mental, una persona és capaç de sentir compassió.
La seva reacció de la visió de l'espectacle de l'animal, arriba a transmetre alguna cosa
de la força vitalitzadora que ve de la compassió.
Va ser traduïda al castellà per Miguel de Unamuno.
6. El poema està compost per versos decasíl·labs llargs, d’art major i pel que fa a la
rima, els versos són blancs ,encara que hi han algunes rimes assonants. El poema
s’estructura de la següent manera, hi ha tres tercets i un quartet i per últim una
dècima reial.
En la primera estrofa ens presenta al personatge, una vaca, un animal irracional però
aquí amb categoria humana i les paraules que utilitza el autor són curtes per
reproduir l’imatge de la vaca caminant lentament. A la segona estrofa ens explica la
causa de la situació tràgica i en la tercera estrofa, l’autor mira d’intensificar la situació
tant tràgica evocant o recordant moments passat amb el present. A la quarta
estrofa, ens torna a situar en la tragèdia i per últim la cinquena estrofa,que es pot
dividir en el tres moments anteriors.
