2. Van aparèixer les xarxes per culpa de la necessitat de
comunicar-seamb altres persones o de passar
informació a altres ordinadors a travès d’una xarxa
comuna.
Així que es van formar diferents tipus de comunicació,
com:
• La xarxa LAN o local: que la utilitzem quan englobem
ordinadors propers , és a dir, en zones properes.
• La xarxa WAN és la que permet connectar xarxes
d’àrea local amb altres situades en qualsevol lloc del
món, és a dir, llocs llunyans.
3. Per poder connectar més d’un ordinador cal tenir
una tarjeta de xarxa, la més comú: la Ethernet.
Hi tres tipus de cables:
Cable coaxial: format per conductor general.
Recobert amb plàstic aïllant.
Cable parell trenat, cable dins del qual hi ha 4 parells
de cables trnats. Poc aïllament i el més utilitzat.
Cable de fibra òptica: el més fiable i car
transmissions a alta velocitat i comós per un nucli de
fibra per on pasa la llum i recobert per un material
aïllant.
4. S’utilitza per connectar ordinadors dins de les
xarxes LAN i desde qualsevol lloc, és una mica
més lenta la velocitat que els ordinadors que van
amb cables.
El concentrador (hub) agrupa un conjunt de
dispositius per compartir el mateix cable.
El punt d’accés (AP) permet connectar
dispositius sense fil WLAN. Les xarxes sense fil
estaàn certificades amb el nom de WI-FI.
5. Permeten que un ordinador en comuniqui
amb un altre d’una xarxa LAN.
La més comuna es l’Ethenet . Cada targeta
té el seu número de codificació.
6. Cada targeta ha de tenir un connector per al
tipus de cable on ha d’anar conectada.
Cada targeta ha de tenir una antena per
poder emetre i rebre ones del punt
d’accés més pròxim
7. Segons el tipus de cable:
Tipologia en bus: fàcils d’instalar.onnecta els ordinadors
amb un cable coaxional i els connectors BNC i cada
tarjeta de cada ordinador té un connector en forma de T
i es connecten els demés ordinadors en línia recta.
Tipologia en estrella:( el més comú)s’utilitzen els
connectors RJ45 (cable trenat) que surten del centrador.
Tots els ordinadors connectats al centrador, si un
s’espatlla els altres continuen funcionant.
Tipologia en anell: ordinadors connectats al mateix
cable i esperen el seu torn per comunicar-se
8. Per connectar ordinadors a la xarxa cal la targeta
Ethernet i decidir la tipologia que s’utilitzarà ( en
estrella la més segura).Seguidament el tipus de cable
i instalar un concentrador.
Els ordinadors també s’han de configurar el protocol
de comunicadors TCP/IP ( nom i número de
identificació, únics en tot el món).
Si volem que tots els ordinadors comparteixin arxius,
un ordinador(el més ràpid) conroli els serveis de
xarxa, rep el nom de: servidor de xarxa.
9. Començar al final dels anys 60.
Van crear una xarxa que mai no s’aturés, així
que els ordinadors han d’interpretar les ordres
que els arriben i fer que el missatge avanci cap
al destinatari.
Es va començar a desenvolupar Internet.
Al principi només podie enviar missatges però al
1989 es va poder intercanviar informació amb
possibilitats multimèdia.
10. Hi ha empreses anomenades proveïdores de
serveis d’Internet que tenen punts d’unió
d’alguna empresa que oferex el servei de
conexió a la xarxa d’Internet.
Cal ordenar les xarxes. Cada xarxa té un número
IP.
11. Si volem saber el numero d’IP hem de:
Anar a inici , l’opció executar, escriure cmd i
acceptar, seguidament s’obrirà una finestra.
Desprès del signe >, s’escriu IPCONFIG, (sortirà l’IP).
Per saber si la connexió funciona bé escribim PING.
Per saber el camí que fan els nostres paquets en la
connexió escrivim TRACERT.
12. Correu electrònic: + utilitzat. Permet enviar
imatges , vídeos, textos,.. Amb rapidesa lluny.
Llistes de correu: persones que mitjançant el
correu envien informació.
News: grips de notícies classificats en temes,
públics on pots escriure.
World Wide Web: sistema que ens permet
visualitzar la informació.mitjançant enllaços ens
permet anar d’una pàgina a una altra.
13. Comerç electrònic: empreses venen el seu
producte a travès de la xarxa.
IRC: permet conversar amb moltes persones
de diferents llocs a temps real.
FTP: permet enviar o rebre fitxers, dades,
imatges amb rapidesa.
telnet: utilitza l’ordiandor com si fos una
terminal d’un servidor remot.
VOIP: utilitza la connexió per internet per
parlar per telèfon.
14. La xarxa esta formada per 27 satèl·lits que
envolten la Terra. L’aparell GPS capta les
ones d’aquests.
UTILITZACIÓ
Donen la posició, pero també representen els
mapes de la zona. Disposen d’unes memòries
amb bases de dades que informen dels punts
d’interès.
16. Per fer la connexió cal utilitzar un
encaminador de parells trenats, format per 4
parells de fils de coure recoberts per plàstic
de diferents colors. Cada fil va trenat amb el
seu parell
17. S’utilitza el cable RJ45 i els fils es creuaran.
Queda així:
18. Permet la comunicació entre usuaris dispersos
per la geografia.Ofereixen els seguents serveis:
Telefonia mòbil.
Enviament i rebuda de missatges curts.
Enviament i rebuda de dades.
Serveis d’internet.
Trucada amb vídeo.
TV digital.
19. Per fer una trucada el mòbil fa una petició a la
zona en que es troba i li dona cobertura per
transmetre la informació a les altres cèl·lules i
localitzar l’altra persona ( amb la condició de
que tingui cobertura). Si la persona és a un altre
país s’utilitzen els intinerants i truquen amb
altres companyies del país en que es troben pero
amb el preu pactat amb la companyia original.