1. HISTÒRIA DE RUBÍ (geografia)
Rubí és un municipi de Catalunya, situat a
la comarca del Vallès Occidental. Es troba
situat a la vall de la Riera de Rubí, i limita
al nord amb Terrassa i Ullastrell, al sud
amb Sant Cugat del Vallès, a l'oest amb
Castellbisbal i a l'est amb Sant Quirze del
Vallès .

2. HISTÒRIA DE RUBÍ(NOM)
El nom actual prové de la seva denominació en llatí,
Rivo Rubeo, traduïble per riu vermell i s'entén que
aquesta fa referència a la Riera de Rubí, el principal curs
d'aigua que travessa el municipi de Rubí i un dels
principals afluents de la part baixa del Llobregat.
L'adjectiu vermell probablement fa referència a les
tonalitats rogenques que deuria agafar l'aigua d'aquest
curs com a conseqüència de l'arrossegament de
partícules d'argila de la seva conca. Si més no, a la
meitat sud del terme de Rubí, i en concret al marge dret
de la Riera, les argiles de tonalitats marcadament
vermelles predominen a la zona. La dominància del
vermell és tal que part d'aquest àmbit s'havia conegut
popularment com a l'infern.

3. HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
Els primers assentaments coneguts a la rodalia
de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta.
Cap al segle IV aC els ibers van aixecar els seu
poblat emmurallat i amb torres al turó de Can
Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es
conserva un forn iberoromà. Durant la
dominació romana va ser un nucli estable de
població dedicat fonamentalment a l'agricultura.
El poblat ha desparegut completament.

4. HISTÒRIA DE RUBÍ (llocs)
La primera referència escrita que ens parla
de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any
986. Era situat al voltant de l'Església de
Sant Pere i protegit pel Castell de Sant
Genís, localitzat al costat de l'ermita de
Sant Genís (les seves restes es poden
encara observar, a un centenar de metres a
ponent de les ruïnes de l'ermita de Sant
Genís).

5. HISTÒRIA DE RUBÍ (llocs)
L'any 1233 Berenguer de Rubí obté
una autorització per part del rei
Jaume I per tal d'aixecar un nou
castell, el Castell de Rubí quedant el
del turó de Sant Genís definitivament
abandonat.

6. HISTÒRIA DE RUBÍ (NO)
A finals del segle XIX i principis del segle XX, en
el context de la revolució industrial, la ciutat
experimenta la seva primera gran expansió,
passant d'una economia basada en l'agricultura,
a un model mixt amb la construcció d'indúsries
tèxtils a la vora de la riera, de les que es
conserven quatre xemeneies i els edificis del
Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest
obra, com altres edificis de la ciutat, de
l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni
Gaudí.

7. HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
L'arribada del ferrocarril el 1919 amb la línia que
connecta Barcelona amb Terrassa fa que
s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la
riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn
dels indianos, es construeixen noves
edificacions, entre les que destaquen el conjunt
d'estil modernista situat a la Plana de Can
Bertran i les Escoles Ribes. Durant la
Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa
el cooperativisme es construeix el Celler
Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.

8. HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb
rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal
empreses de construcció, tèxtils, del metall i
l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons
industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can
Rosés,...). Aquesta industrialització va anar
acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a
partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració
massiva d'immigrants procedents del sud espanyol. Si a
començaments dels seixanta Rubí amb prou feines
superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja
ultrapassava els 50.000.

9. HISTÒRIA DE RUBÍ(Riuada)
Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a
la tardor del 1962 quan unes violentes riuades,
causades per unes pluges que el 25 de
setembre van registrar 182 litres en 24 hores a
la Mola i varen provocar greus inundacions amb
milers de víctimes i la conseqüent destrucció
dels barris construïts en precari a la llera de la
riera. Des d'aleshores només subsisteixen
alguns rodals de cereals i vinya.

10. HISTÒRIA DE RUBÍ(NO)
L'arribada de població d'altres ciutats
catalanes i les onades immigratòries de
finals dels anys noranta i principis de
segle XXI des del nord d' Àfrica i el sud i
centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat
atractiva i ben comunicada, de manera
que només un terç de la població actual,
al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a
la ciutat o al Vallès Occidental.