452

Dissenydeportada:RoserPuigValls·Dissenygràfic:ClicTraç[www.clictrac.coop]

GREM de la Universitat de Barcelona
Fundació Jaume Bofill
Materials d’educació en valors
per a fer de tutor/a a l’ESO
Maria Padrós i Cuxart
Laura Rubio i Serrano
Xus Martín i Garcia
Josep M. Puig i Rovira
Jaume Trilla i Benet
Barcelona 2002

Aquesta obra ha rebut el XX Premi Serra i Moret per a obres i treballs sobre civisme de l’any 2002,
convocat per la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
“A MIDA” (Materials d’educació en valors per a fer de tutor/a a l’ESO) és fruit
de la col·laboració que durant dos cursos escolars han dut a terme el GREM
(Grup de Recerca d’Educació Moral) de la Universitat de Barcelona,sis instituts
d’educació secundària i la Fundació Jaume Bofill.
Instituts i professorat que ha participat:
IES Alzina
Eugènia Bofill
Emília Leal
Assumpta Sendra
M. José Sogas
IES Consell de Cent
M.Teresa Alay
Rosario Cervantes
Martina Malo
IES Lluís Vives
Beatriz Antolínez
Fernán Piñeiro
Montserrat Matas
IES Milà i Fontanals
Estrella del Castillo
Conchita Medel
Maisa Noguera
IES Miquel Tarradell
Josep Ignasi Almirall
José Javier Checa
Felipe González
Empar Soler
IES Pau Claris
Maite Dalmau
M. Àngels Escofet
Neus Ferrer
Josep Miquel Pérez
Piedad Pérez
Antònia Serres

Introducció
Unitats didàctiques de 1r cicle
Com som?
Escoltar els altres
El millor de nosaltres
Ets genial
Normes del grup
Gràcies
Viure en família
Sexisme, encara?
M’agrades
Unitats didàctiques de 2n cicle
Qui sóc jo?
Vull disculpar-me
Amics i amigues
Parlar i entendre’s
Prejudicis i racisme
Decidir-se
Saber dir no
El meu futur
T’estimo
Índex

Què es treballa en el programa?
Introducció 1
La proposta que a continuació presentem vol ser una aportació per a treballar els valors
amb nois i noies adolescents en l'espai de tutoria que ofereix l’ESO.
El programa A MIDA es caracteritza per oferir materials que han estat dissenyats amb la
voluntat d'apropar-se a la vida dels alumnes, recollint situacions rellevants i conflictes del
seu interès. Amb les diferents unitats volem afavorir que els alumnes parlin d'allò que els
passa, de la seva experiència quotidiana, dels seus neguits, de les seves aspiracions i, en
definitiva, de tot allò que els preocupa.
Tot pensant i parlant d'aquests temes, també es pretén que els alumnes entrenin les seves
capacitats morals, que tinguin l'oportunitat -i la necessitat- de conèixer-se millor, d'exercitar
el judici moral, de posar-se al lloc de l'altre o d’autorregular la pròpia conducta. Es tracta
doncs d'afavorir el desenvolupament de la intel·ligència moral, entenent que en la mesura
que les capacitats que la integren estiguin més desenvolupades, els joves es trobaran més
ben preparats per tal d'afrontar situacions conflictives, i prendre les decisions que considerin
correctes.
Les unitats que us oferim tracten sobre valors. En alguns casos explícitament i, en molts
altres de forma implícita, hi ha valors com són el respecte, la sinceritat, el diàleg o la cura dels
altres, que apareixen al llarg del programa. Òbviament es tracta de valors àmpliament
compartits que transcendeixen l'àmbit de les opcions personals, culturals o religioses
particulars.
Partir de la pròpia experiència, desenvolupar la intel·ligència moral i transmetre valors
són aspectes complementaris que permeten aconseguir alhora un doble objectiu: aprendre
a viure correctament a l'interior d'una societat i desenvolupar la pròpia autonomia i esperit
crític que ens permeti anar més enllà.
Introducció
M. Padrós, L. Rubio, X. Martín, J. M. Puig i J.Trilla

La dinàmica de les classes
Introducció 2
La manera d'entendre l'educació moral que es deriva del programa A MIDA requereix un
tipus d'intervenció en les aules marcada bàsicament per dos aspectes:afavorir la participació
i el diàleg i vetllar perquè siguin sessions vivencials i significatives.
Les unitats que proposem intenten establir connexions amb la vida dels adolescents, però
és el tutor/a qui els haurà de motivar per tal que parlin d'allò que els passa,fent transferències
a la seva realitat, i portant a l'aula aquells temes que habitualment reserven per parlar a
l'hora del pati. No es pot aplicar aquest material sense una voluntat ferma de "fer parlar".
Totes les unitats inclouen exercicis de debat, comentari col·lectiu o discussions de diferent
naturalesa en què l'alumne ha de dir la seva tot argumentant el que pensa.
Tal com ja hem dit anteriorment, el programa a MIDA ha estat creat per aplicar-se
fonamentalment -no exclusivament- a la classe de tutoria.Altres usos possibles de les unitats
que s’hi inclouen són l'oferta de crèdits de lliure elecció o una aplicació transversal a partir
de les diferents àrees curriculars.
Temes i cicles
A continuació presentem molt breument les divuit unitats de què consta el programa,
distribuïdes en els dos cicles de l’ESO:
1r cicle
COM SOM?:Autoconeixement,identificació de diferents emo-
cions i estats d’ànim, reconeixement de diverses maneres de
ser i anàlisi positiva de la pròpia.
ESCOLTAR ELS ALTRES: Competències dialògiques bàsiques
centrades en léscolta activa.
EL MILLOR DE NOSALTRES: Autoestima,reconeixement i valo-
ració de les qualitats de la pròpia persona i de la resta de
membres del grup-classe.
ETS GENIAL: Reconeixement i valoració de les qualitats de les
persones que ens envolten.
NORMES DEL GRUP: Normes de convivència en el grup, valo-
ració de les regles que regulen el funcionament i les relacions
entre les persones.
GRÀCIES: Agraïment en situacions quotidianes i el sentit que
aquest té en les relacions personals diàries.
VIURE EN FAMÍLIA: Convivència familiar, responsabilitats,
normes i comunicació entre els diferents membres de la
família.
SEXISME,ENCARA?: Discriminació per raó de gènere centrada
en l’àmbit laboral.
MÁGRADES: Primeres relacions amoroses, emocions, senti-
ments i experiències en les relacions amb les altres persones.
2n cicle:
QUI SÓC JO?: Autoconeixement, reconeixement de trets de
caràcter, introducció a la reflexió i escriptura personals.
VULL DISCULPAR-ME: Valoració de l’habilitat de demanar
perdó en situacions diverses.
AMICS I AMIGUES: Amistat, sentit i importància de les rela-
cions amistoses, qualitats valuoses en la persona amiga i
diferents tipus d’amistat.
PARLAR I ENTENDRE’S: Resolució de conflictes, diàleg com a
procediment per enfrontar-se a situacions problemàtiques.
PREJUDICIS I RACISME: Prejudicis i diferències culturals, reco-
neixement de la diversitat i valoració positiva d’aquesta com
a enriquiment mutu.
DECIDIR-SE: Reconeixement dels criteris que intervenen en
el procés de presa de decisions i i els passos que s’han de
seguir.
SABER DIR NO: Resposta a les pressions de grup i situacions
compromeses, l’assertivitat.
EL MEU FUTUR: Canvis i projecte de vida, coneixement de les
pròpies habilitats i presa de decisions de caire acadèmic i
professional.
TÉSTIMO: Relacions afectives, valoració positiva dáquestes
relacions i anàlisi d’alguns conflictes en les relacions afectives.

Estructura de les unitats
Introducció 3
Les divuit unitats que inclou el programa A MIDA estan pensades de forma que cada
tutor/a o centre pugui seleccionar aquelles que consideri més adequades per al seu grup,
així com decidir en quin ordre les aplicarà. Tot i la relació entre alguns dels temes tractats,
cada unitat té la suficient autonomia per ser aplicada sense necessitat de fer referència a
cap altra. De la mateixa manera, la proposta que hem fet quant a la distribució d’unitats en
els dos cicles de l’ESO és orientativa però no determinant. Cada centre haurà de valorar quins
són els temes més adients per treballar amb els alumnes a cada moment.
Quant a l'organització interna de les unitats, cal dir que si bé no hi ha un model estàndard
pel que fa a les propostes de treball, sí que hi ha una estructura comuna. La unitat s'inicia
amb un full de presentació, on consten: el títol de la unitat, una breu explicació del tema que
es treballa,el cicle pel qual sembla més adient,els objectius generals que es planteja,un guió
on figuren les activitats o exercicis proposats, indicacions relatives al contingut de la unitat
i un breu llistat dels recursos que s'inclouen al final de la unitat.

Introducció 4
Després del full de presentació es desenvolupen les diferents activitats. Tot i que
les activitats tenen un fil conductor, també se’n poden triar algunes i aplicar-les de forma
aïllada. En cada activitat hi ha:
- El títol de l'activitat, en lletra negreta.
- L’objectiu específic d’aquella activitat en concret, en lletra cursiva.
- Una breu explicació adreçada al docent i referida a la metodologia o la dinàmica que s’ha
de seguir, així com suggeriments de preguntes o reflexions per fer amb els alumnes.
- Una reproducció reduïda del material que s'usarà al llarg de l'activitat –fotografia, text,
seqüenciació dels passos que s’han de seguir en una habilitat social, i d’altres–.
Al final de la unitat s'inclou un exemplar de tots els materials que es necessiten per a la
seva aplicació, disposats per ser fotocopiats.
A les unitats hi trobareu aquestes icones:
Preguntes per animar
el debat.
Passes a seguir. Indica les fitxes
pels alumnes.

Tema:Autoconeixement,identificació de diferents emocions i estats d’ànim,reconeixement
de diverses maneres de ser i anàlisi positiva de la pròpia.
Cicle:1r
Objectius:
- Reconèixer i diferenciar emocions i trets del caràcter personal.
- Treballar el propi autoconeixement de forma positiva.
Guió de la unitat:
1. Treball individual a partir de fotografies: fitxa “Emocions i estat d’ànim”.
2. Comentari col·lectiu: emocions i experiència personal.
3. Treball col·lectiu sobre personatges i vocabulari: fitxa “La seva manera de ser”.
4. Treball per parelles i posada en comú: diferents maneres de ser.
5. Treball individual sobre la fitxa: “I jo?”.
Indicacions:
- S’ha de vigilar que els personatges de la fitxa “La seva manera de ser” estiguin de moda
i siguin propers i suggerents pels i les alumnes.
- Al final de la unitat hi ha algunes propostes per a donar-li continuïtat.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Emocions i estat d’ànim”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “La seva manera de ser”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “I jo?”.
Com som?
Com som? 1

Treball individual a partir de fotografies:
fitxa “Emocions i estats d’ànim”
Objectiu: Identificar i reconèixer emocions a partir de fotografies.
Repartir la fitxa “Emocions i estat d’ànim”.
Cada alumne/a ha d’identificar les emocions i estats d’ànim que
expressen cadascuna de les fotografies.
Comentari col·lectiu:
emocions i experiència personal
Objectiu: Comentar i relacionar les emocions amb les pròpies experiències.
Promoure el comentari col·lectiu de les emocions que s’expressen a través de les fotografies
una per una, provant d’aclarir com les reconeixem, què les pot causar i què acostumen a
comportar.
Algunes possibles preguntes per animar el debat:
Quina cara fa aquest personatge?
Com està?
Com es sent?
Què el deu haver fet sentir-se així?
T’has sentit alguna vegada així?
Què t’havia passat?
És un sentiment positiu o negatiu?
Com estàs millor, quan et sents així o d’una altra manera?
Com t’agrada que es sentin els teus amics?
Què has fet tu, a vegades, quan estaves així?
És important destacar que podem controlar les emocions.
Com som? 2
1
2

Objectiu: Donar nom a trets físics i maneres de ser a partir de perso-
natges coneguts.
Aquesta activitat consta de tres parts:
1. Amb antelació a la sessió de tutoria, demanar als alumnes que
portin dues fotografies de personatges coneguts.
2. Individualment o per parelles triar els adjectius adients per
descriure la manera de ser de cada un dels personatges i anotar-
los a la fitxa.
Objectiu: Practicar vocabulari relacionat amb les formes de ser.
Aquesta activitat consta de dues parts:
1. Individualment o per parelles, els nois i les noies han de relacionar cada personatge amb
els adjectius que creuen que li corresponen.
2. Posar en comú el que han fet i comentar-ho entre tots.
Algunes possibles preguntes sobre cadascun dels personatges per animar el debat:
Treball per parelles i posada en comú:
diferents maneres de ser
Per què creieu que aquest personatge és...?
Què fa habitualment per reflectir-ho...?
Coneixeu altres personatges que també podrien definir-se amb aquesta paraula?
Què fan les persones...(agressives/altruistes/etc.)?
Treball sobre personatges i vocabulari:
fitxa “La seva manera de ser”
Com som? 3
3
4
Es pot comentar la diferència entre les emocions o estats d’ànim i la manera de ser:
La forma de ser de les persones és allò que no veiem al mirall o en una fotografia.
És més permanent que les emocions que sentim en moments determinats.
3. Conduir una posada en comú en la que s’haurà de presentar el personatge i dir els adjectius
que millor descriuen el seu caràcter. És el moment de comentar el significat de cada
adjectiu i de dir en quines actituds personals es pot reconèixer.

Objectiu: Reconèixer trets característics d’un mateix destacant la
manera de ser.
Repartir la fitxa “I jo?”als nois i noies. Convidar-los a pensar en ells
mateixos durant cinc minuts i a omplir la fitxa individualment.
Procurar que reconeguin els aspectes més positius de la seva manera
de ser.
Després,es podrien llegir les fitxes col·lectivament.També es podrien
penjar a la paret de l’aula o en un mural sota el lema“Així som els
nois i les noies de la classe de...”
Algunes de les activitats que suggerim per a donar continuïtat a la unitat són:
- A partir d’una de les fotografies dels personatges, inventar una història, exposar-la
oralment o per escrit i comentar-ne els sentiments.
- Preparar una presentació sobre un mateix/a, representar-la davant una càmera de
vídeo, comentar-la.
- A la classe de dibuix o de plàstica, es poden retallar els perfils de cada alumne/a fent
un joc d’ombres.
- Fer un “collage” sobre un mateix/a amb fotografies, retalls de diari, etc.
Treball individual sobre la fitxa:
“I jo?”
Altres possibilitats
Com som? 4
5

Identifica les emocions i els estats d’ànim dels personatges de les següents fotografies.
Emocions i estat d’ànim
1. 3.
4. 6.
2.
5.

agressiu/va
altruista
amable
atent/a
decidit/da
dinàmic/a
despistat/da
responsable
divertit/da
egoista
envejós/a
extrovertit/da
insegur/a
orgullós/a
reservat/da
sensible
seriós/a
simpàtic/a
sincer/a
tímid/a
tranquil/a
valent/a
vergonyós/a
La seva manera de ser

Jo em dic ..........................................................................................................................................................................................................................
Sóc de .....................................................................................................................................................................................................................................
La meva família és de .........................................................................................................................................................................
Tres coses bones de la meva forma de ser són:
.................................................................................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................................................................................
M’agradaria millorar en:
.................................................................................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................................................................................
I jo?

Tema: Competències dialògiques bàsiques centrades en l’escolta activa.
Cicle:1r
Objectius:
- Prendre consciència de la importància de saber escoltar la resta de persones.
- Conèixer certes competències dialògiques orientades a escoltar els altres.
- Practicar el saber escoltar en diferents situacions i circumstàncies.
Guió de la unitat:
1. Treball individual a partir dels personatges: fitxa “Sentir-se escoltat”.
2. Comentari col·lectiu: escoltar i ser escoltats.
3. Treball sobre un model: “Com podem escoltar?”.
4. Role-playing i posada en comú: fitxa “Diàlegs”.
Indicacions:
- A banda de l’aspecte tècnic, és important treballar el sentit de l’habilitat per dialogar i els
sentiments que se’n deriven.
- La tasca que es realitzi durant aquesta activitat haurà de ser transferida a la vida diària i
al comportament que s’espera dels alumnes de l’aula.Per això és necessari que en diferents
moments de la vida del grup es vagi posant a prova aquest aprenentatge.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Sentir-se escoltat”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència “Com podem escoltar?”.
- Fotocòpia per a cada grup de la fitxa “Diàlegs”.
Escoltar els altres
Escoltar els altres 1

Treball individual a partir dels personatges:
fitxa “Sentir-se escoltat”
Objectiu: Valorar la capacitat i l’actitud d’escoltar els altres.
Repartir la fitxa “Sentir-se escoltat” o posar la transparència. De-
manar que es llegeixi individualment; també es pot llegir en veu
alta.
Cada alumne/a haurà de subratllar les frases que li semblin més
interessants i pensar situacions en què s’hagin sentit escoltats i
no escoltats.
escoltar i ser escoltats
Objectiu: Comentar experiències i situacions en què escoltem o som escoltats i valorar-les
positivament.
Promoure el debat col·lectiu sobre situacions de diàleg, d’escoltar-se entre les persones.
Algunes possibles preguntes per animar el debat són:
Què us sembla el que diuen aquests personatges?
Hi esteu d’acord?
És important que els nostres amics i amigues ens escoltin?
Qui us escolta a vosaltres?
En quines situacions se us escolta, i en quines no?
Recordeu situacions concretes en què heu sentit que no us escoltaven. I altres en què sí que
us heu sentit escoltats.
Com us sentiu quan no us escolten? I quan us escolten?
Us costa escoltar? A qui escolteu?
De vegades, feu veure que escolteu?
Per a què creieu que serveix escoltar els altres?
Què hi guanyem o perdem, si ens escoltem els uns als altres?
Quan tens algun problema o algun secret, a qui li vas a explicar? Per què?
1
2

Objectiu: Treballar criteris bàsics per aclarir i reconèixer el que és una actitud d’escolta.
Aquesta activitat es pot dur a terme de dues maneres.
a) Fer sorgir els passos a partir de la pluja d’idees dels mateixos/es alumnes. Es poden fer
dues columnes a la pissarra:el que és i el que no és escoltar. Arribar a establir unes normes
o criteris sobre escoltar.
Objectiu: Exercitar el saber escoltar en situacions i casos diversos.
1. Repartir la fitxa “Diàlegs”. Es formen tres parelles i es dóna a cada parella una situació per
representar davant de la classe.
Role-playing i posada en comú:
fitxa “Diàlegs”
Treball sobre un model:
“Com podem escoltar?”
3
4
b) Presentar el model,a partir d’una transparència o una fotocòpia
de la fitxa “Com podem escoltar?”.
1. Mirar la persona amb què parlem.
2. No interrompre.
3. Escoltar amb atenció les idees que t’expliquen.
Diàlegs
Dues amigues (Mariam i Clàudia)
Mariam: Estàs força enfadada perquè t’han pres l’estoig nou i ningú vol fer-se’n càrrec.Tens algunes sospites sobre un company de classe, però no n’estàs segura
ni tens cap pista que et permeti fer una acusació.
Clàudia: No coneixes gaire la Mariam, però saps qui li ha pres l’estoig perquè ho has vist. Ha estat el Carlos, el teu millor amic.
Inventeu el diàleg que podria haver-hi quan la Mariam anés a parlar amb la Clàudia per solucionar el seu problema.
Dos amics (Toni i Robert)
Toni:Tenies ganes de ser delegat de classe i saps que ho podries fer força bé. Corren rumors que el Robert va fer trampes durant el recompte de vots i que per
això no has estat triat.
Robert: El Mohamed no et cau gaire bé i no volies que sortís escollit com a delegat de classe. De totes maneres, no vas fer trampes durant el recompte de vots
de les eleccions i saps del cert que si no va ser triat com a delegat no va ser culpa teva.
Inventeu el diàleg que podria haver-hi quan el Toni anés a parlar amb el Robert per esbrinar la veritat de l’assumpte.
Un noi de classe i una professora (Dani i Chari)
Dani: Heu estat jugant, tu i els teus companys de classe, a futbol al pati amb la pilota de l’escola. Enmig del partit t’has acabat barallant amb un de l’altre equip,
per la qual cosa us han retirat la pilota i encara has acabat més enfurismat.
Chari: Estaves de guàrdia al pati mentre ha tingut lloc la baralla i ho has pogut veure tot. Per això has retirat la pilota als nois que jugaven a futbol.
Inventeu el diàleg que podria haver-hi quan el Dani anés a parlar amb la Chari per demanar-li la pilota per seguir jugant.
Pot ser interessant que formin part d’aquestes parelles alumnes amb tendència a inte-
rrompre o no escoltar a classe.

Mentre les parelles es preparen en uns minuts,a la resta de la classe se’ls dóna les instruccions
perquè facin d’observadors/es. Aquests hauran d’anotar si els actors tenen en compte els
criteris establerts:si es miren a l’altra persona,si escolten atentament el que diuen,si retenen
els seus arguments...
2. Dur a terme i observar les representacions.
3. Posar en comú l’exercici del role–playing i, després, concloure amb algunes reflexions
globals.
Com us heu sentit els que heu actuat?
Com creieu els altres que ho han fet?
Quins arguments han donat?
Quines coses afegiríeu si ho haguéssiu de tornar a fer?

Sentir-se escoltat
Estic feliç perquè amb la Marta,
la meva millor amiga, puc parlar de tot.
Tant si estic contenta com si estic trista,
ella m’escolta sempre.
Avui a la sortida de l’institut he pogut
parlar amb el professor de música
del malentès de l’altre dia.
En Joan sap escoltar els alumnes.
M’agrada arribar a casa
i poder parlar amb la meva mare
de com m’ha anat el dia.
Ella sempre té ganes d’escoltar
el que jo li explico.
Sort que tinc un germà més gran
que escolta els meus problemes
i en podem parlar tranquil·lament.
No sé què faria sense ell!

Com podem escoltar?
1. Mirar la persona amb què parlem
2. No interrompre
3. Escoltar amb atenció les idees
que t’expliquen

Diàlegs
Dues amigues (Mariam i Clàudia)
Mariam: Estàs força enfadada perquè t’han pres l’estoig nou i ningú vol fer-se’n càrrec.
Tens algunes sospites sobre un company de classe, però no n’estàs segura ni tens cap pista
que et permeti fer una acusació.
Clàudia: No coneixes gaire la Mariam, però saps qui li ha pres l’estoig perquè ho has vist.
Ha estat el Carlos, el teu millor amic.
Inventeu el diàleg que podria haver-hi quan la Mariam anés a parlar amb la Clàudia per
solucionar el seu problema.
Dos amics (Toni i Robert)
Toni:Tenies ganes de ser delegat de classe i saps que ho podries fer força bé.Corren rumors
que el Robert va fer trampes durant el recompte de vots i que per això no has estat triat.
Robert: El Mohamed no et cau gaire bé i no volies que sortís escollit com a delegat de
classe. De totes maneres, no vas fer trampes durant el recompte de vots de les eleccions i
saps del cert que si no va ser triat com a delegat no va ser culpa teva.
Inventeu el diàleg que podria haver-hi quan el Toni anés a parlar amb el Robert per esbrinar
la veritat de l’assumpte.
Un noi de classe i una professora (Dani i Chari)
Dani: Heu estat jugant, tu i els teus companys de classe, a futbol al pati amb la pilota de
l’escola. Enmig del partit t’has acabat barallant amb un de l’altre equip, per la qual cosa us
han retirat la pilota i encara has acabat més enfurismat.
Chari: Estaves de guàrdia al pati mentre ha tingut lloc la baralla i ho has pogut veure tot.
Per això has retirat la pilota als nois que jugaven a futbol.
Inventeu el diàleg que podria haver-hi quan el Dani anés a parlar amb la Chari per demanar-
li la pilota per seguir jugant.

Tema:Autoestima, reconeixement i valoració de les qualitats de la pròpia persona i de
la resta de membres del grup-classe.
Cicle: 1r
Objectius:
- Desenvolupar una valoració positiva de si mateix/a,reconeixent i valorant aquells aspectes
més positius de la pròpia persona.
- Potenciar relacions positives entre els nois i les noies del grup i la valoració de les altres
persones.
Guió de la unitat:
1. Treball individual i posada en comú: fitxa “Personatges”.
2. Pluja d’idees col·lectiva: les qualitats personals que admirem.
3. Treball individual: fitxa “Jo sóc així”.
4. Joc: qui és qui?
Indicacions:
- És important crear un clima distès i alhora respectuós i positiu entre els nois i les noies
de la classe.
- Durant el treball d’aquest tema, cal transmetre la idea que tothom pot tenir qualitats o
aspectes positius que s´han de destacar.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Personatges”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Jo sóc així”.
El millor de nosaltres
El millor de nosaltres 1

Treball individual i posada en comú:
fitxa “Personatges”
Objectiu: Parlar sobre el sentiment i la importància de valorar-se
positivament.
1. Repartir la fitxa “Personatges” o posar la transparència i llegir-
la individualment o en veu alta.
Després, es deixa uns minuts perquè cadascú es fixi en el full,
subratlli les frases que li han semblat més interessants i pensi
situacions en què s’hagin sentit contents o satisfets de com són,
del que fan i del que han aconseguit.
Pluja d’idees col·lectives:
les qualitats personals que admirem
Objectiu: Parlar sobre el sentiment i la importància de valorar-se positivament.
Proposar una pluja d’idees sobre aspectes i qualitats que ens agradin, o de nosaltres o de les
altres persones, que s’aniran anotant a la pissarra.
Convé insistir que es tracta d’una pluja d’idees:els i les alumnes han de dir paraules,exemples
o frases del tema que els passin pel cap. També es poden anar introduint alguns exemples
per dinamitzar l’activitat.
1
2
2. Comentari col·lectiu a partir de la lectura.
Què creieu que tenen en comú els personatges?
Com creieu que es senten? Tristos o feliços? Per què?
Quines són les seves raons?
Recorda una situació en què t’has sentit satisfet... Per què vas sentir-te així?
De quin tema creieu que parlarem?

Podem estar satisfets/contents de com som?
Per què? Pel físic, caràcter, gustos, etc.?
Hi ha coses que us agraden de vosaltres i d’altres que no tant?
Aquestes últimes, voldríeu canviar-les?
Creieu que tothom té aspectes positius que es poden destacar?
Penseu en qualitats o coses bones que valorem de les persones, de vosaltres mateixos/es o
que busquem en els nostres amics.
Creieu que a les persones ens és fàcil de dir les coses bones o reconèixer les qualitats dels
altres?
Objectiu: Potenciar una reflexió d’autoconeixement i la valoració
positiva d’un/a mateix/a.
Repartir la fitxa “Jo sóc així” i deixar uns minuts perquè cada
alumne/a ompli la seva fitxa.
Treball individual sobre la fitxa:
“Jo sóc així”
3
És important, quan ja s’ha acabat de fer la llista, dir que aquesta no és tancada i que encara
faltarien més aspectes que s’haurien de destacar.
Pot ser convenient explicar la fitxa detingudament. Cal, doncs, diferenciar entre els tres
apartats dáquesta:
- Com sóc:es refereix als trets físics,com pot ser el color dels ulls,lálçada,el color del cabell
o de la pell, si duu o no ulleres, etc...
- Les meves qualitats: en aquest cas és la més important, en ella han d’anotar-hi tres
qualitats o aspectes positius del seu caràcter o la seva manera de ser.
- Coses que mágraden: han d’anotar coses que els agradi, així com la música, les activitats
de temps dóci, el que volen ser de grans, etc...
Aquesta fitxa sútilitzarà per la següent activitat.

Objectiu: Valorar positivament els companys i companyes del grup-classe.
1. Posar totes les fitxes individuals que ja han omplert en una pila, cara avall, al centre de
la classe.
2. Explicar al grup les regles del joc que porta per títol “Qui és qui?”
1. Es tracta d’endevinar qui és la persona que descriu la fitxa. Algú de la classe (o el
professor/a) agafarà una fitxa i llegirà les tres columnes: en primer lloc les aficions,
després les qualitats personals i finalment els trets físics.
2. La resta de persones del grup no poden dir res fins que s'hagi acabat de llegir tota
la fitxa.
3. Si algú sospita qui és, ha d’aixecar la mà i dir el nom de la persona quan se li doni
la paraula. Només es pot provar tres vegades.
4. La persona autora de la fitxa que s’està llegint ha de dissimular per no donar pistes
a la resta de companys.
3. Iniciar el joc. Cada cop que s’endevina una persona es reserva un espai per comentar la
opinió sobre aquells aspectes més destacables.
Quin ha estat l’element que us ha fet pensar que estàvem parlant de...?
Hi esteu d’acord? Poseu un exemple.
Podríeu afegir alguna qualitat més al vostre company/a?
I tu què en penses del que han dit els teus companys?
Què creus que s´han deixat que a tu et sembla molt evident?
Finalment, es pot elaborar un cartell amb cartolina, on hi surtin tots els nois i noies de la
classe i les seves qualitats que ells i elles mateixos/es han descrit.
4 Joc:
qui és qui?

Personatges
M’encanta jugar a bàsquet,
cada vegada hi jugo millor!
M’agrada tenir amics, ens ho
passem bé, puc comptar amb
ells... M’agrada ser com sóc!
Diuen que sóc molt xerraire.
A mi no em sembla pas tan
dolent!
Sóc tímid i poruc i abans no es-
tudiava gens. Però he fet un es-
forç i he aconseguit entrar a la
Universitat.Em sento molt feliç.
A vegades tinc mal humor, però
normalment no. Sóc divertida i
la gent riu amb els meus acudits.
Sóc un bon germà gran,la meva
mare sempre m’ho diu.

Jo sóc així
Com sóc
..................................................................................................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................................................................................................
Les meves qualitats
..................................................................................................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................................................................................................
Coses que m’agraden
..................................................................................................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................................................................................................................

Tema:Reconeixement i valoració de les qualitats de les persones que ens envolten.
Cicle: 1r
Objectius:
- Prendre consciència de la importància de reconèixer les qualitats de les persones i la
utilitat de fer-ho quan és oportú.
- Conèixer com elogiar les qualitats de les persones que ens envolten.
- Practicar l’elogi en diferents situacions.
- Entendre que elogiar no és adular ni dir exageracions.
Guió de la unitat:
1. Comentari col·lectiu a partir d’una fotografia: fitxa “Ets genial”.
2. Role-playing i posada en comú: representar situacions d’elogiar algú.
3. Treball sobre un model: “Com podem elogiar?”.
4. Treball col·lectiu: per què és important saber elogiar els que ens envolten?
Indicacions:
- És important que els alumnes aprenguin diferents maneres d’elogiar algú,segons per què
i a qui vagi dirigit l’elogi.
- A banda de l’aspecte tècnic, és important treballar el sentit de l’habilitat i els sentiments
que se’n deriven.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Ets genial”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Com podem elogiar?”.
Ets genial
Ets genial 1

Comentari col·lectiu a partir d’una fotografia:
fitxa “Ets genial”
Objectiu: Introduïr l’habilitat d’elogiar algú i motivar l’alumnat per
a la sessió.
Repartir la fitxa “Ets genial”o posar la transparència i fer-los pensar
i comentar col·lectivament el que representa.
Role playing i posada en comú:
representar situacions d’elogiar a algú
Objectiu: Escriure i representar diàlegs en què es formulin elogis a diferents persones i per
motius diversos.
Aquesta activitat consta de quatre parts:
1. Anotar a la pissarra exemples de situacions per elogiar algú que pensin els alumnes. Si
no en surten prou, fer servir algunes de les següents situacions: elogiar una companya
que ha millorat les seves notes, elogiar el pare que ha fet un dinar molt bo, elogiar un
professor que ha preparat una activitat molt divertida per fer a classe, elogiar la teva
germana que està molt maca amb un nou pentinat, etc.
2. Demanar que per parelles escriguin el diàleg d’una de les situacions, es reparteixin els
rols i es preparin les representacions.
En els casos en què no es consideri oportú escriure el diàleg,es demanarà que directament
dramatitzin la situació. Aquest exercici resulta molt important perquè ja estan practicant
(alhora que aprenent) l´habilitat que volem transmetre.
Ets genial 2
1
2
Per què creus que l’està elogiant?
Què creus que li diu?
Què sent quan li diu?
Què sent i pensa la persona que rep l’elogi?

Què han fet bé?
Per què ho considereu correcte?
Què es podria millorar?
Com t’has sentit en elogiar al teu company/a?
Com t’has sentit en rebre l’elogi?
Objectiu: Treballar els passos que s’han de seguir per elogiar algú de forma adequada.
Aquesta activitat es pot dur a terme de dues maneres:
a) Fer sorgir els passos a partir de la pluja d’idees dels mateixos alumnes.
b) Presentar el model, a partir d’una transparència o una fotocòpia de la fitxa “Com podem
elogiar?”:
1. Per què vols elogiar a una persona?
2. Pensa: què li vols dir exactament?
3. Quan li diràs i a on li diràs?
4. Digues la “cosa bona” mirant la persona i amb bona cara.
En tots dos casos, convé explicar cadascun dels passos, escenificant-los davant els alumnes.
Una manera de fer-ho és presentar formes correctes i incorrectes i comentar de forma conjunta
els errors i encerts. En definitiva, es tracta que els alumnes tinguin clar un model verbal i
conductual.
En cas que aquest model el representi el tutor o tutora, pot utilitzar la pauta següent:
1. Per què vols elogiar una persona?
El tutor diu això en veu alta però fent veure que està pensant:
“Realment, avui la Maria ha fet un bon partit de bàsquet”.
Treball sobre el model:
“Com podem elogiar?”
Ets genial 3
3
3. Dur a terme les representacions.És bo que surti el màxim nombre d’alumnes a representar
l’acció d’elogiar algú.
4. Posar en comú les representacions.

Ets genial 4
4 Treball col·lectiu: per què és important saber elogiar
els que ens envolten?
2. Pensa: què li vols dir exactament?
El tutor continua fent veure que pensa:
“No sé com felicitar-la pel partit. Li podria dir que és molt bona jugadora, que s´ha esforçat
molt, etc...”.
3. Quan li diràs i on li diràs?
“Que no me n’oblidi... Quan li diré? Ah! Després, quan marxem cap a casa la veuré i li diré”.
4. Digues la “cosa bona” mirant la persona i amb bona cara.
El tutor simula la situació i mirant algú li diu:
“Volia dir-te que avui t’has esforçat molt en el partit, que has millorat força darrerament i
que has fet un bon joc”.
Objectiu: Justificar i dotar de sentit l’acció d’elogiar que s’ha estat practicant de manera
espontània.
Treballar a nivell de grup-classe la importància de saber elogiar les persones que ens envolten,
la seva necessitat i utilitat.
Per què creieu que és important elogiar els que ens envolten?
Quan s’ha d’elogiar a algú?
Per a què serveix elogiar una persona?
És útil fer-ho? És fins i tot veritable?
Com et sents quan has elogiat a algú?
Com creus que se sent la persona que la rep?
Pensa moments en què t’has sentit elogiat.
Pensa moments en què has elogiat algunes persones.
Pensa moments en què podries fer-ho i potser no ho has fet.
Quines diferències hi ha entre elogiar i adular?
Quina relació hi ha entre elogiar i ser sincer?
Es pot acabar la sessió pensant, com a gran grup, moments en els quals aplicar el que s’ha
après. Intentar que cada alumne digui situacions en què pot elogiar algú i animar-los a dur-
ho a la pràctica. Igualment, a la sessió següent es podria comentar com ha anat.

Ets genial!
En la situació que ens mostra la fotografia, un personatge està elogiant,
per algun motiu, a l’altra persona...reconeixes la situació?
Per què creus que l’està elogiant?
Com ho fa? Què creus que li diu?
Què sent i pensa la persona que rep l’elogi?

Com podem elogiar?
1. Per què vols elogiar
una persona?
2. Pensa: què li vols dir
exactament?
3. Quan li diràs i a on li diràs?
4. Digues la“cosa bona” mirant
la persona i amb bona cara.

Tema:Normesdeconvivènciaenelgrup,valoraciódelesreglesqueregulenelfuncionament
i les relacions entre les persones.
Cicle: 1r
Objectius:
- Prendre consciència de la necessitat d’establir normes que afavoreixin la convivència i el
benestar de totes les persones.
- Consensuar normes necessàries per al funcionament del grup-classe.
Guió de la unitat:
1. Treball individual i posada en comú a partir dún titular de premsa: fitxa “I tu, què en
penses?”
2. Treball individual i posada en comú: fitxa “Què podem fer amb les normes?”
3. Comentari col.lectiu a partir dún cas: fitxa “Un tema per discutir a lássemblea de classe”.
4. Treball col·lectiu: establim les nostres normes.
Indicacions:
- Cal mantenir una actitud oberta i respectuosa davant les propostes dels alumnes, evitant
convertir la sessió en un discurs sobre disciplina.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “I tu, què en penses?”
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Què podem fer amb les normes?”
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Un tema per discutir a lássemblea
de classe”.
Normes del grup
El titular de premsa de la fitxa “I tu, què en penses?” està extret d’El Periódico de lÉstudiant, febrer de 2000.
L’activitat de la fitxa “Què podem fer amb les normes?” està extreta de ESCARDÍBUL, S.; NOVELLA, A.; MARTÍN, X. i PUIG, J.
M. (1997) Com fomentar la participació a l’escola. Barcelona: Graó.
Normes del grup 1

Treball individual i posada en comú a partir
d’un titular de premsa: fitxa “I tu, què en penses?”
Objectiu: Reflexionar sobre els problemes de la convivència diària i la necessitat de buscar-hi
solucions.
fitxa “Què podem fer amb les normes?”
Normes del grup 2
1
2
1. Repartir la fitxa “I tu, què en penses?” o posar la transparència.
Donar uns minuts perquè cada alumne/a respongui individual-
ment les preguntes que es formulen.
2. Després, es poden comentar les respostes entre dues o tres
persones.
3. Finalment, posada en comú, intercanviant diferents punts de
vista i arguments a l’entorn del tema.
Objectiu: Reflexionar sobre el sentit de les normes com a eines que regulen la vida del col·lectiu.
1. Repartir la fitxa “Què podem fer amb les normes?”,llegir
en veu alta i comentar la definició que es dóna de
norma.
Convé deixar clar que les normes no són estàtiques i
que poden variar segons el grup pel qual estan pensa-
des.
Fer una pluja d’idees entre tots els alumnes sobre
normes que coneixen i que organitzen l’institut, el
treball o la convivència a classe, el carrer, a casa seva...
2. Demanar als nois i noies que individualment omplin
la fitxa “Què podem fer amb les normes?”
3. Posada en comú de les respostes.

Objectiu: Treballar el raonament a partir d’una situació de conflicte a l’aula.
1. Repartir la fitxa “Un tema per discutir a l’assemblea de classe” o posar la transparència.
Llegir individualment o en veu alta el cas.
Comentari col·lectiu a partir d’un cas:
fitxa “Un tema per discutir a l’assemblea de classe”
Normes del grup 3
3
Com cada divendres, avui els alumnes de 1r dÉSO han dedicat un temps de la tutoria a comentar com ha anat la setmana. Aviat la conversa ha derivat
cap a un incident que va tenir lloc el dilluns, després de la classe déducació física. La conversa ha estat la següent:
Mònica: Mágradaria que parléssim del que va passar dilluns. Com tots recordeu, quan vam tornar dels vestuaris vaig trobar a faltar uns CD´s que duia
a la cartera i encara no els he trobat. Estic segura que no els perdut, he buscat per tot arreu i no els tinc.
Tutor: Bé, tots estàvem assabentats del que li ha passat a la Mònica, de fet, no és la primera vegada que en parlem a classe. Avui algú pot aportar alguna
informació nova al respecte.
Manel: Com ja vaig dir el dilluns, el que ha passat resulta molt estrany ja que abans de baixar als vestuaris láula va quedar tancada amb clau, la va
tancar la professora de català. Així que no sé pas com va poder passar.
Mònica (ara més neguitosa): Jo tampoc ho sé, però mágradaria recuperar els meus CD´s, o és que no podrem portar res a línstitut per por a que ens
ho prenguin?
Tutor: No crec pas que haguem dárribar a aquests límits. De totes maneres, com que ja fa molts dies que estem intentant esbrinar què és el que va passar
i sembla ser que no ens en sortim...què creieu que podem fer? què se’ns acudeix per fer front a aquest conflicte?
Intenta contestar la pregunta que ha fet el tutor als seus alumnes, i després discuteix-la amb els teus companys i companyes.
Què creus que poden fer?
I, en cas que no es solucioni el problema, què creus que hauria de fer el tutor?
Després repassar la situació per assegurar-ne la comprensió definint el problema de la classe.
Deixar de dos o cinc minuts perquè cadascú pensi i escrigui la seva pròpia resposta a les
preguntes.
2. Formar parelles o petits grups per posar en comú el que han decidit.
3. Fer un debat col·lectiu a partir del cas. La idea principal és intentar transferir el problema
a la classe.
Recordes algun cas semblant que s’hagi donat a classe?
Què va passar?
Com es va solucionar?
Creus que s’hagués pogut solucionar d’una altra manera?
Per què creus que passen aquestes coses?
Com podem evitar que passin?
Un tema per discutir a l’assemblea de classe

Normes del grup 4
4 Treball col·lectiu:
establim les nostres normes
Què creieu que no pot passar a la classe (com ara robar, pegar-se o insultar)? Per què?
Què creieu que tothom hauria de respectar (les opinions dels altres, els horaris o el silenci)?
Com voleu que us tracti el professorat i us tractin els vostres companys i companyes?
Quines d’aquestes normes tenim? On estan escrites? Com assegurem que es compleixin?
Objectiu: Establir algunes normes bàsiques de convivència en el grup o en el centre.
Proposar un exercici de pluja d’idees sobre normes que tenim a la classe o normes que
podríem establir, i apuntar-les a la pissarra. Després caldria veure aquelles més bàsiques i en
les quals tots i totes estem d’acord.

I tu, què en penses?
Quin motiu pot haver fet que es prengui aquesta mesura?
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................
Quins avantatges té que la policia vigili les aules?
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................
Quins inconvenients?
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................
Quines alternatives podria haver-hi?
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................................................................................

Què podem fer
amb les normes?
A continuació tens al definició de què és una norma. Llegeix-la atentament:
“Les normes organitzen la vida del grup i ajuden a conviure millor”
Ara, escriu dues normes que organitzin la teva classe:
1. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................................................................
2. ........................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................................................................
Juntament amb el teu company o companya,inventa una norma que es podria
fer servir a classe o en algun joc:
.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................
.............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

En el proper exercici trobaràs quatre normes. Has de respondre les preguntes
següents per cada norma:
a) Qui l’ha posada?
b) Qui l’ha de complir?
c) On s’ha de complir
d) Per què ha de complir-se?
Els cotxes han de parar
quan hi ha una senyal d’STOP
A classe no es juga a pilota
Pel·lícula no autoritzada
per menors de 16 anys
Per jugar a bàsquet
es necessiten cinc jugadors
Contesta les preguntes següents:
1. Per què creus que serveixen les normes?
2. Creus que totes serveixen pel mateix?
3. Defineix amb paraules teves què és una norma.
a)
b)
c)
d)
a)
b)
c)
d)
a)
b)
c)
d)
a)
b)
c)
d)

Un tema per discutir
a l’assemblea de classe
Com cada divendres,avui els alumnes de 1r dÉSO han dedicat un temps de la tutoria a comentar
com ha anat la setmana. Aviat la conversa ha derivat cap a un incident que va tenir lloc el
dilluns, després de la classe déducació física. La conversa ha estat la següent:
Mònica: Mágradaria que parléssim del que va passar dilluns. Com tots recordeu, quan vam
tornar dels vestuaris vaig trobar a faltar uns CD´s que duia a la cartera i encara no els he trobat.
Estic segura que no els perdut, he buscat per tot arreu i no els tinc.
Tutor: Bé, tots estàvem assabentats del que li ha passat a la Mònica, de fet, no és la primera
vegada que en parlem a classe. Avui algú pot aportar alguna informació nova al respecte.
Manel: Com ja vaig dir el dilluns, el que ha passat resulta molt estrany ja que abans de baixar
als vestuaris láula va quedar tancada amb clau, la va tancar la professora de català. Així que
no sé pas com va poder passar.
Mònica (ara més neguitosa): Jo tampoc ho sé, però mágradaria recuperar els meus CD´s, o és
que no podrem portar res a línstitut per por a que ens ho prenguin?
Tutor: No crec pas que haguem dárribar a aquests límits. De totes maneres, com que ja fa
molts dies que estem intentant esbrinar què és el que va passar i sembla ser que no ens en
sortim...què creieu que podem fer? què se’ns acudeix per fer front a aquest conflicte?
Intenta contestar la pregunta que ha fet el tutor als seus alumnes, i després discuteix-la amb
els teus companys i companyes.
Què creus que poden fer?
I, en cas que no es solucioni el problema, què creus que hauria de fer el tutor?

Tema: Agraïment en situacions quotidianes i el sentit que aquest té en les relacions
personals diàries.
Cicle: 1r
Objectius:
- Prendre consciència de la importància de donar les gràcies i la utilitat de fer-ho quan és
oportú.
- Saber donar les gràcies.
- Practicar donar les gràcies a una persona en diferents situacions.
Guió de la unitat:
1. Comentari col·lectiu a partir d’una fotografia: fitxa “Gràcies”.
2. Role-playing i posada en comú: representar situacions de donar les gràcies.
3. Treball col·lectiu: per què és important saber donar les gràcies?
4. Treball sobre un model: “Com s’han de donar les gràcies?”
Indicacions:
- És important que els i les alumnes aprenguin diferents maneres de donar les gràcies,
segons per què i a qui vagi dirigit l’agraïment.
- A banda de l’aspecte tècnic, és important treballar el sentit de l’habilitat i els sentiments
que se’n deriven.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Gràcies”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Com s’han de donar les gràcies?”
Gràcies
Gràcies 1

fitxa “Gràcies”
Objectiu: Introduïr l’habilitat de donar les gràcies i motivar l’alumnat
per a la sessió.
Repartir la fitxa “Gràcies” o posar la transparència i demanar que
pensin i comentin col·lectivament el que representa.
Role playing i posada en comú:
representar situacions de donar les gràcies
Objectiu: Escriure i representar diàlegs en què es formulin agraïments a diferents persones i per
motius diversos.
Aquesta activitat consta de quatre parts:
1. Anotar a la pissarra exemples de situacions per donar les gràcies a algú que pensin els
alumnes. Si no en surten prou, fer servir algunes de les següents situacions: donar les
gràcies a un professor per ajudar-te en una feina, donar les gràcies a la teva mare per
preparar-te la roba, donar les gràcies a un amic o amiga per deixar-te un disc, donar les
gràcies a un company que t’ha fet un regal, donar les gràcies a una companya que t’ha
defensat davant d’un grup, donar les gràcies a un professor/a que t’ha elogiat un treball,
etc.
2. Demanar que per parelles escriguin el diàleg d’una de les situacions, es reparteixin els
rols i es preparin les representacions.
Gràcies 2
1
2
Per què creus que pot donar-li les gràcies?
Què creus que li diu?
Què sent i pensa la persona que rep l’agraïment?

Per què és imporatnt donar les gràcies?
Quan s’ha de donar les gràcies?
Què han fet bé? (to de veu, expressió de la cara, coses que han dit)
Per què ho considereu correcte?
Què es podria millorar?
Com t’has sentit en donar les gràcies?
Com t’has sentit en rebre l’agraïment?
Què hi ha en comú a totes les representacions?
I de diferent?
Hi ha només una manera, de donar les gràcies?
Gràcies 3
En els casos en què no es consideri oportú escriure el diàleg, es demanarà que directament
dramatitzin la situació. Aquest exercici resulta molt important perquè ja estan practicant
(alhora que aprenent) l´habilitat que volem transmetre.
També es pot demanar als i a les alumnes que construeixin una tira de vinyetes que presenti
la situació i la solució més adequada utilitzant la demanda de disculpes.
3. Dur a terme les representacions.És bo que surti el màxim nombre d’alumnes a representar
l’acció de donar les gràcies a algú.
4. Posar en comú les representacions.
Treball col·lectiu: per què és important saber donar
les gràcies als que ens envolten?3
En el cas que s’elaborin les vinyetes, al final de la classe es podrien retallar totes i enganxar-
les en un lloc visible de la classe.
Objectiu: Justificar i dotar de sentit l’acció de donar les gràcies que s’ha estat practicant de
forma espontània.
Treballar com a grup-classe la importància de saber donar les gràcies a les persones que ens
envolten, la seva necessitat i utilitat.

Gràcies 4
4 Treball sobre un model:
“Com s’han de donar les gràcies?”
Objectiu:Treballar els passos que s’han de seguir per donar les gràcies a algú de forma adequada.
Aquesta activitat es pot dur a terme de dues maneres:
a) Fer sorgir els passos a partir de la pluja d’idees dels mateixos/es alumnes.
b) Presentar el model, a partir d’una transparència o una fotocòpia de la fitxa “Com s’han de
donar les gràcies”:
1. Per què podria donar les gràcies?
2. Quan s’han de donar les gràcies?
3. Dir gràcies amb bona cara i bon to de veu.
4. Explicar per què dono les gràcies.
En tots dos casos, convé explicar cadascun dels passos, escenificant-los davant els alumnes.
Una manera de fer-ho és presentar formes correctes i incorrectes i comentar de forma conjunta
els errors i encerts. En definitiva, es tracta que els alumnes tinguin clar un model verbal i
conductual.
En cas que aquest model el representi el tutor o tutora, pot utilitzar la pauta següent:
El tutor diu això en veu alta però fent veure que està pensant:
“Realment, va ser una sort que en Joan em deixés la samarreta per jugar a futbol. Li he de
donar les gràcies”.
“Que no me n’oblidi! Quan li diré? Ah! Després, a l’hora de dinar el veuré i li diré”.
Per què serveix donar les gràcies?
És útil fer-ho? És fins i tot, veritable?
Com et sents quan has donat les gràcies?
Com creus que es sent la persona que les rep?
Pensa moments en què t’han donat les gràcies.
Pensa moments en què has donat les gràcies.
Pensa moments en què podries fer-ho i potser no ho has fet.

Gràcies 5
3. Dir gràcies amb bona cara i bona veu.
El tutor simula la situació i, mirant a l’interlocutor, li diu:
“Hola Joan! Encara no t’he donat les gràcies. Moltes gràcies per la samarreta que em vas
deixar”.
El tutor simula la situació i continua:
“Em va anar molt bé.Me l’avia oblidat i ja saps que no ens deixen jugar sense les samarretes
reglamentàries. L’entrenador m’hagués deixat a la banqueta”.
Es pot acabar la sessió pensant, com a gran grup, moments on aplicar el que s’ha après.
Intentar que cada alumne digui situacions en què pot donar les gràcies a algú i animar-los
a dur-ho a la pràctica. Igualment, a la sessió següent es podria comentar com ha anat.

Gràcies!
En la situació que ens mostra la seqüència de fotografies, els personatges
estan donant les gràcies, per algun motiu, a l’altra persona...
Per què creus que poden donar-li les gràcies?
Què creus que li diuen?
Què senten quan li diuen?
Què sent i pensa la persona que rep l’agraïment?

Com s’han de donar
les gràcies?
3. Dir gràcies amb bona cara i bon to
de veu.

Tema:Convivència familiar, responsabilitats, normes i comunicació entre els diferents
membres de la família.
Cicle: 1r
Objectius:
- Mostrar la importància de l’establiment de normes per regular la convivència familiar.
- Introduir la necessitat de comunicació com a fonament per a les relacions entre els diferents
membres de la família.
- Treballar la idea de repartir les responsabilitats i feines de casa.
Guió de la unitat:
1. Comentari col·lectiu a partir d’una fotografia: fitxa “Les feines de casa”.
2. Treball individual: fitxa “El quadre de les responsabilitats”.
3. Comentari col·lectiu: resultats d’“El quadre de les responsabilitats”.
4. Discussió de dilema moral: fitxa “Les normes de casa meva”.
5. Treball col·lectiu: pensem les normes de la família.
Indicacions:
- És important establir un clima de respecte i normalitat envers els diferents tipus de família
que poden donar-se entre els alumnes.
- Cal també incidir en la idea de trencar estereotips masclistes envers qui és que ha de
realitzar les feines de casa.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Les feines de casa”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “El quadre de les responsabilitats”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Les normes de casa meva”.
Viure en família
L´activitat de la fitxa “El quadre de les responsabilitats” ha estat inspirada en FUNES, J. (1996) De la
parella a la família.Vic: Eumo (col.lecció Senderi, quaderns d´educació ètica).
Viure en família 1

fitxa “Les feines de casa”
Objectiu: Introduïr el tema de la repartició de les tasques de casa a
partir d’una fotografia.
Repartir la fitxa “Les feines de casa” o posar la transparència i
demanar que pensin i comentin col·lectivament el que representa.
Treball individual:
fitxa “El quadre de les responsabilitats”
Objectius: Sistematitzar el repartiment de les tasques i feines que s’han de realitzar en una
casa a la mateixa família.
Viure en família 2
1
2
Què veieu a la foto?
Resulta habitual aquesta imatge?
Quines són les tasques que s’han de dur a terme en una casa?
Qui acostuma a dur a terme aquest tipus de feines en una família?
Per què creieu que passa això?
Quines d’aquestes feines fas tu a casa teva?
1. Repartir la fitxa “El quadre de les responsabilitats”.

Quants de vosaltres heu posat que gairebé totes les tasques les realitza la mare?
I quants el pare?
Quants de vosaltres col·laboreu com a mínim en cinc de les tasques descrites?
I en més de cinc?
Quines són aquestes tasques?
Considereu que aquesta és la millor manera de repartir les feines de la casa?
Creieu que hi hauria alguna manera que aquest repartiment fos més just i equitatiu per a
totes les persones que conviuen?
Què creieu que podrieu fer cadascun de vosaltres pel que fa a aquest tema?
Viure en família 3
resultats de ”El quadre de les responsabilitats”3
Objectius: A partir dels resultats obtinguts a través del quadre, justificar i dotar de sentit la
necessitat del repartiment de tasques a casa.
Comentar col·lectivament els resultats obtinguts a través del quadre de les responsabilitats.
Una manera de fer-ho pot ser mitjançant la mà alçada,de forma que es puguin anar apuntant
els resultats a la pissarra per després poder-los comentar amb tot el grup.
A partir de les aportacions del grup, cada alumne haurà de completar les caselles buides
del quadre amb el màxim de tasques domèstiques.
Alguns exemples que hauran de sortir són: treure la pols, fer el dinar, comprar el menjar,
posar la rentadora, netejar el bany, estendre la roba, fregar el terra, col·locar la roba als
armaris, preparar l’esmorzar per dur a l’escola, etc...
2. Després,cada alumne/a haurà d’omplir amb els noms de les persones que conviuen a casa
seva el quadre. Per fer-ho, haurà de basar-se en la seva experiència personal i familiar, i
respondre sincerament sobre qui fa cada feina, i qui l’hauria de fer.

Què penses que hauria passat si en Xavier hagués tornat a casa?
Com creus que s’ho hauria pres la seva mare?
I la noia amb la qual estava ballant?
I en Xavier, com s’hauria sentit?
Per què creieu que ho hauria fet?
Què creus que hauria passat si s’hagués quedat a la festa?
Com creus que s’ho hauria pres la seva mare?
I la noia amb la qual estava ballant?
I en Xavier, com s’hauria sentit?
Per què creieu que ho hauria fet?
Imagina que en Xavier duia mòbil, l’hauria d’haver utilitzat?
Què hauria d’haver fet? Per què?
Per què creus que la seva mare li havia posat la condició de tornar a les onze de la nit? A tu
també et posen una hora màxima?
Viure en família 4
Discussió de dilema moral:
fitxa ”Les normes de casa meva”4
Objectiu: Treballar la necessitat de l’establiment de normes per regular la convivència familiar.
1. Repartir la fitxa “Les normes de casa meva”. A continuació,llegir-
la en veu alta i comentar-la,de manera que ningú tingui dubtes
sobre la situació que es planteja.
2. Després, cada alumne ha de contestar breument i per escrit la
pregunta que hi ha a continuació del dilema, argumentant en
cada cas la decisió presa.
3. A continuació, es posen en comú les respostes donades pels
alumnes, intentant recollir els motius que es van donant i esta-
blint un debat a la classe.

Viure en família 5
Treball col·lectiu:
pensem les normes de la família5
Objectiu: Establir criteris i definir les normes necessàries per a la convivència familiar.
Pensar i anotar,entre tots els membres de la classe,normes que es considerin útils i necessàries
per a un bon funcionament de la convivència familiar; normes que beneficiïn tots els seus
components. Poden anar-se apuntant totes les idees que van sortint a la pissarra i finalment
triar, per votacions, les que es considerin més importants.
És important fer referència explícita als criteris i el procediment en què s’estableixen les
normes d’una família, introduint el tema de la comunicació intrafamiliar.
Finalment, si es creu convenient, poden apuntar-se els resultats en un full, fer-ne un mural i
penjar-lo a la classe.
- Un exercici de role-playing en el qual els alumnes representin uns pares i un fill negociant
i discutint sobre alguna norma familiar.
Els i les alumnes poden decidir el tema de la discussió i els arguments de cada personatge.
Un exemple, seguint amb el tema encetat amb el dilema, pot ser l’hora de tornada a casa
de nit. Una possible situació podria ser dos germans que negocien amb els seus pares
l´hora de tornada del dissabte al vespre.
Es duen a terme les representacions. Després caldrà que el grup comenti els arguments
utilitzats i les raons exposades per ambdues parts.
- Visionar i comentar el vídeo Famílies dirigit per Debra Chasnoff i Helen S. Cohen de Vídeos
Educatius, Serveis de Cultura Populars de la Fundació Jaume Bofill. Aquest exposa de
manera amena i atractiva diferents tipus de família, i permet parlar sobre el tema amb
els i les alumnes.

Les feines de casa
Observa aquesta fotografia:
Què hi veus?

El quadre
de les responsabilitats
Feines de la casa Qui les fa?
Qui les hauria
de fer?
Planxar
Parar la taula
Fer el teu llit
Endreçar l’habitació
Escombrar

Les normes de casa meva
La setmana passada en Xavier va anar a una festa amb els seus companys.
La colla de quart de lÍnstitut els havia convidat a tots a la inauguració
dúna discoteca nova, i finalment hi havien pogut anar tots.
Abans de marxar, la mare d’en Xavier li havia deixat ben clar que només
li donava permís per anar-hi si no tornava més tard de les onze de la nit.
A la festa tothom s’ho estava passant molt bé. En Xavier estava ballant
amb la noia que li agrada quan es va adonar que eren més de dos quarts
de dotze, i és llavors quan va pensar que la seva mare léstava esperant.
Què creus que va fer en Xavier?
Tu què hauries fet?
Què creus que hauries d’haver fet? I per què?

Tema:Discriminació per raó de gènere centrada en l’àmbit laboral.
Cicle: 1r
Objectius:
- Reflexionar críticament sobre el sexisme, concretament en el mercat laboral.
- Conèixer i analitzar diferents opinions en relació amb la discriminació de gènere.
- Fomentar el valor de la igualtat entre homes i dones.
Guió de la unitat:
1. Comentari col·lectiu a partir d’una vinyeta: fitxa “Dones”.
2. Treball per grups i posada en comú: fitxa “Discriminació a la feina”.
3. Comentari col·lectiu a partir d’un cas: “L’equip de futbol”.
Indicacions:
- Es pot fer coincidir el treball d’aquesta unitat amb la celebració del dia de la dona, el 8 de
març.
- És important diferenciar entre els fets reals i les opinions sobre la realitat.
- Cal tenir en compte que algunes de les activitats proposades poden derivar cap al
tractament de la dona i la seva posició en diferents cultures.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Dones”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Discriminació a la feina”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “L’equip de futbol”.
Sexisme, encara?
La fitxa “Dones” està inspirada en una vinyeta de Forges.
Els testimonis de la fitxa de “Discriminació a la feina” pertanyen a El Periódico de l’Estudiant.
Sexisme, encara? 1

Comentari col·lectiu a partir d’un còmic:
fitxa “Dones”
Objectiu: Introduïr el tema i proposar-ne la reflexió i el debat.
Repartir la fitxa “Dones”o posar la transparència. Establir un debat
col·lectiu respecte el tema que presenta.
Treball per grups i posada en comú:
fitxa “Discriminació a la feina”
Objectiu: Descobrir diferents posicions respecte la discriminació de la dona a la feina i posicionar-
se pel que fa a aquest tema.
Sexisme, encara? 2
1
2
Creieu que les dones tenen més difícil l’accés al món laboral que els homes?
Penseu que hi ha feines que només les poden fer els homes? Quines?
Penseu que hi ha feines que només les poden fer les dones? Quines?
Creieu que el treball està igualment remunerat per als homes que per les dones?
1. Repartir la fitxa “Discriminació a la feina". Cada alumne/a ha de
llegir individualment,subratllar les opinions que li semblin més
interessants i contestar per escrit les preguntes adjuntes.
2. Formar petits grups de quatre o cinc persones per posar les
respostes en comú i clarificar quines són les diferents opinions
i les raons.
A més, cada grup ha d'escollir un noi o una noia que faci de
portaveu perquè expliqui a la resta de la classe les diferents
postures que hi ha hagut en el seu grup de treball.

En quins aspectes creieu que hi ha discriminacions? (Accés, remuneració, assetjament, etc.)
Fan les mateixes feines els homes que les dones?
Qui sol ocupar els llocs de més “poder”?
Estàs dient que això és així o que hi estàs d’acord?
Així doncs, creus que hi ha discriminació o no?
Creus que aquesta situació hauria de canviar?
Sexisme, encara? 3
Comentari col·lectiu a partir d’un cas:
“L’equip de futbol”3
Objectiu: Treballar el raonament a partir d’un cas de discriminació.
Aquest debat consta de dues parts:
3. Posada en comú amb tot el grup-classe: els portaveus parlen en nom del seu grup.
1. Repartir la fitxa “L’equip de futbol”. A continuació, llegir-la en veu alta i aclarir el seu
contingut de manera que ningú tingui dubtes sobre la situació que es planteja.
L’equip de futbol
La Tània és una noia de 13 anys a qui li agrada molt jugar a futbol i la veritat és que ho fa força bé. Per això s’ha intentat assabentar de si al seu barri
hi ha algun equip on poder jugar.
Quan va a veure el responsable de l’equip del Club del barri, de seguida li posen moltes pegues, ja que es tracta d’un equip masculí en el que mai hi
ha jugat cap noia. La Tània diu que igualment ella està interessada en jugar-hi. De totes maneres, dies després li comuniquen que des del Club s’ha
denegat la seva petició.
Això desmotiva molt a la Tània, però li fa molta ràbia haver-se de quedar sense jugar.
Quines alternatives té la Tània?
Què creus que hauria de fer? Per què?
Cada alumne/a ha de contestar breument i per escrit les preguntes, argumentant en cada
cas la decisió que proposen.
2. A continuació, es posen en comú les respostes donades pels alumnes, intentant recollir
els motius que es van donant pel que fa a aquest tema i establint un debat a la classe.

Si fossis la Tània, què faries?
I si fossis de l’equip de futbol?
Què penseu que passaria si la Tània decideix per exemple escriure una carta al diari?
Creieu que la Tània tindria molt suport per part dels seus companys de l’institut?
Creieu que aquesta és una situació que es pot donar?
Per quins motius es pot donar?
Sexisme, encara? 4
- Fer un treball de recerca amb premsa, Internet o altres mitjans de comunicació amb
notícies que facin referència a situacions de desigualtat entre homes i dones.

Dones
Què opines sobre la relació entre dona i treball?

Discriminació a la feina
Els participants
pensen que les
baixes maternals
i el fet de tenir
sovint menys força
física que els homes
són algunes de
les raons per les
quals els empresaris
prefereixen
contractar personal
masculí
Marta Ibars, 14 anys.
"Jo,crec que sí,encara que depèn
dels diferents treballs.Si són d'un
nivell com d'administració o
empresa els solen ocupar els
homes.En canvi,els de nivell baix
els solen tenir les dones”.
Miquel Poncelas, 11 anys.
"Sí,la majoria dels homes creuen
que les dones tenen menys força
que ells".
Marina Corchero, 11 anys.
"No, crec que cada vegada es
valora més l'experiència tant
en l'home com en la dona".
Sílvia Repullo, 14 anys
"Sí, perquè es pensen que
els homes ho saben fer millor
que les dones, i per això diuen
que no poden fer la mateixa
feina."
Marta Quesada,14 anys.
“Hi ha homes que no volen
treballar amb dones, ja que
no les consideren com a iguals"
Javi Ramírez, 14 anys
"Les dones no poden fer
les mateixes feines que
les que fan els homes".
Pau Gárquez, 15 anys.
"Fins fa uns anys, les dones
no tenien tantes oportunitats
com els homes, però ara sembla
que tenen més entrada
al món laboral."
Abel Navío, 15 anys.
"En la majoria dels casos, sí.
Des de fa molts anys, les dones
fan les feines de la casa, i molts
homes encara ho segueixen
veient així”.
Sergio Marín, 12 anys.
"La dona està més preparada que
l'home, però ho té molt més
magre a l'hora de trobar feina."
Ariadna Adiego, 12 anys.
"Hi ha algunes empreses
que no volen contractar les dones,
i d'altres els paguen menys
per fer la mateixa feina que
un home".
Benjamín Pérez, 12 anys.
"Ho tenen igual de difícil, però
les dones busquen menys feina
que els homes".
Pau Ferrer, 12 anys.
"L'home i la dona tenen el mateix
dret a treballar per mantenir
la seva família, però sovint
la dona guanya menys".
Carlos Alcaraz, 13 anys.
"Algunes feines són més adients
per als homes que han nascut
amb més resistència. Això no vol
dir que la dona no pugui ser
forta."
Rubén Rodríguez, 12 anys.
"Sí, perquè hi ha homes que
són masclistes i no volen donar
la baixa maternal".
Jordi Malé, 13 anys.
"Les dones tenen més dificultats
que els homes a l'hora d'accedir
a feines com l'agricultur
o la ramaderia".
Alba Bajona, 12 anys.
"Sí,perquè hi ha molts masclistes
que no deixen fer treballs
a les dones".
Ramon Gatnau, 12 anys.
"Encara que jo cregui que tenen
la mateixa capacitat per als oficis,
la majoria creuen que els homes
són més capaços".
Ismael Ortigosa, 12 anys.
Hi ha persones que pensen que
les dones no tenen força,
i per això és més difícil que
puguin accedir a una feina".
A FAVOR
Helena Romero, 12 anys.
"Sí, sempre s'han donat més
oportunitats als homes. Encara
hi ha molta discriminació".
Ausiàs Farré, 11 anys.
"Sí,la societat és majoritàriament
masclista, i agafen abans
un home que una dona".
EN CONTRA
Marta Barbà, 12 anys.
"Ara, si la dona val i està
preparada, té les mateixes
oportunitats que l'home".
Albert Salvador, 12 anys
"Cada cop hi ha més igualtat:
la nota que demanen per l'accés
a la universitat és la mateixa
per a homes i dones".
A FAVOR
Xavier Vilanova, 12 anys.
"Sí, perquè les dones són més
patates i els homes treballen amb
més intel·ligència".
David Ortega, 13 anys.
"En algunes feines en què
es necessita força física, com
per exemple la de transportista,
no accepten les dones".
EN CONTRA
Marc Andreu, 12 anys.
"No, els temps han canviat
i les dificultats són iguals per
a tots dos sexes".
Daira Hermoso, 12 anys.
"No, ara ja no és com quan
les dones es quedaven
embarassades i havien de deixar
la feina per estar amb el fill".
A FAVOR
Laura López, 13 anys.
"El sol fet de ser dona
ja és un impediment, perquè
vivim en una societat que està
dominada pels homes".
Josep Maria Clotet, 12 anys.
"Hi ha gent que creu que
les dones no poden fer esforços,
i que per això no poden treballar
de pagès, mecànic o paleta".
Josep Maria Teixidó, 13 anys.
"Sí, moltes empreses no
consideren les dones,
i prefereixen contractar homes".
EN CONTRA
Secundino Pereira, 12 anys.
"No. Les dones poden fer les
mateixes coses que l'home
i, fins i tot, millor".
Assenyala les tres respostes amb les que estiguis més d’acord i tres amb les que no estiguis
gens d’acord.
Després de llegir els diferents arguments, quina resposta donaries tu a la pregunta?
Les dones tenen més difícil l’accés al món laboral que els homes?
Els alumnes creuen que les dones tenen més complicat l’accés
al treball, però pensen que la situació canvia lentament
El Periódico de l’Estudiant
El Debat

L’equip de futbol
La Tània és una noia de 13 anys a qui li agrada molt jugar a futbol i la
veritat és que ho fa força bé. Per això s’ha intentat assabentar de si al
seu barri hi ha algun equip on poder jugar.
Quan va a veure el responsable de l’equip del Club del barri, de seguida
li posen moltes pegues, ja que es tracta d’un equip masculí en el que
mai hi ha jugat cap noia.LaTània diu que igualment ella està interessada
en jugar-hi. De totes maneres, dies després li comuniquen que des del
Club s’ha denegat la seva petició.
Això desmotiva molt a la Tània, però li fa molta ràbia haver-se de quedar
sense jugar.
Quines alternatives té la Tània?
Què creus que hauria de fer? Per què?

Tema:Primeres relacions amoroses, emocions, sentiments i experiències en les relacions
amb altres persones.
Cicle: 1r
Objectius:
- Treballar sobre diferents conceptes a l’entorn de les relacions afectives.
- Reflexionar sobre les pròpies sensacions i vivències.
- Adoptar actituds positives i respectuoses en les relacions amb els altres.
Guió de la unitat:
1. Treball individual i posada en comú: fitxa “Sensacions i vivències”.
2. Treball per grups i posada en comú: fitxa “Què vol dir?”.
3. Treball individual i posada en comú: fitxa “La primera norma de l’amor”.
Indicacions:
- Tot i que en diferents moments es suggereix explicar vivències i sensacions personals o
íntimes, és important que ningú se senti obligat a explicar detalls o aspectes que no vol
explicar.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “Estar enamorat”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Sensacions i vivències”.
- Fotocòpia per grup de la fitxa “Què vol dir?”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “La primera norma de l’amor”.
M’agrades
Aquesta unitat està inspirada en el crèdit variable GREM (1997) El coneixement d’un mateix. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana - Text.
El text de la fitxa “Sensacions i vivències” es de LIENAS, G. (2001) Així és la vida Carlota. Barcelona: Ed. Empúries.
M’agrades 1

fitxa: “Sensacions i vivències”
Objectiu: Reflexionar sobre els sentiments i les primeres experiències amoroses.
1. Repartir la fitxa “Sensacions i vivències” als nois i a les noies. Llegir en veu alta el text.
Treball per grups i posada en comú:
fitxa “Què vol dir?”
Objectiu: Identificar sentiments i sensacions a l’entorn de diferents tipus de relacions afectives.
1. Fer grups de dues o tres persones i repartir a cada grup la fitxa “Què vol dir?”.
Cada grup podrà treballar o tots quatre o una parella de conceptes.
M’agrades 2
1
2
Sensacions i vivències
“Però, tot d’una, algú va canviar la música. Ara ja no sonava un rock frenètic, sinó una cançó lenta de Bruce Springsteen.Vaig tombar-me cap
a la sala per protestar al discjockey, però no vaig dir res. En Jordi va abaixar amb suavitat la tapa del tocadiscs, va allunyar-se’n i va venir cap
a mi.Va agafar-me i vam començar a ballar molt a la vora l’un de l’altre.
De seguida vaig deixar d’amoïnar-me pel que feien els altres. Només sentia la música i notava les mans del Jordi damunt les meves espatlles.
Em va estrènyer amb força. Vaig quedar ben parada.“El tímid”, vaig pensar. Però després vaig reaccionar i li vaig tornar l’abraçada. Sentia el
seu alè càlid al coll. Notava l’olor de la seva pell, la del seu sabó i la de la llana del seu jersei.
De mica en mica, ens havíem anat allunyant del grup i ens havíem posat darrera d’un arbre. M’agradava estar-me allí amb en Jordi i sentir
el seu cos tan a la vora del meu. Aleshores em va fer un petó. Per ser el primer, va resultar molt curt i no tan espaterrant com jo me l’havia
imaginat. Però va ser molt dolç. Estava contenta: ara ja sabia que a en Jordi també li agradaven les meves carícies, com a mi m’agradaven
les seves; ara ja no tenia dubtes, com aquell matí al cine.
Després ens vam fer molts més petons fins que vam sentir la veu de la mare, que ens deia que féssim el favor d’entrar a dins, que era molt
fosc i feia molt de fred. Jo no me n’havia adonat.”
GEMMA LIENAS
T'has sentit alguna vegada com la Carlota, encara que sigui en situacions diferents?
Et sembla que la Carlota està enamorada?
Com sabem que ens hem enamorat de debò?
Què fem quan ens agrada algú?
2. Posar en comú les respostes i establir un comentari col·lectiu que permeti als alumnes
exposar experiències, sentiments i opinions referides a l’amor i les relacions afectives.

Quines diferències trobeu entre agradar-se i enamorar-se?
Us ha estat fàcil diferenciar entre aquests tipus de relacions afectives?
Creieu que es posen en joc els mateixos sentiments en tots els casos?
Hi ha coses que passen més sovint que altres?
Què tenen de positiu tots aquests tipus de relacions afectives?
Creieu que aquests sentiments són els mateixos en les relacions heterosexuals i les homo-
sexuals?
Creieu que es parla prou d’aquests temes?
M’agrades 3
fitxa ”La primera norma de l’amor”3
Objectiu: Prendre consciència de la necessitat de basar qualsevol relació afectiva en el respecte
a l’altra persona.
2. Posar en comú les definicions i els exemples que cada grup ha
estat treballant. Mentre, a la pissarra es pot reproduir el quadre
i omplir-lo amb les aportacions dels diferents grups, per tal de
reflectir el treball col·lectiu.
És important que s’estableixi un debat sobre les diferents concep-
cions i visions del tema.A més,cal promoure una vivència en positiu
de les relacions.
1. Repartir la fitxa “La primera norma de l’amor”. Aquesta fitxa es
treballa individualment.
2. Posar en comú les respostes i intentar arribar a un acord sobre
una possible segona norma de l’amor.

M’agrades 4
- Si es vol aprofundir en el tema de la homosexualitat amb adolescents una possibilitat és
veure la pel.lícula Beautiful thing (1995) dirigida per Hettie Macdonald i comentar-la.
- A la classe de llengua,es poden treballar poesies d´amor de diferents autors com a treball.

Sensacions i vivències
“Però, tot d’una, algú va canviar la música. Ara ja no sonava un rock frenètic, sinó una cançó
lenta de Bruce Springsteen. Vaig tombar-me cap a la sala per protestar al disckjockey, però
no vaig dir res. En Jordi va abaixar amb suavitat la tapa del tocadiscs, va allunyar-se’n i va
venir cap a mi.Va agafar-me i vam començar a ballar molt a la vora l’un de l’altre.
De seguida vaig deixar d’amoïnar-me pel que feien els altres.Només sentia la música i notava
les mans del Jordi damunt les meves espatlles. Em va estrènyer amb força. Vaig quedar ben
parada.“El tímid”, vaig pensar. Però després vaig reaccionar i li vaig tornar l’abraçada. Sentia
el seu alè càlid al coll. Notava l’olor de la seva pell, la del seu sabó i la de la llana del seu jersei.
De mica en mica, ens havíem anat allunyant del grup i ens havíem posat darrera d’un arbre.
M’agradava estar-me allí amb en Jordi i sentir el seu cos tan a la vora del meu. Aleshores em
va fer un petó. Per ser el primer, va resultar molt curt i no tan espaterrant com jo me l’havia
imaginat.Però va ser molt dolç.Estava contenta:ara ja sabia que a en Jordi també li agradaven
les meves carícies, com a mi m’agradaven les seves; ara ja no tenia dubtes, com aquell matí
al cine.
Després ens vam fer molts més petons fins que vam sentir la veu de la mare, que ens deia
que féssim el favor d’entrar a dins, que era molt fosc i feia molt de fred. Jo no me n’havia
adonat.”
GEMMA LIENAS
T'has sentit alguna vegada com la Carlota,encara que sigui en situacions
diferents? .............................................................................................................................................................
Et sembla que la Carlota està enamorada? .........................................................................
Com sabem que ens hem enamorat de debò? .................................................................
Què fem quan ens agrada algú? ....................................................................................................
LIENAS, G. (18ª ed., 2001) Així és la vida Carlota. Barcelona: Ed. Empúries.

Què vol dir?
enamorar-se
Què vol dir? Quins sentiments provoca?
agradar
estimar
enrotllar-se

La primera norma de l’amor
Gairebé tots els aspectes de la vida humana tenen a veure amb la relació
entre les persones. L’amor, l’afectivitat i el sexe són modalitats diverses
de relació entre les persones.
Ara, la qüestió és saber si hi ha cap norma que ens indiqui com han de
ser les relacions entre les persones en el terreny de l’amor.
La primera norma per a totes les relacions entre les persones, és:
“No tractis mai una persona com si fos una cosa”
Completa les frases següents:
De quina manera podem tractar les coses?
Les coses es poden vendre
Les coses.......
Les coses.....
De quina manera hem de tractar les persones?
Les persones hem de tractar-les amb consideració
Les persones......
Les persones.....
- Escriu altres pautes o normes que s’haurien de seguir en les relacions
amoroses.
- Recorda o inventa’t casos de relació amorosa en què alguna de les
persones és tractada com una cosa i exposa’ls per escrit en un full a
part.

Tema:Autoconeixement, reconeixement de trets de caràcter, introducció a la reflexió i
escriptura personals.
Cicle: 2n
Objectius:
- Reflexionar sobre els trets més característics de la pròpia manera de ser.
- Definir els aspectes més destacables de la pròpia personalitat.
- Motivar els hàbits de reflexió i d’escriptura personals.
Guió de la unitat:
1. Treball individual i posada en comú: fitxa “Quin símbol escolliries per a tu?”.
2. Treball individual i per parelles: fitxa “si-jo-fos.com”.
3. Treball col·lectiu: fitxa “El diari personal d’Anne Frank”.
4. Frases inacabades i posada en comú: fitxa “Penso que...”.
5. Treball individual: fitxa “El meu diari personal”.
Indicacions:
- En el treball sobre el diari personal, cal mantenir un equilibri entre la privacitat de la vida
dels i les alumnes i el fet d’assegurar-se que estan fent el que se’ls demana.
Recursos:
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Quin símbol escolliries per a tu?”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “si-jo-fos.com”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a o transparència de la fitxa “El diari personal d’Anne Frank”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “Penso que...”.
- Fotocòpia per a cada alumne/a de la fitxa “El meu diari personal”.
Qui sóc jo?
El contingut de la fitxa “si-jo-fos.com” està inspirada en BATLLE, J. (1993) Aquí...un amic. Vic: Eumo (col·lecció Senderi,
quaderns d’educació ètica).
El text de la fitxa “El diari d’Anne Frank” és de FRANK, A. (5a ed., 1996) Diari d’Anne Frank. Barcelona: Plaza y Janés.
Qui sóc jo? 1

fitxa: “Quin símbol escolliries per a tu?”
Objectiu: Introduir el tema de l’autoconeixement i motivar els i les alumnes per a la sessió.
Treball individual i per parelles:
fitxa “si-jo-fos.com”
Objectiu: Definir sobre la pròpia manera de ser.
Qui sóc jo? 2
1
2
1. Repartir la fitxa “Quin símbol escolliries per a tu?”. Demanar als
nois i a les noies que pensin quin és el símbol que escollirien
per representar-se a si mateixos/es i per què.
No poden comentar res amb la resta de companys/es fins que
no hagin respost per escrit els motius de la seva elecció.
2. Després,posar en comú amb el conjunt de la classe quins símbols
han tingut més èxit, quins menys, etc. En la posada en comú cal
fer sortir valoracions i opinions sobre ells mateixos.
Quin símbol has escollit?
Per què? T’hi assembles?
T’ha resultat fàcil escollir-ne un?
Amb quins altres has dubtat?
1. Repartir la fitxa “si-jo-fos.com”i demanar que s’ompli individual-
ment.
2. Formar parelles.Cadascú ha d´intentar esbrinar quines respostes
ha donat el company/a a les preguntes de la fitxa“si-jo-fos.com”,
així com explicar per què han donat aquestes respostes i no
unes altres.

452

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Similar to 452

Similar to 452 (20)

452