Treball d'urbanisme de Castelló. 2n batxillerat

1. Castelló de la Plana
ENRIQUE GIMENO
JAVIER SERRA

2. LOCALITZACIÓ

3. CARACTERÍSTIQUES
 Municipi espanyol, capital de la provincia de Castelló i de
la comarca de la Plana Alta, situat a la Comunitat
Valenciana. Situat a l’est de la Península Ibèrica sobre
una extensió de terreny plà, vorejada per distintes serres
per l’interior i pel Mar Mediterrani a l’est. El nucli urbà
principal es troba a uns 30 m sobre el nivell de la mar i a
uns 4 km de la costa.En el seu terme municipal, es troba
la confluència del paral·lel 40° i el meridià 0°, de
Greenwich.
 Castelló, segons el cens de 2010 de l’INE comptaba amb
una població de 180.690 habitants, sent la quarta ciutat
de la Comunitat Valenciana per nombre d’habitants,
distribuits en dos nuclis urbans i diversos grups de
població diseminats en els 107,50 km² d’extensió del seu
terme municipal.

4. CARACTERÍSTIQUES
 Castelló, amb 180.690 habitants segons el
cens de 2010, es troba dins del grup de les
ciutats mitjanes.
 En els últims anys ha experimentat un gran
augment de la població degut a la
immigració i al desenvolupament de
activitats terciàries a la regió.

5. FUNCIONS
 Castelló es considerada com a ciutat terciària
degut a la seua especialització en el sector
serveis. Podem apreciar-ho en el
desenvolupament del turisme, l’apertura de
llocs d’oci, la preeminencia d’activitats de
serveis sobre les altres…

6. JERARQUIA URBANA
 Com la majoria de capitals de província del
pais, Castelló compta amb una població de
entre 50.000 i 200.000 habitats, pel qual és
considerada com a ciutat mitjana.
Proporciona a la província serveis comercials,
administratius socials… A més es troba ben
comunicada amb els pobles de la província
per una bona xarxa de transports (bussos,
ferrocarril…)

7. JERARQUIA URBANA
 Com a capital provincial compta amb seus
de govern municipal, provincial, autonòmic i
nacional, d’interés per a tots els habitants de
la província.

8. MORFOLOGIA URBANA
 Castelló es troba situat a una plana davant de la vora
del Mar Mediterrani.
 El seu plànol es molt divers. Compta amb trams
irregulars (casc antic: carrer
Enmig,Major,Alloza,Caballeros…), trams
radiocèntrics (Maria Agustina, la UJI) i trams
ortogonals (zones noves, zones de creixement als 60
i 70)
 En general, la trama és tancada i col·lectiva. A la
major part de la ciutat el sòl té un ús residencial o de
negocis. Les parts dedicades a la indústria es troben
a los afores o a nuclis urbans propers a la ciutat però
situats a altres municipis.

9. MORFOLOGIA URBANA

10. MORFOLOGIA URBANA

11. MORFOLOGIA URBANA

12. MORFOLOGIA URBANA

13. URBANISME
 Fins la segona meitat de el segle XII, la ciutat s’articulava al voltant del
carrer Major. A finals de segle, la ciutat comptava amb un recinte
amurallat rectangular en sentit nord-sud seguint el carrer Major. A
principis del segle XIV es van crear dos barris extramurs que a mitjan
d’aquest segle es van incorporar a la ciutat emmurallada, adaptant una
forma quadrada i un plànol en damero. A la fi de el segle XVII la
ciutatintramurs estava massificada, mentre que en extarmurs creixien
dos ravals triangulars. La dificultat de la comunicació de la ciutat amb
els ravals va provocar l'enderrocament de les muralles en 1796, la qual
cosa va permetre que la ciutat pogués créixer còmodament en totes
direccions.

14. URBANISME
 En 1800 es va obrir la Avinguda del Rei, que va permetre el
desenvolupament dels ravals d'aquesta zona, que van créixer en forma
de punta de fletxa. En 1837, es van construir noves defenses per
defensar la ciutat durant les Guerres Carlistes, formant un rombe cap a
el Camí ral de València. En 1882 va començar l'enderrocament
d'aquesta muralla, que va finalitzar en 1885, i de la qual queden restos
importants a la Plaça de la Muralla Liberal. En 1802, es va acabar el
Camí ral de València a Barcelona, el Camí del mar (actual Avinguda
Hermnos Bou) i es van millorar els camins cap a diverses localitats
properes. En 1862, va arribar el ferrocarril des de València i
en 1868 des de Barcelona, que va ser instal·lat als afores de la ciutat.
En 1888, es va inaugurar La Panderola. A la fi de el segle XIX es van
construir diversos edificis de rellevància, com la Plaça de Bous.

15. URBANISME
 La Concatedral de Santa María, declarada en 1931 Monument Històric-
Artístic Nacional, va ser incendiada premeditadament el 24 de juliol
de 1936 en els primers dies de la Guerra Civil i derrocada mesos
després per un acord municipal. La seua reconstrucció, començada
en 1939, va acabar en 1999.
Acabada la Guerra, es van construir edificis públics, es va reformar la
ciutat i es va obrir el Carrer Colón cap a l’Avinguda del Mar. Durant els
anys 1960 i 1970, es van construir edificis de gran altura en el casc
històric i voltants, sense norma ni relació entre l'altura d'aquestos i
l'amplària dels carrers, la qual cosa va afectar a l'aspecte del casc
històric.
En 1981, es van comptabilitzar més de 100 grups de població
dispersos, amb una trama urbana caòtica entre les hortes o les
fàbriques. En 1999, va finalitzar el soterrament de les vies fèrries i sobre
els solars de la seua antiga ubicació s'ha construït un gran bulevard.

16. URBANISME

17. URBANISME
 A principis de el segle XX van continuar aixecant-se
notables edificis, i en 1925 la ciutat ja arribava a la via del
ferrocarril. A la fi del segle XX i principis del XXI, la ciutat ha
començat a créixer cap a la marjalería i als voltants del
campus de la Universitat Jaume I. S'han construït, i està
previst que es construisquen altres edificis públics
avantguardistes, com el Museu de Belles arts, l’Auditori i
Palacio de Congressos, el Recinte de fires i mercats, el
Centre de Convencions dissenyat per Santiago Calatrava i
el rectorat de la Universitat Internacional Valenciana (VIU),
dissenyat per Frank Gehry.

18. URBANISME