Si no has trobat el teu exemplar d'avui, descarrega't en PDF l'edició d'aquest dilluns. Us desitjem un Bondia !! :)

1. www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 6 De novembre Del 2017 núm. 3.429 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Ara cosirem els
oblits
roser porta
Filòloga i
periodista
On és l’alternativa al
tabac?
Jordi gallardo
Vicepresident del grup
parlamentari liberal
la poca memorització amb el
permsea preocupa els pares
L’APAEA elabora un document amb les seves inquietuds fruit de les taules de reflexió formades per famílies
AvuI és NOtícIA pàgina 3
Acb PhOtO/D.GrAu
EsPOrts pàgina 18
el BC MoraBanc regala el triomf
al Joventut en la segona pròrroga
ENtrEvIstA A
susanna vela
pàgines 8 i 9
“les lleis
poden ser
constitucionals
però també
injustes”
ANDOrrA pàgina 10
andorra Turisme destina
fins a 16 milions d’euros
a promoció el 2018
ANDOrrA pàgina 7
la Cass vol que el 2018
pugin les cotitzacions de
la branca generalDivina Seguros
Joventut
BC MoraBanc
103 101

2. 2 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Margalef
Av. del Pessebre, 24 - Tel. 821 512
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Quina paraula catalana
hem d’emprar per
evitar el barbarisme
*pegamento?
Hem d’emprar pega o goma
d’enganxar.
Necessitem una cartolina,
pega i tisores.
Que diguin el que vulguin,
que la veritable pizza surt
del forn de llenya.
I saps on pots trobar l’únic
forn de llenya de la capital
Al Restaurant Itàlia!
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Av. St. Antoni, 91-93, baixos,
edifici Cabanota,
Telèfon: 73 77 73
esfera@esferatecnologies.com
Serveis per a particulars i empreses
• Disseny, implantació i manteniment de
sistemes, xarxes informàtiques i de
comunicacions, xarxes wi-fi per a hotels.
• Anàlisi i desenvolupament
d’infraestructures.
• Assessorament.
• Venda i manteniment de material.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Oferta vàlida fins
al 26 de novembre
excepte error tipogràfic
o fi d’existències.
Oferta destinada al
consumidor final
més de
1500
articles a 0,99€0,99€
EL TEMPS
SETMANA FREDA I AMB NEVADES
La tardor sol portar canvis sobtats i aquests darrers
dies hem entrat en una dinàmica de tardor molt més
freda i amb precipitacions. Aquesta setmana ens han
de visitar algunes pertorbacions que a més continua-
ran amb temperatures baixes i nevades a les munta-
nyes. De moment avui hem de destacar el fort vent
del nord al nord-oest que bufa als cims amb alguna
ràfega de més de 90 km/h. Això porta nuvolades al
nord que donen nevades entre febles i moderades al
nord i febles al sud a cotes per sota dels 1.000 metres
fins al migdia. Després, a poc a poc, s’obriran claria-
nes al sud amb un augment del vent. L’ambient serà
d’hivern. Que tinguin un BonDia.
Avui
12 8
2
0 0
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dimArts dimecres
-6/0
-2/2
0/4
2/6
2/6
1/7
0/4
-1/3
-2/1
-1/5
2/8
6
0/4

3. 3Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oficial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Els pares i mares dels alum-
nes de l’escola andorrana es-
tan preocupats per la falta de
memorització i d’adquisició de
continguts tradicionals amb el
Permsea. Aquesta és una de les
conclusions recollides en un do-
cument elaborat per l’Associació
de Pares d’Alumnes de l’Escola
Andorrana (APAEA) fruit d’unes
taules de reflexió formades per
famílies, tenint en compte que
aquest 2017 els primers infants
formats amb la reforma del sis-
tema han conclòs el cicle d’ense-
nyament obligatori. En concret,
la preocupació rau en si la for-
ma de treballar amb el nou pla
afectarà en els nivells superiors
d’educació.
Aquest punt està relacionat
amb un altre referent al treball
a casa. El document assenyala
que en general els pares estan
d’acord amb la forma i el fons
dels deures. Amb tot, preocupa
que no tinguin hàbits de treball
i es planteja la possibilitat que la
tasca de memorització de con-
tinguts es pugui fer a casa. Això,
però, hauria de ser un comple-
ment puntual al treball que es fa
al col·legi, diuen. Per altra ban-
da, el document indica que està
“pendent de resoldre” la “diver-
sitat a l’alça”. En aquest sentit,
els pares coincideixen que l’es-
cola andorrana dona una “gran
atenció” als “nens amb proble-
mes d’aprenentatge” però diuen
que no es té la mateixa percepció
dels infants que poden “donar
més de si mateixos”, que estan
“poc enfocats a la millora perso-
nal i més focalitzats a ajudar els
altres”. Així s’indica que aquests
“alumnes amb altes capacitats”
no reben atenció específica a la
seva diferència (afirmen que de-
pèn de la voluntat del professor)
i acaben per desmotivar-se.
El text també parla de l’iPad.
Les famílies el valoren positiva-
ment com a instrument de tre-
ball però creuen que es barreja
amb l’ús personal o lúdic. Així
s’indica que, tot i els esforços, els
escolars encara continuen con-
nectant-se a jocs i xarxes socials
durant la classe i fins i tot hi ha
alumnes que envien missatges
als pares durant l’horari escolar.
En tot cas, es constata una “cla-
ra diferència” entre el moment
en què es va posar en marxa el
Permsea i avui i que l’iPad “està
trobant el seu lloc”. Així exposen
que pel que fa a la dependència,
“no veiem gaires diferències
amb la que pugui provocar un
telèfon mòbil” tot i que es dema-
na vetllar per evitar-ho, així com
saber utilitzar la informació que
hi ha a les xarxes.
A l’últim, i sobre si els alum-
nes estan veritablement prepa-
rats quan acaben l’ESO, els pares
no disposen de gaire informació
i tot i que tenen confiança en
el sistema aposten per la crea-
ció d’un observatori extern per
avaluar-lo. També demanen més
informació sobre com entendre
els informes, ja que hi ha dificul-
tats per part d’una gran majoria
de pares i això fa que se sentin
“una mica expulsats” del siste-
ma. A més es proposa donar a
conèixer el sistema educatiu a
tots els pares ja que hi ha proge-
nitors de primer curs de primera
ensenyança que en tenen poca
informació.
El document s’ha entregat al
Govern perquè pugui ser utilit-
zat com a eina de millora.
La poca memorització de continguts
amb el Permsea preocupa els pares
Diuen que es fa èmfasi en els alumnes amb problemes d’aprenentatge però no en els que tenen altes capacitats
Escola andorrana
M.S.C.
andorra la VElla
El document és fruit d’una taula de reflexió impulsada per l’APAEA.
jonathan gil
Perviu el tòpic dels “llestos” i els “totxos” en lloc
de fomentar el valor de les intel·ligències múltiples
El Permsea busca afavorir la idea que
l’aprenentatge és una constant a la vida, inculcar
l’esperit crític i el treball en equip. Per això un
dels punts analitzats pels pares fa referència al
funcionament dels grups cooperatius. indiquen
que des de l’escola s’informa que a l’hora de
formar-los es mira que en cadascun hi hagi
“de tot”. aquest aspecte és criticat per les
famílies, que temen que això torna a etiquetar
els perfils dels alumnes. Així, exposen que el
seu funcionament fomenta la idea que a l’aula
hi ha “llestos” i, per contraposició, “totxos”
en lloc d’incidir en la difusió del valor de les
intel·ligències múltiples, una idea molt present
a l’escola andorrana. a més assenyalen que es
deleguen obligacions de control al perfil dels
“llestos”, que arriben a “estressar-se” quan el
treball en equip no surt. d’altra banda, hi ha
un altre perfil d’alumne que s’acostuma a una
sempre present supervisió, si no del professor
d’aquest company, que arriba fins i tot a renyar-lo
substituint la figura del professor. Això, indiquen,
acaba creant conflictes entre els escolars. També
remarquen que una forma de funcionar per part
dels docents és “a major esforç, més exigència;
a menor esforç, menors expectatives”. Per això,
creuen que cal reforçar el rol de l’educador i
valorar l’esforç personal de tots.

4. OPINIÓ4 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ anna Vidal MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La Caixa Andorrana de Seguretat Social
(CASS) apunta en el seu projecte de pres-
supost algunes mesures que s’haurien de
prendre l’any vinent per fer front al dèficit
de la branca general. Entre les que podri-
entenirmésimpactehihaurial’increment
de la cotització entre un 1% i un 2% i la
creació d’una taxa al tabac, alcohol i com-
bustibles. El Govern s’ha mostrat sempre
poc inclinat a un possible augment de la
cotització –tot i que es reconeix que és
més baixa que als països del voltant– ad-
duint que el sector productiu se’n ressen-
tiria: primer ho va dir en plena crisi i ho
manté també quan afirma que ja estem
en el camí de la recuperació econòmica.
Pel que fa a la posada en marxa d’una
nova taxa per destinar-ne la recaptació a
la sanitat, no s’ha calculat realment quin
seria l’impacte. A més d’aquestes possi-
bles mesures, ja n’hi ha d’altres que estan
transcendint d’un informe elaborat per la
CASS i que ja s’ha fet arribar al Govern,
tot i que en aquest cas es vol mantenir el
secretisme habitual amb què sol actuar la
parapública. Ara només queda demanar
que el Govern tingui valentia i no esperi
a la propera legislatura per prendre deci-
sions en aquest àmbit, unes decisions que
haurien de ser al màxim de consensuades
entre totes les forces polítiques.
Mesures per fer front al dèficit sanitari
EDITORIAL
No eS PoT eSPeRaR PeR
PReNdRe deCISIoNS
DONANT LA NOTA
Valérie Lackner
L’Associació d’Empreses
d’Allotjament Turístic
(AEAT) valora com una
bona mesura reforçar els
acompanyants per evitar
aldarulls al Pas de la Casa.
12345
Elena Leach
L’APAEA ha elaborat un
document sobre les seves
inquietuds amb relació al
Permsea fruit d’unes taules
de reflexió formades per fa-
mílies.
12345
Ladislau Baró
Amb la lentitud que porta
a terme les reformes, DA
no pot retreure a l’oposició
que no hagin avançat pel
que fa a la proposició de llei
de transparència.
1234 5
J.M. Rascagneres
La CASS apunta al pressu-
post per a l’any vinent pos-
sibles mesures a prendre,
com la pujada de les cotit-
zacions a la branca general
entre un 1% i un 2%.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Vallnord
@Vallnord
Això ja té millor pinta! Molt a prop de
l’hivern!
NWPD
@nwpowderdays
|#meteoAndorra|
Nevada considerable a les cotes altes
d’Arcalís @Vallnord
TUITENQUESTA
Creus que els polítics haurien de
fer públic el seu patrimoni quan
accedeixen a un càrrec?
A: Sí
B: No
Com a gairebé tots els països
del nostre entorn, la diplomà-
cia andorrana va reaccionar
amb rapidesa el 27 d’octubre
passat davant la declaració del
Parlament de Catalunya que
proclamava la creació de la
República Catalana. Ara bé, i a
diferència de tots els països del
nostre entorn, la rapidesa en la
resposta va jugar una mala pas-
sada a la diplomàcia andorrana
que va fer evident el seu poc
sentit diplomàtic i la incapaci-
tat de mantenir la tan nostrada
neutralitat davant qualsevol si-
tuació. I és que el Govern no va
optar per cap de les fórmules
utilitzades pels països veïns a
l’hora de situar-se al costat de
l’executiu espanyol com podri-
en ser els ja clàssics “per nos-
altres l’únic interlocutor vàlid
continua sent el president Ra-
joy” o “és un afer intern que
s’ha de resoldre en el marc de la
Constitució espanyola”. L’exe-
cutiu andorrà, neguitós per no
perdre la simpatia del Govern
del Partit Popular espanyol,
va optar per la via barroera i
va assegurar al seu comunicat
que “el Govern considera que
Catalunya continua essent una
part integrant d’Espanya”, ex-
pressió que no per certa deixa
de ser desafortunada, i que va
mirar de pal·liar amb una nova
crida al diàleg i refermant la
voluntat de mantenir bones
relacions de veïnatge amb Ca-
talunya. Curiosa i poc diplomà-
tica manera de fomentar el bon
veïnatge.
Confiem que els nostres
veïns catalans tindran el seny
que li ha mancat a la nostra
diplomàcia i, més enllà de les
accions puntuals de protesta
convocades pels propers dies,
no faran cap mena de cas a
les múltiples crides de boicot
a Andorra que circulen per les
xarxes socials.
diplomàcia
molt poc
diplomàtica
MaRC sEgaLés
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
a: 88% B: 18%

5. OPINIÓ 5Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Des de finals dels anys 80 An-
dorra ha anat basant una gran
part dels ingressos de l’estat en
el sector del tabac, un sector que
ha aportat fins ara, a banda d’un
terç del pressupost de l’Estat, un
nombre important de llocs de
treball tant en el sector primari
amb els colliters, com en el sec-
tor secundari amb els fabricants.
Per tant, no parlem només d’un
més que evident impacte en el
pressupost de l’estat, sinó també
d’un pes molt gran en el model
econòmic que encara avui és vi-
gent a Andorra.
Hem sentit durant els darrers
anys dos discursos recurrents
per part del Govern; un que re-
peteix una vegada i una altra
que no podem continuar com
estem perquè Andorra no pot
quedar-se aïllada del món. L’al-
tre, que Andorra ha de reconver-
tir-se per poder ser competitiva,
ja que el model econòmic sobre
el qual Andorra va dissenyar el
seu creixement a finals de la dè-
cada dels vuitanta ja és caduc.
Són dues afirmacions que es
poden compartir; de fet, ningú
vol quedar-se aïllat del món i
tothom vol ser competitiu. Per
tant és un discurs simple amb
el qual ningú pot dir que no està
d’acord. Però la realitat en la qual
ens trobem avui després de dos
anys de negociació del Govern
de DA de l’Acord d’Associació no
és tan simple, més aviat és preo-
cupant per la incertesa a la qual
s’està abocant aquest sector.
El Govern ja ha renunciat a
l’Acord Duaner de l’any 90 i per
tant a les condicions que aquest
tractat internacional reconei-
xia a Andorra. S’explica que era
l’única manera d’avançar en la
negociació vist que la UE tenia
interès a canviar les regles favo-
rables que un petit estat com An-
dorra va aconseguir amb l’Acord
Duaner. Res serà igual, el model
del sector del tabac tindrà una
data de caducitat, siguin vint
anys, revisables cada cinc en fun-
ció del pes del mateix sector en
l’economia andorrana, o siguin
deu o quinze, el fet és que el mo-
del que està negociant el govern
és el de posar una data de cadu-
citat al tabac.
La UE tenia clar el que volia,
la pena és que el Govern ni tenia
clar el que volia, ni encara ara
sap què pot aconseguir a canvi,
de fet és el que es troba a faltar.
Un govern responsable no pot
afirmar que Andorra trobarà du-
rant el període que la UE accepti
concedir de pròrroga, que enca-
ra està per veure si serà de vint
anys, un sector substitutiu del
tabac.
La lògica i la coherència seria
que el Govern hagués presentat
ja quin és aquest model a la UE
per saber si és acceptable. La
responsabilitat requeriria que si
no tenen ni idea de quin model
pot ser el substitutiu del tabac
haguessin demanat a canvi a la
UE possibilitats de sectors que
amb la seva ajuda Andorra pogu-
és desenvolupar i canviar en un
termini de temps raonable pel
model del tabac. Però la realitat
és que aquest Govern ni sap quin
sector substituirà el tabac ni ha
demanat a la UE opcions a canvi
de la nostra renúncia. Per tant,
ja es veurà què som capaços de
trobar o desenvolupar en vint
anys que no hàgim sabut fer en
trenta, per reemplaçar els 109
milions d’euros d’ingressos que
el pressupost 2018 preveu re-
captar en concepte d’impostos
especials del tabac.
El consol és que sempre ens
quedarà la iniciativa privada,
que per sort és bastant més res-
ponsable que els poders públics.
Ara bé, seria fer recaure sobre
ella una responsabilitat que no li
pertoca, i més quan no són ells
els que han renunciat als nostres
avantatges.
On és l’alternativa al tabac?
El model que s’està negociant amb la UE per al sector té data de caducitat Agnès Rotger acaba de publicar
Elles!, un llibre editat per Sàpi-
ens i l’Institut Català de les do-
nes, que porta per subtítol 65
dones oblidades de la història.
Rotger, periodista i coautora
amb Nadia Gulham del mag-
nífic El secret del meu turbant,
una història de supervivència
d’una dona a l’Afganistan, l’in-
fern en mans dels talibans, ara
rescata dones importants en
diferents àmbits, que no han
vist reconeguda mai la seva
feina. Rotger parla de matemà-
tiques, aviadores, metgesses,
dibuixants i també, segons el
text promocional, de “reines
astutes” i de “monges rebels”.
El llibre coincideix amb
l’Any Prudenci Bertrana i Au-
rora Bertrana, una d’aquelles
escriptores dels anys trenta,
que van desafiar la tradició i
els convencionalismes, una
d’aquelles que van gosar entrar
en territoris masculins, com
ara les redaccions dels diaris,
les col·leccions de novel·la o
les tertúlies literàries. Dones
modernes que van pagar amb
la seva reputació, que de segui-
da es va tornar dolenta (van
ser fresques, males mares,
esbojarrades, inconscients...)
aquesta gosadia. Van sortir del
terrat on se suposa que havien
de cosir com la Colometa, i van
agafar la màquina d’escriure
i, en el cas d’Aurora Bertrana,
també va agafar el vaixell fins
als seus paradisos oceànics.
Dones a qui els homes que ma-
naven en el món cultural van
fer ben poc cas. Homes com
Joan Fuster, a qui ara l’editori-
al valenciana 3 i 4 acaba de de-
dicar Nosaltres, les fusterianes,
un volum en el qual participem
des d’aquí el nord Roser Carol i
jo mateixa.
Fuster, misogin com el seu
gran amic Josep Pla, va fer ben
poc cas de la literatura escrita
per dones i, en contrapartida,
cap dona fins ara li havia dedi-
cat cap article ni estudi.
I és que a la cultura catalana
no li ha mancat la seva justa
dosi de masclisme, i de clas-
sisme, com bé van saber Ber-
trana, Arquimbau, Rodoreda,
mala mare i amb una vida per-
sonal indecent, o Montserrat
Roig, considerada per tenir les
cames més maques de la litera-
tura catalana.
Per sort, la situació en el
món literari ha millorat con-
siderablement, i diria que avui
pocs pensen que les dones hau-
ríem de cosir al terrat. O no?
De moment, tenim un llibre
com Elles! per anar cosint els
pegats que omplen els buits de
la història, o com Las olvida-
das d’Ángeles Caso (pintores,
escriptores i intel·lectuals des
de l’Edat Mitjana) o com Las
sinsombrero, un magnífic pro-
jecte (llibre, audiovisual, web)
sobre les dones de la Generació
del 27, de Tània Balló, o Musas,
mecenas y amantes. Mujeres en-
torno al surrealismo, de Victo-
ria Combalía. Al final, potser la
història estarà completa.
Ara cosirem els oblits
Diria que avui pocs
pensen que les
dones hauríem de
cosir al terrat. O no?
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
jonathan gil
roser porta
Filòloga i periodista
Jordi gallardo
Vicepresident del grup parlamentari liberal

6. OPINIÓ6 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Enguany, a la 39a Fira d’Andorra
la Vella, s’han complert sis anys
de l’inici de la campanya de reco-
llida de telèfons mòbils vells o en
desús. Aquesta iniciativa, sorgida
del departament de Medi Ambi-
ent i que ha comptat des del prin-
cipi amb la col·laboració d’Andor-
ra Telecom, Creu Roja Andorrana
i Agentas, ha tingut des de sem-
pre l’objectiu de donar «més vida»
als telèfons mòbils assegurant-ne
una correcta recollida selectiva i
el posterior reciclatge i, de retruc,
contribuir en programes de salut
centrats en la població andorra-
na.
En tots aquests anys, la cam-
panya ha anat incorporant va-
riants que han servit per adap-
tar-se a la realitat d’aquest residu
electrònic. Així, l’any 2013 va
introduir-se el concepte de re-
utilització, ja que una part dels
telèfons que es descartaven en-
cara eren operatius. Amb l’auto-
rització dels seus propietaris i un
formatatge adequat, s’han pogut
destinar, durant aquests anys, a
projectes socials, principalment a
entitats sense ànim de lucre que
els distribuïen entre persones
que els necessitaven. L’any 2015
va iniciar-se la recollida de tau-
letes, una eina tecnològica ben
estesa, tant entre el conjunt de la
societat com també als conteni-
dors de ferralla electrònica de les
deixalleries.
El balanç d’aquests cinc anys
de campanya (encara s’ha de veu-
re què passa aquest 2017) ens
diu que s’han recollit per reciclar
correctament 3.656 telèfons, 21
tauletes i 1.287 carregadors, més
172 telèfons encara operatius
que s’han destinat a reutilització.
Una xifra realment molt notable
que ens aporta informació de
com d’abundants són els residus
electrònics (e-waste en anglès).
Enaquestsentit,laUnióInter-
nacional de Telecomunicacions
(UIT) calcula en més de 5.000 mi-
lions els usuaris de mòbil al món,
un nombre que creix any rere any.
Considerant que, segons Gre-
enpeace, els telèfons mòbils als
països desenvolupats tenen un
cicle de vida de només dos anys
(i encara gràcies, de vegades), el
resultat és una gran quantitat de
residus electrònics en forma de
telèfons i consumibles que, se-
gons algunes estimacions, volta
els 105 milions de terminals a
l’any a Europa (el 4% del total de
residus del continent), 130 mili-
ons als Estats Units o 70 milions
a la Xina, aquesta darrera xifra en
un clar i incessant creixement.
Aquest tipus de residu és po-
tencialment molt problemàtic
per al medi ambient i la salut, no
només per la seva abundància,
sinó pels riscos que comporten
els seus components si no es trac-
ten amb els processos adequats.
De fet, la pol·lució associada a
la gestió incorrecta d’aquest re-
sidu electrònic és un important
problema ambiental, especial-
ment pel que fa a l’alliberament
descontrolat al medi dels seus
components perillosos, que en el
cas dels mòbils inclouen metalls
tòxics com l’arsènic, l’antimoni,
el beril·li, el cadmi, el coure, el
plom, el mercuri, el níquel i el
zinc.
Però no es tracta només de
prevenir la contaminació associa-
da a aquest tipus de residu, ja que
a la pràctica i en clau d’economia
circular és important veure que
una correcta gestió assegura que
els materials que els componen
puguin ser recuperats com a re-
cursos. De fet, més del 90% dels
components dels telèfons mòbils
es poden recuperar i reutilitzar,
sobretot el plàstic, la fibra de vi-
dre i els metalls (especialment el
coure, el ferro, l’estany i els me-
talls preciosos). Potser el reciclat-
ge més costós és el de les bateries,
perquè contenen metalls poten-
cialment tòxics com el níquel i el
cadmi, però també és factible.
Aquest reciclatge facilita que
no sigui necessari tornar a en-
gegar els processos per obtenir
noves matèries primeres, amb
l’estalvi de recursos i energia que
això suposa, a més de moltes al-
tres derivades socioambientals
de les quals sovint els consumi-
dors no som conscients, però hi
són. Un exemple és el que passa
amb el coltan –una barreja dels
minerals de columbita i tantali-
ta– que s’empra en la fabricació
de condensadors presents en
gran quantitat de dispositius
electrònics com els telèfons mò-
bils, però també els DVD, els or-
dinadors portàtils, etc. És sabut
que entorn de la producció de col-
tan hi ha importants conflictes,
no tan sols econòmics (pobresa,
explotació laboral, tràfic il·legal,
etc.), sinó també de caràcter hu-
manitari (conflictes armats) i
ambiental.
I què podem fer nosaltres, els
ciutadans, per contribuir a pre-
venir aquesta problemàtica local
i global? En primer lloc, podem
fer un consum més responsable
dels aparells electrònics i elèc-
trics, intentant apostar al màxim
per aquells que tinguin un cicle
de vida més llarg, i també per les
alternatives que tenim per ajudar
a aquesta longevitat, com ara re-
parar o simplement mirar de no
caure en la moda de «jubilar» apa-
rells que encara funcionen ben
correctament. I, en segon lloc, si
en tenim, d’aquests residus (de
vegades només cal regirar calai-
xos), assegurar-nos que es gesti-
onen correctament, portant-los
a reciclar a la Fira (que a més té
premi!) o bé a les deixalleries del
país.
Sis anys de la campanya de
recollida de mòbils vells
TRIBUNA
centre andorra sostenible
jonathan gil
En les cinc edicions anteriors es van recuperar 3.656 telèfons, 21 tauletes i
1.287 carregadors, molts dels quals s’han pogut reutilitzar
en aquest espai
808888
Anuncia’t
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es

7. 7Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Andorra
La Caixa Andorrana de Se-
guretat Social té projectat
un pressupost per al 2018 de
299.666.828 euros, que repre-
senta un 4,4% més de l’estimat
d’aquest any. En la redacció del
pressupost apunten unes pos-
sibles mesures a prendre en re-
lació amb la branca general per
l’any vinent, en algunes quan-
tificant l’impacte econòmic que
poden tenir i en altres sense
poder xifrar-lo. En destaquen
la taxa sanitària sobre tabac,
alcohol, combustibles i begudes
ensucrades, l’increment de co-
titzacions entre un 1% i un 2%
i limitar els casos pels comple-
ments de prestacions al 100%,
entre d’altres. Unes mesures
que porta la CASS i el ministeri
de Salut endavant, i que supo-
sen el preàmbul o l’inici de la
reforma sanitària.
De l’import total del pres-
supost de la CASS per al 2018
el que té més pes és la despesa
de funcionament, o corrent,
que es manté amb un 87,4%,
xifrat en 264.418.292 euros,
per tant un 11,6% es destina a
transferències de fons a l’entitat
Fons de reserves de la jubila-
ció per aportacions a l’activitat
del fons, per un import de poc
més de 35 milions d’euros i l’1%
restant és a la liquidació de les
bestretes de convenis interna-
cionals corresponents als asse-
gurats dels altres organismes
de seguretats socials dels països
veïns, en concret més de 2,8 mi-
lions d’euros.
Quant als ingressos corrents
cal destacar que les cotitzacions
s’estimen en 248.264.275 eu-
ros, que representen el 82% del
pressupost. Les transferències
de l’administració són un 16,7%
o 50.509.246 euros, mentre que
altres rúbriques d’ingressos per
deutes de convenis internaci-
onals són un 0,7% del pressu-
post, que és 2,1 milions d’euros.
Per justificar algunes de les
mesures que es preveuen adop-
tar de cara a l’any vinent a la
memòria del pressupost de la
CASS es manifesta que “la lliu-
re concertació de prestadors i el
pagament a l’acte en un sistema
obert, descoordinat i amb escas-
sa protocol·lització actuen com
a factors inflacionaris sobre els
que l’organisme pagador té una
capacitat de control limitada”.
A això hi afegeix l’envelliment
de la població i l’encariment de
la tecnologia mèdica, per ar-
gumentar que els ingressos en
cotitzacions “són insuficients
per finançar les prestacions eco-
nòmiques i de reemborsament
de la branca general”. Per tot, i
a l’espera de la implantació de
la reforma sanitària i “vist l’en-
torn econòmic actual, a curt i
mitjà termini creiem inajorna-
ble la consideració i aplicació de
mesures per poder racionalitzar
les despeses de la branca gene-
ral”.
LES MESURES
Així destaquen com a mesures
noves i per impacte econòmic la
de l’increment de cotitzacions
de la branca general entre un 1 i
un 2% i la creació d’algun tipus
de cotització pels beneficiaris
del sistema que tinguin rendes.
Això, però, la CASS ho quantifi-
ca en un increment dels ingres-
sos que pot anar entre 10 i 20
milions d’euros.
Una altra mesura que afecta-
ria sectors econòmics rellevants
és la taxa sanitària sobre tabac,
alcohol, combustibles i begudes
ensucrades. No s’ha quantificat
quina seria, i per tant no se’n
pot xifrar els beneficis econò-
mics.
Altres mesures que causaran
impacte seran la revisió del co-
pagament en funció de la renda.
És a dir, incrementar-lo per a les
rendes més altes i mantenir-lo
per a les baixes. Però també es-
tablir una nova regulació que
limitarà els complements del
100% als casos d’insuficiència
general de recursos econòmics
i particularment lligada al cost
de la patologia. I l’assumpció
directa d’aquests complements
fins al 100% per l’Estat. Aques-
ta mesura suposarà un estalvi,
sense quantificar per a la CASS
però no pel sistema en general.
També tindria impacte per a
les companyies asseguradores
complementàries.
Altres mesures són la norma-
lització progressiva de les tari-
fes de les analítiques clíniques,
que es preveu que es redueixin
apropant-les a les que s’apli-
quen als països del nostre en-
torn. Això es preveu que suposi
una despesa de 340.000 euros.
Però també l’aplicació del proto-
col de diagnosi de les lumbàlgi-
es, o el protocol de fisioteràpia
per patologia, per establir unes
sessions màximes. En aquesta
última es podrien reduir el 10%
de les teràpies indicades en l’ac-
tualitat. Un estalvi del 10% que
també suposaria la revisió del
catàleg i la diferenciació de les
tarifes dels productes d’ortopè-
dia fets a mida dels productes
estàndards.
En altres especialitats com
odontologia s’estudia augmen-
tar el copagament, i en logopè-
dia s’establiria un protocol i una
tarifa per procés. Però també la
revisió de la gestió de les baixes
laborals, focalitzant els controls
en determinades patologies, i
el control d’aquell metge que té
una desviació significativa.
La CASS vol que la cotització pugi el
2018 i una taxa al tabac i l’alcohol
Es revisaran protocols i augmentarà el copagament d’actes d’odontologia, ortopèdia, logopèdia i fisioteràpia
Pressupost
P.G.
andorra la Vella
La CASS té projectat un pressupost de 299 milions d’euros per a l’any vinent.
bondia
Cartera de serveis
S’eliminaran serveis no
essencials no coberts pels
sistemes de l’entorn.
Acreditar els
metges
No podran exercir els que
tenen més de 65 anys i
s’establiran incompatibi-
litats.
Revisió copagament
S’incrementarà el copaga-
ment en algunes prestaci-
ons i fàrmacs.
Taxa sanitària
Es gravarà el tabac, l’alco-
hol, el combustible i les
begudes ensucrades.
Apujar cotitzacions
S’incrementaran les cotit-
zacions a la branca gene-
ral entre un 1 i un 2%.
Prestacions 100%
Es limitarà el complement
de prestació del 100%.
Farmàcia
Es desenvoluparà la re-
cepta electrònica que re-
duirà la despesa un 20%.
Anàlisis clíniques
Protocol i actualització de
les tarifes, que suposarà
una reducció del cost de
340.000 euros.
Odontologia
Excloure prestacions o
augmentar el copaga-
ment, com també a logo-
pèdia i fisioteràpia.
Baixes laborals
Més control en certes pa-
tologies, actuar en met-
ges amb desviacions sig-
nificatives i simplificar els
dies d’atur per patologies.
PER AL 2018
S’estalviarà 340 mil
euros per actualitzar
el preu d’analítiques
clíniques

8. ANDORRA8 Dilluns, 6 De novembre Del 2017ANDORRA
Quin balanç pot fer de la fei-
na de l’executiva sortint?
S’ha fet molta feina, han es-
tat dos anys molt intensos amb
eleccions generals i comunals
pel mig, amb tot el tema BPA...
Ha estat molt intens a nivell de
feina de l’aparell del partit, i es-
tem satisfets de tot el que s’ha
pogut fer. Del suport que s’ha
donat també als consellers ge-
nerals, als consellers de comú.
El balanç és satisfactori malgrat
l’esforç considerable que s’ha
hagut de fer pels temes que han
anat sortint.
Què ha quedat per fer des-
prés d’aquests dos anys?
Tot el que és el tema de parti-
cipació, que ha estat complicat.
Sí que han participat militants
i simpatitzants però es podria
millorar. No només a fora sinó
també a nivell intern del partit,
que són coses que costen. Tots
tenim les nostres famílies i els
nostres problemes i és difícil
mantenir una activitat. Quan
hi ha eleccions sí que hi ha una
activitat frenètica i reunions
cada dia però mantenir sempre
aquest nivell així és complicat.
Per què ara el salt a primera
secretària?
En un inici no ho tenia pas
pensat però entre els companys
un dia parlant em van comen-
tar “vols dir que tu no podries
encapçalar tot això; ho pots fer,
ja vens de l’executiva i per tant
saps com funciona...” i van creu-
re que podria ser una bona pri-
mera secretària. M’ho vaig pen-
sar i em vaig anar engrescant.
Com valora la nova executiva
que ha resultat del congrés?
Tothom és important i tot-
hom pot donar molta riquesa
al projecte. Però estem especial-
ment contents per la gent més
jove, perquè són altres maneres
de veure les coses i actuar, més
diferents, més frescos. Penso
que ens anirà molt bé aquesta
combinació de persones amb
experiència, com en Jordi Font,
que fa anys que milita al PS i té
una llarga i dilatada experièn-
cia política, amb la ingenuïtat o
frescor, que també convé.
El PS ha fet tota una evolu-
ció els darrers anys, quin és
l’estat de salut del partit?
Penso que està bé. Després
de tot aquest temps de recom-
posició, de la marxa de persones
importants, ha estat dur i ens ha
costat recompondre. Sobretot
guanyar en autoestima de dir
som capaços de fer, podem tre-
ballar i això evidentment trans-
metre-ho a la població. El PS
està bé, ja hem fet tota aquesta
trajectòria i ara és un moment
que veiem que hi ha una quanti-
tat de coses que cal canviar. A ni-
vell de funcionament per exem-
ple les comissions de treball, per
transformar-les en espais de re-
flexió i de debat més transversal,
per poder convidar persones de
fora que tinguin ganes de com-
partir idees. També tota la feina
dels comitès locals, que s’ha de
dir que sense aquests el PS no
seria el que és, donar-los més
dinàmica i més força que la que
han tingut darrerament.
Quines serien les prioritats
per a aquest mandat?
A banda del que serien les
primàries que haurem d’orga-
nitzar, hi haurà tot el tema de
desenvolupar les ponències
del penúltim congrés via grups
de treball per tirar endavant la
qüestió de la reforma de la Llei
electoral i el tema de la doble na-
cionalitat. Això serà important,
ja veurem quin format tindrà fi-
nalment, si serà una proposició
de llei o un treball que guarda-
rem per més endavant perquè
amb la majoria actual que hi
ha al Consell General probable-
ment seran dos textos que no
arribin ni a tenir-se en conside-
ració, i també hem de prioritzar
la feina que fem i l’esforç que
hi posem. Després també un
treball que serà molt important
com és el de la participació ciu-
tadana. Cal buscar estratègies
per aconseguir que tota aquesta
part de gent que no participa,
no només que no va a votar sinó
que no forma part de cap asso-
ciació ni partit polític, d’alguna
manera s’impliqui i que vegin la
política com una part important
de les seves vides.
En l’àmbit de la participa-
ció, el partit es va sumar a
la iniciativa Front Comú. En
quin punt es troba el projec-
te perquè no se n’ha tornat
a parlar?
No s’ha continuat el treball.
És veritat que Andorra és un
país difícil per treballar des d’un
punt de vista polític amb perso-
nes de diferents procedències.
És un treball molt voluntariós,
on cal moltes hores que es tre-
uen de la vida privada. Sap greu
dir-ho, però és molt difícil crear
aquesta alternativa. Sí que el
PS altres vegades se n’ha sortit,
amb Iniciativa Ciutadana i els
Verds que va ser un procés molt
enriquidor, però és complicat
mantenir el dia a dia, la feina del
Consell General i els comuns,
amb aquests grups que són més
de reflexió que d’acció. És una
pena perquè hi hauria d’haver
més d’aquests grups que d’algu-
na manera fossin el “Pepito Gri-
llo” dels partits polítics posant
qüestions damunt la taula. Però
sempre veus que al final ha de
ser un partit el que intenta tirar
endavant tots aquests projectes
quan haurien de ser més de la
societat civil.
Reactivar tot això, aquesta
col·laboració amb la societat
civil seria, doncs, un dels ob-
jectius principals?
Sí, a més a més ells estan
molt animats en un inici de po-
der tirar endavant un projecte
realment progressista, més d’es-
querres. I evidentment ens hi
trobaran sempre que compar-
tim un ideari més de progrés.
Com s’encara la tasca de
preparar les eleccions i de
construir una alternativa de
Govern?
Per això el treball d’aques-
tes comissions que cal que si-
gui més transversal ja de cara
a la consecució d’un programa
electoral. Per això es vol que
sigui un procés obert, on pugui
participar al màxim possible de
gent i amb la finalitat de dispo-
sar d’un programa clar que no
admeti dubtes perquè la ciuta-
dania ho vegi com ho ha de veu-
re: un programa ferm i clar. Si
podem anar amb altres forces
polítiques o amb qui sigui de la
societat civil doncs benvingut
serà, però sempre que tinguem
aquest marc acotat, aquest
marc ideològic més de progrés.
Des dels diferents partits de
l’oposició presents al Consell
General s’ha parlat de la ne-
cessitat de buscar algun ti-
pus de plataforma conjunta.
És difícil no caure amb el que
va passar amb DA fa uns anys
que eren tots contra el Partit
Socialdemòcrata, i nosaltres
no volem anar en contra de,
sinó en tot cas construir i anar
a favor dels nostres ciutadans i
ciutadanes. Per tant, si són pro-
jectes que tinguin a veure amb
nosaltres, amb les iniciatives
que tinguem pensades tirar en-
davant, i ens podem entendre
doncs perquè no? Però hi ha
coses que són molt difícilment
salvables entre forces polítiques
d’ideologia molt diferent.
Es parlava d’establir un full
de mínims.
D’entrada potser sí que se-
riem capaços de posar-nos
d’acord en un full de mínims,
però cal pensar i veure després
tot això com es trasllada a les
“Les lleis poden ser constitucionals
o molt legals, però també injustes”
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata (PS) fa balanç de
la tasca de l’executiva sortint. Susanna Vela apunta també els reptes
del nou òrgan de direcció del partit sortit del darrer congrés, que serà
l’encarregat de preparar les properes cites electorals, tirar endavant
el procés de primàries per escollir el candidat i treballar per fomentar
una major participació de la ciutadania en la política.
Susanna Vela, primera secretària del Partit Socialdemòcrata
M.S.
andorra la Vella
jonathan gil

9. ANDORRA 9Dilluns, 6 De novembre Del 2017
institucions, a un debat al Con-
sell General on s’han vist mol-
tes diferències entre el grup
que dona suport al Govern, el
grup liberal que va pel seu cos-
tat amb els seus postulats, el PS
també amb uns postulats molts
clars i SDP que ha quedat una
mica més al marge segons com
en certs projectes. És molt di-
fícil després materialitzar tot
això en el dia a dia, en la discus-
sió d’un parlament on s’han de
prendre decisions i basant-se
un ideari previ de cada un dels
grups.
Com s’ha d’articular el pro-
cés de primàries?
Com les darreres, que malgrat
que no estaven recollides als es-
tatuts ja les vam fer. És un procés
que no és fàcil, tenim l’experièn-
cia d’una vegada que vam fer-ho
elmillorquevampodericrecque
ens en vam sortir força bé. Les
garanties que ha de donar l’exe-
cutiva i el directiu és que aques-
tes primàries es facin de forma
legítima amb tots els controls.
Hi ha molta feina, i no només de
control, perquè si es vol que la
gent participi s’han de repartir
meses electorals per tot el país.
És una maquinària complexa de
tirar endavant però necessària i
així ho va recollir la reforma dels
estatuts de l’any passat.
A nivell programàtic, la do-
ble nacionalitat i la reforma
de la Llei electoral són les
grans apostes del partit?
Hi ha tot això però també tot
el tema econòmic, de dir quin
model d’Andorra volem i quines
mesures fiscals i econòmiques
cal que l’acompanyin per tirar-lo
endavant. I això serà l’altre gran
cavall de batalla perquè el model
de país, de creixement sostenible
és el que ens ha de definir, i és el
que hem d’anar detallant per pre-
sentar-lo com a programa.
Seria la Llei electoral un as-
pecte també per millorar la
participació?
Sí, i per disposar d’un sis-
tema electoral més just, més
distributiu. Les eleccions es
guanyen o es perden a les par-
roquials ja que només amb un
vot més d’una de les candida-
tures que es presentin ja entren
les dues persones de la candi-
datura i entenem que això no
és representatiu de la població
i que s’hauria de canviar. Però
per modificar aquesta llei hem
de canviar també la composició
del Consell General perquè sinó
una iniciativa com aquesta difí-
cilment tirarà endavant.
Implicaria també un canvi
de la Constitució?
Si cal un canvi de la Constitu-
ció ja ens ho diran però en qual-
sevol cas no ens fa cap por ha-
ver de modificar la Constitució.
L’estudi del CRES parlava de
la percepció de la política
com una fórmula de clien-
telisme i un dels motius de
l’abstenció electoral. Com es
pot lluitar contra això?
L’única manera de lluitar-hi
és amb la transparència. Que
el ciutadà tingui tota la infor-
mació, al més veraç possible i al
més immediata possible perquè
cada cop deixis menys marge a
les fórmules aquestes del clien-
telisme. Després, cal assegurar a
la gent els seus drets. Hi ha mol-
tíssima gent que perquè treballa
a tal lloc té molta por d’anar a
votar o de formar part d’un grup
polític diferent del qui l’emplea
o fins i tot de la persona que li
lloga el pis. Com més clara sigui
la informació i més transparent
siguin les administracions, tant
la general com la parroquial,
menys marge tindran les perso-
nes que utilitzen aquestes tècni-
ques, que no són novetat i que
sempre han existit.
Ja està clar si es portarà la
reforma competencial al TC?
El grup s’havia de veure amb
el grup liberal per compartir el
que feien però no sé si ho han
fet. Però més enllà que la refor-
ma tingui, probablement, ele-
ments d’inconstitucionalitat,
no és una llei justa. Les lleis po-
den ser constitucionals o molt
legals, però també injustes. I en
aquest cas s’és molt injust amb
una sèrie de parròquies, que
són les que tenen més població
i han de donar més servei. Si
es valora amb el grup liberal es
valora de fer alguna acció prop
del TC doncs probablement ho
acabarem de decidir i tirarem
endavant.
Com valora l’acció del Go-
vern de DA?
Durant tot aquest temps
hem anat assistint a grans dis-
cursos, paraules, projectes però
que no hi són. O ni s’han co-
mençat o s’han quedat a mitges.
Tenim la sensació d’un Govern
molt grandiloqüent, de grans
voluntats però que només s’ha
quedat en això, que això no s’ha
vist materialitzat en una acció
de govern diària.
Es parlava de grans refor-
mes però més enllà de la
competencial aprovada re-
centment...
I tampoc no és una gran re-
forma, hi ha qui parla de refor-
meta. També hi ha un esborrany
de reforma de la funció pública
i pel que ha transcendit als mit-
jans de comunicació tampoc té
pinta de gran reforma de la fun-
ció pública.
El PS ha mostrat la preocu-
pació per la desaparició de la
figura del funcionari.
És el servidor públic i el que
ha de garantir que les lleis es
compleixin amb igualtat de con-
dicions per a tots els ciutadans.
Si aquesta figura acaba desapa-
reixent qui garantirà que tots els
serveis siguin justos i equitatius
per a totes les persones? La pre-
ocupació del PS és aquesta, qui
garantirà els procediments de
l’administració. Només quedarà
aquesta figura a nivell de polici-
es, bombers, d’agents peniten-
ciaris, però què passa amb tots
els altres funcionaris. Nosaltres
sempre havíem demanat que es
fes un debat important sobre
el paper dels funcionaris i valo-
rar realment quins llocs havien
de ser ocupats per funcionaris i
quins altres potser no calia. Però
el debat no s’ha fet, i si es vol fer
una reforma ben feta s’ha de fer,
i no només amb els partits polí-
tics sinó també amb els sindicats
i els agents implicats.
S’està portant bé tot el pro-
cés de negociació amb la UE?
Crec que no es porta gaire
bé des del moment que no és
un procés transparent. D’acord
que és un treball segurament
molt tècnic, i no dic que no hagi
de ser així, però les coses s’han
d’anar explicant, tenir molt clar
què hi ha damunt la taula i cada
punt d’aquests conèixer com
s’està negociant i quins inputs
rep de la Comissió, i això no s’es-
tà fent bé. I això fa que la gent
es munti algunes pel·lícules i al-
gunes cabòries. Es coneix molt
poc, només pinzellades, fora de
context i que són per tant molt
difícils d’entendre.
jonathan gil

10. ANDORRA10 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
Entre 5 i 20 centímetres de neu a les estacions
Les precipitacions del cap de setmana han
emblanquinat les muntanyes. Grandvalira
va registrar ahir entre 5 i 10 centímetres de
neu, segons la cota. La nevada important,
però, s’esperava aquesta nit passada i la
jornada d’avui. Cal recordar que el domini
esquiable preveu obrir el 2 de desembre,
sempre que les condicions meteorològiques
ho permetin. A Vallnord, la nevada va arribar
als 20 centímetres, segons van informar. Ahir
ja es necessitaven equipaments especials per
passar el port d’Envalira i des de Mobilitat es
va informar que la cota de neu havia de baixar
fins als 800 metres aquesta matinada.
GrAndVALirA
nevada
Andorra Turisme preveu un
pressupost de 17.867.256,39
euros per a l’any vinent, el
89,84% del qual, 16.052.224,11
euros es destinarà a accions de
màrqueting i promoció, partida
que es redueix un lleuger 0,78%
respecte al pressupost de l’exer-
cici 2017, que destinava a pro-
moció 16,1 milions d’euros.
D’aquests diners, la partida
més gran però inferior a l’any
passat, 5.593.150 euros, es
destinarà a campanyes de co-
municació. En aquest sentit,
segons s’explica en la memòria
del pressupost, es preveuen
dues campanyes de gran for-
mat (estiu i hivern), la implan-
tació d’accions de comunicació
dirigides a potenciar els esde-
veniments especials, principal-
ment esportius i culturals, així
com campanyes per potenciar
el sector del comerç durant tot
l’any. També es preveu crear un
nou espot publicitari, mantenir
les aliances estratègiques amb
grans marques internacionals i
continuar també amb les cam-
panyes de màrqueting a través
del correu electrònic.
La partida denominada pro-
ducte, 4.315.860 euros, creix
un 4% i és la que servirà per fi-
nançar els projectes del Cirque
du Soleil, el Bus Turístic, Ruta
Mariana, l’Andorra Convention
Bureau, l’Andorra Sports Trai-
ning Country i altres iniciatives
encaminades a potenciar l’ofer-
ta cultural i esportiva que es
troben en estudi.
També creix la partida desti-
nada a patrocinis, que passa de
2,8 milions (2017) a 3,1 mili-
ons, i que a més a més inclou un
plurianual d’1,3 milions per als
anys 2019 i 2020 per fer front
a imports que cal avançar d’es-
deveniments com el Freeride
World Tour, la Font Blanca o les
finals de la Copa del Món d’es-
quí alpí, entre d’altres.
En canvi, disminueixen la
partida del departament co-
mercial, que passa d’1,5 milions
a 1,3, la de l’àrea de Business
Analytics, la del material de
promoció i la del portal web i
estratègies en línia, mentre es
mantenen els 65.000 euros des-
tinats a Fam i Press Trips. Per
a fires i workshops es destinaran
215.000 euros, deu mil més que
aquest any, i s’incidirà especi-
alment en l’assistència a certà-
mens del mercat francès.
més dEspEsa dE pErsonal
D’altra banda, les despeses de
personal de la societat pública
per a l’any vinent, 1.263.162,38
milions d’euros, s’incrementen
un 1,38% i superen ja el 7%
del pressupost de l’entitat que,
segons s’explica en la memòria
no preveu noves contractacions
per al proper exercici.
Així doncs, des d’Andorra Tu-
risme s’atribueix l’increment a
l’augment dels salaris en base a
l’IPC, fixat en un 1,3%, així com
pel fet que s’ajustaran alguns
“dels salaris més baixos per tal
d’adaptar-los a la graella salari-
al”. La societat preveu també un
increment del personal even-
tual per cobrir la temporada
d’estiu a l’Oficina Nacional de
Turisme així com suports pun-
tuals ja sigui per les actuacions
del Cirque du Soleil o per les fi-
res a l’estranger.
Andorra Turisme destinarà fins a 16
milions d’euros a promoció el 2018
La societat pública preveu un increment de les despeses de personal tot i no contractar ningú
Societats públiques
El gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku.
jonAthAn GiL
m.s.
AndorrA LA VELLA
Aposta per
obrir nous
mercats com
l’italià
Andorra turisme estudiarà
iniciar accions comercials
en nous mercats com l’ita-
lià de cara a l’any vinent.
Així s’explica en la memò-
ria del pressupost per a
l’exercici 2018 de la so-
cietat pública, any en què
es continuarà amb la con-
solidació del treball en el
lloc d’origen dels mercats
propers.
Així mateix, es preveu
també continuar la
presència al mercat
xinès, especialment
potenciant les relacions
amb els turoperadors que
ja treballen en destins
propers per tal que, un cop
estiguin a Europa, facin
una parada al Principat.
d’altra banda, es dismi-
nuirà la presència en els
mercats espanyol i francès
que “ja disposen de comu-
nicació directa important”,
segons s’explica en la me-
mòria dels comptes, i se
seguirà amb la “pressió
comercial” en el mercat
rus ja que es considera
que “ja dona símptomes
de recuperació”. Quant
al regne Unit, es manté
l’agència comercial.

11. publicitat 11Dilluns, 6 De novembre Del 2017
separant els residus
el teu futur
Quan reciclem estalviem recursos naturals,
conservem els boscos, tenim cura dels oceans i preservem l’atmosfera.
AMPOLLES
POTS DE PLÀSTIC
LLAUNES DE CONSERVES I BEGUDES
TAPS METÀL·LICS I DE PLÀSTIC
BRICS I SAFATES DE POREXPAN
PAPER D’ALUMINI
sí
AMPOLLES
POTS DE VIDRE SENSE TAPS
sí sí
PAPER I CARTRÓ PLEGAT
DIARIS
REVISTES
PUBLICITAT
ENVASOSVIDRE CARTRÓ
PAPER +

12. ANDORRA12 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Dues persones van resultar
ferides en diferents accidents
que van tenir lloc durant
aquest cap de setmana a les
carreteres del Principat. Així,
ahir, a les 11.28 hores, a la car-
retera general 4, a la Massana,
es va produir un accident en
què s’hi va veure implicat un
sol vehicle, un turisme Renault
Clio amb matrícula andorrana.
La seva conductora i única ocu-
pant, una dona resident de 35
anys, va resultar ferida en el
sinistre.
Per altra banda, dissabte, a
les 22.30 hores, a la carretera
de Riberaigües, a la parròquia
d’Encamp, va tenir lloc un acci-
dent amb un sol vehicle impli-
cat, un turisme Nissan Almera
amb matrícula espanyola. Una
dona no resident de 26 anys,
que era ocupant del turisme,
va resultar ferida en l’incident.
Dues ferides en accidents de
trànsit aquest cap de setmana
Successos
Redacció
andorra la vella
Els treballs de la unitat d’actu-
ació de la Borda Nova, entre la
CG1, la carretera de la Comella
i el carrer Terra Vella, clouran
els propers dies una de les seves
fases més importants. Es tracta
de la construcció d’un vial que
divideix la parcel·la en dos, i que
connecta Terra Vella (a l’alça-
da dels pisos socials del Jovial)
amb la carretera de la Comella.
Aquest vial té una segona con-
nexió entre aquesta carretera i la
CG1. Tots dos són de doble carril
i estan pràcticament a punt per a
la seva obertura.
Pel que fa a la resta d’obres
d’urbanització que s’han de de-
senvolupar a través de la unitat
d’actuació, s’han fet canalitzaci-
ons per evitar inundacions dels
torrents que baixen per la mun-
tanya de la Comella. També s’es-
tà urbanitzant la zona contigua
a la carretera general, ja creuada
la carretera (entre la rotonda i
l’Estadi Comunal). Allà, i seguint
el Pla sectorial de noves infra-
estructures viàries del Govern,
s’hi està construint un carril de
desacceleració per accedir a la
rotonda. Es preveu que, un cop
estiguin finalitzades, passi a
haver-hi “dos carrils de pujada,
dos de baixada i un de desacce-
leració”, ha explicat el conseller
d’Urbanisme i Aparcaments del
Comú d’Andorra la Vella, Josep
Antoni Cortés. D’aquesta mane-
ra, i aprofitant tot el projecte, el
Govern també té en marxa l’ei-
xamplament del radi de la roton-
da de la Comella, que passarà a
tenir de 20 a 30 metres.
Pel que fa al Comú d’Andor-
ra la Vella, “no hi participa en
res”, ha explicat el conseller, tot
i que “hi guanyem tots” tenint
en compte que es millora la zona
i es passa a tenir un nou carrer
de connexió. Així mateix, i dins
del pla parcial, es preveu la ces-
sió d’uns 4.000 metres quadrats
a la corporació per part dels pri-
vats, en uns terrenys al carrer
Terra Vella. Cortés ha explicat
que encara no saben què faran
a la zona, que es troba en una
ubicació “residual”. Ha recordat
que el pla parcial el va aprovar
l’anterior corporació i que potser
s’hauria d’haver treballat millor
per aconseguir uns terrenys més
útils.
Tornant a la unitat d’actuació,
les obres van començar fa més de
dos anys on fins llavors hi havia
uns terrenys de pastura i naus.
En un principi els privats, que
van crear l’empresa Aigua Parc,
tenien la intenció de fer en els
26.000 m2
aprovats de sostre
edificable un parc aquàtic cobert,
però ja fa un any que aquesta
idea està en stand by. “Han pas-
sat més de dos anys des que vam
començar i l’economia canvia, les
tendències canvien”, va informar
al gener el representant legal
d’Aigua Parc, Lluís Suárez.
Els treballs per obrir el nou vial
a la Borda Nova clouran en breu
Dins del pla parcial es preveu la cessió d’uns 4.000 metres quadrats a la corporació
andorra la vella
Les obres que s’estan fent a la Borda Nova, amb el nou vial que pràcticament ja està enllestit.
agèncieS
Agències
andorra la vella
ElGovernhaimpulsatelpremi
Olympe de Gouges per guar-
donar aquelles empreses que
demostrin treballar per a la
igualtat entre homes i dones.
La convocatòria per endur-se
aquest guardó (que es lliurarà
el 8 de març del 2018) va aca-
bar el 31 d’octubre i finalment
han estat tres les empreses
que hi han optat. De manera
paral·lela, cal destacar que des
de la Cambra de Comerç han
organitzat ja dues formacions
per donar suport tècnic a les
empreses per dissenyar plans
d’igualtat de gènere. 22 perso-
nes hi han pres part.
Tres empreses opten al
premi Olympe de Gouges
igualtat
Agències
andorra la vella

13. publicitat 13Dilluns, 6 De novembre Del 2017
www.creditandorragroup.com
Millor entitat en banca privada a Andorra el 2017
Reconeixement atorgat per PWM i The Banker
C

14. ANDORRA14 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Uns 40 infants, a la festa de
Halloween de FEDA
Prop d’una vuitantena de persones es van apropar dissabte
fins al MW Museu de l’Electricitat de FEDA. La parapública va
tornar a tirar endavant, un any més, una festa de Halloween.
Aquesta vegada, però, l’esdeveniment va girar al voltant de
l’explicació de contes de por, a càrrec d’Assumpta Mercader.
La narradora va explicar diversos contes relacionats amb els
clàssics de la por als prop de 40 infants assistents a la festa.
AgènciEs
Actes
Des que es va posar en marxa
el mes d’abril ja han estat 250
les unitats de la targeta d’apar-
cament e-parq venudes. Cal
destacar que aquesta targeta
va ser impulsada pel Comú
d’Encamp per facilitar l’esta-
cionament a la parròquia. De
manera paral·lela, s’ha anat
ampliant el nombre d’aparca-
ments on es pot fer servir.
Així, l’e-parq es pot utilitzar
als aparcaments dels Espialas-
sos, Prat de l’Areny, Arínsols,
Sant Miquel, Complex, Terres
Primeres de baix i d’Encamp, i
des de dijous, també al de Pra-
da de Moles.
Els usuaris de la targeta gau-
deixen d’un 50% de descomp-
te en les tarifes dels pàr-
quings, i també de la primera
hora gratuïta (sense la targeta
és mitja hora). Per als usuaris
té un cost de 30 euros, dels
quals 25 són de recàrrega ini-
cial i cinc de dipòsit.
En el moment de la pre-
sentació de la iniciativa es va
posar en relleu que des de la
corporació comunal es vo-
lia treballar perquè aquesta
targeta es pogués també fer
servir a Escaldes-Engordany i
Andorra la Vella. La primera
de les opcions ha de ser, en
principi, més senzilla que la
segona.
L’e-parq ja arriba a 250
unitats i vuit aparcaments
Encamp
Agències
AnDorrA LA vELLA
Maquillades i disfressades de
personatges de terror o amb
roba de carrer, unes 400 per-
sones de totes les edats van
participar ahir a la segona cur-
sa 1609 metres de Halloween,
organitzada pel Comú d’Es-
caldes-Engordany i els Amics
de l’Atletisme d’Andorra. A
banda de passar una tarda en-
tretinguda, la prova tenia una
finalitat solidària, ja que tota
la recaptació de les inscripci-
ons es destinarà a l’Associació
Marc G.G., dedicada a recolzar
i donar suport a tots aquells
pares que han patit la pèrdua
d’un fill.
Segons van avançar des del
Comú escaldenc, després de
dos anys seguits donant els
beneficis a la mateixa entitat,
l’any vinent intentaran buscar
una altra associació benèfica.
Per aquesta segona edició,
des de l’organització de la cur-
sa esperaven que el nombre
de participants augmentés.
Finalment, han aconseguit
igualar la xifra de l’any passat.
En aquest sentit, el conseller
d’Esports, Jordi Vilanova, es
va mostrar molt satisfet amb
la participació que hi va haver,
“i més tenint en compte el mal
temps que va fer ahir”, va dir.
Abans de prova popular, al
mateix carrer dels Veedors, que
és on hi havia el punt de sor-
tida i arribada, es van dispu-
tat dues curses de 100 metres
pels més petits. Després, tots
els participants van recórrer la
milla amb un globus de color
blanc a la mà i, al final, el van
enlairar al cel en record dels
éssers estimats que ja no hi
són. D’aquí que la cursa tingu-
és per lema Corro per tu. Tallers
de maquillatge, les actuacions
dels grups de Líquid Dansa i
TC Escola de dansa, i una xoco-
latada amb coca per a tots els
participants van acabar d’ame-
nitzar la jornada.
Uns 400 participants corren a la
cursa de Halloween d’Escaldes
Tota la recaptació de les inscripcions es destinarà a l’Associació Marc G.G.
Agències
AnDorrA LA vELLA
Un moment de la cursa que va tenir lloc ahir.
jonAtHAn giL
Esdeveniment
també hi va haver
tallers, actuacions
de dansa i coca i
xocolata per a tothom

15. 15Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Pirineus
La Seu celebrarà el Dia de la
Infància (que es commemora
el 20 de novembre) amb l’or-
ganització de la 3a edició del
Masterxef infantil de la ciutat.
L’activitat tindrà lloc dissabte
18 de novembre, de les 10 del
matí a les 12 del migdia a la
Sala de Sant Domènec. El con-
curs de caire local està pensat
per a un màxim de 40 infants
d’edats compreses entre els 7
i els 12 anys. Les inscripcions
s’obren avui i es podran fer a
l’oficina de Turisme Seu, a l’Es-
pai Ermengol. L’activitat es farà
de manera semblant a com es
desenvolupa en el conegut pro-
grama televisiu. Per fer-ho més
dinàmic, la participació dels
nens i nenes serà per grups
i, com a novetat d’enguany,
hauran de crear el seu propi
restaurant. Així, se’ls anima a
aprendre com parar taula, tenir
cura de la presentació, elaborar
plats i servir.
La proposta compta amb la
col·laboració de diferents res-
tauradors de la comarca. De fet,
com a dinamitzadora hi haurà
Tota Parejo, del restaurant Ar-
beletxe. Es repartirà els infants
en quatre equips, i cada equip
comptarà amb l’ajuda d’un
restaurador professional de la
comarca: Axier Arbilla (Restau-
rant Arbeletxe), Mariona Pe-
guera (Hotel Andria), Josep M.
Troguet (Restaurant Cal Serni
de Calbinyà) i Cristian Tomé
(Espora Events). La regidora
d’Infància i Joventut, Sílvia Is-
cla, va explicar que des del con-
sistori es continua “potenciant
activitats lúdiques i educatives
que sorgeixen de peticions del
Consell Municipal d’Infant”.
Obertes les inscripcions
per al concurs Masterxef
infantil de la Seu d’Urgell
Infància
El concurs està pensat per a un màxim de 40 nens.
a.S.U.
Redacció
la SeU d’Urgell
Les pluges generalitzades que
van caure a mitjans del mes
d’octubre no han fet efecte so-
bre els boscos catalans i la pro-
ducció de bolets es troba sota
mínims. Així ho ha explicat el
micòleg del Centre Tecnològic
Forestal de Catalunya (CTFC),
Juan Martínez de Aragón, que
ha relatat que en aquests mo-
ments la producció es troba als
15 kg/ha, “mentre que en un
any normal hauríem d’estar al
voltant dels 50 kg/ha”. Davant
d’aquesta situació, l’expert en
bolets ha dit que la temporada
ja es pot donar pràcticament
per acabada al Pirineu i s’haurà
d’esperar fins al desembre per
valorar com ha anat a la zona de
la Catalunya Central, del Prepi-
rineu i la Serralada Prelitoral.
Amb tot, l’investigador ha dit
que “a dia d’avui ja podem dir
que serà un any dolent”.
Els experts del CTFC calcula-
ven a principis de temporada, a
partir de les prediccions mete-
orològiques, que la d’enguany
seria una campanya boletaire
“normal”, amb una producció
mitjana d’uns 60 quilos per
hectàrea. Amb tot, la situació
ha anat empitjorant i a hores
d’ara la producció de bolets se
situa als 15 kg/ha. L’investiga-
dor i micòleg del CTFC, Juan
Martínez de Aragón, ha relatat
que els experts confiaven que
les pluges que van caure a mit-
jans del mes d’octubre de ma-
nera generalitzada a tot Catalu-
nya tinguessin efectes sobre els
boscos catalans, però finalment
no ha estat així. “Esperàvem
un augment de la producció,
però pràcticament no ha succeït
perquè després d’aquelles preci-
pitacions no ha caigut cap més
gota i, per contra, ha fet unes
temperatures molt elevades i,
a més, en alguns indrets el fort
vent ha ressecat el bosc”.
Davant d’aquesta situació,
el micòleg creu que la tempo-
rada boletaire ja es pot donar
pràcticament per finalitzada al
Pirineu i caldrà veure què passa
a les cotes més baixes del país
com les comarques centrals o la
Serralada Prelitoral. Amb tot,
Martínez de Aragón assegura
que “a dia d’avui ja podem dir
que serà un any dolent”.
Pel que fa a la tipologia de
bolets que han fructificat, l’ex-
pert del CTFC ha dit que no n’hi
ha cap que hagi predominat. “El
rovelló va fructificar després de
les pluges del setembre però en
poca quantitat i ara han comen-
çat a sortir fredolics però també
son escassos”, ha dit el micòleg.
La producció de bolets està
resultant enguany sota mínims
La temporada es pot donar pràcticament per acabada al Pirineu, diu un expert
recursos forestals
Una cistella de bolets a l’octubre de l’any passat.
agèncIeS
Agències
SolSona
la producció mitjana
és d’uns 60 quilos
per hectàrea i se
n’ha recollit uns 15
Avança’t al Nadal!!
A partir del 07 de Novembre, ja tindrem
la nova col·lecció
Vine a veure’ns!!
Dll a Div: 9:30 a 13:30 i 15:00 a 19:00h
Diss: 10:00 a 14:00 i 16:00 a 20:00h

16. 16 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
A Josep Aguareles no se li podrà
retreure mai que s’hagi quedat
clavat en el que ara es diu, quina
cosa tan cursi, zona de confort.
Els que hagin seguit la trajec-
tòria del nostre fotògraf d’avui
recordaran molt probablement
les seves últimes i més aviat
excèntriques aparicions: fa un
parell de cursos, amb aquella
inquietant col·lecció de pai-
satges desolats i més o menys
industrials; o la denúncia foto-
gràfica del masclisme d’arrel –
ehem– heteropatriarcal que va
assajar als nus angoixosos d’Ex-
pressió-Impressió, per no parlar
d’aquell pintoresc atles del toro
d’Osborne que va perseguir per
les carreteres espanyoles.
Doncs ara hi torna amb Re-
trats. Músics. Andorra, proba-
blement el seu projecte més
arriscat i ambiciós perquè
Aguareles s’ha proposat traçar
un Qui és Qui de la música del
nostre temps i al nostre país
en un artefacte que tindrà tres
potes: d’una banda, l’exposició
reglamentària; de l’altra, un
llibre que no en serà tan sols el
catàleg sinó que inclourà un –
diguem-ne– assaig en què Oriol
Vilella repassa la història de la
solfa i dels que l’han practicat
en aquest racó de món nostre
des de l’època que avui pot sem-
blar remota del mestre Roure. I
tot plegat culminarà en un con-
cert multitudinari que tindrà
lloc el 13 de gener a l’Auditori
Nacional amb la participació
confirmada –de moment– de la
tercera part dels 66 músics que
son els autèntics protagonistes
d’aquesta història.
Una aventura, ja es veu, in-
èdita per aquí dalt –l’últim nú-
mero de Portella proposava un
experiment vagament similar
amb una revista-disc-concert–,
que reprèn en certa manera
el fil de Tres visions, quaranta
imatges –recordin, a sis mans
amb Carles Esteve i Isidre Esco-
rihuela, fa quasi dos decennis–
i, molt més pròxim en el temps,
les Sessions Piaf, el primer (i
únic) intent de deixar testimo-
ni fotogràfic de les tribus urba-
nes que pul·lulen pels nostres
carrers.
Retrats. Músics. Andorra va
néixer fa quatre anys. Aguare-
les ha comptat amb la compli-
citat de tres exalumnes seus a
l’Escola d’art de la capital –Llu-
ís Casahuga, Robert Verdaguer
i Jose Otero– i és la primera
pota d’un projecte a llarg ter-
mini i amb la mateixa vocació
d’entomòleg que ja va insinuar
a les Sessions Piaf, però ara amb
una indissimulada ambició to-
talitzadora: amb aquest primer
capítol Aguareles ha posat l’ob-
jectiu en els músics que prac-
tiquen a casa nostra. De tots
els músics, de tots els estils i de
totes les generacions, de segui-
da ho veurem. Però si les coses
surten com ell espera, seguiran
dues entregues en què passarà
successivament per l’adreçador
artistes i polítics. Si s’ho propo-
sa, a poc a poc i afegint-hi col-
lectius –ara els professionals,
ara els estudiants, les dones,
els comerciants i també, per
què no, els diguem-ne obrers–
podria arribar un dia a fer com
aquells cartògrafs de Borges
que van aixecar un formidable
mapa a escala 1:1 del seu impe-
ri: “En un altre lloc un projec-
te com aquest seria inviable;
aquí, en canvi, és perfectament
factible fer la foto fixa d’un col-
lectiu concret en un moment
donat”, diu.
Però tot això ja ho veurem.
De moment, el que tenim és
un atles sectorial, el de la mú-
sica nostrada. Millor dit, dels
nostres músics, perquè es trac-
ta exactament d’una col·lecció
de 66 retrats, un per cadascun
dels artistes que ha posat per a
la seva càmera. Amb la volun-
tat de no oblidar-se’n cap –“Di-
gues-me’n un, el primer que se
t’acudeixi, i segur que hi surt”.
Per això hi desfilen des de Do-
lors Bellera, antiga professora
de piano a l’Institut de músi-
ca de la capital –“Per les seves
mans han passat unes quantes
generacions d’alumnes”– fins
als membres de Persefone –que
com la resta de les bandes, po-
sen un a un, individualment. I
entremig, tots. Però tots... tots,
diu amb legítim orgull.
Aguareles els va enviar un
breu qüestionari, i a partir de
les respostes –manies, dèries,
interessos– va aixecar un petit
escenari per a cadascun: “Cada
fotografia està inspirada en
algun detall de la personalitat
o de la vida del protagonista.
I m’he adaptat a tots ells: per
això hi ha fotos que podríem
qualificar d’estudi, però també
interiors diguem-ne casuals i,
és clar, exteriors. Les he editat,
perquè avui dia s’ha d’editar
tot. Però tot és fotografia di-
recta”. El resultat no l’han vist
ni els músics, i serà un secret
fins que obri l’exposició –data i
lloc per concretar. Però Aguare-
les no se’n pot estar de dir-ho:
“N’estic molt satisfet, per com
ha quedat i perquè de projectes
com aquest no se’n veuen gai-
res. I menys, aquí”.
Cultura
Les 66 cares de la música AND
Aguareles traça en un insòlit projecte que inclou llibre, exposició i concert un qui és qui dels músics contemporanis
Fotografia
A. Luengo
andorra la Vella
Oriol Vilella, aquí amb Madretomasa, ha escrit la història de la música en aquest país a partir del mestre Roure.
jonathan gil
Aguareles posa a la Riberaygua amb una de les fotografies d’‘Expressió-Impressió’,
al·legat antimasclista que va exposar fa un lustre a la Riberaygua.
bondia
el projecte va arrencar
fa quatre anys amb la
col·laboració de tres
dels seus exalumnes
aguareles pretén
ara retratar dos
col·lectius més: el
artistes i els polítics

17. cultura 17Dilluns, 6 De novembre Del 2017
ENCARA NO SAPS
COM VEURE LES
MILLORS SÈRIES
A LA TEVA TABLET?
Informa-te'n a andorratelecom.ad
andorratelecom.ad
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
yomvi bon dia mitja pag_series.pdf 1 26/10/17 17:24
La seva va ser una visita llampec,
una escapadeta organitzada pel
Centre Excursionista de Catalu-
nya que va tenir lloc entre el 22
i el 26 de juny del 1916. Llam-
pec, però molt fructífera, perquè
Josep Salvany i Blanch (Marto-
rell, 1866 - Barcelona, 1929) va
tenir temps de fer mig centenar
de plaques estereoscòpiques –en
3D, d’aquelles que són dobles i
que cal veure amb un visor espe-
cial, similar a uns prismàtics. I és
aquest conjunt no especialment
nombrós però singularíssim pel
moment i sobretot pel contin-
gut –de seguida ho veurem– el
protagonista de la nova exposi-
ció virtual de l’Arxiu Nacional.
Una rara oportunitat de passe-
jar-se per Andorra, just abans del
boom que arrencaria al decenni
següent amb l’arribada de Fhasa.
Salvany segueix l’exemple d’al-
tres il·lustres predecessors i suc-
cessors i es fixa sobretot en les
esglésies i l’art religiós del país,
amb la col·lecció sencera de creus
de terme, així com en el paisatge
i –en molta menor mesura– les
vistes urbanes. Per això podem
contemplar perspectives avui im-
possibles com l’antiga parroquial
de Sant Pere màrtir, enderrocada
alsanys50;ladeSantJulià,enca-
ra exempta, i la de Sant Esteve, a
la capital, molt abans que Domè-
nech i Montaner i sobretot Josep
Brugal la reformessin. L’Arxiu va
adquirir el 2007 còpia digital en
alta resolució de les 47 fotogra-
fies estereoscòpiques de temà-
tica andorrana del fons Salvany.
Una goteta de res, perquè el fons
complet, conservat a la Bibliote-
ca de Catalunya –i consultable en
línia– l’integren prop de 10.000
plaques de vidre, datades entre
el 1911 i el 1926 i que constituei-
xen una mena de dietari fotogrà-
fic dels viatges d’aquest oculista i
cirurgià català per Catalunya, les
Illes Balears i la resta d’Espanya,
Egipte, Palestina i els EUA.
L’Arxiu dedica una exposició
virtual al fotògraf Josep Salvany
La mostra recull el mig centenar d’imatges andorranes del fons, datades el 1916
Patrimoni
Les esglésies parroquials de Sant Pere màrtir, a Escaldes, i de Sant Julià (1916).
fons salvany / biblioteca de catalunya / arxiu nacional
Redacció
andorra la vella
Sessió intensiva de pantalla
gran a la vista: aquesta tarda
arrenca al multisala Illa Car-
lemany la 6a edició de la Set-
mana de cine espiritual que
impulsa la delegació d’Ense-
nyament del bisbat d’Urgell
i per la qual està previst que
desfilin dos milers d’estudi-
ants de primària, secundària
i batxillerat dels tres sistemes
educatius així com d’instituts
d’Artesa, Oliana i la Seu, i que
també està obert al públic en
general. El programa d’aquesta
edició inclou tres pel·lícules: Lo
que de verdad importa, dirigida
per l’espanyol Paco Arango; La
buena mentira, del realitzador
canadenc Philippe Falardeau i
que segueix la peripècia d’un
grup de nens que fugen de la
guerra civil del Sudan i que es
refugien als EUA, i Ignacio de
Loyola, biopic amb tots els ets
i uts dirigit pel filipí Paolo Dy
i que reconstrueix la vida i és
clar, també els miracles, del
fundador de la Companyia de
Jesús. Les dues primeres es
projectaran dilluns i dimarts,
respectivament (16 hores),
mentre que Ignacio de Loyola
es projectarà dimecres a les
20 hores. L’entrada és gratuï-
ta, les sessions estan obertes
a tots els públics, i aquesta
Setmana s’ha convocat sota
el lema Fes tu el mateix, amb
l’objectiu d’anar més enllà de
la inquietud religiosa i tocar
temes que exploren la dimen-
sió filosòfica, estètica i social
de la persona des d’una pers-
pectiva humanista que permet
reconèixer-hi –diu el bisbat– el
misteri de Déu.
Pel que fa a les Jornades,
que van arrencar el 10 d’octu-
bre amb la presència de Fer-
nando Trueba, les dues últimes
projeccions tindran lloc demà
(18 comidas, de Jorge Coira) i
dijous (Loreak, de José María
Goenaga), i també als cines Illa
(20 hores, entrada gratuïta).
Arrenca la Setmana de
cine espiritual i acaben les
Jornades de cine espanyol
Redacció
escaldes-engordany
cinema

18. 18 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Esports
El partit contra l’Iberostar Te-
nerife va acabar amb un resultat
més de categoria de mini que no
pas de professionals i el matx
contra el Divina Seguros Joven-
tut va tenir errors més propis de
jugadors infantils que no de pro-
fessionals. Victòria regalada i da-
vant d’un rival, amb molts juga-
dors joves, que mai va perdre la fe
ni quan més malament ho tenia.
El Divina Seguros Joventut, que
només havia guanyat un partit a
la competició domèstica i va ser
el cap de setmana anterior contra
el Reial Betis Energia Plus, es va
imposar per 103 a 101 a un BC
MoraBanc que torna a ballar-la
després de dues victòries conse-
cutives. L’equip dirigit per Joan
Peñarroya va deixar escapar el
triomf i això que va arribar a gua-
nyar de 13 i ho va fer amb dues
pròrrogues. Van tenir dos match
ball i no en va aprofitar cap i els
badalonins en van tenir un, el
definitiu, i sí que el va aprofitar.
Molts errors. Moltíssims. I ja van
cinc derrotes a la Lliga ACB amb
només dues victòries. L’arribada
de l’ala pivot Chris Copeland s’es-
pera amb candeletes ja que els de
Peñarroya necessiten un revulsiu
sí o sí.
L’inici de partit al bressol del
bàsquet català va comptar amb el
domini dels de Diego Ocampo. El
pivot jamaicà Jerome Jordan va
fer estralls a la pintura i va enfa-
dar força Joan Peñarroya, que va
asseure Moussa Diagne per do-
nar entrada a Przemek Karnows-
ki. El parcial va ser de 9 a 2 amb
cinc punts del pivot de Kingston.
El tècnic egarenc del BC Mora-
Banc va demanar temps mort i
els jugadors van espavilar. L’en-
trada de Jaime Fernández a pista
per un desencertat Andrew Al-
bicyvaserclau.Elbasemadrileny
està en un moment dolç. Anota i
dirigeix, el que ha de fer un bon
director d’orquestra. Un triple de
David Jelínek, que tornava a la
que va ser la seva primera casa
a Espanya, va posar per primer
cop per davant a l’electrònic el
BC MoraBanc amb el primer dels
seus quatre triples. En atac, l’es-
corta txec va fer un gran partit,
però va ser un dels jugadors que
no va tenir gens de sort en algu-
nes accions que després van ser
decisives. Al final del primer acte,
17 a 19 i màxima igualtat.
Els millors moments dels de
Joan Peñarroya van arribar al
segon quart amb un parcial de
4 a 13 que va deixar un 23 a 32
amb el triple de Vlado Jankovic i
els punts de Przemek Karnows-
ki. Bon partit en atac, però molt
fluix en defensa on va patir de
valent per aturar Jerome Jordan.
El primer triple dels badalonins,
la millor arma dels d’Ocampo, va
arribar a un minut del descans i
va ser Patrick Richard qui va en-
certar i al descans 34 a 41.
A la represa, més domini an-
dorrà que va arribar a guanyar
per 13 punts de diferència. Això
sí, el Divina Seguros no es va dei-
xar anar en cap moment i va aca-
bar el tercer quart amb desavan-
tatge per un 53 a 59, però amb
la sensació que podia fer perillar
la victòria als andorrans per una
qüestió de fe. A l’últim quart, els
errors en el tir lliure van portar el
partit a un final d’infart i el vete-
rà i incombustible Sergi Vidal va
forçar la primera pròrroga amb
un tripe que no havia d’haver ar-
ribat, ja que el MoraBanc no va
fer falta per aturar un possible
triple que el va condemnar (79 a
79). A la primera pròrroga, una
pèrdua de Jelínek treient de fons
i després de relliscar la va aprofi-
tar Richard per forçar la segona
pròrroga. Un nou regal amb un
rival que havia perdut per cinc
faltes personals Jerome Jordan,
Birgander, López-Arostegui,
Wyns i desqualificat Albert Ven-
tura. Mentrestant, Karnowski va
ser l’únic eliminat per part an-
dorrana. A la segona i definitiva
pròrroga, l’experiència i els punts
de Sergi Vidal i el lideratge de Ric-
hard va provocar la cinquena der-
rota a l’ACB. Molt per millorar...
Triomf regalat a un rival amb molta fe
El BC MoraBanc torna a ballar-la i perd un partit que tenia guanyat en la segona pròrroga contra el Joventut
Bàsquet
Redacció
andorra la Vella
Jaka Blazic, que va anotar 21 punts, però va fallar algun tir lliure clau, realitzant una espectacular entrada a cistella a Badalona.
acB photo / d. grau
Joan peñarroya: “ha estat un cop dur
per com ha arribat la derrota”
decebut. de fet, a la banqueta quan el van
enfocar ho va deixar clar després de fallar un
tir lliure clau. “no m’ho puc creure”. Se li va
poder llegir als llavis. I així va ser. un partit que
tenia totalment guanyat el Bc MoraBanc i no
va aprofitar els dos match balls que va tenir
contra el divina Seguros Joventut. “ha estat un
partit que em resulta difícil d’analitzar i del qual
hauria de destacar la fe que ha tingut el Joventut
per seguir fins al final. Després nosaltres hem
fet moltes coses bé en un partit que teníem
guanyat en diverses ocasions i després hem fet
coses malament per perdre el partit en tots els
finals de forma difícil d’assimilar perquè estava
guanyat”, va assegurar el tècnic egarenc del BC
MoraBanc, Joan peñarroya. “ha estat un cop
dur per com ha arribat la derrota. Se’ns escapa
amb errors que ens estan castigant en aquest
inici de temporada amb els rebots ofensius, els
tirs lliures i les pèrdues de pilota tontes”.
Divina Seguros
Joventut
BC MoraBanc
103 101
Parcials: 17-19, 34-41 –descans–; 53-59 i
79-79 –pròrroga– 90-90 –pròrroga– 103-101.
Àrbitres: Carlos Peruga, Andrés Fernández i
Antonio Sacristán.
Eliminats: Albert Ventura (desqualificat),
Birgander, López-Arostegui, Kulvietis, Maalik
Wayns i Jerome Jordan –Divina Seguros Jo-
ventut– i Karnowski –BC MoraBanc–.
Dimitrijevic 6
Sergi Vidal 15
Richard 24
Gielo 4
Jerome Jordan 19
Maalik Wayns 11
Birgander 4
nogués 2
albert Ventura 4
lópez-arostegui14
Kulvietis 0
Albicy 8
Jaka Blazic 21
David Walker 2
John Shurna 4
Moussa Diagne 7
Karnowski 17
Jaime Fdez. 14
david Jelínek 17
oliver Stevic 6
Vlado Jankovic 5
guille colom 0
Palau Municipal d’Esports de
Badalona: 4.063 espectadors (segons l’ACB)
Lliga ACB (setena jornada)
87 València - San pablo Burgos 78
87 herbalife gc - Montakit ‘Fuenla’ 65
60 ucaM Múrcia - Monbus obradoiro 62
97 tecnyconta - delteco gBc 73
74 Iberostar tenerife - reial Madrid 84
72 unicaja Màlaga - Baskonia 73
83 retabet Bilbao - Fc Barça lassa 104
103 Divina Seguros - MoraBanc 101
81 reial Betis ep - Movistar ‘estu’ 90
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 7 7 0
2 València Basket 7 6 1
3 Fc Barça lassa 7 5 2
4 herbalife gc 7 5 2
5 Montakit ‘Fuenla’ 7 5 2
6 Monbus obradoiro 7 5 2
7 unicaja Màlaga 7 4 3
8 Iberostar tenerife 7 4 3
9 Movistar ‘estu’ 6 3 3
10 tecnyconta 7 3 4
11 ucaM Múrcia 7 3 4
12 Baskonia 7 3 4
13 retabet Bilbao 7 3 4
14 divina Seguros 6 2 4
15 delteco gBc 7 2 5
16 BC MoraBanc 7 2 5
17 San pablo Burgos 7 0 7
18 reial Betis ep 7 0 7

19. esports 19Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Futbol
El Futbol Club Andorra va su-
mar un punt en empatar 1 a 1
contraelBalaguer.ElsdeMarc
Castellsagué, que es van avan-
çarambungoldeJordiBetriu,
es van quedar injustament
amb 10 jugadors per l’expulsió
de Txus Rubio al minut 41. El
Balaguer, amb la seva única
oportunitat de gol, va empa-
tar al segon temps amb un gol
d’Adrià Fernández. Tot seguit,
l’FC Andorra va perdonar.
L’FC Andorra
empata a casa
Hoquei patins
El Seat Andorra Hoquei Club
va patir la segona derrota con-
secutiva en perdre per 2 a 5
contra el Sant Just. Els de Ro-
ger Corral, que no havien per-
dutencaracappartitalpavelló
Comunal, no van poder amb
un rival que ocupa posicions
capdavanteres al grup B de
primera catalana. Els andor-
rans s’enfronten al Masquefa,
el cuer, a la seva pista diven-
dres a les 21.45 hores.
Nova derrota
del Seat AHC
Futbol sala
El Club Esportiu Sant Julià
va patir una nova derrota
en perdre per 3 a 4 contra el
Jesús-Maria. Els de Moisés
Gonçalves, que van reaccionar
després de rebre un 0 a 4, van
quedar ben a prop d’empatar
un partit que tenien més que
perdut. Els golejadors lauredi-
ans van ser Brayan Pinto que
va marcar-ne 2 i Cristian Gon-
çalves. El proper partit contra
el Sant Esteve Sesrovires.
El CE Sant Julià
perd de nou
Motociclisme
Xavi Cardelús va tancar de la
millor manera possible el Cam-
pionat del Món de Supersport
en sumar dos punts a l’última
prova del calendari al circuit de
Losail (Doha). El pilot andorrà
del Race Department ATK#25
va finalitzar en 14a posició i
això que va començar en 23è
lloc. “Tornar a puntuar al Mun-
dial de Supersport és molt im-
portant i estic molt satisfet”, va
assegurar Xavi Cardelús.
Cardelús suma
dos punts a Doha
Xavi Cardelús, a Losail.
race departMent atk#25
Domini aclaparador del VPC
femení. L’equip dirigit per
Manu Sarti i Iolanda Gispert,
amb un joc força atractiu, es
va imposar a l’Estadi Nacio-
nal al Torneig de rugbi a 7 en
superar amb comoditat en el
primer partit el Carcassone
per 55 a 7 i en el segon l’Albè-
res RCF per 57 a 7. Mentres-
tant, l’USAP de Perpinyà no
es va presentar al torneig i
va fer forfait. “El Carcassone
juga molt a buscar el contac-
te. Un tipus de joc de rugbi a
15 i nosaltres n’hem fet un de
més de rugbi a 7 amb molta
obertura de pilota i els hem
fet molt de mal”, va assegurar
la jugadora del VPC femení,
Nàdia Olm, que també va ana-
litzar el partit contra l’Albères
RCF. “Hem jugat molt bé amb
un joc atractiu i hem augmen-
tat el nivell de joc obrint molt
el joc. Tot l’equip ha estat molt
bé i estem molt contentes”.
El proper torneig del VPC
femení serà el 27 de novembre
a Carcassone contra l’equip
amfitrió i també un dels rivals
més forts per al VPC femení,
el Millau. L’altre equip serà el
Tordières.
El VPC, amb un joc atractiu,
regna a l’Estadi Nacional
rugbi femení
Redacció
andorra la vella
El VPC femení es va fer amb el torneig de rugbi a set en vèncer el Carcassone i l’Albères.
jonatHan gil
Joan Vinyes,
novè a La Nucia
automobilisme
Joan Vinyes i Jordi Mercader
(Suzuki Swift R+) van finalit-
zar en novena posició al 23è
Ral·li de La Nucia-Trofeu Cos-
ta Blanca, penúltima prova
del Campionat d’Espanya de
ral·lis d’asfalt (CERA). El pilot
andorrà va patir un problema
elèctric que el va allunyar del
triomf després d’un inici es-
pectacular. “És una pena que
una avaria, que no sembla
greu, ens hagi deixat KO per
seguir lluitant per al nostre
objectiu”, va assegurar Joan
Vinyes, que té la propera i de-
finitiva prova a Madrid.
Redacció
andorra la vella
Joan Vinyes no va pujar al podi.
Fotoesport
El colideratge a la Lliga Multi-
segur Assegurances continua al
final de la primera volta. La UE
Engordany i l’FC Lusitans no
van fallar en els seus respectius
partits i segueixen empatats a
16 punts, però el líder per la di-
ferència de gols és l’FC Lusitans
i, per tant, serà cap de sèrie a
la Copa Constitució conjunta-
ment amb l’UE Engordany, el
Vall Banc FC Santa Coloma i el
Tic Tapa UE Sant Julià. Aquesta
posició privilegiada la va acon-
seguir l’FC Lusitans després
de golejar per 12 a 1 el Penya
Encarnada, que no aixeca cap.
El líder de la Lliga Multisegur
Assegurances guanyava a la pri-
mera part per 3 a 1 amb gols de
l’incombustible Luis Dos Reis,
de Diego Marinho més conegut
com a Deco i de l’extrem para-
guaià Mati Martínez. El gol del
Penya Encarnada, que va ser el
de l’honor, va ser de Víctor Par-
ra. A la segona part, bufar i fer
ampolles per l’FC Lusitans amb
gols del francès Llovet, que en
va marcar cinc, dos més de Mati
Martínez, un més de Deco i un
de Rui Felipe.
Mentrestant, la UE Engor-
dany va haver de picar més pe-
dra per superar 1 a 0 la UE San-
ta Coloma. Els de Filipe Busto
van tenir nombroses ocasions
al primer temps i els colomencs
van perdre per lesió Víctor Ber-
nat i Àlex Martínez. Aquestes
lesions li van passar factura ja
que es van quedar amb només
un jugador a la banqueta, Pedro
Reis, i el porter suplent, Ricky.
El primer i únic gol va ser de
Rafa Santos de cap a la sortida
d’un córner tret per Sebas.
La sorpresa de la jornada la
va donar el Nóbrega Construc-
tora FC Encamp que va empatar
1 a 1 contra el Tic Tapa UE Sant
Julià amb gol inicial de l’encam-
padà Oriol Vales i l’empat al se-
gon temps de Lucas Maciel. En
l’altre partit, el vigent campió,
el Vall Banc va superar per 3 a
0 l’Inter Club Escaldes amb gols
de Juanfer Laín, Chus Sosa i
Gabi Riera.
Continua el colideratge
L’Engordany i el Lusitans no fallen i tanquen la primera volta empatats al primer lloc
Futbol
L’internacional Jordi Rubio defensat per Walter Wagner de la UE Engordany.
FaF
Redacció
andorra la vella
Futbol femení
L’Enfaf Crèdit Andorrà va
sumar la tercera jornada
consecutiva sense perdre en
imposar-se per 0 a 3 al Soses
Femení. Les de José Antonio
Martín es van avançar al mi-
nut 11 amb un gol de Paula
Da Silva i a la represa Aida
Esteve es va fer un gol en
pròpia meta i Míriam Tizón
va sentenciar amb el tercer.
Les andorranes ocupen la
quarta posició.
L’Enfaf segueix
en ratxa
automobilisme
Claudi Ribeiro Leite, amb
Xavi Carulla de copilot, no va
tenir l’oportunitat de comple-
tar el cinquè Ral·li Torrefeta-
Florejacs-El Llor, penúltima
prova del Volant RACC 2017,
després que els organitzadors
van decidir d’anul·lar la prova
per la climatologia: una pluja
torrencial que va deixar im-
practicables les pistes de les
especials.
Prova anul·lada
a Torrefeta
UE Engordany UE Santa Coloma
1 0

20. publicitat20 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
DATA DEL SORTEIG: 25/01/2018
BASES DEL SORTEIG A www.bondia.ad
*Costdelmissatge:1,50€+cànon
Envia un sms amb la paraula clau
COMNOU i el teu nom i
participaràs en el sorteig
d’uns esquís de muntanya
amb fixacions i pells.
ESQUIS
Race Pro 66
FIXACIONS
SL EVO World Cup 110gr
PELLS
Race Competition
Race Pro 66
1.237 €PVP
Pergentilesade:
www.comnouandorra.com
Foto:Vallnord

21. 21Dilluns, 6 De novembre Del 2017
Classificats
DIVERSOS
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
IMMOBLES
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
VENDES:LLOGUERS:
3-4 hab.
VENDA
175.000 €
3-4 hab.
LLOGUER
550 €/mes
Av. Meritxell,140 m², 3 hab.,2 banys, moblat,vistes, 2 pàrq.
830.000 €
CALEFACCIÓ
AMB BIOMASSA
50% D’ESTALVI
EN EL REBUT DE
CALEFACCIÓ
LLOGUER
350 €/mes
PÀRQUING INCLÒS
VENDA
125.000 €
Mobles i
inclosos al
preu
RESIDENCIALBELLAVISTAPisos per estrenar a prop
del centre d'Escaldes.
3 hab., 2 banys, garatge i traster.A partir de: 430.400 €CONSULTI'NS
C/ Pere d’Urg, 10-12, Ed. Mont-Ducal, 4t 8, AD500 Andorra la Vella· T. (+376) 860 260
infoimgest@gmail.com· www.andorracanillopark.com
ANDORRA: PISOS CÈNTRICS, moblats i equipats a partir
de 300 €/mes. CONSULTI disponibilitat.
SANT JULIÀ: Pis situat a prop del centre, 3 hab, 2 banys,
cuina independent, saló, garatge i traster, 650 €/mes
LA MASSANA: Erts, Ref.1101, pis nou, 1 hab, 1 bany,
garatge i traster grans. 450 €/mes.
EL TARTER: Ref.1080, 40 m2 aprox, moblat i equipat, saló
amb cuina oberta, 1 hab, 1 bany i garatge. 500 €/mes
CANILLO:
Ref.1018, àtic dúplex, situat en zona tranquil.la, vistes i
sol, 2 hab, 2 banys, moblat i equipat, amb garatge i traster.
225.000 €
Ref.1042, ideal inversors, actualmente llogat, a prop del
telecabina, seminou, 59 m2 + 25 m2 de terrassa, 2 hab, 1
bany, cuina oberta , garatge i traster. 150.000 €
Ref.1106, nou, ctra. del Forn, 75 m2, moblat i equipat, 2
hab, 2 banys, garatge i traster 163.000 €
3-4 hab.
VENDA
a partir de
250.000 €
BUSQUES PIS?Príncep Benlloch, 8-1r
AD500 Andorra la Vella
acg@acg.ad - Tel. 806 266
Descobreix tota la nostra
oferta a www.acg.ad
pàrquings
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D’ANDORRA LA VELLA. PREU: A PARTIR DE 80 €
PÀRQUINGS CÈNTRICS A LA PARRÒQUIA D’ESCALDES-ENGORDANY. PREU: A PARTIR DE 70 €
PÀRQUING CÈNTRIC A LA ZONA DE LA PLAÇA DE LES ARCADES. PREU: 80 €
AnDOrrA LA VELLA i sAnTA COLOMA
REF. 2302401: PARADES AL MERCAT DELS MARGINETS, BEN SITUADES. PREU: 300 €
REF. 3220101: LOCAL COMERCIAL, DE 230 M2
, APTE PER A TOT TIPUS DE NEGOCIS. PREU:
A CONSULTAR
MAssAnA-ArinsAL
REF. 2980101: PIS DE 2 DORMITORIS, 1 BANY, CUINA AMB BALCÓ, LLAR DE FOC. SITUAT A LA ZONA
DE MAS DE RIBAFETA. PREU: 450 €
REF. 3460201: PIS, 2 HABITACIONS, 2 BANYS, CUINA ÀMPLIA,AMB PÀRQUING I TRASTER.A LA ZONA
DEL CRÈDIT ANDORRÀ. PREU: 600 €
REF. 2301601: PIS, 1 DORMITORI, MOBLAT I AMB BALCÓ. SITUAT A LA ZONA DEL CRÈDIT ANDORRÀ.
PREU: 450 €
EnCAMp
REF. 4210101: PIS D’1 DORMITORI DOBLE, MOBLAT, CUINA AMERICANA, ACABATS DE PRIMERA
QUALITAT. SITUAT AL COSTAT DEL FUNICAMP. PREU: 550 €
REF. 2320001: PIS, 1 HABITACIÓ, CUINA OBERTA, 1 BANY AMB DUTXA HIDROMASSATGE, PÀRQUING
+ GUARDAESQUÍS. SITUAT AL COSTAT DEL FUNICAMP. PREU: 550 €
REF. 4060102: PIS, 1 DORMITORI, 2 BALCONS, 1 BANY, AMB LLAR DE FOC. SITUAT A LA ZONA DEL
MIRADOR D’ENCAMP. PREU: 400 €
REF. 3340101: ESTUDI SENSE MOBLES, SITUAT A LA ZONA D’HORT DE GODÍ. PREU: 300 €
LA CORTINADA: Bonica casa ados-
sada situada al centre de La Cortina-
da, completament reformada amb 4
dormitoris (2 dobles i 2 individuals),
2 banys (un amb banyera i un altre
amb dutxa, ampli saló menjador amb
llar de foc i cuina oberta equipada, al-
tell, terrassa amb sol i vistes. Armaris
encastats, acabats modern i garatge
per a 2 cotxes. Tot exterior.
REF. 4886 - PREU VENDA: 590.000 €
ARINSAL: Pis seminou de
58m² amb 1 dormitori doble
molt gran amb armaris encas-
tats, bany complet amb banye-
ra, cuina separada oberta, saló
menjador.Tot exterior.Terrassa.
Pàrquing i traster.
REF. 4867 - PREU: 105.000 €
Tel.: (+376) 738 721
fercamp@andorra.ad
www.fercamp.com
ARINSAL - LA MASSANA
VENDES LLOGUERS
VOL VENDRE O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT?
TENIM CLIENTS DISPOSATS A COMPRAR O LLOGAR LA SEVA PROPIETAT
ORDINO REF. 4364: Pis
al centre d’Ordino moblat
d’uns 105m2
aprox. amb 3
dormitoris (1 suite), 2 banys
(un banyera i un altre dutxa),
cuina separada, safareig,
saló menjador amb terras-
sa sol i vistes. Acabats de
qualitat i molt acollidor. Pàr-
quing. PREU: 1.070 €
ORDINO REF. 4875: Pis se-
minou de 90 m2
aprox. amb
3 dormitoris (1 suite i 2 indi-
viduals), 2 banys complets,
cuina separada moblada,
ampli saló menjador amb
accés a la terrasseta, exteri-
or, sol i vistes. Pàrquing op-
cional 50 € i traster opcional
25 €.Al costat dels col·legis
i al centre del poble. PREU:
800 €
SANT JULIÀ REF. 4894: Pis
molt maco moblat al centre
de Sant Julià amb 3 dormi-
toris, 2 banys, cuina sepa-
rada office gran, safareig,
ampli saló menjador amb
terrassa sol i vistes. PREU:
880 €
ANDORRA REF. 4996: Local
a peu de carrer ideal per fer
despatxos, centre de reha-
bilitació, centre mèdic, etc.
PREU: 1.300 €.
ANDORRA REF. 4892: Local
a peu de carrer amb 27m2
amb un traster de 9m2
al
centre d’Andorra la Vella,
ideal per oficina o botiga.
PREU: 500 €
IMMOBLES
Es vEn Hyundai i30
140.000 km. Corretja nova,
revisions a la casa.
En perfecte estat.
Completament equipat.
115 CV dièsel.
Consum mitjà 7.2 l. / 100 km.
5.000 € negociables
interessats trucar: 646 344
PelostoP
especialistes en
depilació làser
Bonaventura Riberaygua, 21
AD500 Andorra la Vella,
Andorra
816 840
www.pelostop.com

22. classificats22 Dilluns, 6 De novembre Del 2017
EDIFICI ESQUIROl II
C/ De la Solana 75 - Les Molleres, Urb. Can Noguer
Escaldes - Engordany
Envolta la teva vida de natura
A la venda 15 habitatges d’obra nova
EDIFICI ESQUIROl II
C/ De la Solana 75 - Les Molleres, Urb. Can Noguer
Envolta la teva vida de natura
A la venda 15 habitatges d’obra nova
Alta qualitat i disseny
Informació (+376) 622 822 (+376) 622 422
infovendes@ecohouseandorra.com www.ecohouseandorra.com
Av. Copríncep de Gaulle, 19
Escaldes-Engordany
Tel.: 621 100
immobiliaregiacomelli1963@gmail.com
OPORTUNITAT: Fantàstic pis en venda a
Canillo d’uns 98 m2
, amb una terrassa d’uns
38 m2
. L’apartament consta de saló menjador
amb llar de foc i sortida a una magnífica terrassa de
38 m2
, amb una part coberta, per poder gaudir
tot l’any d’aquesta bonica estança. La cuina és
tancada amb safareig. Un dormitori amb suite
i dos dormitoris dobles, amb un bany complet.
Tots els dormitoris disposen d’armaris encastats,
així com el rebedor. El preu inclou una plaça
d’aparcament i un traster. L’apartament està to-
talment moblat i equipat. El pis és tot exterior i
gaudeix d’unes vistes espectaculars i de sol tot el
dia. És ideal per a amants de la natura i esquia-
dors, ja que està ubicat molt a prop del Funicamp.
REF. 391998 - Preu: 190.000 €
Fantàstic àtic dúplex a Ordino, tot ex-
terior i seminou, ubicat en plena natura.
Consta de 118 m2
, 2 dormitoris (possi-
bilitat de fer-hi un altell), un d’ells suite
amb banyera d’hidromassatge, un bany
amb dutxa i un altre bany de cortesia.
Gran cuina office i saló menjador amb llar
de foc i extracció d’aire calent. Gaudeix
d’una terrassa amb barbacoa i zona per
deixar la llenya. Disposa d’una plaça de
pàrquing inclosa en el preu. Pis de llo-
guer amb opció de compra de 850 €
a 950 €, segons condicions.
VENDA
www.ferrutx-immobles.com
capferrutx@gmail.com
núm. col·l. 376 - grup Solà Immobles
TEl.: 35 36 37
Pis a Encamp (Llenguaderes) seminou, 138 m2
,
3 dormitoris dobles (1 suite), 2 banys complets,
cuina office amb sortida a pati, i menjador amb
sortida a terrassa de 10 m2
. Pàrquing.
Preu: 450.000 €
Àtic dúplex en venda a Andorra la Vella (Santa
Coloma). Consta de 88 m2
repartits en 3 dormitoris
(2 dobles), bany complet, safareig, cuina equipada
amb electrodomèstics Miele i menjador amb
terrasseta. Orientació sud!! Vistes espectaculars!!
Pàrquing inclòs.
Preu: 218.000 €
Espectacular pis en venda al centre de
la Massana. Consta de 131 m2
repartits en
3 dormitoris dobles amb armaris encastats
(1 suite), 2 banys complets, safareig, cuina oberta
de disseny i menjador d’uns 40 m2
amb llar de
foc i sortida a balcó. Sol i vistes espectaculars al
Casamanya. Pàrquing i traster.
Preu: 378.810 €
Pisos nous, a estrenar, a Sant
Julià!! 2 dormitoris, bany
complet, cuina americana
i menjador. Pàrquing inclòs.
Preu: 157.500 €!!