Your SlideShare is downloading. ×
Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Geologia a Begur- Aiguablava-Pals- Sa Riera pp2007

1,310

Published on

Powerpoint que il·lustra la sortida de Geologia i Ciències de la Terra i Medi Ambient a Begur-Aiguablava-Pals i Sa Riera. Es poden observar els materials granítics, els filons de lampròfirs, la …

Powerpoint que il·lustra la sortida de Geologia i Ciències de la Terra i Medi Ambient a Begur-Aiguablava-Pals i Sa Riera. Es poden observar els materials granítics, els filons de lampròfirs, la discordança entre el paleozoic i la cobertora paleògena, les cornianes de Sa Riera, L'Illa Roja, microplecs, etc

Published in: Education, Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,310
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. SORTIDA A LA COSTA BRAVAAIGUABLAVA I PALS-SA RIERA
    CIÈNCIES DE LA TERRA I EL MEDI AMBIENT
    INSTITUT VICENS VIVES DE GIRONA I INSTITUT DE LLAGOSTERA
    16 DE DESEMBRE DE 2010
  • 2. Aiguablava és una cala resguardada del vent de garbí. La mar hi és calma. Això sembla augmentar la solitud, la llunyania del paratge. Els pins hi fan una olor intensa. Aquest perfum sembla augmentar la qualitat del pa blanc, de la llonganissa, del vi clar i sec. La tarda consisteix en una lenta agonia de la llum sobre la sorra fina de la menuda platja. L’aigua immòbil de la badiola, blava i verda amb els reflexos interns de la sorra i de les ictínies i la projecció dels carmins del granit rosat del litoral palpitants, com una carnació sobre la superfície, és una meravella somniada. A plena llum, Aiguablava és una cala incandescent, clara, transparent, d’una sorra rosada. “El Quadern gris”. Josep Pla, 28 d’agost de 1918.
  • 3. Primera parada: mirador del parador d’Aiguablava
    Des de dalt el mirador tenim una visió panoràmica del paisatge granític típic d’aquesta part de la Costa Brava. Els leucogranits que ens envolten corresponen a les darreres fases intrusives dels magmes àcids relacionats amb l’orogènia herciniana.S’observen nombroses diàclasi per descompressió del batòlit.
  • 4. Segona parada: Sa Planassa
    Baixem del mirador per anarjust a sota, a una plataforma onpodem observar les intrusionsverticals (filons) i horitzontals (sills) de lampròfirs. Elslampròfirsprovenen de magmesbàsics i originen una roca més fosca, de textura porfírica i vesicular. Elsgranitsencaixantssónleucogranits de textura granular i pegmatítica.
  • 5. Datació de roques a Sa Planassa
    Per tal de datar les roqueselsgeòlegsutilitzen dos mètodes: la cronologia relativa, que consisteix a esbrinar la històriageològica del lloc i determinar quina roca ésmésantiga que l’altra, i la cronologia absoluta, consistent a agafarmostres de roca i aplicar-los mètodesradiomètrics per determinar-nel’edat absoluta.
  • 6. L’edat de les roquesa SaPlanassa
    L’examen de detall de les roques permet evidenciar que existeixen dues generacions de emplaçament de dics de lampròfir que poden arribar a diferenciar-se sobre el terreny (i que a més han estat datades recentment per mètodes radiomètrics), una calcoalcalina de 253 +- 5 Ma (Permià superior) i unaalcalina d’edat propera a 85 Ma (Cretaci superior), mentre que l’encaixant graníticha donat una edat de 288 +- 2 Ma (Autunià).
  • 7. Eixam de dics de lampròfir
    Baixant pel camí del parador d’Aiguablava fins a la platja podem observar els magnífics filons de lampròfirs foscos encaixats en el granit rosat.
  • 8. Un Geòtop i un biòtop
    En aquest ambient mediterrani, amb uns estius eixuts, amb un predomini de vents del nord, tramuntana i gregal, i amb un sòl escàs i àcid, els pins pinyoners aprofiten la manca de competència per arrelar i crèixer, ni que sigui d’una manera tortuosa.
  • 9. L’acciógeològica del mar
    Les diàclasis de descompressió són superfícies més febles aprofitades pels agents geològics per a meteoritzar la roca.
    L’embat de les onades és constant sobre els penyasegats de granits i lampròfirs a nivell de base, de manera que finalment es produeixen desprendiments de grans blocs prismàtics. El resultat és una plataforma d’abrasió a la base del penyasegat
  • 10. Dics de lampròfirs
  • 11. Marbre
    Tot baixant des de parador cap a la platja d’Aiguablava, trepitgem els marbres provinents de les pedreres de Begur; aquest marbre blanc, llis i força dur, en altres indrets seria un luxe, aquí és una pedra de construcció molt comuna i abundant
  • 12. La platja: forma de sedimentació
    A Aiguablava es poden observar els materials sedimentaris que procedeixen de l’erosió dels penyasegats de granit. Alguns sediments també poden haver arribat aquí arrossegats per la riera. A la sorra s’hi troben grans de quars, ortosa i mica moscovita.
  • 13. El castell de Begur
    Aprofitant ll’espadat natural de Begur, origen de l’erosió diferencial que preserva els marbres més durs, en front del sòcol de fil.lites més toves, a l’època medieval es va construir una fortificació, de la qual només en resten traces.
  • 14. Platja del Racó a Pals
    A la zona de Pals ens trobem roques sedimentàries d’edat cenozoica, trobem estrats de conglomerats, roques carbonatades i passades de gresos i argiles.
    S’aprecia cert cabussament.
  • 15. Dunes a la Platja del Racó
    A la platja trobem formes de sedimentació, típiques dunes originades per l’acció del vent que diposita materials sorrencs on troba un obstacle.
    En aquest cas les dunes estan fixades per vegetació, gramínies molt adaptades a un sòl molt poròs, amb poca retenció d’aigua i molt inestable.
  • 16. Sorra de la Platja del Racó
    L’erosió dels penyasegats origina la platja, els materials són roques sedimentàries detrítiques i carbonatades, per això en la platja trobem grans de quars i també de calcita
    També trobem restes de petxines
  • 17. La tramuntana i l’embat de les ones
    Passem o no passem?
    Hi ha risc geològic?
    Les ones són altes, però entre ona i ona hi ha temps de passar.
    Endavant!
  • 18. L’illa Roja
    Tot i el seu nom local, l’illa roja és un promontori de granit unit a la platja per un cordó de sorra, geològicament rep el nom de tòmbol
  • 19. L’ illa Roja
    L’illa forma part d’un filó vertical de granòfir de color rosat, situat entre les cornianes. que es prolonga cap a l’interior.
  • 20. La cobertorapaleògena
    S’observa un trànsit continental-marí en els conglomerats de la cobertora. Els materials vermells, d’edat paleocena i eocena inferior, estan formats per bretxes i conglomerats amb una matriu de gresos i limolites. Els estrats vermells, del lutecià inferior (eocè), són recoberts per conglomerats amb matriu carbonàtica de color gris blavós que contenen els primers restes de fauna marina.
  • 21. Elsconglomerats
    Roques sedimentàries detrítiques amb fragemtns grossos i arrodonits dins d’una matriu de materials més fins.
  • 22. Les bretxes
    A la platja de l’Illa Roja trobem unes altres roques detrítiques: les bretxes. Són roques detrítiques de gra gros i fragments angulosos, descriuen un transport curt.
  • 23. El camí de ronda
    A la platja de l’Illa Roja comença el camí de ronda que ens condueix a Sa Riera
  • 24. La discordança
    La barana del camí ressegueix el contacte entre sòcol i cobertora.
    Els sediments paleocens–eocens estan dipositats sobre el sòcol paleozoic que en aquest punt està constituït per marbres dolomítics massissos
  • 25. L’impactehumà
    Just al lloc més il·lustratiu de la platja, on hi ha la discordança entre el paleozoic i el cenozoic, apareixen unes fustes, residus deixats en acabar de fer el camí de ronda.
    Ho havien de deixar? Calia ser tan brut?
  • 26. Contacte intrusiu
    Encara a la platja de l’illa Roja podem veure el contacte intrusiu del leucogranit amb les fil·lites paleozoiques encaixants
  • 27. Riscos geològics
    Més que esllavissades n’hauríem de dir desprendiments, en tot cas cal anar en compte!
  • 28. Impactes i Riscos
    La intervenció humana, en aquest cas els fonaments de la casa en la roca directament al costat del penyasegat, ocasionen un impacte visual i també augmenta el risc de desprendiments.
  • 29. Cornianes
    Deixant enrera l’illa Roja ens trobem unes roques més fosques, les cornianes. Són típiques roques de les aureoles metamòrfiques afectades per les altes temperatures d’un magma que intrueix en una roca. encaixant.
  • 30. Microplegaments
    Durant tot el recorregut podem observar microplegaments en les fil·lites, alguns amb xarnera en angle recte s’anomenen “xevron”, altres plecs petits i asimètrics s’anomenen bandes “kink”.
  • 31. Microplegaments
    Éntre les fil·lites s’observen petites capes de marbre, roca metamòrfica procedent de roques carbonatades.
  • 32. Desprendiments
    Pel camí de ronda cap a Sa Riera podem observar petits desprendiments, tot i que la paret està protegida per una malla.
  • 33. Elsgeotèxtils
    Pel camí trobem un geotèxtil col·locat damunt la roca, probablement amb funció de fixació per evitar desprendiments o per ajudar a l’arrelament de les plantes. Presenten molts avantatges:
    • Són més econòmics que mètodes tradicionals
    • 34. Són flexibles i resistents
    • 35. S’adapten a les irregularitats de les superfícies on es col·loquen
    • 36. Es manipulen de forma ràpida i senzilla.
  • Sa Riera
    Arribem a Sa Riera i ens trobem una sorra diferent a les dues anteriors, donat que la platja és envoltada de cornianes i granits rosats.
  • 37. Espècies invasores a Sa Riera
    En el ltioral català trobem una nova problemàtica ambiental, la proliferació d’espècies invasores, que tenen un impacte negatiu sobre la flora autòctona. El principal focus d’introducció és la jardineria privada i la utilització d’espècies al·lòctones en enjardinaments públics
    Cal fer-ne una prevenció i un control.
  • 38. Marbres i fil·lites, materials de construcció
    Ja de tornada, camí cap a la urbanització, podem adonar-nos que hom sol construir amb els materials que té més a mà, en el cas de Begur i Sa Riera, els marbres i les fil·lites satinades
  • 39. FI
    Ben esventats per la tramuntana, ens disposem a fer un bon àpat, per recuperar-nos del fred i de la caminada.
    Un dia magnífic!
  • 40. BIBLIOGRAFIA
    http://www.diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p00d081.pdf
    http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_interes_geologic/descriptiva/352_descrip.pdf
    http://www.membranasecologicas.com/textil.htm
  • 41. BIBLIOGRAFIA
    Aquesta sortida ha estat organitzada per Xevi Sàbat i Mir, professor de l’institut Vicens Vives de Girona.
    Han realitzat la sortida eles alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de la matèria de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, acompantats de Xevi Sábat i Pilar Escritxe i els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de CTMA de l’institut de Llagostera, acompanyats de la seva professora, Xon Vilahur i Godoy.
    El powerpoint ha estat realitzat per Xon Vilahur i Godoy
    Llagostera, desembre de 2010

×