presentació sobre causes, actuació i afectacions psicològiques de les hemorragies

1. Hemorràgies
Una hemorràgia és la sortida de sang dels vasos sanguinis quan se’ls trenca la paret.
Les pèrdues de sang poden produir-se en qualsevol part del cos. En general, les
hemorràgies internes tenen lloc quan es produeix una pèrdua de sang com a resultat
d'un dany en els vasos sanguinis o en algun òrgan.

2. Tipus d’hemorràgies
→ INTERNES: és aquella en què la sang no flueix a l'exterior del cos per una
lesió visible, generalment s'acumula sota la pell o en una cavitat orgànica, sent
aquest últim el cas més greu.

3. → EXTERNES:Les hemorràgies externes són aquelles que poden ser vistes perquè
vénen de la superfície de la ferida.

4. Hemorràgies Externes
Es classifiquen en :
→ Hemorràgia Arterial
→ Hemorràgia Venosa
→ Hemorràgia capil·lar o superficial

5. → Exterioritzada: la sang s’ha abocat a l’interior de l’organisme, però n’ha sortit un
orifici natural, com ara la boca, el nas, la vagina o l’anus.

6. Hemorràgia Arterial
Es caracteritza perquè la sang és de color vermell brillant, la seva sortida és abundant
i en forma intermitent, coincidint amb cada pulsació. La força amb la qual la sang surt
a través d'una lesió significativa en una artèria, fa que el treball de taponament de les
plaquetes sigui més difícil, ja que cada vegada que elles comencen a fer un coàgul en
el lloc, un altre raig de sang passa i el retira.

7. Hemorràgia Venosa
Són més lentes i amb un fluid ferm de sang vermella fosca. Atès
que la sang està sota una menor pressió en el costat venós de la
circulació, l'hemorràgia venosa és, de certa manera, més fàcil de
controlar i de cessar per si mateixa que una hemorràgia arterial.

8. Hemorràgia capil·lar o superficial
Compromet només els vasos sanguinis superficials que irriguen la pell; generalment
aquesta hemorràgia és escassa i el fluir de la sang és lent, que generalment segella
per si mateix. Les hemorràgies capil·lars no representen perill per la pèrdua de sang,
sent el major risc que aquestes envolten, la contaminació per bacteris.

9. Gravetat
La gravetat de l’hemorràgia dependrà de:
→ El vas que sagna.
→ El lloc on s’aboca el sagnat .
→ El temps i la velocitat del sagnat.

10. Causes:
→ Hemorràgia traumàtica:L'hemorràgia traumàtica és causada per una lesió.

11. → Afeccions mèdiques: També hi ha algunes afeccions mèdiques que poden provocar
hemorràgies que, si bé són menys freqüents que les traumàtiques, poden tenir
diferents graus de gravetat.

12. → Medicaments:Alguns medicaments poden augmentar les probabilitats de patir
hemorràgies o fins i tot produir-les.

13. Què no s’ha de fer ?
→ Mai tocar la ferida amb les mans.
→ En cas de que la ferida estigui causada per un objecte mai retirar-lo. Cal posar
coixinets i benes voltant de l'objecte i lligar-les amb cinta adhesiva perquè aquest
quedi assegurat en el lloc en què estigui localitzat.
→ Si l'hemorràgia continua i es filtra per el material recolzat contra la ferida,
aquest no ha de retirar-se; simplement.
→ Mai aplicar el torniquet com a primera opció, sinó que ha de ser l’últim recurs
ja que pot fer més mal que bé.

14. → El primer de tot és mantenir la calma i no deixar-se espantar per la
sang. Els nervis de vegades juguen males passades.
→ Cal intentar que la persona ferida no es mogui, per evitar que sang
més, i és convenient que es tombi i es tranquil·litzi.
→ A continuació, per cobrir l'hemorràgia es pot emprar una gasa i
estrènyer a la zona on s'estigui sagnant, i si pot ser, elevar la zona per
sobre del cor ( en cas de que sigui una extremitat).
→ Si l'hemorràgia és molt aparatosa i intensa s'ha d'acudir al metge el
més aviat possible i intentar no perdre la calma, ja que una situació de
desesperació pot perjudicar l'hemorràgia.
QUÈ FER EN CAS D’HEMORRÀGIA?

15. AFECTACIONS
PSICOLÒGIQUES

16. Fases
1. impacte. Les persones no saben molt be qué és el que está pasant i reaccionen de manera extraordinària
 Respoestes emocionals de tristessa, rabia, plor, apatía, incredulitat Alt nivell d’ansietat.
 Respoestes cognitives: limitada capacitat de pensament i acció.
 Respoestes motores externes d’hiper e hipoactivitat
2. Reacció es comença a comprendre el que ha passat i reaccionar enfont conseqüències,
•Reacció d’inquetud
•Evitació
3. Reorganització l’efecte de l’impacte disminueix i es va asimilant el succès i es poden començar a
desenvolupar estratègies d’enfrontament i solució de problemes.

17. Reaccions
1. Paralizantes: es pot esperar trobar persones que per un temps es queden paralitzades
- són incapaces d’ajudar.
- No tenen cap reacció emocional
2. Reactives
• poden estallar en ràfagues d’activitat sense un propòsti definit.
• parlaran ràpidament, faràn bromes inadequades i haran sugèrencies inaceptables.
• Es troben intolerants a cap idea que no sigui la seva
3. Somátiques generalment interfereixen seriament amb les habilitats de la persona per portar a terme una activitat
constructiva en una situació difícil
• Mirada borrosa, plors.
• Las náusees, diarrees i vómits són reaccione particularmente comunes.

18. 4. Ràpides Algunes persones són capaces de mantenir-se notablement calmades.
• La majoria comença a sentir els efectes de l'estrès (sudoració profusa, tremolors, debilitat
muscular, nàusees, marejos i sensació de desmai).
• Per un moment la claredat del pensament pot ser difícil.
• Afortunadament poden recuperar una conducta desitjable
bastant bé.

19. Hematofòbia
La hematofobia o fòbia a la sang és una fòbia específica que es defineix com la por i l'evitació
de situacions relacionades directament o indirectament amb la sang.
Més enllà de la aprensió natural davant la visió de la sang i de les ferides.
Poden arribar a experimentar reaccions de por al exposar-se a fotografies, pel·lícules i
descripcions de la sang.
RESPOSTA EN FRONT UNA SITUACIÓ:
Una resposta cardiovascular augment batec cardíac i pressió sanguínia.
Desmais. Atacs de pànic. Nàusees. Marejos.
Sensació de repugnància. Ansietat anticipatòria

20. Conseqüències
➔ Trastorns depressius i d'ansietat.
➔ Trastorn d'estrès agut.
➔ Conducta d'ideació suïcida.
➔ Trastorns dissociatius o de conversió.
➔ Trastorn psicòtic agut.
➔ Trastorn d'estrès posttraumàtic.
➔ Dolor inhibit.
➔ Dolor distorsionat.
➔ Autoinculpació.
➔ Dolor crònic.