El qanat d'olesa de bonesvalls

800 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
800
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El qanat d'olesa de bonesvalls

  1. 1. JUDIT LLOPART CARME M. MARUGAN MARTA SANCHO EL QÁNAT DE LA S ~ N I AA OLESA DE B0NESVALL.S. , UN SISTEMA DE CAPTACIÓ DAIGUES Al terme dOlesa de Bonesvalls, comarca del Gattaf, al lloc anomenat nLaSínias, hem localirzat un conjunr de consrruccionsque corresponen a un sistema decaptació daigües subterranies. Aquestes estructures coincideixen amb la descripcióde qánat, tot i les seves reduzdes dimensions. La importincia daquesta troballaradica en el fer que és el primer qánat localitzat a Catalunya. El tteball que ptesentem és bbicament descripriu ja que fins ara no podemdonar una dara aproximada de la seva construcció i per tant ens és impossiblesituar-lo dins el seu context histbric. La recerca documental i toponímica tampoc ensha donat bons tesultats fins ara, si exceptuem el nom que encara avui rep aquest iloc:*La Sínian. El trebaii tealitzat per Judit UOPART, Carme M: hURuGAN. Eulhiia SANCHO.Marta SANCHO,Jotdi SO^ i Martí SUNYOL. va dur a terme en el mes de setembre esde 1986. Basicament ens vam dedicar a mesurar, dibuixar, fotografiar i a intentarcompendre el funcionament per tal daconseguir una interpretació histbrica, teninten compre Ienrorn geogtific i continuantla recerca tant arqueofbgica com docu-mental.Que és un qánat? Fou lenginyer francks H. GOBLOT va donar una definició dara i concisa al quiterme qánat: explotació duna capa daigua subterrania mirjangant galeties dedtenarge. Aquesta tecnica permer de disfrutar dun moderar curs daigua constanten aquelles zones on laigua a la superficie és precaria, insuficient, irregular, o mal
  2. 2. QUANAT DE LA S~NIA 445repartida duranr Iany; i la swa construcció, relativament modesta, pot ser, segonsM. BARCEL~, empresa per comunitats camperoles Iliures. La primera operació per a la construcció dun qánat es la perforació dun pou queverifiqui la presencia, la profunditat i el cabal de la capa aqüifera; aquesta tascasembla que solia realirzar-se a Iestiu per tal dassegurar el proveiment daigua entotes les epoques de Iany. Si aquesta primera perforació dóna els resultars hptims,aquest primer pou es converteix en el pou mare. La profunditat daquests p u s ésmolt variable, essent el més important el de Gunabad a la Penia Oriental, queamida aproximadament 325 m. Lelement fonamental del qánat 6s la galeria, excavada a la roca o bé a la terra,adientment impermeabilitzada per tal que Iaigua captada en el pou mate puguisortir pel seu propi pes a la superfície. La galeria pot tenir un pendent variable segonsel recorregut, H. GOBLOT pada duna mitja de 1/2000, a Iran es troben de ens1/1000 a 1/15000, i a Mallorca entre 1/500 i el 1/250. La seva longitud és moltvariable, rrobant qiinats inferiors a 100 m de recorregut, o superion ais 30 km comels Iocaliaats a kan. El perfil de la galeria té normalment la forma duna elipse de1,20 m dakada i de 75 a 90 cm damplada. Els pous de ventilació sobren en el paladar de la mina (espai entre la volta i lasuperficie exterior) per a estalviar feina a Ihora de la construcció del qánat, perassegurar la ventilació de! túnel, i posteriorment, per utilitzar-los en la realització dela neteja. Aquests pous es troben a una distancia de 20 a 150 m enrre uns i altres, itenen un dihmetre aproximar de 75 cm. Altres elements dun qiinat són els conducta deliminació o sonides laterals delsexedents daigua a la superficie, i els sistemesde conducció a cel obert fins eis recintesdemmagatzemament (safareigs) des don es distribuia Iaigua dacord amb lesnecessitats del pages. Cada qánat és un món diferent i especial, donat que les circumstincies ambien-t a l ~ la naturalesa de les roques que formen el seu entorn imposen unes condicions iespecifiques. Dentre tots volem destacar les captacions de muntanya, que presentenun trets constructius esperífics: ia gaieria de captació és curta, té nomes un pou deventilació i a vegades cap, i la dquia de conducció és comparativament Ilarga;aquesta estructura respon al fet que Iaigua és captada terres amunt on el pendent ésfort i es necesita menys obra de captació perh, en canvi, Iaigua ha de recorrer sovinrun Uarg cami, terres avall, abans de ser repartida. Volem citar breument lescaracrerístiques bhsiques de dos exemples daquests tipus de qiinat(s) locaiitzats aIilia de Mallorca i que han estar estudiats per M. BARCELÓ ALII: el qánat de ETMastaguera a PoUenga que té un pendent de 4.3%. una longitud de galeria de 24,50m, i que disposa de dos p u s de ventilació que renen 4 m i 3,80 m de profunditat; i elqánat dAlfabia a Bunyola amb un pendent de 8.7%. una longitud de galeria de16.05 m i que compra amb un sol pou de 4.35 m de profunditat.
  3. 3. 446 J. LiDPART, C. MARUGAN Y M. SANCHOCaracterrifiquesgeoldgiques i climatiques de la zona E terme dOlesa de Bonesvalls, duna extensió de 30.57 Km" és situat a la part lnord-occidental de la comarca del Garraf, al Iímit amb el Baix Penedes i el BaixUobregat, i com indica el seu nom, es troba encaixar entre muntanyes. La zona dOlesa de Bonesvalls participa de totes les característiques prbpies delGarraf. El relleu és molt pedregós i es configura a base de materials caicaris, ambpresencia dargiles i sorres com a materials de reompliment, emmotllats per Iaccióconjucta de les aigües i del plegament alpí. Com a resultar dels moviments tectbnicsal llarg del Mioce es formaren a Iinterior del massís del Garraf petites fosses, unadaquestes és la dO1esa de Bonesvails, on es dipositaren materiais midnics; és adir, argiles, gresos i conglomerats. En aquest tipus de d l Iacció erosiva de Iaigua sexerceix fonarnentalmentmitjan~ant fenbmens de dissolució superficial i subterrinia de les calciries, donantUoc als avencs i p u s subterrinis. Al terme dOlesa han estat localitzats nombrosos avencs, un total de 33 fins ara,donats a coneixer per Jordi LLORET i Joan BORRAS. Cal destacar-ne Iavenc deIEsquerra arnb una profunditat de 206 m i un recorregut de 393 m. Molt aprop deljaciment en estudi sha localitzat iavenc den Parellada duna profunditat de 16 m iun recorregut de 9 m. Aquest fenbmen és resultar de Ierosió directa que exerceix sobre un relleu cirsticdun curs daigua, o bé per Ierosió inversa o ascendent de Iaigua tot aprofitantfisures, esquerdes o diiclasis. Cal recordar que en un relleu molt diaclasat Iaigua dela pluja sinfiltra rhpidament per les roques i la circulació superficial és escassa oquasi nul.la, amb Iexcepció,del moment immediat posterior a uns xifecs intensosen que Iaigua no pot ser engolida de seguida, Uavors shi forma una circulaciósuperficial que desapareix al cap de poca estona. Així doncs, són molr característicsdaquesta zona els cursos torrencials, els quals resten eixuts gairebé tot Iany. Des delLledoner que neix prop daquest poble, hi ha dues rieres amb diversos pous prop dela riera de Begues (a IHospital, Can Pel.lari) i de la doleseta (Les Cases de la Riera)que es nodreix de corrents subalvis. Aquesta construcció subterrania (fig. 1) consta bhicament dels elements se-giients; dues galeries (2-4) de 12,40 i 13,90 metres, dos pous (1-3) daireació i ungran dipbsit o cisterna subterrinia (5). Paral~lelamenrexisteix una bassa (81 de 5 mX4 m aproximadament. i un pou(6) de 1.60 m de diimetre, que no esti conectada a la xarxa per cap galeria, i quepodria tractar-se dun pou per localitzar la profunditat en que es troba ia vetadaigua, fet previament a la construcció dels altres elements.
  4. 4. 448 J. LLOPART, C. MARUGAN Y M. SANCHO Creiem que Iinici de la construcció (fig. 2) es locaiitza en el desnivel1 que formenels camps de conreu, just en el punt on la galeria (4)conecta amb la cisterna.Mitjancant la tkcnica de la mineria, saniria excavant la galeria en un sbl argilós,seguint la direcció SE-NW, fins arribar al pou de ventilació (3). A partir dalli escomencaria Ialtre galeria (2), seguint la direcció SW-NE. fins el punt on Iaiguacomenca a brollar. En aquest punt és on trobem el pou de ventilació (1). Si suposemque amb antetioritat ja es sabia la profunditat a la que es trobaba Iaigua i comptantque la inclinació del túnel és de 1% aproximadament, els constructors van haver decalcular el punt dinici i la llargada i direcció dels túnels per tal de no equivocar-se ipoder arribar ai Uoc i profunditat desitjada. Podriem dir que la gaieria a Iarribar dela veta daigua, reaiitza un pincament a la part superior del corrent daigua.Daquesta manera switen les avingudes fortes daigua que podrien trenca rota laconstrucció i sassegura un petit flux continu, fins.¡ tot en els períodes de més gransequera. Laigua captada daquesta manera va a parar a la cisterna on semmagatzema enprevisió destacions seques. La dificultar daccedir a Iinterior daquesta cisterna, ensha impedit de mesurar arnb precisió el seu dikmerre, que caiculem duns 6 m per5.56 m de profunditat. En el mes dagost, que és el més sec, el niveU de laiguaera de 1.15 m. A aquesta cisterna hi arriba la galeria (4), la quai esta ensorrada just a larribadaa la caseta (9) que cobreix la cisterna. No hem pogur calcular a quin niveU arriba lagaleria a linterior de la cisterna. A la part exterior daquesta caseta, hi ha unaobertura (10) quadrada feta a la volta que cobreix la cisterna, per on es poden ferfotografies de Iinterior. Gricies a aquestes fotografies hem pogut veure que la partinferior de la cisterna esti feta de pedra seca i forma un banc sobre el qual saixecauna volta de maons que la cobreix. Lextracció de laigua de la cisterna es realitzava mitjancant una sínia mogudaper tracció animal, no sabem des de quan. El cas és que encara es conserva lúltimasínia que va funcionar amb catúfuls methlics i engranatges de ferro, pero pelsvoltants de la caseta es troben restes de cerimica que molt possiblement corresponena antics catúfuls duna sínia anterior. Algun lloc daquesta cisterna, a la qual no es pot accedir per la seva petillositat,es troba la sortida dun petit canal daigua que portava aigua a una masia que estroba aproximadament a 500 m. Actualment esta rrencat en algun punt i nofunciona, pero fa uns 20 anys encara complia amb la seva missió. El masover lanetejava un parell de vegades Iany i sembla ser que en algun moment es va renovar,ja que al llarg del seu recorregut es poden recollir restes de canonades de cerimicavidrada de color marró en el seu interior. El seu diametre m k i m és de 15 cm i en undeis seus extrems sestrenyen per tal dencaixar en la peca següent. Degur a lúscontinuat i a la cal$ de Iaigua, aquesta primera conducció es va anar tapant fins queel seu funcionament va deixar de ser Ibptim. Aquesta va ser la raó per la qual es va
  5. 5. refer tota la conducció de manera que es pogués netejar situant unes boques deneteja al Uarg del seu recorregut, cobertes amb pedres o teules. No sabem de quin material fou feta la nova conducció ja que passa per sota terraprotegida per un marge ample de pedra seca, perb coneixem el seu recorregut ja quees pot anar seguint aquest marge per Iexterior i pels voltants es troben restes delantiga canalització. Una daquestes restes és prou gran com per poder observar lesseves característiques i la forma com, amb els anys, la cal5 es va anar dipositant en elfons i la va embussar. La nova canalització va seguint sempre una perita inclinació salvant els desni-velis del terreny, i desemboca en una gran bassa a la pan posterior de la masiaPareliada. Aquesta bassa esti tota encimentada i les construccions annexes estantotalment enderrocades i cobertes de vegetació, la qual cosa impedeix dobservar silaigua recollida a la bassa era aprofitada per alguna altre finalitat, com per exemplemoure un molí, o bé regar els camps que queden per sota de la masia.Errar actual Actualment el sistema de captació daigua funciona en perfectes condicions tot iles remodelacions que ha sofen. Fa uns 25 anys, la galeria (4) va enfonsar-se degut aIacció dels tractors, al seu pes i a la profunditat de la Uaurada. La reparació es va ferrevestint el túnel amb maons en la pan baixa i fent la volta amb unes pecespre-fabrkades que fan la forma (fig. 5). Aquesta actuació va reduir les mides de lagaleria a 40 cm damplada per 1 m dalgada en el lioc més alt, estrenyent-Sprogressivament fins a uns 50 cm. Aquest recobriment interior es va fer també a lagaleria (2), minvant les mides del túnel original que és picat a Iargila i fa 1.50 mdalcada per 70 cm damplada maxima, la volta té forma apuntada i el terraimpermeable és de la mateixa argila. Aquesta galeria es pot observar perfectamentdes de Iinterior del pou de ventilació (1) (fig. 3 i 4). Els p u s de venrilació són de característiques molt diferents. E (3). que es troba 1dins del camp de conreu, esta coben per una construcció feta d700bra, la sevaprofunditat supera el niveli dentrada i sortida de les dues galeries. Daquestamanera es neteja Iaigua de brosses i pedres que queden en el fons. El diimetre és de 1m. El fet que sempre hi hagi aigua en aquest pou, dificulta Iacchs 1 impedeixdobservar detalladament la galeria (4) que condueix a la cisterna, la qual estiensorrada poc abans de Ientrada a la cisterna. Aixb no dificulta de moment queIaigua passi perb si que actua com a presa i fa que el pou de ventilació (3) estiguimés ple del que hauria destar, sobrerot quan Iaigua és abundant en .5poques de plu-ja. El pou de ventilació ( l ) , és a més, el Uoc on es produeix lemanació daigua. Esun pou ran de terra de 48 cm de diimetre a Ientrada i 90 cm al fons del pou que téuna profunditat de 3.25 m. Un cop a baix trobem la sortida del túnel original feta
  6. 6. Flg. 3. Planra del pou de venrilació núm. 1 (Olesa de Boncsvalls. Garra0
  7. 7. Fig. 4. k c i ó del pou de ventilacio (Olesa de Bonesvalls, GarraD.
  8. 8. * N SECCIÓ ENTRADA TUNEL DES DEL POU DE VENTILACI~ I o 1 5 Fig. >. Entrada al túnel des de Iinterior del pou (Olesa de Bonesvalir, Garra0
  9. 9. Fig. 6 . Fragmenr de canalització en el que sobserva Iencaix enrre duer pccer. t>errany a Ian-liga conducrió daigua que anava de la Sinia a Can Parellada, la qual Aiu rrfera seguinr el rnateixcrasat.
  10. 10. 454 J. LLOPART, C. MARUGAN Y M. SANCHOamb uns grans blocs de pedra que aguanten el pou, rambé de pedra seca, i donen pasa la galeria picada en el sbl argilós. Les característiques daquest qánar, corresponen al que Miquel BARCEL~ ano-mena qánat de muntanya, el qual hem descrit anteriorment. tant pel que fa a la sevaliargada com perla zona on es troba. La peculiaritat daquest rau en que lagderia nosurt a Iexterior sinó que acaba en una cisterna subterrhia on semmagatzemaIaigua captada. El fer dhaver localitzat un qánat, el primer, a Catalunya, va implicar des delprimer moment que ens plantegéssim una intensa recerca documental i bibliogrificaper tal dadarir rotes aquelles preguntes que ens anaven sorgint. Aquesra no és unarecerca facil si tenim en compre la novetat i la mancanca destudis sobre aquestes es-tructum. La recerca documental que hem portar a terme ha resultar totalment infructuosaja que en cap dels nombrosos documents consultats, capbreus. mapes, etc, sobre elterritori dOlesa de Bonesvds i la jurisdicció de IHospital de Cervelló es cita unaconsrrucció daquest tipus, ni Iaprofitament de Iaigua obtinguda del qánat, ni tantsols de lexistencia de terres de regadiu a la zona. Pero creiem que, com diu MiquelBARCEL~, construcció dun qánat suposa no solament la realització duna obra «Lade captació, sinó la creació dun equilibri a Iecosistema nou, el manteniment delqual requereix justament un considerable t r e b d de conservació~; tant el difícil permanteniment i el fet que el qánat localitzat es trobés en terres que pertanyien a lajurisdicció de IHospital de Cewelló ens fa pensar que podem trobar algundocumentque ens mencioni aquesta captació daigua o el seu aprofitamenr. En quanr a la bibliografia, creiem que el fet que es refereix a altres indretsgeogrifics ens condiciona ampliament les possibles orientacions i comparacions queens podrien oferir aquests texts, no ja entre les estructures consrructives, sinó entreles estrucrures socials que les van crear i les van mantenir en funcionament. Així dona, hem de dir que la finalitat daquest treball és simplement donar aconkixer Iexistkncia dun qánat a Catalunya, Iestudi del quai encara és incompletper les nombrases preguntes que ens queden per respondre: en quin moment es pordatar aquesta consrrucció?,es tracta duna obra medieval conservada fins als nostresdies, o bé ai contrari Iabskncia de documentació anterior ens esta indicant que ésuna obra posterior al segle XVI?, quins eren els propietaris i/o beneficiaris daquestacaptació daigua?, quina era Iextensió que permetia regar aquest qánat?, hi havienaltres sistemes daprofitament de Iaigua com molins per exemple?,com va condicio-nar la construcció daquesta captació daigua Ihibitat de la zona?... Esperem que amb el nostre esforc i laparició de nous estudis sobre altres
  11. 11. QUANAT DE LA S ~ N M 455qánat(s) similars poguem donar resposta a aquestes i altres pregunta en un tempsno gaire Uunya.BARCEL~, (idnat (S) a Al-Andalus. ~DocumentsdAnUisi Geogrhfica* 2. M.: Univenitat Autbnoma de Barcelona. BeUaterra 1983. M,BARCEL~, CARBONERO, M.A.: Topografia i topologia dels qünal (1) de Pilla de Mallorca. «Actas del 1 Congreso de Arqueologia Medieval Española», vol. 111, pág. 599-615, H u e s a 1985.BARCEL~, CARBONERO, M.A.; MARTI,R; ROSSELLÓ-BORDOY, Les aigties M; G.: cercades (els qünatr de Pilla de Mallorcr). Institut dEstudis Balehrics. Palma de Mallorca, 1986.BESSAC, J.C.: Une Galerie soutewaine medievale a Montpezat (Gard).~Archeologie du M¡&-~edievalr, vol. 11, pág. 133-136, 1984.GOBLOT, H.: Lcs qünatr: une tecnique dacquisition de leau. Mouton editeur. Paris 1979.KANAT. Encidopedie de IIslam.Plano topográfico del Ana Metropolitana de Barcelona. Olesa de Bonesualls. Hoja VIII-013. Editado por Comisión de Urbanismo y Servicios comunes de Barcelo- na y otros municipios. 1970. 1:10.000.
  12. 12. 456 J . LLOPART. C. MARIIGAN Y M. SANCHO l i i r o l. V8si.i ,xt~icr.ililcl ii>iiiiini il v i Foro 2: C J S P C ~ cuhrcix I i Siniv. l n querrucruri<. cl siihrlil hi ha In cirrrrna on ncaha rl CJB"il.Iiicii 4. CIV lc>rvoi>r 1.i i n t < i r i i ~ til,i.rv.< Fiiro?: Fiagment iIc rilhdr l a c<inducriii1 ; ~volr;i lo riihrelx anib elr clc rn;~iiqiir daipua qilr anava finr a Can Parrllnd.~.c~ituf<ilsi. a 1st p;trr inferior. PI hilnc derarrr rrra.

×