Modulació del microbioma a partir de la dieta.
•
1 like•266 views
Presentació utilitzada en la ponència "Modulació del microbioma a partir de la dieta" celebrada al XXVII Congrés de la Societat Catalana de Digestologia. Palau de Congressos de Girona, 25 de gener de 2018,
Recommended
More Related Content
Similar to Modulació del microbioma a partir de la dieta.
Similar to Modulació del microbioma a partir de la dieta. (18)
Modulació del microbioma a partir de la dieta.
- 2. 3 dies
- 5. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 5 Eines per manipular el microbioma intestinal • Alimentació: Ø Intervenció dietètica. Ø Prebiòtics, probiòtics, simbiòtics i postbiòtics. Ø Pèrdua de pes (restricció calòrica, cirurgia bariàtrica) • Medicaments (no només els antibiòtics!) • Activitat física/exercici físic • Privació del son • Estrès • Transplantament de microbiota fecal (bacterioteràpia) Lozupone CA et al., Nature. 2012; 489(7415):220-30.
- 6. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 6 NUTRICIÓ I MICROBIOMA • Hidrats de carboni: fibra i altres. • Proteïnes. • Lípids. • Micronutrients i compostos bioactius. • Edulcorants artificials. • Àcid làctic, acètic, cítric, glucònic. • Àcid fític. • Xenobiòtics (medicaments). La microbiota intestinal es modula amb allò que el nostre sistema digestiu no pot digerir ni absorbir Singh RK et al., J Transl Med. 2017;15(1):73.
- 9. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 9 NUTRICIÓ I MICROBIOMA No tots els aliments fermentats són probiòtics ü Adequat recompte de microorganismes viables. ü Microorganismes ben definits i caracteritzats. ü Recerca que demostri els seus beneficis específics.
- 10. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 10 NUTRICIÓ I MICROBIOMA L’estil de vida modern ha contribuït a canvis no desitjables del microbioma humà • Dieta occidental baixa en fibra i aliments fermentats i elevada en sucres refinats, additius i edulcorants artificials. • Menor contacte amb els “microorganismes ancestrals”. • Medicació: antibiòtics, inhibidors de la bomba de protons, metformina, fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals, opioids, estatines i antipsicòtics.
- 14. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 14 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Per què la fibra dietètica és beneficiosa? La fibra fermentable inulina prevé la síndrome metabòlica induïda per una dieta alta en greix. Zou J et al., Cell Host Microbe. 2017. La suplementació amb Bifidobacterium longum va restaurar el creixement de la capa interna de mucus i la suplementació amb inulina va prevenir la penetració dels bacteris intestinals a través de la barrera intestinal en ratolins alimentats amb una dieta alta en greix. Schroeder BO et al., Cell Host Microbe. 2017. Notícia del New York Times (01/01/2018): https://www.nytimes.com/2018/01/01/science/food-fiber-microbiome-inflammation.html?_r=0
- 15. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 15 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Les “extincions” d’espècies de la microbiota intestinal per una baixa ingesta de fibra són difícils de revertir Martens EC. Nature. 2016; 529:158-9. Sonnenburg ED et al., Nature. 2016; 529(7585):212-5.
- 16. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 16 NUTRICIÓ I MICROBIOMA No tota la fibra dietètica té efecte prebiòtic “Un substrat que els microorganismes de l’hoste utilitzen selectivament per aportar un benefici a la salut”. • Inclou l’impacte del prebiòtic a localitzacions corporals més enllà de l’intestí. • Es consideren altres bacteris més enllà dels gèneres beneficiosos tradicionals Bifidobacterium i Lactobacillus. • S’aplica per productes que no són aliments (determinats fàrmacs). Gibson GR et al., Nat Rev Gastroenterol Hepatol. 2017; 14(8):491-502.
- 17. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 17 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Classificació tradicional de la fibra dietètica Fibra soluble Fibra insoluble • Pectines, algunes hemicel·luloses, mucílags, fructans i galactooligosacàrids (GOS). • A nivell de l’intestí prim: retarda el ritme deposicional (indicada en casos de diarrees). • A nivell del colon: o Regula el ritme de les deposicions; està indicada per les persones que alternen episodis de restrenyiment amb episodis de diarrea. o Ajuda a la supervivència i bon funcionament de la microbiota intestinal. o Estimula el creixement dels colonòcits gràcies a la seva fermentació pels bacteris del colon. • Cel·lulosa, algunes hemicel·luloses, lignina i midó resistent. • A nivell de l’intestí prim: accelera el trànsit intestinal (indicada per persones amb restrenyiment). • A nivell del colon: o Accelera el trànsit intestinal; està indicada per persones amb restrenyiment. o Produeix menys flatulències que la fibra soluble. Està indicada per aquelles persones que volen solucionar el seu restrenyiment i tenen un excés de gasos intestinals.
- 18. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 18 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Fibra fermentable La fibra realment beneficiosa per alimentar la microbiota és la fermentable: Fibra més fermentable Fibra menys fermentable Midó resistent Cel·lulosa Pectines Algunes hemicel·luloses Mucílags Lignina Fructans Beta-glucans Galactooligosacàrids (GOS) Algunes hemicel·luloses No només importa el tipus de fibra, sinó també l’aliment on es troba i com es cuina.
- 19. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 19 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Midó resistent Midó resistent Descripció Aliments on es troba Tipus 1 Físicament inaccessible. Cereals, llegums i llavors senceres (no en farines). Tipus 2 Grànuls de midó no gelatinitzat (midó cru). Aliments no cuinats: patata crua, plàtan mascle, plàtans verds... Tipus 3 Midó retrogradat (gelatinitzat i refredat). Aliments rics en amilosa després de cuinar i refredar: tubercles, cereals i llegums, pa, cereals tipus cornflakes... Tipus 4 Modificat químicament. No es troba a la natura. Tipus 5 Midó format per complexos amilosa-àcids grassos. Aliments rics en amilosa després de cuinar, triturar, afegir oli i deixar refredar. ! Per saber-ne més: http://ow.ly/DoNa309QveF Lockyer S & Nugent AP, Nutr Bull. 2017; 42(1):10-41. Birt DF et al., Adv Nutr. 2013; 4(6):587-601.
- 21. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 21 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Recomanacions d’ingesta de fibra dietètica Les recomanacions d’ingesta de fibra oscil·len entre els 25 i 35 grams al dia, depenent de l’organisme que realitza la recomanació i del sexe o edat. • Cobrir com a mínim les 5 racions de fruites i hortalisses al dia. Però pot ser que les xifres oficials d’ingesta recomanada de fibra dietètica inclús es quedin curtes. Estudis en caçadors-recol·lectors com els Hadza de Tanzània han demostrat que poden assolir una ingesta diària de fibra dietètica d’entre 100 i 150 g. Smits SA et al., Science. 2017; 357(6353):802-6.
- 22. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 22 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Influència del patró dietètic habitual en la resposta a un prebiòtic • La suplementació amb 16 g/dia d’inulina durant 3 setmanes va augmentar Bifidobacterium i Faecalibacterium i va disminuir Coprococcus i Dorea en aquelles persones amb una elevada ingesta habitual de fibra. • Mentre que la suplementació amb inulina només va augmentar Bifidobacterium al grup de persones amb una baixa ingesta habitual de fibra. • Aquests resultats posen de manifest que el patró alimentari habitual d’una persona influeix en la resposta a l’administració d’un prebiòtic. Healey G et al., Br J Nutr. 2018; 1-14.
- 23. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 23 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Postbiòtics Substàncies produïdes pels probiòtics que exerceixen efectes metabòlics i/o immunomoduladors en l’hoste. Garrote GL et al., Front Microbiol. 2015; 6:629. Tsilingiri K & Rescigno M, Benef Microbes. 2012; 27:69-75. Àcid butíric Lactat
- 24. 25/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com 24 NUTRICIÓ I MICROBIOMA Importància de promoure un “microbioma saludable” Microbioma normal Microbioma alterat Disbiosi Canvis alimentació Antibiòtics i altres fàrmacs Estrès Infeccions Inflamació crònica i disfunció Figura modificada a partir d’una presentació de la Dra. Elena Verdú durant la 6ª edició del Gut Microbiota for Health World Summit 2017. • Redundància • Estabilitat temporal • Resiliència
- 25. Moltes gràcies per la vostra atenció! Andreu Prados @andreuprados • Farmacèutic i nutricionista especialitzat en comunicació cientificomèdica digital del sector salut des del 2010. • Màster en Direcció de Comunicació. • Redactor científic del projecte Gut Microbiota for Health. • Assessor en comunicació científica per laboratoris farmacèutics i empreses de la indústria de la nutrició. • Docent Universitat Ramon Llull, Universitat Isabel I, Universitat Catòlica de Múrcia i Universitat de Barcelona. • Cofundador i responsable de comunicació de SciBEM: TEI Bio Barcelona / ifest / 4rt Congrès Nacional d’Emprenedors Científics. • Vocal junta directiva i responsable de comunicació de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació. www.andreuprados.com / andreu@andreuprados.com 2525/1/18 @andreuprados andreu@andreuprados.com