2. Els evangelis
Doctrina i llei de Jesucrist.
Llibre que conté la vida i la doctrina de Jesucrist.
Conjunt dels quatre evangelis de què consta el
Nou Testament.
Passatge dels Evangelis que el celebrant llegeix
durant la missa.
Banda esquerra de l'altar d'una església, mirat
des del lloc on hi ha els fidels.
Els Evangelis son escrits per explicar la vida de
Jesus i les seves ensenyances
3. Els Relats Evangèlics
Els quatre evangelis canònics
(Mateu, Marc, Lluc i Joan) són les
principals fonts de la biografia de Jesús.
Apòcrif de Jaume és un Evangeli
apòcrif cristià de Nag Hammadi, que
inclou les ensenyances de Crist, però fou
descartat per l'església del Cànon del Nou
Testament.
4. Testimonis sobre Jesus
Romans: Tàcit: En la seva obra Annals,
escrita el 116 o 117 dC, explica l’origen del
nom cristians. Diu que procedeix de Crist,
executa per Ponça Pilat en temps l’emperador
Tiberi.
Els primers cristians van ser perseguits per la
seva fe, per part dels jueus, dels quals va
sorgir la religió del cristianisme, i de l'Imperi
Romà, que controlava gran part de la territori
a través del qual es va escampar el
cristianisme primitiu.
5. El territori i Regions
En l'època de Jesús, el poble jueu estava
sotmès al poder romà que exercia el seu
domini a través del seu procurador o
governador.
Les primeres comunitats cristianes van
viure en aquest món jueu-romà, o
simplement pagà.
6. Recursos economics
En l'aspecte socioeconòmic, en temps de Jesús,
hi havia a Palestina estrats socials extrems: els
rics i els pobres.
Els rics eren pocs en nombre, però molt
poderosos, conservadors en religió i també en
política, generalment pertanyien al grup dels
saduceus.
La major part de la població eren gent pobra:
Jesús recorria tots els pobles i pobles, ensenyant
a les sinagogues, anunciant la bona nova del
Regne i guarint tota dolència i malaltia. Veient la
gentada, se'n compadí d'ells perquè eren fatigats
i decaiguts com ovelles sense pastor.
7. Jerusalem
El Temple de Jerusalem, considerat com a
signe de la presència de Déu entre els
homes, funcionava com a centre espiritual
de l'antic Israel.
El Temple de Jerusalem, funcionava com
el principal centre educatiu: allà s'impartia
la ciència religiosa, teològica i jurídica del
judaisme.
8. El Domini Romà
En l'època de Jesús, el poble jueu estava
sotmès al poder romà que exercia el seu
domini a través del seu procurador o
governador. Les autoritats romanes
exigien tributs personals i territorials pel
César, i aportacions en espècie per al
manteniment de les seves tropes
d'ocupació.
9. Personatges Històries
Octavi August: va ser el successor de Juli
Cèsar i el primer emperador romà.
Tiberi: fou un emperador romà que governà des
del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva
mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi
August
Herodes el gran: fou rei
de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del40
aC fins al 4 aC
Ponç Pilat: És conegut per ser l'home, que segons
els Evangelis condemnà Jesús a morir a la creu
per les demandes dels grans sacerdots del
temple, després de rentar-se'n les mans.
10. La societat jueva en temps de
Jesús:
El governador romà era Ponç Pilat i es
recolçava en l'exèrcit i funcionaris civils
jueus.
Els terratinents o saduceus eren rics i
controlaven el sanedrí o assemblea.
Els sacerdots del Temple i els fariseus
controlaven les lleis religioses.
Comerciants i artesans vivien del seu treball.
Pescadors, pagesos i pastors depenien de la
natura.
Dones i nens tenien pocs drets fora de la
família
11. El judaisme en temps de Jesús
L'opinió del judaisme sobre el Messies
difereix substancialment de la
idea cristiana del Crist.
En el concepte jueu, la tasca del Messies
és preparar l'era messiànica. Els jueus
creuen que el Messies havia de complir les
profecies dels profetes Isaïes i Ezequiel
12. El temple d’herodes
El gran sacerdot: El gran sacerdot es
l’encarregat de entrar, únicament el dia de
pasqua, per parlar amb deu nomen un
cop en tot un any.
Els escribes i els sacerdots: Eren els
encarregats d'inscriure, classificar,
comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos
tipus d'escriptura.
13. Les sinagogues
La sinagoga és el lloc on es reuneixen els
jueus, així com el lloc de culte i estudis de
"la més antiga de les religions
monoteistes“
Es el equivalent a les esglésies en la
religió cristiana
14. Els partits religiosos(I)
- Saduseus: Ocupaven un lloc preponderant en
el clergat secular i la classe política de l'època.
Una part d'ells va participar en l'administració de
la Judea romana.
- Zelotes: Grups radicals a l'Israel considerats com
un dels primers grups terroristes de la història,
ja que utilitzaven el segrest i l'homicidi de civils.
- Baptistes:
Denominació cristiana protestant actual que
emfatitzen el baptisme adult dels creients per
mitjà de la immersió completa dins de l’aigua, el
qual es realitza després d'una confessió pública
de fe en Jesús com a salvador.
15. Els partits religiosos(II)
- Esenis: Secta jueva fundada cap al segle II
aC aquesta gent vivia al desert, predicaven la
fraternitat i el despreniment de les riqueses, i
celebraven ritus de purificació a base d'aigua
- Fariceus: Comunitat jueva que va durar fins
al segon segle de la present era i es
considera successora dels hassidim (devots).
Van ser coetanis desaduceus, essenis
i zelotes.
16. La dona
Elles eren sens dubte les més vulnerables.
D'altra banda, ser dona en aquella
societat patriarcal significava estar
destinada a viure en un estat d'inferioritat
i submissió als homes.
