Treball final TIC - PROTECCIÓ DELS DRETS DELS MENORS AL MÓN DIGITAL - GUARDIANS D'INFANTS

1. PROTECCIÓ DELS DRETS DELS
MENORS AL MÓN DIGITAL
GUARDIANS D’INFANTS
ÚS I APLICACIÓ DE LES TIC
Marta Garcia
Jordi León
Paula Miranda
Blanca Zapater
Consultor: Martí Vilà
25.05.2020
Dret
Relacions Internacionals

2. ÍNDEX
1. ACRÒNIMS
2. INTRODUCCIÓ
3. CONTEXT ACTUAL
4. RISCOS DERIVATS D'UN MAL ÚS DE LES TIC
4.1 La Infoxicación
4.2 Els continguts nocius
4.3 Gossip
4.4 Les tecnoadiccions
4.7 Els atemptats contra la intimitat
4.8 Sexting
5. PREVENCIÓ DELS RISCOS
5.1 L'àmbit d'actuació des de la intervenció social
5.2 L'àmbit d'actuació escolar
5.3 L'àmbit d'actuació familiar.
6. NORMATIVA APLICABLE
6.1 Normativa aplicable Estat Espanyol
6.2 Normativa aplicable Unió Europea
6.3 Normativa aplicable fora de la Unió Europea
7. CONTROL
7.1 Actuació del poder legislatiu i executiu
7.2 Actuació en àmbit escolar
7.3. Actuació en àmbit familiar
8. CREACIÓ D'UN MODEL DE CONVIVÈNCIA POSITIVA
9. CONCLUSIONS
10. BIBLIOGRAFIA
11. ANNEXOS

3. ACRÒNIMS
BIT - Brigada d’investigació tecnològica
EC - ​Electronic Communications
ICO -​ Information Commissioner’s Office
INCIBE - Institut Nacional de la Ciberseguretat
LO - Llei Orgànica
LOPD- Llei Orgànica de Protecció de dades
PENIA - Pla estratègic nacional de la infància i la adolescència
RD - Real Decret
RGPD - Reglament General de Protecció de Dades
TIC - Tecnologies de l’informació i la comunicació
UE - Unió Europea
UNICEF - Fons de Nacions Unides per la Infància
WiFi - ​Wireless Fidelity
XXSS - Xarxes socials

4. 1. INTRODUCCIÓ
Internet és segur? La meva filla està protegida enfront un món d'amenaces digitals de les quals
ella no n'és conscient? Quina és la frontera entre fer-ne un bon ús i un mal ús, de les
tecnologies de la informació?
Durant l'última dècada, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, o altrament
anomenades, les TIC, han canviat radicalment la manera en la qual els individus ens
comuniquem i interactuem. Pràcticament totes les persones arreu del món tenim un punt
d'accés fàcil al món digital, això comporta que tinguem, en un moment, accés a tots els
recursos que es poden trobar en el ciberespai, oferint un món infinit d'informació, oportunitats i
serveis que fa vint-i-cinc anys eren molt més limitats.
A més a més, l'evolució de les TIC ha causat que els infants transformin de forma substancial la
manera en què interactuen, es comuniquen i participen en el món que els rodeja. Les noves
tecnologies, i especialment internet, són les eines més utilitzades pels menors, el què pot
comportar un efecte molt beneficiós quant a la facilitat d'accés a recursos educatius, en la cerca
d'informació, en l'oferta de múltiples canals de comunicació amb la família i amics o fins i tot en
l'emmagatzematge i transmissió de dades. Les tecnologies de la informació són un gran canal
d'intercanvi cultural i una important font d'entreteniment en l'actualitat.
No obstant això, el món digital no només aporta beneficis. Els menors connectats a aquest
tipus de tecnologies es poden veure exposats a continguts del tot inadequats per la seva edat i
maduresa, o posar en perill el seu benestar i el de les persones del seu voltant fent un mal ús
d'aquestes eines. Els infants no poden no ser conscients de les conseqüències a curt i llarg
termini derivades de pràctiques inadequades o perjudicials. El món està canviant, i per tant, és
necessari adequar una regulació per la protecció dels menors en el món digital.
Per consegüent, en aquest projecte analitzarem en primer lloc, els riscos que es poden
presentar derivats d'un mal ús de les tecnologies. En segon lloc, establirem les prevencions que
es poden dur a terme des de l'àmbit familiar, escolar i l'entorn social. A continuació explicarem
les regulacions legislatives en l'àmbit nacional, europeu i mundial, destinades a crear uns
paraigües de protecció als infants que es puguin veure exposats als perills de la tecnologia de
la informació. I finalment, també estudiarem el control parental, escolar i governamental per
prevenir els perills d'internet.

5. 2. CONTEXT ACTUAL
El 90% dels joves en l'actualitat afirma que utilitza Internet tant per buscar informació com per
fer els deures de l'escola, per tant, seria impropi i absurd pretendre que els adolescents
excloguessin de les seves vides diàries els aparells que els facilita enllestir la feina i les
activitats escolars.
D'altra banda, els estudis exposen que l'edat mitjana en la qual els petits de la casa comencen
a utilitzar les xarxes socials (XXSS) és entre els nou o deu anys, tot i l’existència de condicions
d’edat en el seu accés i subscripció. Per tant, el contingut inadequat al qual es poden veure
exposats i el perill d'un mal ús d'aquestes els pot ocasionar problemes que, durant aquesta
edat, no saben ni poden gestionar-los.
Arran de l'auge de les tecnologies de la informació i la comunicació s'han dut a terme
nombroses campanyes amb l'objectiu de promocionar la protecció dels menors a internet, i són
totes aquestes iniciatives les que ens han portat al context actual.
Com no podria ser d'una altra manera, UNICEF va llançar el febrer de 2004, en la celebració
del Dia Internacional per una Internet Segura, la campanya "els e-drets dels nens i les nenes".
El PENIA, o Pla Estratègic Nacional de la Infància i l'Adolescència també està en l’actualitat
totalment centrat en les qüestions referents a les noves tecnologies, i s'ha convertit en un actor
rellevant en el camp de la protecció dels menors en aquest àmbit, tot i que, durant els seus
primers anys d'activitat, gairebé no havien sigut al·ludits temes com el cyberbullying o la
protecció de dades.
Per altra banda, les instàncies europees també han pres un paper rellevant per un internet més
segur, en especial pels infants. Va dur a terme el "Safer Internet Plus" que va agafar
embranzida a partir del 2013.
3. RISCOS DERIVATS D'UN MAL ÚS DE LES TIC

6. La nostra societat es caracteritza per estar basada en les noves tecnologies, on la informació
s'escampa en un instant arreu del món i per primera vegada, estem davant d'una generació que
està creixent amb accés a internet. Els menors estan en contacte amb ordinadors, mòbils i
videojocs des de ben petits, i això pot comportar conseqüències molt positives, tant en
l'aprenentatge com en l'entorn social de l'infant, però també pot produir efectes negatius,
exposant a menors a riscos davant dels quals es troben totalment indefensos. En aquest
apartat definirem els conceptes clau que fan d'internet un entorn insegur i perillós pels nens.
3.1 Exposició de continguts inadequats
Internet és una font d'infinits continguts inadequats, i els menors són especialment vulnerables
al que puguin trobar, posant en risc el seu desenvolupament emocional i moral. Els menors,
que normalment estan molt acostumats a utilitzar tecnologies i internet, tenen accés fàcil i ràpid
d'informació i continguts audiovisuals impropis per la seva edat de caràcter sexual, violent,
racista o sexista, poden accedir fins i tot a contingut terrorista i sectaris.
El fàcil accés a continguts nocius i perillosos poden comportar dificultats i complicacions en el
desenvolupament correcte i adient de l'infant, arribant a exposar-los a comportaments nocius
per la salut, com per exemple l'anorèxia, la bulímia o la depressió.
3.2 Tecnoaddicció
Les xarxes socials, els videojocs i internet en general poden crear una verdadera addicció si no
es porten a terme les mesures cautelars per part dels pares i professors. Això comporta la
connexió constant i contínua a aquest tipus de plataformes i l'actualització constant del perfil
mitjançant la publicació de contingut audiovisual, el què provoca que els menors necessitin
l'aprovació per part de la resta de la comunitat de la xarxa social. Els infants acostumen a reduir
el nombre d'hores dormides per poder estar connectats a la plataforma o videojoc i inverteixen
menys temps en activitats que no estiguin relacionades amb la seva addició (fer esport, passar
temps amb la família, passejar, etc.). Com a conseqüències a llarga durada, “l'addicció pot
comportar la reducció d'habilitats cognitives del subjecte i el deteriorament de la salut i de la
forma física del subjecte” (Davara, 2016).
3.3 Suplantació d' identitat
Es tracta d'una situació, cada vegada més habitual, entre els menors, els subjectes solen ser
companys d'escola i coneguts. El procediment consisteix a crear un perfil d'una xarxa social
amb les dades (nom, fotografies, etc.) de la víctima. Els suplantadors afegeixen contactes al
perfil que es pensen que estan interactuant amb la víctima, i no amb la persona que està
darrere realment. Finalment, els suplantadors omplen el perfil amb informació falsa i perjudicials
per a la víctima (criticant als seus companys, publicant fotografies que l'humiliïn, etc...).

7. “Aquesta pràctica acostuma a ser molt difícil d'eliminar per complet, ja que una vegada una
fotografia està penjada a un perfil públic, tothom hi té accés, i aquesta es difon ràpidament,
moltes vegades sense comprovar la veracitat d'aquesta”. (Davara, 2016).
Imatge 1: Imatge recuperada de Getty Images
3.5 Ciberassetjament
El ciberassetjament o “cyberbullying” es caracteritza per expressar l'assetjament mitjançant els
canals de comunicació electrònica. El més habitual és que l'assetjador i la víctima es coneguin i
siguin propers, com per exemple, companys d'escola. L'assetjador utilitza els mitjans
tecnològics de comunicació per estendre informació indesitjada, insultat i/o humiliant de
l'assetjat. El fet que la informació sigui escampada per internet, sobretot per les xarxes socials,
fa que la ràtio de persones que ho vegin sigui molt més àmplia, i a la vegada que sigui més
difícil per les persones adultes que envolten a l'assetjat, com els pares o els professors,
assabentar-se de la greu situació. “A Espanya, un 5,9% dels menors ha patit ciberassetjament,
i un 2,9% reconeix haver sigut un assetjador”. (CESICAT, 2009). El ciberassetjament on
s'involucren menors, es divideix en dos tipus: l'actiu (quan el menor és l'agressor) i el passiu
(quan el menor resulta ser la víctima).
Imatge 2: Portada de la campanya #ciberassatjament 0 (2018)

8. 3.6 Grooming
El Grooming és la pràctica duta a terme per adults que intenten guanyar-se la confiança d'una o
un menor mostrant empatia, preocupació i fins i tot estima (en molts casos, l'adult es fa passar
per menor) amb l'objectiu d'aconseguir imatges del menor amb càrrega sexual amb les quals
l'exposarà a xantatge, implicant un possible abús o corrupció del menor. La imatge o vídeo pot
ser l'objectiu de pederastes o pedòfils. (CESICAT, 2009)
Imatge 3: Imatge recuperada de espaioteca.com
3.7 Sexting
Consisteix en la generació de continguts com fotos, vídeos o sons amb una alta càrrega sexual
duta a terme pels mateixos menors. (CESICAT, 2009). Els subjectes i destinataris són
generalment parelles, però moltes vegades amics/amigues o coneguts/conegudes qui
s'intercanvia aquest tipus de contingut sense estar informat del que això pot comportar, ja que
moltes vegades aquestes imatges surten del context on es varen fer i forma greus
conseqüències pel seu autor.
Una imatge o vídeo d'un menor que es difon per internet, arribant a familiars, amics i companys
pot causar un greu dany emocional i psicològic.
4. PREVENCIÓ DELS RISCOS. REFLEXIONS INICIALS

9. Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors entenem que la prevenció és cabdal per un
futur millor per als infants i adolescents exposats contínuament als riscos de les noves
tecnologies. Entenem prevenció com la disposició que es realitza d'una forma anticipada per a
minimitzar un risc amb l'objectiu d'aconseguir que un perjudici eventual no es concreti.
Per això, cal impulsar accions de caràcter preventiu en els àmbits de l'educació i els serveis
socials, s'han de promoure programes per a generar coneixement dels riscos d'internet,
destinats no només als educadors i als pares, sinó que els principals destinataris han de ser els
mateixos infants. La prevenció ha d'anar més enllà de la simple informació. La informació, per si
mateixa, no canviarà actituds ni comportaments. Hem d'anar més enllà.
4.1 L’àmbit d’actuació des de la intervenció social
Respecte a l'àmbit d'actuació des de la intervenció social i de les institucions, aquestes haurien
d'impulsar una més ràpida adequació de les lleis i els instruments de treball de la justícia. És
veritat que últimament s'estan realitzant esforços i avenços en la matèria de protecció dels
menors, estem recordant qüestions relatives a la protecció de dades o l'adequació del codi
penal, però aquests esforços han d'anar més adequats a les realitats del moment, són passos
que arriben sempre tard davant l'evolució constant de la societat. Un dels buits legals existent
és la manca d'exigibilitat a les empreses de telecomunicacions i xarxes socials respecte a la
seva responsabilitat. Aquesta hi hauria d'existir, d'estar regulada.
Aquesta indústria global ha d'entendre que la seva implicació és fonamental per a la protecció
dels menors, que sense la seva col·laboració no serà possible un avenç significatiu, ans al
contrari, més pedres en el camí. I que aquesta globalització no ha de ser un obstacle, ha de ser
més aviat el punt de suport per a compartir experiències i recursos. Evidentment existeixen
diferents realitats de cada país, però també s’ha demostrat que les diferències respecte a l'ús
de les TIC són cada dia menors. La xarxa és l'espai global on no existeixen les distàncies ni les
limitacions i és necessària una col·laboració activa i un desig de compartir experiències.
4.2 L’àmbit d’actuació escolar
Respecte a l'àmbit d'actuació escolar, aquest ha de treballar des de les primeres edats dels
infants i d'una manera activa amb les famílies. No ens serveixen actuacions esporàdiques ni
aïllades. Ha d'haver-hi sistemàticament feines de sensibilització i formació. Ha d'haver-hi una
taula de diàleg constant planificant l'esforç. Cal tenir en compte la velocitat amb què succeeixen
els canvis sociològics i educatius, i l'escola ha d'estar a l'alçada amb la capacitat d'entendre
cada moment per donar, també a les aules, el suport necessari.
Cal tenir en compte la ràpida evolució de les tecnologies, la ràpida evolució dels usos i
costums. Per això és cabdal la seva investigació i l'aplicació de les conclusions a les tasques
d'educació i prevenció en la major en brevetat i abans que canviï la realitat investigada.

10. 4.3 L’àmbit d’actuació familiar
El paper de la família com agent preventiu de primer ordre és inqüestionable, no només en
l'àmbit de les noves tecnologies sinó en qualsevol àrea. La família és l'estructura social bàsica
on es produeix l'aprenentatge més valuós per a la vida, on s'inclou l'ensenyança de valors i
normes. És en el si de la família on assagen totes les conductes i actituds que més endavant es
portaran a terme pels infants en els altres contextos. D'aquí la importància del paper dels pares
com a portadors d'aquests valors, com a transmissors de valors fonamentals com la justícia, la
llibertat o la responsabilitat, ja que aquests valors també seran aplicats pels infants en les
noves tecnologies.
En primer lloc, la sobreprotecció que de vegades assignem al paper dels pares envers els seus
fills, no deixa veure que els infants no són només víctimes passives dels riscos de la xarxa i de
les noves tecnologies. Cal entendre que són elements actius. I com a tal, hem de saber
tractar-los. Cal compartir amb ells aquesta nova realitat, no deixar-los al marge. No hem de
caure en l'error d'admetre que hi ha dues tecnologies, la dels infants i la dels adults.
Aquestes dues han d'anar de la mà, s'ha de donar l'oportunitat als infants de compartir la seva
vida i els seus coneixements digitals amb els adults, donar-los l'oportunitat de què s'apropin,
d'escoltar-los, i el més important, incloure'ls dins la nostra vida tecnològica, ja que d'aquesta
manera també ells ens inclouen. La vida en les xarxes dels infants cada cop és i serà més
intensa, és i serà cada cop a edats més primerenques i únicament des de la proximitat es podrà
actuar amb la diligència necessària com a pares i mares.
5. NORMATIVA APLICABLE

11. La incorporació de les noves tecnologies al nostre dia a dia ha fet que la protecció de dades a
internet es converteixi en una qüestió d'important interès social. La protecció de caràcter
personal constitueix un assumpte jurídic molt actual en el que el conflicte entre la llibertat
d'informació i el tractament de les dades, així com la llibertat d'expressió i la intimitat, emergeix
com un dels grans temes actuals i, a més provoca grans i greus discrepàncies doctrinals, ja que
és difícil que tothom estigui d'acord, a conseqüència del fet que les tecnologies de la informació
i comunicació permetin noves maneres d'interferir en aquest àmbit protegit que no s'havia
plantejat fins no fa gaire.
És important tenir clar el concepte de la "dades personals" abans d'entrar en la seva legislació.
La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal
(LOPD), en l'article 5.1.f) de la Llei Orgànica 15/1999 ho defineix com "qualsevol informació
numèrica, alfabètica, gràfica, fotogràfica, acústica o de qualsevol mena concernint a persones
físiques identificades o identificables", de manera que ens precisa i especifica molt més la
definició proporcionada anteriorment.
Així doncs, els elements essencials són la informació (element objectiu) i tot el que sigui relatiu
a la persona física (element subjectiu). Per tant, això implica que es considera com a dada
personal, no només el nom, els cognoms, el número d'afiliació, etc. sinó també les imatges,
sons i veus d'una persona física.
Una vegada tenim clar el concepte del qual parlarem al llarg de tot l'apartat, seguidament, ens
centrarem a analitzar el marc jurídic i la normativa que s'aplica, en primer lloc, a l'Estat
espanyol, en segon lloc, a la Unió Europea i, finalment, veure'm alguns exemples de normatives
aplicables fora de la UE.
5.1 Normativa aplicable Estat Espanyol
A Espanya, la principal norma que regula la qüestió és la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de
desembre, de Protecció de dades de caràcter personal (LOPD), mencionada anteriorment.
L'article 4 de la LOPD, en els seus dos primers apartats, estableix el següent:
En primer lloc, que "les dades de caràcter personal només es podran recollir pel seu
tractament, així com sotmetre-les a tractament, quan siguin adequades, pertinents i no
excessives en relació amb l'àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per les
quals s'hagin obtingut".
En segon lloc, que "les dades de caràcter personal que siguin objecte de tractament, no podran
utilitzar-se per finalitats incompatibles amb aquelles per les quals les dades haguessin sigut
recollides". També estableix que "no es considerarà incompatible el tractament posterior amb
finalitats històriques, estadístiques o científiques".

12. Així doncs, en aquest article, s'intenta garantir que la informació personal que una persona
cedeixi, no es pugui utilitzar de manera fraudulenta. Això no obstant, per tal que aquesta
informació sigui utilitzada de manera legal, l'article 5 de la LOPD disposa que s'ha d'informar de
l'existència d'un fitxer o tractament de dades de caràcter personal, de la finalitat de la recollida
d'aquestes així com els seus destinataris; del caràcter obligatori o facultatiu de la seva resposta
a les preguntes que es plantegin; de les conseqüències de l'obtenció de les dades; de la
possibilitat d'exercir els drets d'accés, rectificació i cancel·lació i; finalment, de la identitat i
direcció del responsable del tractament de dades o del seu representant.
Aquest article també ens indica els casos en els quals no s'aplicarà la llei, així com els que, per
les seves característiques especials, es regeixin per alguna altra normativa. Tot i això, cal saber
que l'intercanvi de dades fora d'Espanya també està contemplat a la LOPD, concretament,
l'article 33.1 preveu que no es podran transferir les dades de caràcter personal que hagin estat
objecte de tractament o que hagin estat recollides per sotmetre-les a tractament amb destí a
països que no proporcionin un nivell de protecció equiparable o semblant als de la LOPD.
A més de la LOPD, també hem de tenir present la Llei 25/2007, de 18 d'octubre sobre la
conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques i a les xarxes públiques de
comunicacions que, estableix a l'article 5 que el període màxim de conservació de dades
personals serà de 12 mesos. Així doncs, aquesta informació, junt amb les dades que es
recopilen, són dos dels punts que més interessen en l'àmbit social i que, com es pot comprovar
segueixen les directives de la Unió Europea relativa a aquesta matèria.
També hem de tenir en compte altres normatives presents i importants com el Real Decret
1720/2007, de 21 de desembre, pel que s'aprova el reglament de desenvolupament de la LOPD
o el Real Decret 3/2010, de 8 de gener, pel que es regula l'Esquema Nacional de Seguretat en
l'àmbit de l'Administració electrònica.
Com comentàvem anteriorment, una de les qüestions que més preocupen a escala social és
l'obtenció de dades de menors d'edat. És una qüestió que, com veurem, genera diferències
entre països, en el moment de limitar l'edat en la qual un menor es considera prou responsable
per ser conscient dels riscos del món digital.
La normativa espanyola ens indica que, per tractar dades de qualsevol menor de catorze anys,
se li ha de demanar consentiment als seus pares; mentre que si és major de catorze anys, no
serà necessari, a no ser que es sol·liciti expressament. També estableix que no se li podrà
recavar informació personal dels familiars del menor.
Aquestes dades, junt amb d'altres, les trobem a l'article 13 del Real Decret 1720/2007, de 21 de
desembre, pel que s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de

13. 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i que, estableix el següent: En
primer lloc, que es podrà realitzar el tractament de les dades dels majors de catorze anys amb
el seu consentiment, excepte en els casos en els quals la llei exigeixi l'assistència dels titulars
de la pàtria potestat o tutela. En segon lloc, estableix que en cap cas podran recavar-se del
menor, dades que permetin obtenir informació sobre els altres membres de la família, o sobre
les característiques d'aquest, com ara dades relatives a l'activitat professional dels progenitors,
informació econòmica, dades sociològiques, etc., sense consentiment dels titulars de les dades
en qüestió. No obstant això, estableix que sí que podran recavar-se les dades d'identitat i
direcció del pare, mare o tutor amb l'única finalitat de l'autorització que preveu en el primer
apartat de l'article. Seguidament, estableix que, quan el tractament sigui de dades de menors,
la informació dirigida a aquests, s'haurà d'expressar en un llenguatge que sigui fàcilment
comprensible per ells. Finalment, aquest article també estableix que li correspondrà al
responsable del fitxer o del tractament, articular els procediments que garanteixin que s'ha
comprovat de manera efectiva l'edat del menor i l'autenticitat del consentiment prestat en el seu
cas, pels pares, tutors o representants legals.
5.2 Normativa aplicable a la Unió Europea
L'objectiu d'aquest apartat és oferir una visió global de la posició i del paper que tenen els
menors en el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell del 27 d'abril de
2016, que fa referència a la protecció de les persones físiques tenint en compte, sobretot, el
tractament de dades personals i la lliure circulació d'aquestes. A més del Reglament general de
protecció de dades (RGPD) també inclourem les previsions que recull la LO3/2018, de 5
desembre de 2018 de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.
Una qüestió rellevant respecte el Reglament General de Protecció de Dades és que, per
primera vegada, s'inclouen en l'àmbit europeu previsions que es refereixen expressament a la
protecció de dades dels menors d'edat.
Si busquem les remissions del text referides als menors, hem de tenir en compte que el
Reglament utilitza el concepte "infants" entenent-los com una persona física amb menys de
divuit anys, sempre que no s'hagi independitzat. El fet que, anteriorment, no hi hagués una
regulació expressa no vol dir que, durant tot aquest temps, el tractament de les dades dels
menors d'edat no s'hagi tingut en compte, ja que els infants tenen dret a la intimitat i a la
protecció de dades, quant a persones físiques que són i, les directives s'aplicaven i s'apliquen a
qualsevol persona física. És per això que, els principis generals d'aquestes directives s'han
aplicat en els casos en els quals els infants estaven implicats. Tot i això, la inclusió d'aquesta
regulació ha de considerar-se positiva, ja que és un fet indiscutible que els menors són
subjectes actius de la realitat tecnològica en la qual ens trobem. No es poden, doncs, obviar
uns estàndards de protecció.

14. Així doncs, trobem que a l'article 8 del RGPD, es preveu, sota el nom de Condicions aplicables
al consentiment de l'infant en relació amb els serveis de la societat de la informació, que: En
primer lloc, quan s'apliqui l'apartat 1 (lletra a) de l'article 6 del RGPD, en relació amb l'oferta
directa a infants de serveis de la societat de la informació, el tractament de les dades personals
d'un infant es considerarà lícit quan tingui un mínim de setze anys. Per contra, si l'infant és
menor de 16 anys, el tractament es considerarà lícit si el consentiment o l'autorització va ser
donada pel titular de la pàtria potestat o tutela sobre l'infant i, evidentment, només en la mesura
en la qual se'l va autoritzar. El reglament també estableix que, els Estats membres podran
establir per llei una edat inferior a aquesta sempre que no sigui inferior als tretze anys (edat
mínima a tots els estats que formin part de la UE).
En segon lloc, que el responsable del tractament se centrarà i realitzarà esforços raonables per
verificar en aquests casos, que el consentiment va ser donat o autoritzat pel titular de la pàtria
potestat o tutela sobre l'infant, tenint en compte la tecnologia disponible.
En tercer lloc, també estableix que l'apartat 1 no afectarà les disposicions generals del Dret
contractual dels Estats membres, com ara les normes que siguin relatives a la validesa,
formació o efectes dels contractes en relació amb un infant.
És necessari tenir en compte que, aquest article 8 del RGPD que acabem de comentar, es
refereix únicament a les situacions en les quals s'aplica, com hem mencionat, l'apartat 1 (lletra
a) de l'article 6 RGDP, és a dir, quan la licitud del tractament es basi en el fet que l'interessat va
donar el seu consentiment pel tractament de les seves dades personals per una o vàries
finalitats específiques.
L'article 8 del RGDP, relativament a les condicions que ha de complir el consentiment de l'infant
perquè pugui ser considerat vàlid, també estableix que el següent: En primer lloc, que no hi ha
cap cas en el qual els menors de tretze anys puguin consentir per si mateixos i vàlidament les
seves dades. En el suposat cas que una llei nacional ho permetés, aquesta, seria contrària a
l'article 8 del present reglament. En segon lloc, estableix que, en el cas dels menors de setze
anys, haurà de ser "el titular de la pàtria potestat o tutela sobre l'infant" la persona que atorgui
vàlidament el consentiment però, únicament, en la mesura en què aquest el va autoritzar.
L'article 8, també puntualitzar que els majors de 13 anys però menors de 16, podran atorgar
consentiment vàlid si així ho estableix la regulació nacional (per tant, depèn del que estableixi
cada Estat membre). I també estableix que, l'Estat membre haurà de contemplar aquesta
qüestió mitjançant una llei. Finalment, també estableix que els majors de setze anys i,
evidentment menors de 18, podran atorgar el seu consentiment, de manera que farien lícit el
tractament de les dades.
En el mateix article 8 del RGDP, trobem que fa menció als menors d'edat durant tot el text del
Reglament i a referències que atorguen sempre el tractament de les seves dades una especial

15. protecció i consideració. Tenint en compte el que estableix el mencionat article en el núm.75 i,
unint-ho amb l'article 24 del mateix RGDP, arribem a la conclusió que les dades referides als
menors d'edat, gaudeixen d'una especial protecció perquè el seu tractament es considera de
risc.
El mateix reglament estableix també que si hi ha un conflicte entre el menor i el titular de la
seva pàtria potestat s'ha de tenir sempre en compte en qualsevol de les situacions, el principi
interès superior del menor. Estableix, per tant, que en cas que hi hagi un conflicte d'aquest
tipus, s'hauran de posar en marxa les vies que tingui previstes cada país per vetllar per l'interès
del menor d'edat. En el cas concret d'Espanya, disposem de l'article 163 del Codi Civil estatal
que regula aquest aspecte. Així i tot, no sembla que la voluntat del legislador europeu hagi
estat excloure l'aplicació del Reglament a altres situacions de consentiment de menors que no
es circumscrivíssim exclusivament als serveis de la societat de la informació.
Com hem mencionat al principi d'aquest apartat, també s'ha de tenir en compte el que estableix
la LO 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
(LOPDPGDD). Aquesta remissió és obligada, ja que, a més, el RGDP remet a la regulació dels
Estats membre per atorgar el consentiment. Ja hem vist que, l'article 8.1 del RGDP preveu que
els Estats membres podran establir per llei una edat inferior a la mencionada, sempre que no
sigui inferior als 13 anys. Fins a l'entrada en vigor de la LO 3/2018, la qüestió va ser regulada a
l'article 13 del Real Decret 1720/2007, de 21 de desembre, que considerava que els majors de
catorze anys disposaven de les condicions de maduresa precises per consentir per ells
mateixos, el tractament automatitzat de les seves dades de caràcter personal.
No obstant això, el tràmit d'esmenes en el Congrés, va fer que el text fos susceptible de
diversos canvis tal com ens mostra la mateixa LO 3/2018. Referent a la regulació actual, a més
de la inclusió de la part relativa a la garantia dels drets digitals, també es va canviar l'edat de
consentiment. Abans de sotmetre's al tràmit de les esmenes, l'article 7 fixava que l'edat per
prestar consentiment eren 13 anys. Tanmateix, es va acceptar l'esmena proposada pel Partit
Socialista, el text va ser publicat en el Butlletí Oficial de les Corts Generals, el 26 d'octubre de
2018, que assenyalava que finalment va ser aprovat el següent: L'article 7, relatiu al
consentiment dels menors d'edat, estableix que el tractament de les dades personals d'un
menor d'edat, únicament podrà fundar-se en el seu consentiment quan tingui més de catorze
anys, a excepció dels supòsits en els quals la llei exigeixi l'assistència dels titulars de la pàtria
potestat o tutela per celebrar l'acte o negoci jurídic en el qual es necessita consentiment pel
tractament. També estableix que el tractament de les dades dels menors de catorze anys,
fundat en el consentiment, només serà lícit si consta el del titular de la pàtria potestat o tutela,
tenint en compte que determinin els titulars de la pàtria potestat o tutela. Cal tenir en compte
que a finals de novembre del 2017, quan es va presentar el text del Projecte de Llei, l'edat
mitjana a escala europea per atorgar consentiment vàlidament, es trobava en tretze anys, però
durant els mesos que va durar la tramitació parlamentària, diversos països van aprovar la nova

16. regulació establint els catorze anys com edat mínima. També trobem referències als menors
referent a la protecció de les seves dades, als articles de la LO 3/2018 següents: articles 3
(dades de les persones mortes quan es tracta d'un menor), 12 (exercici dels drets pels titulars
de la pàtria potestat en nombre i representació del menor de catorze anys), 28 (obligacions de
responsable i encarregat quan el tractament sigui de menors d'edat), 34 (obligació de designar
un DPO per part de les federacions esportives quan tractin amb dades de menors d'edat) i 76
(sancions quan s'afecti els drets dels menors).
Una altra de les novetats que es va introduir a la fase d'esmenes va ser la part relativa a la
garantia dels drets digitals. Referent als menors, són diverses les referències que es fan. Hi ha
dos articles específics destinats a això: En primer lloc, l'article 84, referent a la protecció dels
menors a Internet. Aquest estableix que, els pares, mares, tutors o representants legals
procuraran que els menors facin un ús equilibrat i responsable dels dispositius digitals i dels
serveis de la societat de la informació, amb la finalitat de garantir l'adequat desenvolupament
de la seva personalitat i de preservar la seva dignitat i drets fonamentals. Aquest mateix article
també estableix que la utilització o difusió d'imatges o d'informació personal de menors en les
xarxes socials i serveis de la societat de la informació equivalents que puguin implicar una
intromissió il·legítima en els seus drets fonamentals, determinarà la intervenció del Ministeri
Fiscal, que instarà les mesures cautelars i de protecció previstes a la Llei Orgànica 1/1996, de
15 de gener, de protecció jurídica del menor.
En segon lloc, l'article 92 estableix que els centres educatius i qualsevol de les persones
físiques o jurídiques que desenvolupin activitats en les quals participin menors d'edat, han de
garantir la protecció de l'interès superior del menor i els seus drets fonamentals, especialment
el dret a la protecció de dades personals, en la publicació o difusió de les seves dades
personals a través dels serveis de la societat de la informació. Diu que quan aquesta publicació
o difusió tingui lloc a través de serveis de xarxes socials o serveis equivalents, hauran de
disposar del consentiment del menor o dels seus representants legals, conforme al que
estableix l'article 7 de la mateixa LO 3/2018.
Una de les grans preguntes actuals, que encara no té solució i sobre la que en el fons
sobrevola tot el que hem exposat fins ara, és el com es pot verificar l'edat del menor. Encara
que varis dels articles mencionats en aquest apartat ho tinguin en compte, no ni hi ha cap que
estableixi de manera específica una manera de comprovar-ho.
5.3 Normativa aplicable fora de la Unió Europea
Com a normativa aplicable fora de la Unió Europea, hem trobat interessant fer una comparació
de la legislació vigent a Espanya (vista anteriorment), amb la legislació vigent al Regne Unit,
que ja no forma part de la Unió Europea per tal de veure diferents punts de vista respecte a una
mateixa qüestió, la protecció de dades de caràcter personal i, concretament, dels menors.

17. Pel que fa a el Regne Unit, on s'inclou Gal·les, Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord, la norma
que s'aplica relativa a la qüestió que estem analitzant és la "Data Protection Act de 1998",
vàlida en tot el territori i que abraça tots els aspectes de la protecció de dades. En aquesta llei,
es subratlla que l'aplicació de la norma es cenyeix als ens establerts en el Regne Unit, tal com
ho exposa el seu article 5. Això no obstant, també hi ha uns quants apartats dedicats a la
transferència de dades entre països, sent l'apartat 8 del "Schedule 1", el que reflecteix de
manera més general, les condicions que s'han de donar perquè l'intercanvi d'informació sigui
legal a Gran Bretanya que, simplement estableix que les dades de caràcter personal no es
poden transferir a cap altre territori fora de l'àrea econòmica europea, a no ser que l'altre
territori asseguri un adequat nivell de protecció dels drets i llibertats relatius a la protecció de
dades de caràcter personal. També és necessari tenir en compte i mencionar dues normes
més, la "Consumer Protection (distance selling) Regulations de 2000 no 2334", la qual va ser
modificada l'any 2005 i, la "Privacy and Electronic Communications (EC Directive) Regulations
de 2003 no 2426".
Si ens centrem en la protecció de dades dels menors, trobem que l'article 66 de la Data
Protection Act de 1998, se centra únicament en el dret dels menors d'Escòcia i, estableix a què
es pot recavar informació de qualsevol menor de dotze anys o major d'aquesta edat, sempre
que se l'hagi informat i hagi entès clarament els seus drets.
Concretament, ICO (entitat independent encarregat de vetllar pel compliment de la legislació en
matèria de protecció de dades del Regne Unit), assenyala que qualsevol informació que es
demani a un menor, ha de ser clara i entenedora per ell mateix, ja que no té la mateixa
capacitat de comprensió que un adult i, a més, afegeix que quan se li demanin dades
personals, es necessitarà el consentiment dels pares, excepte que es cregui que el menor està
prou capacitat per prendre tot sol la decisió. De fet, indiquen que la legislació britànica relativa a
la qüestió, no determina l'edat en la qual un menor està capacitat per entendre aquesta situació
i decidir sobre aquesta. Així i tot, aconsellen que sempre es demani el consentiment dels pares
a qualsevol menor que estigui entre els dotze anys (o menys) i els 16.
Així doncs, comparant la legislació britànica amb l'espanyola, respecte a la legislació sobre les
dades personals dels adults, hem pogut comprovar que ambdues legislacions coincideixen en
diversos aspectes sobre l'aplicació de la normativa en matèria de protecció de dades, tenint en
compte les circumstàncies en les quals es produeixi l'obtenció de les dades, ja que es poden
obtenir telefònicament o a través de formularis d'internet, per exemple.
Relatiu a la protecció de les dades personals en els menors, hem de destacar que la legislació
espanyola, tal com hem vist, inclou entre els seus supòsits, als menors d'edat per tal que no es
vulnerin els seus drets; mentre que a la legislació britànica és més difícil trobar una legislació
específica per aquests casos, tot i la seva normativa en la qual es contemplen nombrosos

18. supòsits en els quals es tracta diàriament amb informació personal dels habitants del Regne
Unit. Cal destacar que, una de les diferències és destacables en la normativa d'ambdós països,
és el fet que en Espanya és obligatori demanar el consentiment dels pares per accedir a les
dades dels infants menors de catorze anys i, en canvi, al Regne Unit, s'aconsella demanar-lo
però no és obligatori segons la informació que hem pogut recopilar.
6. CONTROL
El primer control d’ ús d’internet en els menors és la restricció de l’edat per accedir a les xarxes
socials. El deure de verificar l’edat exigida recau sobre el responsable del servei, en aquest
cas, de Facebook, Instagram, etc. Si més no, creiem que és necessari que els pares,
professors i altres agents que tracten amb els menors desenvolupin un treball de

19. conscienciació i sensibilització sobre un ús adequat d’aquest i complint les normes de les
xarxes socials.
Existeix un control en l’ús del món digital a través de normativa tant internacional, europea com
nacional, en aquest cas, espanyola.
Anant de més general a més particular, el marc internacional es basa en la Declaració de Drets
Humans de les Nacions Unides, on en el seu article 12, afirma que: «Nadie será objeto de
injerencias arbitrarias en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de
ataques a su honra o a su reputación. Toda persona tiene derecho a la protección de la ley
contra tales injerencias o ataques». I també la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió
Europea amb el seu article setè on preveu que «Toda persona tiene derecho al respeto de su
vida privada y familiar, de su domicilio y de sus comunicaciones».
El marc nacional és més concret i va més enllà. A l’article 29, la Constitució Espanyola, en el
apartat 39 s’estableix que: «Los niños gozarán de la protección prevista en los acuerdos
internacionales que velan por sus derechos». L’objectiu d’aquestes normes seran protegir els
menors d’edat mitjançant l’establiment de determinats drets per ells - i per tant obligacions per
altres agents com podrien ser pares, centres educatius o organismes oficials -, centrant-se en
el que respecta als drets dels menors a l’hora d’utilizar internet en general, amb tot el que
suposa amb dades personals, contingut adequat, ús lícit, etc.
Per controlar els menors, la primera restricció a les xarxes socials és l’edat d'accés. Crida
l’atenció el compliment o no de les condicions d’ús i la política de privacitat de les xarxes
socials de l’actualitat on l’edat mínima són catorze anys per Instagram, Facebook, Snapchat.
Actualment, està vigent el Reglament Europeu sobre Protecció de Dades i que té per objecte
actualitzar la ja obsoleta Directiva 95/46/CE27 en matèria de protecció de dades de caràcter
personal i dotar de seguretat jurídica a questions tan generalitzades actualment com són el
cloud computing o Xarxes Socials, destacant les novetats a incorporar en matèria de protecció
de menors. (Davara ,2016)
Entrant en el contingut del Reglament Europeu sobre protecció de dades, destacar l’article vuit
amb les condicions que porten el nom: «Condiciones aplicables al consentimiento del niño en
relación con los servicios de la sociedad de la información» i diu així: «Cuando se aplique el
artículo 6, apartado 1, letra a), en relación con la oferta directa a niños de servicios de la
sociedad de la información, el tratamiento de los datos personales de un niño se considerará
lícito cuando tenga como mínimo 16 años. Si el niño es menor de 16 años, tal tratamiento
únicamente se considerará lícito si el consentimiento lo dio o autorizó el titular de la patria
potestad o tutela sobre el niño, y solo en la medida en que se dio o autorizó». Això vol dir que el

20. consentiment per tenir un compte a Xarxes Socials es situarà als setze anys - i no en els
catorze anys fixats actualment per la normativa espanyola -.
6.1 Actuació del poder legislatiu i executiu
La primera línea d’actuació a d’anar encaminada a estimular la producció de continguts creatius
i educatius en línia per nens de manera que per a que tinguin millors experiències al món digital
per part dels més petits. Com a segona qüestió trobem la necessitat d’augmentar la
sensibilització i capacitació de tots els agents amb presència en la web perquè és necessari
una educació bàsica en línea, posant de relleu la seguretat en línia des dels centres educatius
on els joves són els veritables protagonistes. En tercer lloc, la Comissió posa accent en la
necessitat de crear un entorn en línia segura per a nens, adoptant paràmetres segurs així com
l’augment de control parental de continguts i dels sistemes de classificació i accés en funció de
les edats i continguts. Finalment, com a quart aspecte, es troba la lluita contra els abusos
sexuals i l’explotació sexual dels nens i nenes. En aquest punt és necessari la lluita contra els
abusos sexuals i l’explotació sexual dels nens. En aquest punt es fa necessària la instal·lació
de mecanismes que permetin tant l’identificació sistemàtica i més ràpida de pornografia infantil
difundida a través de diversos canals en línia com la denúncia i retirada dels mateixos, al
mateix temps que es lluita contra els abusos sexuals i l’explotació sexual dels nens i nenes.
(Davara, 2016). Per últim, a nivell autonòmic espanyol destaca el Decret 25/2007 que estableix
mesures pel foment, la prevenció de riscos i la seguretat en l’ús d’internet i les tecnologies de
l'informació i la comunicació (TIC) per part de les persones menors d’edat a la Comunitat
Autònoma Andalucía que preveu «medidas de prevención y seguridad en el uso de Internet y
de las TIC por parte de personas menores de edad».
De tot això, es desprèn la necessitat de que l’Administració prengui cartes en l’assumpte i
ofereix als centres docents, pares, professors i als propis menors informació i eines per tenir
una presència segura a Internet, i en cas de sufrir algun problema, el coneixement i els
mecanismes necessaris per saber com, a qui i què fer.
L’objectiu és la provisió de la informació necessària pels menors perquè puguin començar a
navegar per la Net i a fer ús de les Xarxes Socials de manera autònoma, conscient i
responsable. I en el cas de pares i tutors, l’objectiu va més allà d’oferir pautes, se’ls ensenyarà
patrons bàsics que ha d’adoptar.se en les llars per facilitar una navegació segura en la Xarxa
així com la proposta d’eines que afavoreixin el control de continguts en la Xarxa, la restricció de
l'accés a pàgines no adequades pel menor i que protegeixin al menor front a possibles atacs
fruit de la seva navegació per la xarxa.
Més recent, l’octubre de 2015, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i el Ministeri
d’Educació, Cultura i Esport han firmat un conveni on l’objecte és establir un marc estable de
col·laboració per realitzar projectes i accions de caràcter educatiu en la formació i sensibilització

21. dels menors d’edat en matèria de privacitat i protecció de dades, sobretot en l’àmbit digital. La
firma d’aquest conveni suposa la iniciativa d’accions encaminades a la formació de menors - i
professors que treballen amb ells - en matèria TIC a través del desenvolupament i difusió de
materials d’interès així com jocs, concursos i dinàmiques que facin més atractives les questions
de privacitat i seguretat tic pels menors. (Davara, 2016)
És rellevant la tasca de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ja que és sense dubte un
dels organismes que més està apostant per fonamental l’ús segur de les TIC per part de tots
els ciutadans, fent especial menció als menors per la seva vulnerabilitat en col·laboració amb
l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) de la “Guia sobre Privacitat i Seguretat a
Internet”. La Guia està integrada per divuit apartats pràctics que poden donar resposta a
questions importants en matèria de seguretat i protecció de dades. Cal destacar, entre d’altres:
la protecció a xarxa WIFI, com realitzar còpies de seguretat, les diferents opcions de
configuració de privacitat de les Xarxes Socials o com protegir els dispositius portàtils en els
quals compartim i guardem els nostres dades de caràcter personal dia a dia. (Davara, 2016)
Hi ha dues entitats que considerem clau en la defensa i protecció dels menors en les TIC, que
són: la Brigada d’Investigació Tecnològica de la Policia Nacional i la Oficina de Seguretat del
Internauta del INCIBE.
D’una banda, la Brigada d'Investigació Tecnològica (BIT) és la unitat policial destinada a
respondre als reptes que plantegen les noves formes de delinqüència que han aparegut pel
desenvolupament i expansió generalitzada de les Tecnologies de l'Informació i les
Comunicacions: Pornografia infantil, estades, fraus per internet, atacs cibernètics, pirateria,
ciberassetjament o grooming, entre d’altres.
D’altra banda, formant part de la segona entitat de defensa, la INCIBE, es troba la denominada
Menores OSI que és una iniciativa que s’inscriu dintre de la tasca desenvolupada per l’Oficina
de Seguretat del Internauta posada en marxa per l’Institut Nacional de Ciberseguretat del
Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, on la principal missió és: «promover el uso seguro y
responsable de Internet y las nuevas tecnologías entre los menores».
Addicionalment, es trobarien les múltiples organitzacions privades - amb i sense ànim de lucre -
que ofereixen diverses mesures i accions tant preventives, formatives, pràctiques i dinàmiques,
enfocades a millorar la protecció dels menors a Internet en general i en les Xarxes Socials en
particular. (Davara, 2016) El que pretenen és amb una petita mostra fer veure que queda molt
camí per fer i que ni la pròpia Administració, ni el legislador, ni jutges, ni pares, ni professors ni
els propis menors poden mantenir-se allunyats d’aquesta realitat que suposa el compliment
d’unes normes.
6.2 Actuació en àmbit escolar

22. Per arribar a la qüestió de com actuar per part de la família i àmbit escolar hem de partir, un
cop més, dels drets dels menors: dret a la intimitat, dret a prestar consentiment pel tractament
de dades de caràcter personal, dret al secret de les comunicacions o el dret a rebre informació
adequada, entre d’altres. Tenint en compte aquests drets, els Centres educatius s’ha d’arribar a
establir quines obligacions tenen, quina responsabilitat i fins on poden intervenir en el cas que
es produeixi un conflicte fruit de l’actuació en Xarxes Socials d’un o varis menors del seu
Centre educatiu, prenent com a base la normativa vigent aplicable en aquest sentit.
Primer de tot, acudint a la Llei 26/2015, del 28 de juliol, afirma a l’article 1.4 que «A través del
sistema educativo se implantará el conocimiento que los menores deben tener de sus derechos
y deberes como ciudadanos, incluyendo entre los mismos aquellos que se generen como
consecuencia de la utilización en el entorno docente de las Tecnologías de la Información y
Comunicación». És a dir, es desprèn la obligació dels Centres educatius de formar sobre l’ús
de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. (Davara, 2016)
També la Llei Orgànica ho afirma: «Corresponde a las Administraciones educativas (…)
fomentar una primera aproximación en las tecnologías de la información y la comunicación (…).
En el seu article 17 inclou com objectiu de l’educació primària «Iniciarse en la utilización, para
el aprendizaje, de las tecnologías de la información y la comunicación desarrollando un espíritu
crítico ante los mensajes que reciben y elaboran». A l’article 23 parla dels objectius de
l’educació secundària en l’objectiu de: «Desarrollar destrezas básicas en la utilización de las
fuentes de información para, con sentido crítico, adquirir nuevos conocimientos. Adquirir una
preparación básica en el campo de las tecnologías, especialmente las de la información y la
comunicación». I també «Utilizar con solvencia y responsabilidad las tecnologías de la
información y la comunicación». (Davara, 2016)
Si ens posem en el cas d’un conflicte en Xarxes Socials, suposant un menor que s’ha vist
afectat, en condició de víctima o agressor, veiem que diu la Llei sobre l’actuació del Centre
educatiu. En primer lloc, el Codi Civil a l’article 1903 diu: «Las personas o entidades que sean
titulares de un Centro docente de enseñanza no superior responderán por los daños y
perjuicios que causen sus alumnos menores de edad durante los períodos de tiempo en que
los mismos se hallen bajo el control o vigilancia del profesorado del Centro, desarrollando
actividades escolares o extraescolares y complementarias». D’aquí s’entén que s’espera que el
Centre educatiu adopti mesures de detecció i/o sanció que es trobin sota el seu control.
(Davara, 2016)
Per últim, en matèria de responsabilitat penal i que afecta de manera universal, l’article 13 de la
Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, ja mencionada, afirma que: «toda persona o
autoridad, y especialmente aquellos que por su función detecten una situación de riesgo, deben
comunicarlo a la autoridad, sin perjuicio de prestarle el auxilio que soliciten»...«los que por

23. razón de su cargo tengan conocimiento de un delito, están obligados a denunciarlo
inmediatamente».
Per tant, per respondre la qüestió d’aquest apartat, tenint en compte la normativa vigent, les
mesures de com el Centre Educatiu ha d’actuar són les següents:
- Formar en l’ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. En
aquest sentit, no només a prevenir els riscos i amenaces que poden suposar un ús
descontrolat sinó també a formar un bon ús i maximitzar l’aprofitament d’aquesta eina.
- Establir protocols d’actuació en cas de situació de ciberassetjament, suplantació
d’identitat, sexting o sexcasting en el cas que algun alumne del Centre hagi estat
partícip. Un cop establerts, notificar de la seva existència a pares, personal i menors
perquè tothom sàpiga el seu funcionament.
- Portar un anàlisis del dia a dia dels alumnes per identificar, quant abans, si un
alumne està sent víctima d’algun acte il·lícit en Xarxes Socials. En aquest sentit, la
implementació en tots els Centres educatius de Primària, Secundària i Superior una
assignatura que, amb caràcter obligatori i impartit per un expert en la matèria, formi als
nens tant de les amenaces com dels beneficis del món digital. A més d’incloure una
assignatura a tots els nivells educatiu en tots els centres educatius, pel procés del
disseny, l’elaboració i la difusió de la campanya, tant a alumnes com pares, professors i
altres integrants del claustre, resulta imprescindible que s’actuï en la mateixa línia i es
conegui tota la informació necessària.
6.3 Actuació en àmbit familiar
En primer lloc, en el Codi Civil article 154 trobem que: «La patria potestad se ejercerá siempre
en beneficio de los hijos, de acuerdo con su personalidad, y con respeto a su integridad física y
psicológica. Esta potestad comprende los siguientes deberes y facultades: 1. Velar por ellos,
tenerlos en su compañía, alimentarlos, educarlos y procurarles una formación integral. 2.
Representarlos y administrar sus bienes». Pese a que cuando se promulgó el Código Civil,
nada hacía prever la aparición de las Redes Sociales, sí que considero que, en pleno siglo XXI,
al hablar de «formación integral» ha de entenderse, también, «formación TIC». En segundo
lugar, la Ley de Protección jurídica del menor, citada, en el apartado quinto de su artículo 4
(Derecho al honor, a la intimidad y a la propia imagen) señala que «los padres o tutores y los
poderes públicos respetarán estos derechos y los protegerán frente a posibles ataques de
terceros».
D’aquesta normativa es desprèn el deure de formació i informació dels seus fills d’un banda, i
de l’altra el deure d’actuar i protegir en cas d’atac per part de tercers. Per tant, trobem un deure
preventiu (formatiu) i un deure reactiu (actuació en cas d’atac). Ambdós han d’estar en balanç

24. amb els drets del menor a la protecció de dades, intimitat, pròpia imatge i capacitat d’obrar,
tenint en compte sempre els límits de l’edat i els criteris de maduresa que fixa la normativa.
De la banda formativa, els pares han d’assumir com a pròpia la formació de les TIC dels seus
fills. Els seus fills probablement serà més àgils digitalment parlant, perquè hauran nascut amb
les tecnologies, però no compten amb una cultura digital suficient per conèixer els riscos
d’aquesta eina i allà és on els pares tenen el paper fonamental de protegir els seus fills. En
aquest sentit, una formació per fer-los conscients dels riscos i també de les múltiples
avantatges que poden tenir el ús adequat d’aquestes eines.
Un cop explicat el deure de formació, que és el més important i el que té més espai per a
desenvolupar-se, trobem el segon deure, el denominat “reactiu” on s’exigeix als pares una
prèvia formació sobre els mecanismes de denúncia de les Xarxes Socials així com sobre
l’existència d’entitats - públiques, privades o sense ànim de lucre - que s’ofereixen als menors
que han estat víctimes d’alguna conducte il·lícita que hem anat nombrant en el present treball.
7. CONCLUSIONS
És del tot freqüent la intensitat i l'energia que posem quan parlem de les noves tecnologies. De
les virtuts i de les bondats que comporten a la nostra societat. Això és ben cert. Seria de
persona cega negar-ho. Elimina distàncies, millora l'eficiència, facilita l'intercanvi d'informació i
de les comunicacions amb fàcil accés. Podem escriure infinitats d'avantatges. Seria de necis no
elogiar com a millorat la humanitat amb les noves tecnologies​. ​Però la manca d'educació
tecnològica deriva a una afeblida ètica que beneficia als perills que se'n deriven i que en la
majoria dels casos passen inadvertits. Existeix poca informació respecte a les conseqüències,

25. les amenaces, respecte als riscos. Existeix una nul·la supervisió per part dels adults, la major
part per desconeixement de l'ús que els seus infants fan en les xarxes. Hi ha un endarreriment
entre els poders legislatiu, executiu i judicial envers la realitat social que deriva en què
qualsevol mesura que s'estableix ja és tardana. L'adolescència és una etapa clau de la
socialització juvenil on les TIC juguen un paper molt destacat com a eines d'interactuació i com
a eines d'informació. La investigació futura ha d'anar encaminada, i no ha de escatimar
recursos, en la recerca de variables amb la finalitat d'educar en la prevenció i en l'ús segur de
les TIC.
El nostre objectiu era conèixer com es protegeixen als menos front al món digital. Les idees
més rellevants que treiem en quant a l’implentació d’aquest objectiu és, en primer lloc, la
formación en l’ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicaciones que s’ha establert,
principalment, als centres educatius. S’ha establert per normativa d’una assignatura per a
formar en profunditat d’aquest tema degut a la seva rellevància, com hem repetit al llarg del
treball. En aquest sentit, la implementació formativa inclou no només a prevenir els riscos i
amenaces que poden suposar un ús descontrolat, sinó també a formar un bon ús i maximitzar
l’aprofitament d’aquesta eina. En segon lloc, el progrés en l’establiment d’actuació en cas de
riscos, com hem explicat en el nostre treball la varietat de riscos que suposa el món digital pels
menors, tant situació de ciberassetjament, suplantació d’identitat, sexting, etc. I no només
establir protocols d’actuació a centres educatius, sino donar-los a conèixer a la totalitat del
claustre escolar. En tercer lloc, portar un anàlisis del dia a dia dels alumnes per identificar,
quant abans, si un alumne està sent víctima d’algun acte il·lícit en Xarxes Socials. Es creu que
l’implementació als centres educatius de Primària, Secundària i Superior una assignatura que,
amb caràcter obligatori i impartit per un expert en la matèria, formi als nens tant de les
amenaces com dels beneficis del món digital ajudarà a identificar aquests actes il·lícits
ràpidament i de forma efectiva. En quart lloc, donar a conèixer les múltiples organitzacions que
es dediquen a donar ajuda a les persones víctimes d’internet per trobar solucions de la manera
més immediata i eficaç possible.
Tot i que encara hi ha força mancances i buits entre els riscos d’internet i com prevenir aquests
riscos pels menors, en els últims anys, s'ha implementat noves normatives i mesures que són
l’inici del camí per a un ús d’internet sense que existeixin riscos per la població, i més
concretament, pel grup vulnerable de menors. És un inici de protecció dels drets on la
normativa s’ha hagut d’adaptar a aquestes tecnologies de la informació que són tan recents. El
que no hi ha dubte és que la globalització i la tecnologia avança a un ritme trepidant i el dret ha
de ser capaç d’anticipar-se per no deixar la societat desprotegida davant unes tecnologies que
vulnerin els seus drets.

26. BIBLIOGRAFIA
Azurmendi, A. (2017, octubre 5). ​Derechos Digitales de los Menores y Datos Masivos.
Reglamento Europeo de Protección de Datos De 2016 y la Coppa de Estados Unidos​. Recuperat
de ​https://recyt.fecyt.es/index.php/EPI/article/view/epi.2018.ene.03
CESICAT. (s. f.). ​Protecció de menors. Navegació segura​. Recuperat de
https://internetsegura.cat/wp-content/uploads/2015/09/Proteccio-de-menors.pdf

27. Davara Fernández, L. (s. f.). ​Menores en Internet y Redes Sociales: Derecho Aplicable y Deberes
de los Padres y Centros Educativos (2016). Recuperat de
https://www.aepd.es/sites/default/files/2019-10/menores-en-internet.pdf
Fernandez Pérez, A. (2015). ​La protección de los derechos fundamentales de los menores en
Internet desde la perspectiva europea​. Recuperat de
https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-00122016000100011
Piñar, A. (2019, agosto 1). Los Menores de edad en el reglamento general de protección de
datos. Recuperat de
https://elderecho.com/los-menores-de-edad-en-el-reglamento-general-de-proteccion-de-datos
Toledo Báez, C., & Cacela, V. (2013). ​Aproximación a la protección de datos personales de
adultos y de menores desde un prisma social como fase previa a una traducción jurídica​.
Recuperat de ​https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4691000
UNICEF. (2016). ​Los derechos de la Infancia y el Internet. De las directrices a la práctica​.
Recuperat de ​https://www.unicef.org/csr/files/Spanish_UNICEF_GUARDIAN_publication.pdf
Piñar, A. (2019, agosto 1). Los Menores de edad en el reglamento general de protección de
datos. Recuperat de
https://elderecho.com/los-menores-de-edad-en-el-reglamento-general-de-proteccion-de-datos