MòDul 1  Inf  Preliminar  Unitat 1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

MòDul 1 Inf Preliminar Unitat 1

on

  • 675 views

 

Statistics

Views

Total Views
675
Views on SlideShare
673
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

2 Embeds 2

http://puntomnialaflorida.blogspot.com 1
http://www.puntomnialaflorida.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

MòDul 1 Inf Preliminar Unitat 1 Document Transcript

  • 1. Mòdul 1: Informàtica preliminar Unitat 1: L'entorn de l'ordinador (I) L'ordinador Fig. 1 - Ordinador personal Quan veiem la televisió, quan passegem pel carrer, quan escoltem la ràdio, quan som al treball... tenim o rebem una gran quantitat d'informació. Tot aquest conjunt d'informació o "dades", una vegada processat per nosaltres, ens ha de proporcionar coneixement. Per fer-ho, hem de dur a terme un procés de tractament de la informació. La informàtica neix amb la intenció d'automatitzar aquest procés i, per tant, d'ajudar-nos en el tractament i la gestió de la informació. Un ordinador o computadora (Personal Computer o PC en anglès), és un aparell electrònic que serveix per processar informació seguint-hi uns procediments determinats. També es pot dir que un ordinador és una eina de treball que ens permet realitzar diverses tasques específiques. Amb l ordinador podem escriure una carta, dibuixar, calcular, comunicar-nos, jugar, escoltar música, aprendre... Si totes aquestes feines ja les podíem fer sense l ordinador, quinsavantatges tenim de fer-les amb l ordinador? · Amb els ordinadors les feines es poden fer molt més ràpidament i amb precisió. · Els ordinadors ens permeten corregir o modificar un treball d'una manera molt senzilla i sense haver de començar-lo de nou. · Els ordinadors ens poden desar els treballs (els emmagatzemem a la memòria) per, més endavant, poder-los veure o modificar. Un ordinador fa allò que nosaltres li diem: obeeix les nostres ordres. Generalment, s'hi succeeixen tres etapes:
  • 2. · nosaltres diem a l ordinador què volem fer; · l ordinador ho fa; · l ordinador ens en mostra el resultat. Un ordinador o sistema informàtic consta de diversos components que es poden agrupar en dos blocs: El maquinari o hardware. És la part física de l ordinador, allò que es pot tocar". L ordinador, entès com a màquina, està constituït pel ratolí, el teclat, la pantalla, la impressora, la unitat central... El programari o software. Són els programes o les instruccions que ens permeten portar a terme les tasques concretes i que controlen el treball del maquinari. Amb un programa de tractament de textos podem escriure, amb un full de càlcul podem portar les factures de l empresa, amb unabase de dades podem portar el registre de socis de l associació. També hi ha programes específics per fer retocs fotogràfics, per dibuixar, per connectar-nos i navegar per Internet... Cada tasca que realitzem amb l ordinador és guiada per un programa. El programari són les eines lògiques (no físiques) que utilitzem per tractar la informació, és la part que no es pot tocar d un sistema informàtic. El maquinari Vegem els diferents components que formen el maquinari d un equip informàtic d ús personal (un PC). En la majoria d equips, hi podem trobar: · La unitat central, on es troben els elements principals de l ordinador i que s'acostumen a situar a l'interior de la caixa de l'ordinador mateix: Fig. 2 - Unitat central · A l'interior de la unitat central hi ha el "cervell de l'ordinador" o CPU, els dispositius de memòria que permeten emmagatzemar les dades i els programes amb què treballa l'ordinador, el disc dur o dispositiu d'emmagatzematge de dades d'una manera permanent, i altres dispositius com ara la targeta gràfica, la targeta de so, la targeta de xarxa, la font d'alimentació...
  • 3. · Els perifèrics o conjunt de dispositius connectats a la unitat central, que permeten la comunicació d'un equip informàtic amb l'exterior. A través dels perifèrics donem les ordres i les dades a l'ordinador, però també rebem la informació de l'ordinador (la visualitzem per la pantalla del monitor, la imprimim...) Els perifèrics es classifiquen en tres grups, d'acord amb el sentit del flux de les dades que gestionem: - Perifèrics d'entrada d'informació. - Perifèrics de sortida d'informació. - Perifèrics d'entrada/sortida d'informació. Perifèrics d'entrada: són aquells que utilitzem per introduir la informació (so, text, imatges...) a l'ordinador. Els més usuals són: el teclat el ratolí el micròfon la càmera l'escànner la webcam digital Perifèrics de sortida: són els aparells que ens permeten extreure informació des de l'ordinador fins a l'exterior. Els més usuals són: la impressora el monitor els altaveus
  • 4. Perifèrics d'entrada/sortida: són els dispositius que ens permeten efectuar tant la introducció d'informació a l'ordinador com la recollida d'aquesta des de la màquina. Els més coneguts són aquests: el CD Rom o DVD el disquet la memòria USB el mòdem o router Els components indispensables per poder començar a treballar amb l'ordinador són la unitat central, el monitor, el teclat i elratolí. La incorporació dels altres dispositius a l'equip informàtic depèn de l'ús que en fem. Tipus d'ordinadors Hi ha molts tipus d' ordinadors, d'acord ambla seva funcionalitat i les seves característiques tècniques. Per exemple, podem diferenciar entre els ordinadors d'una gran corporació d'empreses, els de les entitats bàncàries o dels ens públics de caire governamental, que solen ser molt grans i potents; els que controlen una determinada màquinaria o processos industrials, o els que anomenem PC o ordinador personal. L'ordinador personal sol estar equipat per poder realitzar les tasques comunes de la informàtica moderna: permet navegar per Internet, escriure texts i realitzar altres treballs d'oficina, escoltar música, veure vídeos, jugar... D'ordinadors personals, en trobem en diferents formats: · de sobretaula · portàtil · de butxaca
  • 5. Un ordinador portàtil és un ordinador personal compacte, més petit i lleuger que els de sobretaula, i que inclou en un mateix objecte la unitat central, el teclat, la pantalla. El gran avantatge dels ordinadors portàtils es la seva mobilitat, ja que el podem transportar fàcilment allà on ens calgui. Fig. 3 - Ordinador portátil Un PDA, o organitzador personal, és un petit ordinador de butxaca que s'utilitza per gestionar tasques personals (agenda, notes...) i de comunicació. Generalment, les dades s'entren amb un llapis electrònic, escrivint directament sobre la pantalla. Fig. 4 - PDA o organitzador personal Unitat 2: El maquinari (I) El ratolí El ratolí (o mouse) és el perifèric de l'ordinador que s'utilitza més . És el dispositiu que ens permet interactuar amb els objectes que veiem per la pantalla, donar ordres a l'ordinador o controlar altres dispositius. El seu funcionament consisteix a bellugar un punter, generalment en forma de fletxa, que permet moure'ns per la pantalla i visualitzar la seva posició concreta. El punter és com el nostre dit virtual. Fig 1 - Imatge del punter El ratolí sol tenir dos o tres botons de pulsació que permeten realitzar diferents accions en funció del botó que es polsa (esquerre, central, dret) i de l'àrea o zona en la qual es troba el punter. Actualment, la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix el botó central i que ens ofereix més comoditat en algunes aplicacions.
  • 6. Com s'agafa i es mou el ratolí? · Col·loqueu el ratolí sobre l'estoreta, amb el cablatge cap endarrere. · Recolzeu el canell sobre l'estoreta del ratolí o sobre la taula. Procureu que el palmell de la mà descansi sobre el ratolí. · També és recomanable que la part inferior de l'avantbraç descansi sobre la taula. · Subjecteu lateralment el ratolí amb el dit gros i els altres dos oposats. · L'índex i el dit del mig han de descansar lleugerament sobre els botons esquerre i dret, respectivament. · Desplaceu el ratolí per l'estoreta, cap endavant i cap endarrere i cap a la dreta i cap a l'esquerra. D'aquesta manera el punter es mou per la pantalla en sentit vertical i horitzontal, respectivament. · No gireu el ratolí ni el canell de la mà. · Si us fa falta espai per moure el ratolí, podeu aixecar-lo de l'estoreta i colocar-lo allà on us convingui. · Si el moviment del ratolí és lent, el desplaçament del ratolí per l'estoreta i per la pantalla coincidiran. Contràriament, si el moviment del ratolí per l'estoreta és ràpid, el seu desplaçament per la pantalla s'accelerarà i serà més gran. · Prémer el botó esquerre del ratolí és l'acció que fem més habitualment. D'això en diem fer un clic o clicar.
  • 7. · Per clicar premeu lleugerament el botó esquerre del ratolí amb el dit índex i tot seguit deixeu-lo anar. · S'ha de tenir molta cura de no moure el ratolí mentre feu la pulsació. Tipus de punters El punter és el rastre del ratolí que es veu en la pantalla de l'ordinador i que obeeix els seus moviments. El punter del ratolí ajuda els usuaris a guiar-se per la pantalla sabent en cada moment on es troben. En general, el punter té forma de fletxa, però pot tenir altres formes d'acord amb el tipus de treball que es faci amb l'ordinador o el programa que s'utilitzi. Els tipus de punter que podem trobar més sovint són aquests: És el punter habitual de l'escriptori de Windows . És el punter que ens indica que podem introduir text amb el teclat. Aquest punter ens indica que estem passant per un enllaç o vincle. El seu ús generalitzat es troba en la navegació per pàgines web. Ens indica que el sistema està treballant. Ens indica que el sistema està realitzant una operació interna i que hem d'esperar. Ens facilita informació o ajuda de l'element que seleccionem. El teclat El teclat és el perifèric que, a més de controlar l'ordinador, ens permet introduir dades en forma de text, xifres o símbols. És, potser, el dispositiu d'entrada de dades més important d'un ordinador. El seu disseny i la seva estructura provenen de les antigues màquines d'escriure. Hi ha diferents disposicions de teclat. El tipus estàndard de teclat anglès es coneix com QWERTY, i és el que s'utilitza habitualment en els països occidentals, amb l'alfabet "llatí". Les sigles QWERTY corresponen a les primeres lletres del teclat, començant per l'esquerra en la fila superior.
  • 8. El teclat de l'ordinador conté totes les tecles d'una màquina d'escriure i algunes més que permeten realitzar funcions específiques, com ara el desplaçament del cursor, inserir caràcters, esborrar, retrocedir i avançar una pàgina... Normalment, a cada lletra o caràcter li correspon una tecla, però si mireu el teclat trobareu que algunes tecles tenen dos o tres signes. En un teclat estàndard les tecles estan distribuïdes en distintes àrees: Fig 3 - El teclat: distribució de les tecles · el teclat principal o tecles alfanumèriques, similar al teclat d'una màquina d'escriure. Hi trobem totes les lletres de l'alfabet, els deu dígits numèrics (0, 1, 2... 9) i tots els signes de puntuació i accentuació, a més de la barra espaiadora. · el teclat numèric, similar al d'una calculadora. Hi trobem els deu dígits numèrics (0, 1, 2... 9) i els símbols de les quatre operacions matemàtiques bàsiques (suma, sostracció, multiplicació i divisió). La tecla BloqNum activa o desactiva aquesta àrea del teclat, ja que aquestes tecles també poden utilitzar-se per desplaçar el cursor per la pantalla. · les tecles de funció, situades a la part superior del teclat principal. Van de l'F1 a l'F12, i són tecles que sovint representen dreceres per realitzar una acció concreta. Les seves funcions depenen del programa amb què s'utilitzin. Alguns teclats moderns inclouen un altre conjunt de tecles, a la part superior de les tecles de funció, que permeten accedir a Internet, obrir el correu electrònic o controlar la reproducció d'arxius de so o de vídeo. Aquestes tecles no tenen un caràcter universal i depenen de cada fabricant. · les tecles de navegació, situades entre el teclat principal i el teclat numèric, ens faciliten desplaçar-nos per menús o per diversos arxius i documents. No en modifiquen el contingut però sí que permeten desplaçar el cursor.
  • 9. · També hi ha una sèrie de tecles de control de l'ordinador distribuïdes al voltant del teclat principal: · la tecla d'alternativa o Alt, · la tecla d'alternativa gràfica o AltGr, · la tecla de control o Ctrl, · la tecla d'escapada o Esc... Aquestes tecles permeten controlar el Windows i actuar amb els diferents programes. De fet, la seva funció pot variar d'acord amb el treball que es faci amb l'ordinador i l'aplicació que s'utilitzi. Unitat 3: El ratolí (A) (I) Les principals accions amb el ratolí Les principals accions que podem realitzar amb el ratolí són: · Fer un clic amb el botó esquerre. Fer un clic vol dir prémer el botó esquerre i deixar-lo anar ràpidament, sense que el ratolí es mogui. Aquesta acció ens permet seleccionar un objecte o escollir una opció d'un menú (llista). · Fer un doble clic amb el botó esquerre. Per fer el doble clic primer situem el punter sobre un objecte, per exemple una icona de l'escriptori, i polsem dues vegades el botó esquerre al més ràpid possible, sense moure el ratolí. El doble clic és l'equivalent a donar una ordre a l'ordinador. · Arrossegar un objecte. Per arrossegar un objecte fem un clic, amb el botó esquerre, sobre l'objecte (una icona o la barra de desplaçament lateral, per exemple) i, sense deixar de prémer el botó, desplacem el ratolí. L'objecte queda enganxat al punter del ratolí i segueix el seu desplaçament. · Fer un clic amb el botó dret. Aquesta acció ens serveix per obrir menús (o llistes) contextuals o emergents. El menú o llista que se'ns mostra és diferent d'acord amb la zona de la pantalla on està situat el punter.
  • 10. Unitat 4: Els menús (I) Els menús En termes culinaris un menú és una llista dels plats que se serveixen en un àpat. Però, i si parlem d'informàtica? En aquest cas també es tracta d'una llista: una llista de funcions i d'opcions ofertes per un programa informàtic que l'usuari pot seleccionar i d'aquesta manera gestionar les diverses accions que realitza el programa. Per seleccionar una opció d'un menú habitualment utilitzem el ratolí. Podem diferenciar diferents tipus de menús: Menú que apareix després de fer clic amb el botó esquerre Menú d'Inici del ratolí sobre el botó de la barra de tasques. Menú situat generalment a la part superior de la finestra d'un programa o aplicació, que presenta d'una manera permanent Menú principal les funcions i les opcions bàsiques que l'usuari pot seleccionar. Menú que s'estén des de la part superior finsa la part inferior Menú de la pantalla, en general després de fer clic amb el botó desplegable esquerre del ratolí en una opció del menú principal. Menú que apareix al lloc de la pantalla on està situat el Menú emergent cursor, en general després de fer clic amb el botó dret del o contextual ratolí. Menú d'un programa informàtic que es desplega quan s'activa Submenú una opció d'un menú desplegable. Veiem-ne algunes imatges:
  • 11. Fig. 1- Menú Inici i alguns submenús Fig. 2 - La part assenyalada correspon al menú principal del programa WordPad Fig. 3 - La part assenyalada correspont al menú desplegable de l'opció Fitxer del menú principal del programa WordPad
  • 12. Fig. 4 - Menú contextual que emergeix de la icona Els meus documents Fig. 5 - Diferents menús en el programa Paint Fig. 6- Quan el submenú no mostra totes les opcions ens cal clicar sobre el senyal per desplegar-lo completament
  • 13. Unitat 5: El teclat (A) (I) Com disposar les mans sobre el teclat És important, ja des dels inicis, acostumar-se a utilitzar les dues mans i diferenciar la zona dreta i esquerra del teclat, encara que no s'usin tots els dits. En la imatge següent podeu veure la divisió, en vermell, de l'àrea alfanumèrica o principal d'un teclat que determina quines tecles es polsen amb els dits de la mà esquerra i quines tecles es polsen amb els dits de la mà dreta: Relaxeu els braços i les espatlles i, per començar, col·loqueu el dit índex de la mà esquerra sobre la tecla F i l'índex de la mà dreta sobre la tecla J. D'aquesta manera teniu distribuïdes les tecles entre totes dues mans. Estireu els dits, d'una manera suau, per buscar la tecla a polsar. Quan necessiteu teclejar a les files superior o inferiors desplaceu els canells amunt o avall d'una manera relaxada, per facilitar que els dits no s'hagin d'estirar o contreure massa. Per escriure majúscules: la tecla de majúscules o Maj es polsa sempre amb la mà contrària a la tecla de la lletra. Per exemple, per escriure "A" la mà dreta polsa la tecla de majúscula i l'esquerra polsa la tecla A. I per escriure M, la mà esquerra polsa la tecla de majúscula i la mà dreta la tecla M. La barra espaiadora, que permet col·locar espais entre paraules, sempre es polsa amb la mà contrària a la que s'usa per teclejar la darrera lletra de la paraula. Per exemple, per escriure "dilluns dimarts..." la barra espaiadora la polsarem amb la mà dreta (hem utilitzat l'esquerra per a la "s"). Però si voleu escriure "col i patates", els espais els fareu amb la mà esquerra, ja que heu utilitzat la dreta per escriure la "l". Si noteu algun tipus de cansament o pessigolleig als dits és important abaixar els braços, al costat del cos, per reactivar la circulació de la sang als dits.
  • 14. És important acostumar-se a col·locar correctament les mans de bon començament, ja que després és més difícil poder corregir-ho. El tractament de text Un tractament de text és un programa informàtic per crear, compondre, donar format, modificar o imprimir documents. És el substitut de les màquines d'escriure, si be amb més potencialitats ja que permeten incloure imatges i altres tipus de dades a més del text. També són coneguts com a processadors de text. Hi ha una gran varietat d'aquests programes: uns molt senzills i fàcils d'utilitzar, i altres de més especialitzats. Alguns que potser us són familiars i que s'utilitzen a nivell d'usuari són: - el WordPad, que ve inclòs en Windows, - el Writer, del paquet OpenOffice, - l'Abiword, o - el Word, del paquet Microsoft Office . Unitat 6: El teclat (B) (I) El teclat numèric El teclat numèric és similiar al d'una màquina de calcular i ens permet escriure una llarga sèrie de nombres d'una manera ràpida i eficaç. S'utilitza amb la mà dreta i la posició de partida és: · el dit índex sobre el 4 · el dit del mig sobre el 5 · el dit anular sobre el 6, i · el dit gros sobre el 0 Per poder funcionar el teclat numèric com a tal, l'indicador lluminós NumLockha d'estar encès. L'indicador s'encén i s'apaga amb la tecla BloqNum o tecla de fixació de teclat numèric. Si la tecla BloqNum no està activada i per tan l'indicador lluminós està apagat, aquesta zona del teclat funciona com les tecles de navegació.
  • 15. Unitat 7: El ratolí (B) (I) El programa Paint Paint és una eina de dibuix que pot utilitzar-se per crear imatges. El programa Paint de Windows ens permet dibuixar, construir figures geomètriques, omplir objectes de color, afegir-hi algun text... Amb el Paint també podem modificar algunes imatges o fotografies digitals. Aquestes imatges les podem enganxar en un altre document (un cartell, una targeta de felicitació...) o les podem fer servir com a fons de l'escriptori de Windows. On és troba Paint? Normalment el programa Paint es troba a: Menú d'inici | Programes | Accessoris |Paint Principals elements de Paint La imatge següent mostra els diferents elements que ens cal coneixer de Paint per poder triar les distintes opcions de treball.
  • 16. El quadre d'eines El quadre d'eines, situat generalment a la banda dreta de la pantalla, ens posa a l'abast diverses eines de dibuix. Per dibuixar una línia o una figura geomètrica, per omplir de color algun objecte, per esborrar o afegir-hi un petit text..., en cada cas utilitzarem una eina diferent. Fent clic amb el botó esquerre del ratolí sobre un botó d'eina, aquesta queda seleccionada i llesta perquè la utilitzem.
  • 17. La paleta de colors Paint ens deixa triar amb quin color volem dibuixar o emplenar un objecte. Com si tinguéssim a cada mà un pot de pintura diferent, el Paint ens dona l'opció de triar dos colors: · color de primer pla, amb el botó esquerre del ratolí. · color de fons, amb el botó dret del ratolí. Els colors que en cada moment tenim seleccionats apareixen a l'esquerra de la paleta o quadre de colors: · El quadrat superior representa el color de primer pla que controlem amb el botó esquerre del ratolí. · El quadrat inferior representa el color de fons i que controlem amb el botó dret del ratolí. Unitat 9: La salut i l'ordinador (I) Els riscos de treballar davant d'una pantalla El fet de treballar davant d'un ordinador durant moltes hores pot comportar riscos per a la salut, com ara l'aparició de fatiga visual (picor d'ulls, augment del parpelleig, llagrimeig, pesadesa en les parpelles o els ulls), la fatiga física (dolor habitual en la regió cervical, dorsal o lumbar, tensió en les espatlles, el coll o l'esquena i molèsties en les cames) i la fatiga mental tant sensorial com cognitiva relacionada amb les característiques de les tasques (estrès, sobrecàrrega de treball, monotonia). També és comuna l'aparició de microtraumatismes en els dits o en els canells per una col·locació incorrecta de la mà. Per tal de reduir aquests riscos és important que: · el lloc de treball tingui unes dimensions adequades, que facilitin la mobilitat de la persona. · l'ambient físic, és a dir, la temperatura, el so ambient i la il·luminació, no ha de generar situacions de disconfort. · les cadires tinguin una base estable i la seva alçada es pugui regular. El respatller lumbar també haurà de ser ajustable en inclinació i en alçada. Per evitar la fatiga visual: · És convenient que la pantalla, el teclat i els documents escrits es trobin a una distància similar dels ulls (entre 45 i 55 cm). · La pantalla també s'ha de trobar en un angle d'entre 10º i 60º per sota de l'horitzontal dels ulls i, si fem servir faristol, l'hem de col·locar en una alçada similar a la de la pantalla per evitar moviments perjudicials del coll. · És aconsellable evitar col·locar el monitor davant de finestres i evitar reflexos lluminosos i enlluernaments.
  • 18. Abans de començar a treballar amb l'ordinador: · És convenient adequar el lloc de treball a les nostres característiques personals: ajustar el seient, orientar i graduar el monitor evitant que ens obligui a mirar cap a una font de llum, eliminar reflexos sobre la pantalla, situar la part superior de la pantalla per sota de la línia horitzontal de visió, graduar-ne el contrast i la brillantor i evitar oscil·lacions de caràcters o fons de pantalla. · És recomanable col·locar el monitor a un costat si hem d'introduir dades. Durant la feina: · Cal evitar girs bruscos o mantinguts del tronc i del cap, mantenir l'avantbraç i la mà alineats (fins i tot, si escau, pot ser útil la utilització d'un recolzacanells). · L'angle entre el braç i l'avantbraç hauria de ser superior a 90º. · També és convenient treballar en un entorn ordenat i disposar d'espai per col·locar el teclat, el ratolí i els documents de manera que ens sigui còmode treballar-hi. · Per reduir la fatiga visual, també és aconsellable no copiar documents que es troben a dins d'una funda de plàstic, realitzar aturades quan estem treballant durant moltes hores davant del monitor i netejar periòdicament la superfície de visió (pantalla o filtre). · En cas de fatiga muscular, o durant les pauses, és molt útil realitzar alguns exercicis de relaxació que consisteixen a moure i girar el cap lateralment. Altres normes que cal tenir en compte per evitar riscos són vigilar periòdicament l'estat de salut, obtenir informació i formació dels programes amb què es treballa, dissenyar les tasques d'una manera adequada i lògica, mantenir cables fora de les zones de pas o protegits amb canaletes, desendollar els equips sense estirar dels cables i, per evitar contactes elèctrics, no manipular l'interior dels equips ni desmuntar-los, encara que estiguin desendollats.