2. Desprès de l’invent de l’ordinador i veure les
possibilitats que oferia per fer processos amb
molta rapidesa, les empreses van ser els
consumidors principals d’aquests aparells. A
mesura que passaven els anys i que els
ordinadors cada cop eren més potents i ràpids,
va sorgir la necessitat que deixessin de treballar
de manera autònoma i es va crear la necessitat
de comunicar els ordinadors dels diferents
departament d’una empresa.
3. Aquest sistema de comunicació va rebre el nom
de comunicació en xarxa.
Quan els ordinadors estan connectats en el
mateix edifici es parla de connexions de xarxa
d’àrea local o LAN. Aquestes permeten
connectar els ordinadors per poder compartir
arxius de dades i els perifèrics i disminuir el
cost de la informatització.
La necessitat de connectar ordinadors que
estaven allunyats va fer que comencessin a
pensar en les línies telefòniques i les ones
electromagnètiques com a mitjans de
comunicació, actualment, es pot intercanviar
informació amb qualsevol ordinador del món.
Són les xarxes d’àrea geogràfica extensa WAN.
4. Per poder connectar un ordinador amb un
altre, cal que cada un tingui un dispositiu per
connectar-se a la xarxa. En els ordinadors
personals és la targeta de xarxa que porten el
protocol Ethernet.
També es necessita un medi de
transmissió, que pot ser un cable específic o les
ones electromagnètiques.
5. Hi ha 3 tipus de cables:
Cable coaxial: és format per un conductor central de
coure, envoltat per un aïllament dialèctic, a sobre del
qual hi ha una malla metàl·lica que serveix per aïllar el
conductor central d’interferències. S’utilitza el
connector BNC.
Cable parell trenat: és un cable a dins del qual hi ha 4
parells de cables trenats que tenen molt poc aïllament ja
que es protegeix de les interferències gràcies al trenat.
S'utilitza el connector RJ45.
Fibra òptica: és el cable més fiable però també el més
car. Permet fer transmissions de senyals lluminosos a
alta velocitat i no es afectada per les interferències
electromagnètiques externes. Es compon d’un nucli de
fibra, per on passa el senyal lluminós, que és cobert per
un revestiment aïllant de la llum que el fa opac i
garanteix la continuïtat del senyal lumínic pel cable.
6. Sistema d’ona sense fil: s’utilitza per connectar
ordinadors de xarxes LAN. Aquestes xarxes
permeten que els ordinadors es puguin
connectar des de qualsevol lloc del edifici. La
velocitat de comunicació de la xarxa per ones
és inferior a la que es pot obtenir per cables.
Concentrador: és un perifèric de la xarxa que
agrupa un conjunt de dispositius sense fil per
formar una xarxa sense fil WLAN.
Punt d’accés: és un perifèric concentrador que
permet interconnectar dispositius sense fil per
formar una xarxa sense fil WLAN.
7. Les targetes de xarxa són les encarregades de
fer possible que un ordinador es pugui
comunicar amb altres d’una xarxa LAN.
Hi ha de 2 tipus:
Targetes de xarxa amb fil
Targetes de xarxa sense fil
8. Les xarxes es poden connectar segons el tipus de
cable o de connexions.
Tipologia en bus: cada ordinador es connecta amb
el següent mitjançant un cable coaxial i els
connectors BNC. És utilitzat per a fer xarxes de
poca longitud i quan un s’espatlla, la resta no
funcionen.
Tipologia d’estrella: s’utilitza un cable trenat i
connectors RJ45. Cada ordinador està connectat
amb el concentrador i si un d’ells s’avaria, la resta
continua funcionant.
Tipologia en anell: tots els ordinadors estan
connectats al mateix cable i per poder comunicar-
se han de fer torns.