ELS TRES PORQUETS-Però, què hi fas aquí assegut? Li va dir el seu germà.-No tentretinguis, noi. Va reblar laltre germà.Esb...
- Doncs jo, allà, a tocar del bosc. - Va dir el petit emmurriat - Perquè és lúnic lloc que queda.- Bé doncs, hauríem danar...
meravellós, passar-nos tot el dia treballant perquè vingui el llop i ens faci malbé la casa i després,tots cap a casa teva...
I sense deixar temps a que el llop respongués, el porquet es va estirar de nou i va fer com sisadormís, encara que tenia u...
ara que puc mirar la casa tranquil·lament i sense haver de córrer cames ajudeu-me, the de dir quetens una casa molt bonica...
petit, però podria servir.En acabar, el llop marxà cap al bosc mentre cada porc tornava al seu lloc. El petit, sense esma,...
mofant-se del llop, el porc mitjà va anar a preparar lolla, la va omplir daigua i la va posar al foc.Quan el llop va desap...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Els tres porquets

246

Published on

Published in: Entertainment & Humor
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
246
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Els tres porquets"

  1. 1. ELS TRES PORQUETS-Però, què hi fas aquí assegut? Li va dir el seu germà.-No tentretinguis, noi. Va reblar laltre germà.Esbufegant, amb un posat cansat, es va alçar i tal com havien fet els altres dos, va prendreembranzida i va saltar la tanca rere dells.A fora feia un dia clar. Un dia lluminós. El camp del davant de la granja estava ben florit i tot eracolor i aromes. Sense perdre temps emprengueren la cursa cap al bosc. Una cursa frenètica, folla,sabedors de que estaven a punt daconseguir la llibertat.Durant molt de temps ho havien estat parlant. Ho havien calculat tot i malgrat que havien fetmentalment aquell recorregut milers de vegades o potser per això, el camp sels feia etern.Inacabable. Primer uns metres fins a lolivera que hi havia allà enmig, després, uns centenars fins albosc.Enrere quedava la granja. Els altres animals i el pagès. Un bon home, no en tenien cap mena dedubte, però anhelaven la llibertat.Un cop al bosc no deixaren de córrer. Seguiren per corriols i senders, pujant turons i baixant fins ales valls. Ben bé varen estar corrent tot el dia. Sempre amb el sol a lesquena, cap endavant.El vespre els va trobar en una fondalada, prop del riu. Allà trobaren un cau. Segurament un anticcau abandonat dós i sense pensar-sho shi amagaren.Lendemà corregueren altre cop i així fins a cinc dies seguits. Es llevaven a trenc dalba i encetavenla frenètica cursa. Al vespre buscaven algun amagatall i menjaven el que trobaven pel camí, tampoctenien massa gana. A dir veritat, no en tenien gens cansats com anaven.Al cinquè dia arribaren a un indret de somni. Dalt dun ample turó hi havia un camp extens. A unextrem un rierol daigua fresca i cristal·lina, a laltre un bosc espès com la barba dun llenyataire.El germà gran, aturant la cursa, va sentenciar:- Aquest és el lloc. Aquí podem construir-nos la casa. És un lloc preciós. Jo me la faré allà, a propdel rierol. A la nit el seu so somort em bressolarà i em portarà imatges de llocs llunyans.- Jo, al mig del camp. - Va dir el mitjà - Entre totes aquestes flors així, de bon matí, només obrint lafinestra un xic, podré flairar les seves aromes.
  2. 2. - Doncs jo, allà, a tocar del bosc. - Va dir el petit emmurriat - Perquè és lúnic lloc que queda.- Bé doncs, hauríem danar per feina. Encara queden força hores de llum.I dit això tots tres es separaren, cadascú amb una idea fixe al cap. El primer que va tornar fou elmitjà. Anava carregat de troncs i branques. Amb uns quants viatges va acabar de fer una pila al migdel camp.Poc després va arribar el gran amb maons i estris de paleta.Sense dir-se res ambdós varen començar a fer-se la casa tot mirant de reüll cap al bosc, cap a on elseu germà petit hauria destar fent-se la casa.Al cap duna estona, quan ja començaven a mirar-se neguitosament, pensant de deixar la feina ianar-lo a buscar, va arribar amb un grapat ben gran de palla. Curosament la va anar deixant enaquell extrem del camp i quan lhagué repartit, escampant-la com un llit, shi va estirar a sobre i esva adormirEls altres dos sacsejant el cap i somrient, les coses anaven més o menys com havien danar, varenseguir fent la seva casa.El mitjà va esmolar unes estaques i les va clavar en forma de rectangle deixant un espai més ampliper fer de porta. Després va anar col·locant uns taulons que havia fet a partir dels trons entre lesestaques i finalment va tapar la teulada amb més taulons i algunes branques. En acabar va fer unespasses enrere i va mirar satisfet la seva nova llar. Una rústica casa de fusta.El gran, suant abundosament, va cavar un forat a terra i després de posar unes quantes estaques deferro ben soterrades, va començar a construir les parets amb totxos, fent servir les estaques depuntals. Poc a poc va anar pujant les parets fins que al final va aconseguir una bonica casa demaons. A fora, amb uns quants que li havien sobrat, va construir unes torretes que va omplir debelles flors del prat.Mentrestant el petit ho anava mirant tot des del seu racó. Els seus germans, veient que començava afer-se fosc, lanaren a veure per tal dapressar-lo. Calia que construís la casa de totes totes.En arribar on era ell veieren que shavia ben adormit. Una mica enfadats, el sacsejaren totdespertant-lo de males maneres.- Cal que tafanyis a fer la teva casa. Veig – va dir el gran – que ja tens el munt de palla per fer-la. Sithi poses ara, amb poca estona la tindràs enllestida.- No sabem què pot haver-hi per aquests boscos – Va dir una mica esporuguit el mitjà.Sense fer-ne massa cabal, el petit es va girar desquena i es va disposar a seguir amb la sevabecaineta.Els dos germans, mirant-se sorpresos, el sacsejaren de nou mentre el gran li va etzibar:- Ja saps que aviat vindrà el llop. Si no tens la casa a punt, set menjarà!- Tant me fa. Ja nestic fart de sempre el mateix. Llevar-nos, córrer durant uns dies, buscar un indret
  3. 3. meravellós, passar-nos tot el dia treballant perquè vingui el llop i ens faci malbé la casa i després,tots cap a casa teva a demanar-te ajut.- Va dir mirant fixament el seu germà gran. - Ja nestic tip.Avui no penso fer res.I dit això es va girar desquena donant a entendre que la conversa shavia acabat. Els altres dos,resignats, marxaren cap a les seves respectives cases.La nit fou càlida, com sempre i el matí es va aixecar amb un sol ben lluent. Sempre lluïa allà el sol.Els ocells cantaven saludant el nou dia mentre de fons, se sentia algú que xiulava.Lluny, seguint un caminoi entre el bosc, arribava el llop. Estava content. Sabia que a la clarianatrobaria tres porquets, a qui faria passar una estona de por.No era pas dolent, no. No li agradava la fama que shavia guanyat, però era la seva feina i tal comestaven les coses, tampoc podia rebutjar-la. A més a més, excepte el final de la jornada, quan haviade passar xemeneia avall i es cremava el cul, la resta era força agradable. També era cert que shaviafet un invent, una mena de protecció pel cul per tal de que no sen sentís tant quan caigués a lolla.Estava arribant a la clariana quan va veure de lluny el porquet petit. Estava estirat a la palla dorminttranquil·lament.- Què hi fa aquest aquí? I casa seva? Es demanava tot sorprès.El porc, en veure el llop que sacostava, es va asseure amb les cames creuades i els braços al pit totgirant-li la cara.El llop es va acostar a poc a poc, sense fer massa soroll i quan el va tenir a tocar, li va saltar aldamunt.- Es pot saber què hi fas aquí? - Li va dir tot prenent-lo per les espatlles amb força. - Hauries destaral costat de casa teva, a punt per a fugir-hi corrent i amagar-thi.El porquet, mirant-lo de fit a fit, li va dir:- No vull. No en tinc ganes. Cada dia el mateix. Ja nestic fart.El llop es va quedar bocabadat. Què volia dir que no en tenia ganes? I ara què? Que se suposavaque havia de fer? El guió era molt clar. Sortir de bon matí, anar a la clariana, perseguir cada porcfins a casa seva i esfondrar-la bufant i al final, quan no pogués esfondrar-la, entrar-hi per laxemeneia. I ja està. Era la seva feina i la feia molt bé. Feia ben bé cent anys que gairebé cada diafeia el mateix i tothom ho esperava. Què passaria si avui no ho feia?Dissimulant el seu desconcert, va intentar convèncer al porquet.- Va. Ja ho sé que de vegades tenim un mal dia. Fem una cosa. Jo men torno a anar i et deixo unaestona perquè facis la casa. Res. No cal que la facis massa bé, ja saps que lesfondraré, però com amínim podrem seguir el conte i ningú no se nadonarà.- No, no i no! - Va sentenciar el porquet. - Ja nestic fins al capdamunt. Fa massa temps que semprefem el mateix i ja no en tinc ganes. Avui, seguiu sense mi.
  4. 4. I sense deixar temps a que el llop respongués, el porquet es va estirar de nou i va fer com sisadormís, encara que tenia un ull obert per veure què feia el llop.Aquest, desorientat, va marxar xino-xano cap a casa del mitjà tot arrossegant els peus i capcot.- Toc, toc, toc. Sóc el llop, obrem la porta. - Va cridar amb veu de tro. - Vull entrar!- No. No pots entrar, encara ha de venir el meu germà. Li va respondre el mitjà i obrint lespiell vamirar lanimal que era a fora.Poc després, veient que ningú més arribava, va obrir la porta. A fora, repenjat a la paret, hi havia elllop tot acabant-se una cigarreta.- Què passa? Thas avançat. Li va dir el mitjà. - Ja saps que abans ha darribar el meu germà.Mirant enrere el llop li va dir:- Ja magradaria, però diu que avui no treballa. Que nestà fart. Ni tan sols ha fet la casa. - Va dir elllop tot alçant les mans cap al cel en senyal de desesperació. - I ara què farem?- No ho sé. Ja fa uns dies que està estrany. Potser que nanem a parlar amb ell. - Va dir totassenyalant la magnífica casa de maons de tocar del rierol.El porc gran va veure que el seu germà sacostava i sense esperar-se a tenir-lo més a prop, tenia benclar què havia de fer, va deixar la feina que estava fent – estenent una bugada – i va entrar correntcap a casa per a preparar-ho tot.- Toc, toc, toc. Obrens. Som nosaltres. - Va dir el mitjà.I sense pensar-sho gens va obrir la porta, a punt per a fer-los entrar duna revolada i tancar la portarere dells.Ara bé, sorprès al veure lestranya parella de laltra banda de la porta, es va quedar amb la bocaoberta, sense saber què dir. Els altres dos, veient que no entenia res, li explicaren que el petit esnegava a treballar. Ni casa, ni curses, ni fugir, ni res de res. Shavia negat a fer allò que teniaestipulat per contracte i que feia més de cent anys que feia dia sí i dia també.A mesura que li explicaven la situació la seva fesomia es va anar transformant. Refet després delensurt inicial, els va convidar a entrar per parlar-ne.- Què hem de fer? - Va dir el porc gran. - Jo aquesta feina la necessito i si no hi som tots tres, emsembla que ens faran fora. Ho diu ben clar el contracte, – digué tot mostrant uns papers que haviatret duna còmode de fusta profusament tallada - el conte dels tres porquets. Tres. Ni un de més niun de menys.- Sense ell, no té sentit res del que fem. Va confirmar el llop.- I si provem de convèncer-lo? - Va dir el mitjà més disposat a conversar. - Potser només té ganes deque li fem una mica de cas.- No ho sé. És tossut com una mula. Va dir el porc gran.- Bé haurem de fer alguna cosa. - Va aconsellar el llop. - Sinó ja em veig a la cua de latur. Per cert,
  5. 5. ara que puc mirar la casa tranquil·lament i sense haver de córrer cames ajudeu-me, the de dir quetens una casa molt bonica porc.- Gràcies llop. Després de tants anys fent-la un i altre cop, al final nhe après. Si vols venir a fer untomb per dins, te lensenyo.I dit això saixecaren el llop i el porc gran per a visitar la casa. El mitjà sho mirava incrèdul.- Però com pot ser que ara us dediqueu a visitar la casa mentre tenim aquest problema?- Escolta. Fa anys que el llop intenta entrar i avui que finalment ha pogut, deixem que la puguiveure.- Gràcies, gràcies. - Digué el llop. - Sempre es poden treure idees de la casa daltre. Qui sap si no hiha res que pugui fer a casa meva també.I sense dir res marxaren cap al pis de dalt mentre el porc mitjà, emmurriat, es va quedar al menjadoracabant-se el cafè.Poc després tornaren el gran i el llop conversant animadament.- Gràcies. Mha agradat molt. Em sembla que et copiaré alguna idea. Per cert, et fa res si vaig allavabo?- I ara, tu mateix, ja saps on és.Després, quan va tornar del bany, decidiren anar tots tres a parlar amb el porc petit. Encara era allà,estirat sobre el llit de palla, dormint profundament.- Ep, desperta noi, que tenim feina. Li va dir el germà gran.El petit, obrint lleugerament els ulls, tapant-se amb la mà dels raigs de sol, li va dir:- Em sembla que no. Shi està molt bé aquí estirat. Avui magafo festa.En sentir això tots tres es miraren sorpresos. Festa? Que sagafava festa? Des de feia més de centanys que no havien estat un sol dia sense treballar, ni sho plantejaven i ara ell, decidia fer festa.Com si pogués.- Escolta, em sembla que no. Nestic fins al capdamunt. Cada dia el mateix. Fugir de la granja,córrer, córrer i córrer més i quan trobem un lloc idíl·lic, em toca el racó més lleig. Després, com sino fos capaç de res millor, a fer una cabana de palla. De palla tu. Com si la gent es pogués empassarque a algú se li acudiria fer una cabana de palla. Si us plau... I dit això, girant-se, va tancar de nouels ulls.El llop, fent una passa endavant li va dir:- Mira, si vols ja et faig jo la cabana avui. Entenc que estiguis cansat. Ja tajudaré. I demà, ja enparlarem.Tot seguit va prendre la palla i va començar a fer la cabana. Primer va posar un pal al mig i després,de mica en mica va anar envoltant-lo amb la palla. Els altres dos porcs, veient que el llopcomençava a fer la cabana, suniren a ell. Al final el resultat no sassemblava gens a les cabanes del
  6. 6. petit, però podria servir.En acabar, el llop marxà cap al bosc mentre cada porc tornava al seu lloc. El petit, sense esma, salçài es situà al costat de la cabana, tot mirant com havia quedat.- Em sembla que no en saps gaire. Va cridar cap al llop mentre sasseia a tocar de la cabana.Poc després, des del bosc se sentia un xiular harmoniós. Al cap dun moment va aparèixer el llop. Elporc petit, lentament, es va alçar i va entrar a la cabana.El llop va arribar a lentrada daquesta i tal com ja havia dit moltes vegades va repetir tot trucant a laporta:- Porquet, porquet. Obram la porta o bufaré i bufaré i la casa esfondraré.Tot seguit la porta es va obrir i el llop, desconcertat, va mirar endins. Així no era com anava elconte, però què hi podia fer?Com si no se nhagués adonat que la porta era oberta, va fer unes passes enrere i va començar abufar. La casa no havia caigut que el porc petit va sortir de la casa i posant-se a prop del llop sel vaquedar mirant.Aquest, roig de tanta bufera, el va mirar de reüll i anava a dir quelcom quan el porc mitjà, que haviapresenciat tota lescena des de casa seva estant, va arribar corrent i agafant el porc petit del braç selva emportar a batzegades.El llop es va esperar una estona al veure que anaven molt lents. Es va arrupir com si es cordés unessabates que no portava, després es va dedicar a mirar per terra com si cerqués quelcom i quan vaveure que ja no els atraparia, va encetar la cursa cap a la casa del mitjà.Hi va arribar just quan la porta es tancava. Altre cop el mateix. Trucar a la porta i cridar fins aesgargamellar-se:- Porquets, porquets. Obriu-me la porta o bufaré i bufaré i la casa esfondraré.De dins es va sentir el porc mitjà que es negava i com feia sempre en aquests casos, semblava que elconte anava encarrilant-se altre cop, va començar a bufar.Altre cop però, abans de que la casa sesfondrés la porta es va obrir i va sortir el porc petit. De noues va posar al costat del llop tot mirant-lo curiosament i de nou el porc mitjà el va prendre del braç iel va empènyer cap a la casa del porc gran.Abans de que hi arribessin aquest ja havia sortit i prenent el porc petit de laltre braç el va forçar acórrer més. Aquest cop el llop no es va haver desperar gaire per iniciar la seva cursa cap a la casade maons.Un cop a fora, altre cop, com feia centenars de vegades que havia fet, va dir després de trucarferéstegament:- Porquets, porquets. Obriu-me la porta o bufaré i bufaré i la casa esfondraré.De dins de la casa es va sentir la rèplica del porc gran. Mentre aquest responia, mirant per lespiell i
  7. 7. mofant-se del llop, el porc mitjà va anar a preparar lolla, la va omplir daigua i la va posar al foc.Quan el llop va desaparèixer del camp de visió del porc gran, aquest va córrer cap a la llar i vaencendre el foc que tenia preparat. Un enorme feix de llenya ben apilat.El porc petit va restar assegut en un racó, sense fer cas dels altres mentre els seus germans, contents,van asseures a ran de llar per tal de veure lescena de sempre.Primer una mica de sutge. Res, un polsim. Després crostes de sutge que arrancava el llop en lliscarper la xemeneia i finalment la remullada daquest i els consegüents crits i laments mentre cercavacorrent una sortida. Potser el millor de tota la jornada.Estaven a punt. Asseguts. Però el llop no queia. Quan els va semblar que ja feia molta estona vanaixecar-se per a espiar per lespiell. A fora no es veia ningú. Tampoc se sentien els típics passosmaldestres a la teulada del llop. Després passaren per totes les cambres mirant per les finestres.Esporuguits, descobriren que la finestra del bany era oberta. Segurament de quan havia anat al bany,però del llop, ni rastre.Finalment, veient que no passava res, el porquet gran va obrir un xic la porta. Primer unscentímetres i va tancar de cop. Una estona després va obrir una mica més, fins que al final la vaobrir de bat a bat.A terra, sota una pedra, es veia un tros de paper. Sense pensar-sho shi va acostar i va prendre lanota. Aquesta deia així:“ Men vaig. No tinc cap ganes de cremar-me el cul. Nestic fins al capdamunt. Busqueu-vos un altrellop. Jo plego.P.S. Mhe emportat un sabó que mha agradat del bany. Em sap greu, no me nhe pogut estar.Signat. El llop. “

×