Salut i malaltia

1. ESPAI 3
Biologia i geologia
Primer curs
wwwwww..vviicceennssvviivveess..ccoomm

2. Índex
01 L’organització del cos humà 07 Salut i malaltia
02 La nutrició i l’alimentació. L’aparell digestiu
03 Els aparells circulatori, respiratori i excretor
EESSPPAAII 33
08 Els recursos naturals i el seu aprofitament
09 L’impacte humà en els ecosistemes
04 Percepció i coordinació
05 Percepció i moviment
06 Reproducció humana i sexualitat
10
L’activitat geològica externa de la Terra
11 Els agents geològics externs

3. Salut i malaltia
EESSPPAAII 33
1. Què és la salut?
2. Les malalties infeccioses
3. Les malalties no infeccioses
4. Les defenses de l’organisme (I): el sistema limfàtic
07
5. Les defenses de l’organisme (II): el sistema immune
6. Els trasplantaments

4. Introducció
• La salut és una de les condicions més importants per al benestar
de les persones.
• La nostra salut depèn de molts factors. Existeix un conjunt
d’hàbits relacionats amb l’alimentació, l’activitat física, la
higiene personal i la prevenció de malalties que afecten
indirectament el nostre estat de salut i de benestar.
EESSPPAAII 33
07

5. 1. Què és la salut?
1.1. El concepte de salut i malaltia
1.2. Com prevenir les malalties
EESSPPAAII 33
07

6. 1.1. El concepte de salut i malaltia
• En el passat, el terme salut s’associava amb l’absència de
malaltia.
• Actualment, el concepte de salut afegeix, a l’absència de
malaltia, el benestar físic, mental, emocional, social, espiritual,
sexual i mediambiental.
• A més de prevenir la malaltia, és important promoure la salut.
EESSPPAAII 33
07

7. 1.2. Com prevenir les malalties
• L’estudi de les malalties que afecten una població pot ajudar a
prevenir-les i a tractar-les amb eficàcia.
• Aquests treballs estan basats en l’etiologia, o origen de la
malaltia, en els models o patrons de distribució de la malaltia i
en els mecanismes de transmissió.
• Factors de risc. Per prevenir malalties és útil identificar els
factors de risc de contreure una malaltia: alimentació rica en
greixos i sucres, consum de tabac, alcohol o drogues, falta
d’higiene personal, vida estressada, etc.
EESSPPAAII 33
07

8. 2. Les malalties infeccioses
2.1. Les malalties infeccioses són produïdes per microorganismes
2.2. La transmissió de les infeccions
2.3. Els antibiòtics
EESSPPAAII 33
07

9. 2.1. Les malalties infeccioses són produïdes per
microorganismes
• Les malalties produïdes per microorganismes i que es
transmeten d’uns individus a uns altres, s’anomenen malalties
infeccioses. Són causades per:
• Bacteris i fongs. Alguns bacteris causen malalties i actuen de
diverses formes: infecten els teixits, produeixen toxines, etc. La
majoria dels fongs són beneficiosos però alguns causen
malalties a la pell.
• Virus. Són partícules que viuen dins de les cèl·lules, que
infecten i destrueixen.
• Paràsits. Moltes malalties són causades per organismes paràsits.
En l’ésser humà, acostumen a ser organismes unicel·lulars com
els protozous.
EESSPPAAII 33
07

10. 2.2. La transmissió de les infeccions
• Les vies de transmissió de les infeccions són:
• Per contacte directe amb la pell d’una persona malalta, o a
través d’objectes contaminats.
• A través de l’aire, quan la persona infectada parla, tus o
esternuda a prop.
• A través d’aigua o d’aliments contaminats.
EESSPPAAII 33
07

11. 2.3. Els antibiòtics
• Els antibiòtics són medicaments que destrueixen els bacteris
causants de les infeccions sense danyar les cèl·lules del propi
organisme.
• Amb l’ús generalitzat d’antibiòtics, van apareixent bacteris
resistents a ells. Per evitar-ho, el tractament ha d’assegurar la
destrucció de tots els bacteris.
EESSPPAAII 33
07

12. 3. Les malalties no infeccioses
3.1. Les malalties no infeccioses
3.2. El càncer
3.3. La salut a la tercera edat
EESSPPAAII 33
07

13. 3.1. Les malalties no infeccioses
• Les malalties no infeccioses es deuen a l’alteració d’alguns dels
teixits i òrgans del cos.
• Aquestes alteracions poden provocar el funcionament anormal
del teixit o de l’òrgan i l’aparició de la malaltia.
• A la nostra societat existeixen dos grans grups de malalties que
provoquen la mort prematura: el càncer i les malalties
cardiovasculars.
EESSPPAAII 33
07

14. 3.2. El càncer
• El terme càncer inclou nombroses malalties que tenen en comú
la proliferació anormal de cèl·lules que originen un tumor
cel·lular, o neoplàsia.
• Si el tumor que es forma queda localitzat en un teixit concret i
no arriba als vasos sanguinis, és un tumor benigne. Si produeix
cèl·lules que arriben a la sang, serà un tumor maligne.
• Els carcinògens són factors que transformen una cèl·lula normal
en cancerosa. Els més importants són: substàncies químiques,
radiacions, partícules i agents mutàgens, substàncies
alimentàries, etc.
EESSPPAAII 33
07

15. 3.3. La salut a la tercera edat
• L’envelliment provoca canvis en tots els sistemes i aparells del
nostre cos.
• L’aparell locomotor de les persones grans pateix alteracions
importants. Els ossos perden consistència i flexibilitat, i per això
es poden trencar més fàcilment.
• La degeneració de les articulacions, o artrosis, dificulta el
moviment de les diferents parts del cos.
• La capacitat de percepció dels sentits descendeix de manera
notable.
• La disminució del nombre de neurones provoca que els reflexos
siguin més lents i els moviments, menys àgils.
EESSPPAAII 33
07

16. 4. Les defenses de l’organisme (I): el sistema
limfàtic
4.1. El sistema limfàtic
4.2. Els òrgans limfàtics
EESSPPAAII 33
• Els òrgans limfoides (il·lustració)
4.3. Els vasos limfàtics
4.4. Els ganglis limfàtics
07

17. 4.1. El sistema limfàtic
• El sistema limfàtic està format pels òrgans limfàtics, els vasos i
ganglis limfàtics i per diferents tipus de cèl·lules de la sèrie de
glòbuls blancs.
• Les seves funcions més importants són:
• Recollir el líquid acumulat al voltant de les cèl·lules, o líquid
intersticial, i abocar-lo a la sang.
• Transportar els greixos i les vitamines solubles en lípids des de
les vellositats intestinals fins al sistema circulatori.
• Contribuir a la defensa de l’organisme contra moltes malalties.
EESSPPAAII 33
07

18. 4.2. Els òrgans limfàtics
• Els òrgans limfàtics més importants són: la medul·la òssia
vermella dels ossos, el tim i la melsa. Altres òrgans amb teixit
limfoide són les amígdales i l’apèndix.
• La medul·la òssia vermella conté cèl·lules capaces de dividir-se
indefinidament, las cèl·lules mare, i de diferenciar-se per donar
lloc a diversos tipus de cèl·lules sanguínies, com els limfòcits i
els macròfags, responsables de la defensa de l’organisme.
EESSPPAAII 33
07

19. Els òrgans limfoides
EESSPPAAII 33
07

20. 4.3. Els vasos limfàtics
• Els vasos limfàtics formen una xarxa de vasos distribuïda per tot
l’organisme, similar a la del sistema venós.
• Els de menys calibre, o capil·lars limfàtics, s’estenen per tots els
teixits. Els més importants són:
• El conducte toràcic que recull la limfa de les extremitats
inferiors, de l’abdomen, del braç esquerre i la part esquerra del
cap i del coll.
• El conducte limfàtic dret que recull la limfa del costat dret del
cap i el coll, del braç dret i del tòrax.
EESSPPAAII 33
07

21. 4.4. Els ganglis limfàtics
• Els ganglis es localitzen al llarg dels vasos limfàtics. A
l’interior, es filtra la limfa i s’eliminen els organismes patògens i
els antígens. Tenen uns espais, anomenats sinusoides, al voltant
dels quals hi ha els macròfags.
• Els ganglis limfàtics també participen en la lluita contra
nombroses infeccions i contra el càncer, perquè contenen una
gran quantitat de limfòcits.
• Es troben a la part superficial del cos, a les aixelles, el coll i les
engonals .
EESSPPAAII 33
07

22. 5. Les defenses de l’organisme (II): el sistema
immune
5.1. El sistema immune
5.2. Immunitat. Tipus
5.3. Vacunes i immunització
5.4. Malalties del sistema immune
EESSPPAAII 33
07

23. 5.1. El sistema immune
• El sistema immune és el responsable que el nostre organisme es
defensi davant de la invasió de gèrmens, òrgans, cèl·lules i
molècules estranyes, també anomenades antígens.
EESSPPAAII 33
07

24. 5.2. Immunitat. Tipus
• S’anomena immunitat d’un organisme la capacitat per defensar-se
davant de substàncies estranyes, organismes patògens i
cèl·lules canceroses.
• Les possibilitats de defensa s’agrupen en dos tipus:
• Immunitat inespecífica. Consisteix en el rebuig no selectiu
d’organismes patògens.
• Immunitat específica. Es basa en la capacitat dels organismes
per actuar de forma específica davant de cada substància o agent
patogen, capaç d’escapolir-se de les defenses inespecífiques i
penetrar al seu interior.
EESSPPAAII 33
07

25. 5.3. Vacunes i immunització
• La immunitat es deu al fet que l’organisme produeix limfòcits
de memòria específics contra els antígens, una vegada ha tingut
un primer contacte amb ells. Aquesta és la base de les vacunes.
• Les vacunes consisteixen a introduir en un organisme, virus
morts o inactivats davant dels quals l’organisme produeix
limfòcits de memòria. La immunitat pot ser:
• Immunitat activa. Quan l’organisme produeix anticossos contra
un antígen, una vegada que ja hi ha estat en contacte.
• Immunitat passiva. Quan es produeixen infeccions en què no es
pot esperar que l’organisme fabriqui anticossos.
EESSPPAAII 33
07

26. 5.4. Malalties del sistema immune
• Al·lèrgies. Consisteixen en la hipersensibilitat d’un organisme
enfront de substàncies del medi. La resposta davant d’aquests
antígens, també anomenats al·lergògens, és una sèrie de
símptomes molestos, como llagrimeig, tos, mal de cap, etc.
• Malalties autoimmunes. Estan produïdes per un error del
sistema immune de l’organisme que reconeix com a estranyes
les seves pròpies cèl·lules. En conseqüència, el sistema immune
produeix anticossos contra elles.
• SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida. Està
provocada pel virus VIH que infecta les cèl·lules del sistema
immune impedint que realitzin les seves funcions.
EESSPPAAII 33
07

27. 6. Els trasplantaments
6.1. Quins òrgans es trasplanten actualment?
EESSPPAAII 33
07

28. 6.1. Quins òrgans es trasplanten actualment?
• El trasplantament de ronyó és el que ofereix uns resultats més
satisfactoris. Els malalts segueixen un tractament de diàlisi que
substitueix la funció del ronyó natural.
• El trasplantament de fetge en els últims anys ha millorat gràcies
als avenços en microcirurgia i en el tractament del rebuig.
• El trasplantament de cor és molt delicat, però a l’actualitat hi ha
molts equips de metges i investigadors que treballen en el
desenvolupament d’un cor artificial.
EESSPPAAII 33
07