1. 1931-1939

2. PER QUÈ ES VA PROCLAMAR LA II
REPÚBLICA I ALFONS XIII S’EXILIÀ?

3.  EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ ERA DEMOCRÀTIC ?
 TOTS ELS PARTITS TENIEN CABUDA DINS DEL SISTEMA DE
LA RESTAURACIÓ?
 TOTS ELS CIUTADANS ES SENTIEN PARTÍCEPS?
 LA MONARQUIA D’ALFONS XIII HAVIA ESTAT A FAVOR O EN
CONTRA DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA?
 HI HAVIA MALESTAR SOCIAL I ECONOMIC?
 I A EUROPA, QUÈ PASSAVA?

5.  12 d’Abril es convoquen eleccions municipals per part del
Govern d’Almirant Aznar
 Les eleccions suposaven: un intent de normalització
constitucional per part del govern ( i la monarquia) després
de les experiències de la dictadura  fracasa aquest objectiu
( monarquics estan dividits)
 Acaba convertint-se en un plebiscit a la monarquia. Participen
activament els partits que signaren el Pacte de San Sebastian
 17 d'agost de 1930, amb l'objectiu de coordinar l'acció comuna per a
l'enderrocament del règim i la instauració de la República.
 Formen part els partits repubicans + socialistes + nacionalismes
perifèrics d’esquerres

6. RESULTATS DE LES ELECCIONS

7.  Triomf republicà, sobretot en ciutats i zones
industrials
 Moviments populars fan que Alfonso XIII abandone el
país, proclamant-se la II República el 14 d'abril de
1931.
 Comitè Revolucionari va passar directament de la
presó als despatxos governamentals, convertit en
Govern provisional al capdavant del com va ser
designat Niceto Alcalá-Zamora

8. “Les eleccions celebrades el diumenge, em revelen clarament que no tinc l'amor del meu
poble. La meua consciència diu que eixe desviació no serà definitiu, perquè vaig procurar
sempre servir a Espanya, posat a l'únic afany en l'interés públic i fins en les més crítiques
conjuntures. Un Rei pot equivocar-se I sens dubte vaig errar jo alguna vegada, però sé bé
que la nostra Pàtria es va mostrar sempre generosa davant de les culpes sense malícia. Sóc
el Rei de tots els espanyols i també un espanyol. Trobaria mitjans sobrats per a mantindre
les meues règies prerrogatives en eficaç forcejament contra els quals les combaten; però
resoludament vull apartar-me de quant siga llançar un compatriota contra un altre, en
fratricida guerra civil.
No renuncie a cap dels meus drets, perquè més que meus són depòsits acumulats per la
Història de la custòdia de la qual m'han de demanar un dia compte rigorós. Espere
conéixer l'autèntica expressió de la consciència col·lectiva. Mentres parla la nació suspenc
deliberadament l'exercici del Poder Reial reconeixent-la com a única senyora dels seus
destins.
També vull complir ara el deure que em dicta l'amor De la Pàtria. Demane a Déu que
també com jo ho assenten i ho complisquen tots els espanyols. Alfonso, Rei”.
Manifest de D. Alfonso de Borbó als espanyols. Madrid, 14 d'abril de 1931
En quin context històric està escrit aquest text?
Quin sistema polític s’inicia a partir d’aquest moment?

10. QUÈ SIGNIFICA
REALMENT LA II
REPÚBLICA EN LA
HISTÒRIA ESPANYOLA?

11.  És un projecte de democratització i
modernització que es va obrir en 1931 va ser
un dels moments clau de la història
contemporània espanyola.
 No obstant això, aquell fet que tantes
esperances va despertar en àmplies capes
de la població espanyola, es va esfondrar.

13.  El nou govern va haver de respondre des d'un principi a
l'ànsia general de reformes
 L'ambient social, no obstant això, es va crespar
immediatament.
 CNT anarquista promovia una àmplia campanya de
vagues
 Enfrontaments entre l'Església i el nou govern van ser
immediats.
▪ El sector més conservador de l'Esglèsia, encapçalat
pel cardenal Segura, va posar tot tipus de traves al
nou executiu.
▪ El vell anticlericalisme va aflorar de nou i al maig de
1931 diverses esglésies i convents van ser assaltats i
cremats.
▪ L'opinió pública catòlica es va allunyar des d'un
primer moment del nou règim republicà
 Al juny eleccions a Corts Constituents per a elaborar una
Constitució

16. Constitució republicana, 1931
Espanya, fent ús de la seua sobirania i representada per les Corts Constituents, decreta i sanciona
esta Constitució:
Disposicions generals.
Article 1. Espanya és una República democràtica de treballadors de qualsevol classe, que
s'organitzen en règim de llibertat i de justícia.
Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble.
La República constituïx un Estat integral, compatible amb l'autonomia dels municipis i regions.
La bandera de la República Espanyola és roja, groga i morada.
Article 2. Tots els espanyols són iguals davant de la llei.
Article 3. L'Estat espanyol no té religió oficial.
Article 4. El castellà és l'idioma oficial de la República. Tot espanyol té l'obligació de saber-lo i el
dret a usar-lo, sense perjuí dels drets que les lleis de l'Estat reconeguen a les llengües de les
províncies o regions.
Excepte el que es dispose en lleis especials, a ningú se li podrà exigir el coneixement ni l'ús de cap
llengua regional.
Article 5. La capital de la República es fixa a Madrid.
Article 6. Espanya renúncia a la guerra com a instrument de política nacional.
Article 7. L'Estat espanyol acatarà les normes universals del Dret internacional, incorporant-les al
seu Dret positiu.
Text aprovat el 9 de desembre d'1931
Explica les característiques principals de la Constitució del 1931 i indica quins canvis es
produeixen respecta al sistema anterior.

17.  Sufragi universal
 Estat aconfessional
 Reconeixement de drets i llibertats
 Divisió de poders
 Legislatiu  Corts unicamerales
 Executiu Consell de Ministres i President de la
República
 Judicial  Jutges independents
 Es creen governs autònoms en algunes regions.
 Niceto Alcalá Zamora : President de la República
 Manuel Azaña  President de la República.

18.  És un projecte de democratització i
modernització que es va obrir en 1931 va ser
un dels moments clau de la història
contemporània espanyola.
 No obstant això, aquell fet que tantes
esperances va despertar en àmplies capes
de la població espanyola, es va esfondrar.

19.  REFORMA TERRITORIAL
 Descentralització de l'Estat mitjançant els estatuts d'autonomia (Catalunya, Euskal
Herria…)
 REFORMA SOCIAL
 Millores condicions laborals
 Jornada 40h, pujada salaris i creació segurs
 REFORMA AGRÀRIA
 S’intenta acabat amb el latifundisme
 Es planteja repartir les terres entre aquells que no tenen terres
 REFORMA EDUCATIVA
 Es redueix la presència de l'església en educació (menys diners, es prohibeix
l'ensenyament de les ordenes religioses….). Es promou un ensenyament laic.
 REFORMA MILITAR
 Llei de retirs (es jubila a la meitat de càrrecs) i submissió al poder civil.
 REFORMA RELIGIOSA
 Posar fi a la influència social de l’Església
 S’autoritza el matrimoni civil i el divorci
 Es paga la paga als sacerdots
 Es dissol l’ordre dels Jesuites

21.  Des de la dreta:
 Grans propietaris
 Església
 Classes mitges i altes
 Exercit (colp d'estat de Sanjurjo)
 Partits polítics (
▪ CEDA -Gil Robles
▪ Falange Espanyola -José Antonio Cosí de Rivera
▪ Monàrquics –Calb0 Sotelo- i carlistes.
 Des de l'esquerra (per lentitud de les reformes)
 UGT
 Anarquistes (FAI -Federació Anarquista Ibèrica)

22. Manuel Azaña i la qüestió religiosa
(…) Hem referisc a açò que criden problema religiós. La premissa d'este problema,
hui polític, la formule jo d'esta manera: Espanya ha deixat de ser catòlica; el problema
polític consegüent és organitzar l'Estat en forma tal que quede adequat a esta forma
nova i històrica del poble espanyol.
Jo no puc admetre, senyors diputats, que a açò se li cride problema religiós.
L'autèntic problema religiós no pot excedir els límits de la consciència personal, perquè
és en la consciència personal on es formula i respon la pregunta sobre el misteri del
nostre destí. Este és un problema polític, de constitució de l'estat, i és ara precisament
quan este problema perd fins a les semblances de religió, de religiositat, perquè el nostre
Estat a diferència de l'Estat antic, prenia sobre si la tutela de les consciències i donava
mitjans d'impulsar a les ànimes, inclús contra la seua voluntat, pel camí de la seua
salvació, exclou tota preocupació ultraultraterrena i tota atenció de la fidelitat, i lleva a
l'església aquell famós braç secular que tants i tan grans servicis li va prestar. Es tracta
simplement d'organitzar l'Estat espanyol amb subjecció a les premisses que acabe
d'establir (...)"
Discurs d'Azaña en el Congrés dels Diputats en 1931
QÜESTIONS
1. Quina era l’actitud del nou règim republicà vers l’església?

23.  Dimissió de Azaña i convocatòria d'eleccions.
 BIENNI CONSERVADOR
 Alejandro Lerroux (Partit Radical) amb suport de la
CEDA de Gil Robles.
 Es frenen o s'eliminen les mesures reformistes del
bienni anterior.
 Acostament a l'església.
 Amnistia per a revoltats amb Sanjurjo
 Radicalització de l'esquerra
 Remodelació del govern i entrades de ministres de la
CEDA  Revoltes ( Astúries i Barcelona)

24.  Problemes interns i escàndols fan que es convoquen noves
eleccions.
 Concorren:
 Front popular (coalició centre-esquerra)
 Bloc nacional (monàrquics, CEDA i Falange)
 Victòria del Front Popular
 Manuel Azaña  President de la República
 Casesses-Quiroga  de govern
cap
 Divisió social provoca:
 Agrupació dels extremistes de dretes amb l'exèrcit (veuen
necessari un colp d'estat i reformes)
 Violència social (diferents assassinats)
 Les forces conservadores veuen el moment d'irrompre per les
armes

26.  QUÈ VA SUPOSAR REALMENT LA II
REPÚBLICA?
 ES VAN COMPLIR LES
EXPECTATIVES?
 QUI FOU EL RESPONSABLE DE
QUE S’ACABARA FENT UN COLP
D’ESTAT?