Your SlideShare is downloading. ×
Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013

349

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
349
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Curs Cuidadors no Professionals de persones Dependents. Servei Municipal d'Atenció a la Dependència de Morella. Centre de Salut de Morella. Morella 7 de Novembre de 2013 Nel·lo Monfort. MFiC. Centre de Salut de Morella. nelmonfort@gmail.com @nelmonfort Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
  • 2. Primers Auxilis
  • 3. Traumatisme articular, l’Esquinç: • Distensió o trencament dels lligaments articulars per moviment forçat de l’articulació que fa superar la seua amplitud habitual. • Símptomes: – Dolor, inflamació, impotència funcional i en ocasions hematoma. • Primers auxilis: –Fred local, immobilització, repòs i elevació de l’articulació afectada. –Valoració sanitària.
  • 4. Traumatisme articular, la Luxació: • Separació permanent de les superfícies articulars total (luxació) o parcial (subluxació). • Símptomes: – dolor, impotència funcional i deformitat. Vigilar complicacions vasculars. • Primers auxilis: – Immobilització de l’articulació tal com la trobem i valoració per sanitari. – No tractament V.O. ni intentar reduir la luxació. – Control circulació distal (pols, coloració i Tª del membre).
  • 5. Traumatismes ossis, les fractures: • Pèrdua de continuïtat de l’os. • Tipus: – Fractures tancades: amb i sense desplaçament. – Fractures obertes. • Símptomes: – Dolor, impotència funcional i deformitat. • Complicacions: – Afectació nerviosa, vascular i infecció. • Primers auxilis: – Immobilitzar focus de fractura i explorar mobilitat, sensibilitat i polsos distals. – Traslladar per valoració sanitària.
  • 6. Immobilitzacions de l’aparell locomotor: improvisades.
  • 7. Primers Auxilis: Primers auxilis cardio-circulatoris: • Hemorràgies, xoc i S.C.A. Primers auxilis respiratoris: • Obstrucció via aèria i intoxicació per gasos.
  • 8. Primers auxilis cardio-circulatoris. Hemorràgies: • La gravetat del cuadre dependrà de: – La velocitat amb la que es perd la sang. – El volum total sanguini perdut. – Condicions del pacient (edat, malalties cròniques, ...). • Tipus, segons espai on es verteix la sang: – Hemorràgia externa. – Hemorràgia interna. – Hemorràgia per orificis naturals: • • • • • Foses nasals: epistaxis. Oïda: otorràgia. Boca: hematèmesis (digestiu) o hemoptisis (respiratori). Anus-recte: rectorràgia. Genito-urinari: metrorràgia o uretrorràgia.
  • 9. Primers auxilis cardio-circulatoris. Hemorràgies: • Tipus segons el volumen perdut: Classe I Classe II Classe III Classe IV % volumen sang perduda Fins un 15% (750 ml) 15-30% (7501500 ml) 30-40% (15002000 ml) > 40% (> de 2000 ml Freqüència cardíaca < 100 bpm 100-120 bpm 120-140 bpm > 140 bpm Pressió del pols Fort Dèbil Dèbil Molt dèbil Ompliment capil·lar Normal Lent (>2 seg.) Lent (>2 seg.) Indetectable Freqüència respiratòria Normal Normal Taquipnea (>20 rpm) Taquipnea (>20 rpm) Nivell de Cª Alerta Ansiós o agitat Confús Aletargat
  • 10. Primers auxilis cardio-circulatoris. Hemorràgies: • Tipus segons l’origen: – Hemorràgia capil·lar: generalment escassa i fàcilment controlable. – Hemorràgia venosa: quantitat variable, sang roig fosc (no oxigenada). – Hemorràgia arterial: les més perilloses, sang roig viu, sagnat abundant i pulsàtil.
  • 11. Tractament general de les hemorràgies externes: • • • • • Atendre amb guants. Gitar al pacient. Avaluació de les constants vitals. Localitzar lesions hemorràgiques. Control de l’hemorràgia: – – – – Pressió directa sobre ferida. Elevació del membre. Compressió sobre artèria principal. Torniquet.
  • 12. Pressió directa sobre ferida: • Aplicar sobre la ferida apòsits estèrils, sense retirar els empapats de sang. • Aplicar més apòsits si fora necessari. • Si l’hemorràgia cedeix aplicar embenatge compressiu sobre als apòsits. • Traslladar per valoració.
  • 13. Elevació del membre: • L’elevació de la part lesionada disminueix la pressió de la sang en la ferida reduint l’hemorràgia. • No elevar membre si sospita de fractura o luxació. • Si continua sagnant aplicar més apòsits sense retirar embenatge.
  • 14. Compressió sobre artèria principal: • Si compressió directa i l’elevació del membre no han sigut efectius pressionar sobre arteria principal en un punt previ.
  • 15. El torniquet: • Recurs excepcional per a quan la resta de mesures no han sigut efectives. • Únicament útil en extremitats. Col·locar-lo proximal. • Sempre visible. • Anotar hora de col·locació. • Trasllat gitat i monitoritzat. • Retirar sempre en medi hospitalari.
  • 16. Tractament general de les hemorràgies internes: • Hemorràgies greus per impossibilitat de detindreles. • Clínica: pacient xocat amb signes d’hipovolèmia (pal·lidesa i gelor pell, disminució nivell de Cª, hipotensió, taquicàrdia, taquipnea, hematèmesi, rectorràgia, ...). • Intervenció: – – – – Valoració constants vitals. Posició anti-xoc. Immobilitzar fractures tancades. Traslladar amb posició anti-xoc i control constants vitals
  • 17. Hemorràgies per orificis naturals: • Otorràgia: – Generalment lleu, excepte si és per T.C.E. • Epistaxis: – Per traumatisme, rascat, I.R.S. o H.T.A. – Compressió manual del nas 5-10 min amb cap lleugerament inclinat cap endavant. – Si no cedeix traslladar al pacient per valoració. • Hematèmesis: – Sang roja viva o negra (vòmits en poso de cafè). – Trasllat en decúbit lateral amb control constants vitals i vigilar risc de xoc.
  • 18. Hemorràgies per orificis naturals: • Hemoptisis: – Valoració constants vitals. – Traslladar al pacient en decúbit lateral i vigilar risc de xoc. • Metrorràgia: – Valoració constants vitals. – Traslladar a la pacient en posició de Fritz.
  • 19. P. auxilis cardio-circulatoris. El xoc: • Trastorn del fluxe sanguini caracteritzat per una reducció de la perfusió hística i de l’aportació d’O2 per baix de les necessitats dels teixits, tot i la intervenció dels mecanismes compensatoris. • Tipus de xoc: – Xoc cardiogènic: per fracàs cardíac intrínsec. Les causes més freqüents I.M.A., arítmies, miocarditis i insuficiència valvular aguda. – Xoc obstructiu: per fracàs cardíac extrínsec. T.E.P. i taponament cardíac. – Xoc hipovolèmic: disminució del contingut vascular, per pèrdua o acumulació líquid al 3er espai. Les causes més freqüents hemorràgies, vòmits, diarrea i cremades. – Xoc distributiu: alteració entre continent i contingut vascular per vasodilatació. Xoc sèptic i l’anafilàctic.
  • 20. Signes i símptomes del xoc: • P.A. Sistòlica < 90 mmHg o disminució 30 mmHg respecte valors basals. • Oligoanúria < 500 ml/24h o < 25 ml/h. • Alteració variable del nivell de Cª, des de somnolència a COMA. Inquietud, desorientació, disminució temps de resposta. • Alteracions coloració i Tª cutània: cianosis, sudoració freda i pèrdua recuperació capil·lar. • Taquicàrdia (F.C. > 120 bpm) i taquipnea.
  • 21. Intervenció en el xoc: • Posició de Trendelemburg i tapar al pacient per evitar pèrdues de calor. • Avaluar constants vitals. • Tractament específics segons la nostra capacitat: – – – – Intervidre sobre hemorràgia. Immobilització de fractures. R.C.P. bàsic. Preparar material per S.V.A. • Gestionar trasllat per valoració. • Re-avaluar periòdicament les constants.
  • 22. P. auxilis cardio-circulatoris. S.C.A.: • Angina de pit i I.A.M. • Factors de risc: dislipèmia, tabaquisme, H.T.A., sedentarisme i D.M. • Dolor precordial intens, opressiu i que es pot irradiar a coll, esquena o braços. Generalment s’acompanya de sudoració, pal·lidesa cutània i nàusees-vòmits. El malalt té sensació de gravetat.
  • 23. P. auxilis cardio-circulatoris. S.C.A.: • Intervenció: – Indicar al pacient repòs absolut. Posició semiassegut. – Acompanyar i tranquil·litzar al pacient. – Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar a Centre Sanitari.
  • 24. Primers auxilis respiratoris: • Urgències respiratòries poden aparèixer per: – – – – Obstrucció vies respiratòries. Malalties pulmonars: asma, M.P.O.C., fibrosi pulmonar,.... Mala qualitat aire: gasos tòxics, CO2,... Alteració sistema respiratori per traumatismes, aplastaments, hemorràgies, pneumotòrax,.... – Alteració dels centres nerviosos que controlen respiració. – Altercacions cardio-circulatòries (IMA, IC, arítmies,..) o sanguínies (anèmies, trombosis, hemorràgies,...). • Conceptes: – – – – Asfixia. Dispnea. Cianosis. Anòxia.
  • 25. Urgències respiratòries: • Obstruccions de la via aèria: – Per sòlids  Atragantament. – Per líquids  Ofegament. • Intoxicació per gasos.
  • 26. Obstrucció via aèria: Valorar gravetat: • Capacitat per parlar i tossir. • Cianosis. • Nivell de Cª. Obstrucció severa de la via aèria (tos inefectiva). Obstrucció lleugera de la via aèria (tos efectiva). Inconscient: Conscient: Animar a tossir. Iniciar R.C.P. 5 colps interescapulars Avaluar evolució 5 compressions abdominals
  • 27. Obstrucció via aèria: • Com es troba? Està bé ? – Si contesta i pot tossir: • animar-lo, tranquilitzar-lo i acompanyar-lo. – Si no pot tossir o s’ha esgotat, però està conscient: • 5 colps secs inter-escapulars amb el tronc lleugerament incorporat cap a endavant. – Si no aconseguim aliviar l’obstrucció: • 5 compressions abdominals (maniobra d’Heimlich). – Si no aconseguim aliviar l’obstrucció: • Alternar 5 colps inter-escapulars amb 5 compressions abdominals. – Pacient inconscient: • RCP (obertura via aèria, 2 insuflacions i 15 compressions toràciques). • Cada vegada que s’obriga la via aèria s’ha de comprovar si hi ha cos estrany en boca.
  • 28. Obstrucció via aèria: 5 colps inter-escapulars + 5 compressions abdominals (maniobra d’Heimlich) L’altre Heimlich
  • 29. Obstrucció via aèria Pediatria: Valorar gravetat: • Capacitat per parlar i tossir. • Cianosis. • Nivell de Cª. Obstrucció severa de la via aèria (tos inefectiva). Inconscient: Iniciar R.C.P. Obstrucció lleugera de la via aèria (tos efectiva). Conscient: Animar a tossir. 5 colps inter-escapulars Avaluar evolució 5 compressions abdominals en xiquets, toràciques si son lactants.
  • 30. Ofegament: • Asfixia produïda per ocupació d’un líquid de la via aèria impedit entrada d’aire i l’intercanvi gaseòs. • Tipus: – Ofegament: el pacient mor o no sobreviu més de 24h. – Semi-ofegament: el pacient sobreviu més de 24h. – Ofegament secundari: si el pacient mor conseqüència de l’accident passades les primeres 24h. – Ofegament humit: asfixia per aspiració d’un volum important de líquid. – Ofegament sec: asfixia per espasme glotis que persisteix més enllà l’apnea, la posterior relaxació no provoca aspiració de líquid.
  • 31. Ofegament: • Causes: – Accidents: • caiguda a l’aigua accidental i no saber nedar o accidents infantils a la banyera. – Pacients que sabent nedar: • Imprudència o accident realitzat activitat aquàtica. • Sobreestimació forces i l’esgotament provoca ofegament. • Mort sobtada cardíaca. • Desmai a l’aigua per insolació, hipotèrmia, atacs animals, consum de drogues o certs fàrmacs. • Hidrocució o xoc termo-diferencial.
  • 32. Primers auxilis ofegament: • Traure al pacient de l’aigua assegurant la nostra integritat. • Valorar SEMPRE hipotèrmia i lesió medul·lar. • Intervindre sobre hipoxèmia: – Preparar trasllat per valoració sanitària. – Pacient inconscient: • Si manté pols i respiració  P.L.S. +O2 • Si aturada respiratòria i/o cardíaca  Iniciar R.C.P.. • Preparar trasllat medicalitzat. – Prolongar R.C.P. més temps que l’habitual.
  • 33. Inhalació de fum i gasos tòxics: • Incendis: – Dany tèrmic, – Asfixia per consum de l’O2 ambiental. – Intoxicació sistèmica per CO i cianuro. • Asfixia per inhalació de CO emanat per mala combustió estufes, brasers o motors en ambient tancat. • Silos, foses, coves .... emanacions gasos tòxics o aire poc oxigenat.
  • 34. Inhalació de fum i gasos tòxics: • Assegurar la nostra integritat. • Aconseguir ventilació adequada obrint finestres i portes. • Desconnectar aparells elèctrics. • Vigilar explosions i enfonsaments. • Entrar protegint-se la boca i nas amb mocador humit, però MAI SI ESTEM SOLS.
  • 35. Inhalació de fum i gasos tòxics: • • • • Situar a la víctima en lloc segur. Control precoç permeabilitat via aèria. Controlar constants vitals. Trasllat per valoració sanitària.
  • 36. Primers Auxilis: Primers auxilis neurològics: • Coma i cuadres convulsius. Altres: • Primers auxilis en: cremats, ferides i picadures-mossegades. • Alteració termoregulació. • Primers auxilis metabòlics; hipoglucèmia.
  • 37. P.A. neurològics: Coma. • Situació clínica que provoca una absència total de resposta front a estímuls externs, persistint únicament una activitat reflexa residual. • Altres alteracions del nivell de Cª: – Somnolència: tendència a la son amb resposta adequada a ordres verbals simples-complicades i a estímuls dolorosos. – Obnubilació: sense resposta a ordres verbals complexes. – Estupor: manté únicament la resposta a estímuls dolorosos. • Causes: – TCE, hipòxia, intoxicacions(OH i altres drogues), alteracions metabòliques (Diabetis, encefalopatia hepàtica..), alteracions neurològiques (ACV, epilèpsia, tumors,..).
  • 38. P.A. neurològics: Coma. • Valorar constants vitals i iniciar R.C.P. si calguera. • Control columna vertebral si sospita de TCE o traumatisme raquis. • PLS si pacient inconscient però manté respiració. • Exploració secundària i intervenció sobre ferides, traumatismes, hemorràgies,... • Recollir màxima informació possible (causes, antecedents, tractaments,...). • Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per valoració.
  • 39. P.A. neurològics: Convulsions. • Contraccions musculars involuntàries i violentes secundàries a descàrregues cerebrals produïdes per irritació dels centres nerviosos centrals. • Sempre hi ha alteració del nivell de Cª. • Causes: malalties neurològiques de base (epilèpsia, tumors,...), infeccions (meningitis, encefalitis,...), febre, intoxicacions (OH, cocaïna,..), TCE, alteracions metabòliques,...
  • 40. P.A. neurològics: Convulsions. • Alteració del nivell de Cª amb caiguda i contraccions musculars generalitzades. • Hipòxia i cianosi. • En ocasions: – Eixida de bromera per boca i mossegada llengua. – Relaxació esfinteriana. – Fractures si convulsions severa i prolongada. • En cedir la convulsió el pacient està confús amb dolor muscular, cansament i no recordant res del que l’ha passat.
  • 41. P.A. neurològics: Convulsions. • Protegir al pacient: – Col·locar manta o roba per evitar dany al cap. – Retirar objectes propers que pugen lesionar-lo. – Col·locar objecte que impedisca que es mossegue la llengua. • Ni intentar obrir la boca ni subjectar les EE. • Comptabilitzar el temps que dura la convulsió. • En finalitzar la convulsió: – Valorar constants vitals. – Comprovar si s’han produït lesions. – Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per valoració.
  • 42. Primers auxilis en cremats. • Cremades: lesions corporals provocades per agents físics externs (tèrmics, químics, elèctrics o radioactius). • La gravetat de la cremada depèn de: –Fondària. –Extensió. –Localització. –Edat. –Patologia prèvia. –Lesions associades. –Tipus de cremades. –Possibilitat d’infecció.
  • 43. Classificació cremades segons fondària: • 1er grau: afecta exclusivament a EPIDERMIS i clínicament es mostra eritema. • 2on grau superficial: afecta fins la DERMIS SUPERFICIAL i clínicament es mostra eritema i flictenes molt doloroses. Cura en 10-15 dies. • 2on grau profund: afecta fins DERMIS PAPILAR i RETICULAR i clínicament no presenten dolor però si sensibilitat a la pressió. Cura en 3-4 setmanes. • 3er grau: són cremades SUBDÈRMIQUES dures, carbonitzades, no depressibles i INDOLORES. Necessaris empelts dèrmics. • 4art grau: afecten a estructures adjacents; tendons, músculs, ...
  • 44. Classificació cremades segons fondaria:
  • 45. Classificació cremades segons extensió: Regió anatòmica Cap i coll Cada braç Tòrax anterior Tòrax posterior Cada cama Genitals Adults 9% 9% 18 % 18 % 18 % 1% Nens 18 % 9% 18 % 18 % 13 % 1%
  • 46. Classificació cremades segons gravetat: • Lleus o menors: (qualsevol localització) – < 15% SCQ 1er i 2on grau adults. – < 10 % SCQ 1er i 2on grau nens. – <2% SCQ 3er grau adults i nens. • Moderades: (qualsevol localització excepte cara, ulls,orelles o genitals – 15-25% SCQ 2on grau adults. – 10-20% SCQ 2on grau nens. – 2-10% SCQ 3er grau adults i nens. • Greus: – >25% SCQ 2on grau adults. – >20% SCQ 2on grau nens. – >10% SCQ 3er grau adults i nens. – 2on grau en cara, coll, axiles, mans, peus, genitals i plecs de flexoextensió independentment de superfície cremada. – Cremades en pacients amb patologia concomitant.
  • 47. Atenció cremades: • Una cremada greu és d’urgència vital i per tant cal procurar trasllat urgent a centre hospitalari. • Apagar/desconnectar/allunyar causa de cremada: (apagar el foc) apagar flames amb manta o similar, evitar que corri. • Valoració inicial assegurant constants vitals. • Traure anells, rellotges , polseres per evitar estrangulament quan s’inflami. • Retirar roba cremada menys la que es troba enganxada a la pell, tallar amb tisores… • Buscar signes d’inhalació de fums. • Cobrir àrea cremada amb gasses estèrils humides amb S.F. excepte en cremades extenses pel risc d’hipotèrmia. • No rebentar ampolles. No aplicar pomades. No embenar superfícies cremades.
  • 48. Atenció cremades: • • • • • Exploració general, valorar existència altres lesions. Valorar ús manta tèrmica i ambient caldejat. Posició antixoc. Elevar extremitat afectada. Si la cremada és extensa i el trasllat es retarda SEMPRE QUE LA VÍCTIMA ESTIGA CONSCIENT podem donar líquid per rehidratar, suero oral o begudes isotòniques. • TRASLLAT: si la cremada és extremitats elevem les extremitats, si afecta cara i orelles posició semi-assegut.
  • 49. Atenció cremades elèctriques: • Sempre s’han de considerar com GREUS. • Efecte iceberg. • Possibilitat de lesions potencialment greus (cor, cervell, ronyó,..). • Assegurar la nostra integritat • Desconnectar corrent elèctrica. • Cobrir lesions d’entrada i eixida. • Valorar R.C.P. • Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per valoració.
  • 50. Atenció cremades químiques: • Assegurar la nostra integritat. • Es produeixen quan la pell entra amb contacte amb substàncies químiques o altres substàncies corrosives. • Retirar el producte químic ràpidament. • Rentar amb aigua abundant raig suau 15-20’. • Retirar roba i objectes que estiguin en contacte. • No intentar neutralitzar efecte de substància química. • Cobrir i traslladar. • Ulls: rentar almenys 30 minuts i trasllat urgent.
  • 51. Atenció congelacions: • Lesions locals produïdes pel fred. Constricció dels vasos sanguinis i solidificació de l’aigua de l’interior de les cèl·lules. Normalment zones distals (nas, orelles, dits,...). • Classificació: – 1er GRAU: Sensació fred i pal·lidesa per vasoespasme. Hiperèmia reactiva i disminució de sensibilitat. Dolor tipus punxades. Reverteix amb facilitat. – 2on GRAU: si persisteix fred es produeix coloració morada de la pell amb ampolles. Hi ha inflamació i edema. – 3er GRAU: destrucció irreversible dels teixits. Apareix zona necròtica negra ben delimitada. • Prevenció amb roba i preparació adequada.
  • 52. Atenció congelacions: • • • • • • • • Traure al pacient de l’ambient fred. Traure roba humida i abrigar amb roba eixuta. Hidratar i escalfar amb líquids calents. No OH. Si < 3h d’evolució  re-escalfament suau sense fregar ni aplicar calor directament (evitar estufes, calefactors,...). Submergir extremitat en H2O que anirem escalfant progressivament (20º fins 40ºC). No rebentar ampolles. No aplicar pomades. No embenar superfícies congelades. Mantenir posició natural per evitar deformació. Repòs elevant la zona per evitar edema. Sol·licitar ajuda mèdica o traslladar pacient per valoració.
  • 53. Primers auxilis en ferides. • Gravetat determinada per: – Lesions teixits i òrgans adjacents. – Risc d’hemorràgia. – Risc d’infecció. • Tipus: – Erosions, incises, contuses, punxants, lacerants i avulsiva.
  • 54. Primers auxilis en ferides. • Assegurar la nostra integritat. – Atendre SEMPRE amb guants. – Actualitzar el nostre calendari vacunal (VAT i VHB). • Valoració inicial de les constants vitals. • Valoració i intervenció sobre la ferida: – Actuar sobre hemorràgies. – Evitar infecció. – Immobilitzar fractures. • Trasllat per valoració sanitària.
  • 55. Primers auxilis en picades: • Mosquits i tabànids s’alimenten de sang de mamífers. Abelles i vespes piquen com mecanisme de defensa. • Clínica: – Dolor, inflamació i picor. – En ocasions les abelles deixen el fibló clavat a la pell. – Si al·lèrgia  Xoc anafilàctic.
  • 56. Primers auxilis en picades: • Si signes de xoc  Sol·licitar ajuda sanitària. • Netejar la picada amb aigua, sabó i antisèptic iodat. • Aplicar sobre la picada compreses fredes per disminuir edema i picor. • Si la picada és d'abella, cal retirar el fibló amb cura per no trencar-lo. Cal fer-ho amb pinces i estirant per la part dura del fibló. • Si la picada ha sigut a dins la boca, llepar gel per disminuir edema que poguera obstruir la via aèria. • No aplicar cremes. No fer torniquet, ni succionar ni fer incisions a la ferida
  • 57. Primers auxilis en picades: • Picades d’alacrans: – No és mortal, però perillosa en nens. – Únicament ataquen si se’ls molesta. – Cínica: • Dolor edema i eritema de la zona – Actuació: • • • • • Netejar la ferida i desinfectar-la. Aplicar compreses fredes a la zona de la picada. Mantenir en repòs l'extremitat o zona afectada. Elevar, si es pot, l'extremitat afectada. Trasllat per valoració sanitària.
  • 58. Primers auxilis en mossegades: • Risc important d’infecció, més risc com més bruta i profunda sigue la mossegada. • Clínica variable. • Netejar la ferida amb aigua i sabó. Aplicar-hi un antisèptic com la povidona iodada. • Recollir informació vacunal de la víctima i de l’animal, si és possible. • Controlar hemorràgia. • Trasllat per valoració sanitària.
  • 59. Mossegada de serps: • Escurçons: – Vipera Apis: • Pirineu i pre-Pirineu. – Vipera Latastei: • Present als Ports. • Mossegada més perillosa. • Colobres verinoses: – Malpolon monspessulanus. • Colobra bastarda o serp verda. • Dificilment inoculen verí amb mossegada. • Emmetzinament sense conseqüències greus per a els humans. • Únicament mosseguen per defensar-se.
  • 60. Mossegada de serps: • Clínica: – La mossegada d'un escurçó es reconeix per dos punts separats per uns 8 mil·límetres entre ells, mentre que les serps marquen una filera de dents sense quasi separació. – Dolor, inflamació local i les marques deixades per la mossegada. – Si en els 1ers 30 min no hi apareixen signes inflamatoris locals, la possibilitat d’inoculació del verí és escassa. – Si hi ha hagut inoculació de verí, aquest pot produir: • Signes i símptomes de xoc. • Nàusees, vòmits, alteració de la visió, augment de la salivació i sudoració, convulsions, respiració dificultosa. • Coma. • Catalunya: 50 mossegades/any i únicament 2 casos mortals en els darrers 25 anys.
  • 61. Primers auxilis mossegada de serp: • Mantindre la calma. • Cal mantenir el pacient en repòs ja que l'activitat muscular augmenta la difusió del verí. • Cal que l'extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí. • Rentar amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic i fred local. • Fer embenatge suau per bloquejar circulació limfàtica. • Pot ser útil l'administració d’algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor. • Cal traslladar el pacient immediatament a l'hospital.
  • 62. Primers auxilis mossegada de serp: • Que NO FER: – No s'han de fer incisions al voltant de la ferida ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d'infecció. – No s'ha de succionar el verí amb la boca. – Mai no s'ha de cremar la ferida. – No s'ha d'aplicar lleixiu, ni fang, ni herbes a la ferida. – No s'han d'aplicar torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local, i poden arribar a produir isquèmia de l'extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc. – No s'han de subministrar begudes alcohòliques.
  • 63. Alteració termoregulació: Hipotèrmia. • Disminució de la temperatura corporal per baix dels 35ºC per exposició mantinguda al fred. • Fases: – Hipotèrmia lleu (Tª entre 33 i 35 °C): tremolors, confusió mental i descoordinació motora. – Hipotèrmia moderada (Tª entre 30 i 33 ºC): desorientació, alteració de la memòria i obnubilacióestupor. – Hipotèrmia greu (Tª< 30ºC): hipotensió, bradicàrdia i COMA.
  • 64. Alteració termoregulació: Hipotèrmia. • Assegurar la nostra integritat. • Canviar roba humida, aconseguir ambient caldejat i abrigar al pacient. • Efectuar escalfament corporal suau i progressiu (bany a 38-40ºC si impossibilitat de transport). • No estimulants ni OH. • Trasllat per valoració. • RCP si calguera. Es pot iniciar RCP tardiament i s’ha de mantindre més temps que l’habitual.
  • 65. Alteració termoregulació: Hipertèrmia. • Situacions produïdes per exposició a calor local. • Insolació i Colp de calor. • Símptomes i signes: – Fiblades musculars. – Esgotament físic. – Sudoració abundant en insolació i pell molt calenta sense sudoració en colp de calor. – Sensació de set intensa. – Cefalea, nàusees i vòmits. – Alteració del nivell de Cª i convulsions.
  • 66. Alteració termoregulació: Hipertèrmia. • Situar al pacient en indret fresc i ventilat. • Llevar roba i refrescar la pell. • Si conscient hidratar-lo amb S.O. o begudes isotòniques. • Valoració constants vitals i trasllat per valoració. • RCP si calguera.
  • 67. P. Auxilis metabòlics; hipoglucèmia. • Glucèmies < 60 mg/dl. En ocasions símptomes hipoglucèmia amb nivells normals. • Clínica: – Palpitacions, ansietat, diaforesi, pal·lidesa, tremolor i sensació de fam. – Cefalea, debilitat, irritabilitat, agressivitat, confusió i alteració del nivell de Cª (des de somnolència a Coma profund). • Primers auxilis: – Pacient conscient: • Administrar 10 gr de sucre (1 sobre) dissolt en un got d’aigua o begudes amb sucre. • Traslladar per valoració sanitària. – Pacient inconscient: • Avaluació constants vitals, P.L.S. i sol·licitar ajuda sanitària. • Administració Glucosmon®.
  • 68. Ressucitació Cardiopulmonar: • Realitzar mentre arribe assistència sanitària. • Seqüència Suport Vital Bàsic.
  • 69. Actuació Suport Vital Bàsic: Si Està conscient ? Posició Lateral de Seguretat i reevalua’l cada 20 min. No Crida demanant AJUDA Obre la via AÈRIA Si Respira normalment ? Posició Lateral de Seguretat No Activar EMERGÈNCIES: 112 Compresions/ventilacions 30/2 Al menys a 100 bpm (Continuar fins respiració normal o arribada Assistència Sanitària)
  • 70. Tot clar ? Sentit comú i paciència !!!!! Nel·lo Monfort MFiC Consultori Auxiliar de Vallibona, Centre de Salut de Morella. Comiat !!!!! nelmonfort@gmail.com http://medicinadesdelatrinxera.blogspot.com/ @nelmonfort Aquesta presentació està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

×