Decàleg Joan Maragall

1,009 views

Published on

Presentació feta pels alumnes de 4rt d'ESO de l'escola Sant Ferran . Curs 2010-11. Homenatge centenari mort Joan Maragall

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,009
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
94
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Decàleg Joan Maragall

  1. 1. JOAN MARAGALL Decàleg sobre la seva importància
  2. 2. DADES BIOGRÀFIQUES <ul><li>Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, pertanyent a la bohèmia daurada del Modernisme català. </li></ul><ul><li>La seva família es dedicava a la indústria tèxtil però ell va oposar-s’hi i es va dedicar a la literatura entre d’altres arts. </li></ul>
  3. 3. IMPORTÀNCIA EN LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES <ul><li>El juliol és elegit president de l'Ateneu Barcelonès i, en el discurs de la sessió inaugural del curs de l'Ateneu, el setembre, llegeix  l'Elogi de la paraula , el qual era un text d’agraïment per a la gent que l’havia escollit com a president de l’Ateneu. </li></ul><ul><li>Maragall funda la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, des d'on demana diners per a la creació de la Biblioteca de Catalunya. </li></ul><ul><li>Intervé en el Congrés de la Llengua Catalana llegint-hi el discurs  En pro de les varietats dialectals . </li></ul><ul><li>Va acceptar el nomenament de membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. </li></ul><ul><li>Va ser un testimoni presencial de la bomba del Liceu, atemptat que produiria un canvi en la seva concepció del comportament humà. </li></ul>
  4. 4. AMISTATS INFLUENTS <ul><li>Coneix a Unamuno a Barcelona i inicien una bona amistat. Unamuno li dedica  L'Oda a la Catedral de Barcelona  apareguda a  La Vanguardia . </li></ul><ul><li>Va entroncar amb l'idealisme de les darreres generacions romàntiques gràcies al seu amic Josep Soler i Miquel i Joan Sardà. </li></ul>
  5. 5. LA SETMANA TRÀGICA <ul><li>Va influir escrivint un seguit d'articles, publicats a  La Veu de Catalunya. </li></ul><ul><li>Va escriure l'article  La Iglésia cremada  inspirat en el fort impacte que li va causar l'assistència a una missa dins d'una de les esglésies que havien estat cremades. </li></ul><ul><li>Va utilitzar el diari de Barcelona per expressar les seves idees polítiques encara que no va estar mai vinculat amb cap partit. </li></ul>
  6. 6. INFLUÈNCIES EUROPEES I TRADUCCIONS <ul><li>L'interès juvenil de Joan Maragall per l'obra dels autors alemanys, influït per Teodor Llorente, el va portar a interessar-se per l'alemany amb l'objectiu de poder llegir l'obra en la llengua original. </li></ul><ul><li>Estava convençut que traduir altres llengües ajudava a modernitzar la pròpia llengua. Les principals traduccions fetes per Maragall eren en Alemany però també va realitzar traduccions de l’anglès, francès i grec. </li></ul><ul><li>Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche . </li></ul>
  7. 7. LA PARAULA VIVA <ul><li>La poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi.  </li></ul><ul><li>Rebutjava la grandiloqüència i perseguia una naturalitat emanada de l'experiència personal. Apropava el llenguatge a la parla col·loquial, deslligant-se de límits formals, convertint-se en un exponent de vitalisme contrari al simbolisme, que havia reduït la dimensió social de la poesia. </li></ul>
  8. 8. LES SEGÜENTS GENERACIONS <ul><li>Va cultivar molts gèneres, per tant, va influir en tot tipus d’artistes. </li></ul><ul><li>Moltes persones varen heretar d’ell l'interès pel país i per la cultura; varen ser polítics, filòsofs, escriptors, pintors, escultors... </li></ul><ul><li>Per exemple, un dels seus nebots, en Josep Lleonart i Maragall, també va seguir el camí del seu oncle, i va ser escriptor, poeta i traductor. </li></ul>
  9. 9. OBRA POÈTICA <ul><li>Com gran artista modernista, Joan Maragall va escriure un important conjunt de poesies. </li></ul><ul><li>Poemes importants: </li></ul><ul><li>«La sardana» </li></ul><ul><li>La sardana és la dansa més bella </li></ul><ul><li>de totes les danses que es fan i es desfan; </li></ul><ul><li>és la mòbil magnífica anella </li></ul><ul><li>que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant. </li></ul>
  10. 10. <ul><li>SEQÜÈNCIES </li></ul><ul><li>«Cant espiritual»   Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira  amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,  què més ens podeu dar en una altra vida?  </li></ul><ul><li>Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,  i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor  que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!  </li></ul><ul><li>«La fageda d'en Jordà» Saps on és la fageda d'en Jordà ? Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n'hagis trobat al món. </li></ul>
  11. 11. OBRA TRADUÏDA <ul><li>- BEETHOVEN, Ludwig van:  Himne d'Europa. Simfonies núm. 9, op. 125, re menor . Lleida: 1986.  - GLÜCK, Friedrich:  Tot baixant per la drecera [Música impresa] . Barcelona: MF, DL, 1965.  - GOETHE, Johann Wolfgang von:  Ifigenia a Taurida . Barcelona: L'Avenç, 1898.  - GOETHE, Johann Wolfgang von:  Eridon y Amina: pastorel·la .  Catalunya , Any II, núm. XXV. gener 1904, p. LIII-LXXVI; Barcelona: Publicacions Teatralia, 1909.  - GOETHE, Johann Wolfgang von:  La Marguerideta: escenes del &quot;Faust&quot; . Barcelona: Biblioteca Popular de &quot;L'Avenç&quot;, 1904.  - GOETHE, Johann Wolfang von:  Pensaments . Barcelona: L'Avenç, 1910.  - GOETHE, Johann Wolfang von:  Traduccions de Goethe  [conté:  Ifigenia a Taurida ; Eridón i Amina ;  La Marguerideta de les disperses ;  Pensaments ; fragments del  Faust ], dins  Obres completes de Joan Maragall . Barcelona: Gustau Gili, 1912; Barcelona: Sala Parés Llibreria, 1930-1931.  - GOETHE, Johann Wolfgang von:  Goethe: Antologia que la Generalitat dedica a les escoles de Catalunya . Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1932.  - GOETHE, Johann Wolfang von:  Elegies romanes . Barcelona, 1958.  - GOETHE, Johann Wolfang von:  Poesies  [edició a cura de miquel Desclot; introducció d'Alfonsina Janés]. Barcelona: Proa, 2000.  - NOVALIS:  Enric d'Ofterdingen . Barcelona: L'Avenç, 1907; Barcelona: Sala Parés Llibreria, 1931.  - NOVALIS:  Novel·les i narracions romàntiques . Barcelona: Edicions 62, 1981. (Cotrad. Ernest Martínez Ferrando i Manuel Carbonell)  - WAGNER, Richard:  Tristan i Isolda: drama líric en tres actes .  Catalunya , Any II, núm. XXIX, maig 1904, p. XVII-CI. (Cotrad. Antoni Ribera)  - WETTE, Adelheid (lletra) i HUMPERDINCK, Engelbert (música):  Ton y Guida: rondalla musical alemanya (Hänsel und Gretel)  [traduïda al català i aplicada la música per Joan Maragall i Antoni Ribera]. Barcelona: Joventut, 1901.  </li></ul><ul><li>Alguns d’aquests textos són òperes ja que els modernistes donaven molta importància a l’òpera perquè és considerada «L’ART TOTAL» . </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Obra de Nietzsche traduïda al català. </li></ul><ul><li><<Davant de la vida, davant del goig, davant del poder, els homes són essencialment desiguals: hi ha els senyors, forts de cos i d'ànima, lliures, irresistibles, que viuen la vida intensa, assedegats de goigs i de lluites, dominadors valents i brutalment ajogassats, egoistes sublims de la vida (…) Dessota aquest pocs hi ha la pasta humana, la massa dels esclaus, dels pobres de valer o de valer comú, dèbils, irreflexius, pobres d'instint, naturalment predestinats a servir d'objecte a la força dels forts, a ser el llur pedestal (…) En profit d'ell s'ha construït aquesta perniciosa moral que avui domina, basada en un altruisme desastrosament nivellador que no va més sinó a fer tornar l'home de presa, l'hermosa &quot;blonde bestie&quot;, home domesticat; a convertir an els senyors en esclaus i a tractar an els esclaus com a senyors>> </li></ul>
  13. 13. OBRA ASSAIGÍSTICA <ul><li>A part de la poesia, Joan Maragall va cultivar altres gèneres com tot autor regeneracionista, entre ells l’assaig. </li></ul><ul><li>L’elogi de la Paraula: </li></ul><ul><li>Quina glòria pera mi haver arribat a seure en aquest lloc i ésser el primer d'alçar la veu en l'anyada! I doncs, ¿tant m'estimeu que vos fes goig pera presidir tota la companyia? Jo vull correspondre al vostre amor i dignitat que ell tot sol me concedia, parlant-vos del nostre amor comú a la raó d'ésser d’aquesta casa: fent-vos l'Elogi de la Paraula.  </li></ul>
  14. 14. JOCS FLORALS I INFLUÈNCIES POSTERIORS <ul><li>JOCS FLORALS: </li></ul><ul><li>Flor Natural als Jocs Florals de Badalona (1881) - Englantina als Jocs Florals de Barcelona (1894) - Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1896) - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1904) - Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona (1910) </li></ul><ul><li>També va ser nomenat Mestre del Gai Saber. </li></ul><ul><li>La persistència en el temps de la seva obra demostra la seva importància per la cultura catalana. Un exemple d’aquesta influència és la commemoració dels 150 anys del seu naixement i els 100 de la seva mort entre els anys 2010 i 2011. </li></ul><ul><li>En conclusió, Joan Maragall va ser dels artistes més importants del modernisme català ja que marca la fi d’aquesta etapa amb la seva mort. </li></ul>

×