SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
Download to read offline
FORMULACIÓ IFORMULACIÓ I
NOMENCLATURANOMENCLATURA
Apunts IApunts I
Compostos binarisCompostos binaris
COMPOSTOS INORGÀNICSCOMPOSTOS INORGÀNICS
A) Substàncies simples o elements. Formades per unions d'àtoms del mateix
element.
B) Compostos binaris: Formades per dues classes diferents d'àtoms.
C) Compostos ternaris: formats per tres elements diferents.
La formulació és el conjunt de regles que permet establir quina fórmula
química correspon a cada compost.
Una fórmula química és una representació convencional dels elements
que formen una molècula o un cristall.
Les fórmules s'indiquen mitjançant els símbols dels elements presents
en cada compost i com a subíndex al costat de cadascun el nombre
d'àtoms d'aquest element presents en una molècula o com proporció
general en el mateix.
1.2. FORMULACIÓ1.2. FORMULACIÓ
CO2
NH3
H2
SO4
NaCl Fe2
(S04
)3
NaClO2
1.2. FORMULACIÓ
Distingim:
► Fórmula molecular: per representar elements i compostos
moleculars.
Indica amb subíndexs el nombre d’àtoms de cada tipus que formen la
molècula.
Ex: SO3 (indica la quantitat real d'àtoms que conformen la molècula)
► Fórmula empírica: per representar xarxes cristal·lines. La fórmula
empírica també es pot utilitzar per els compostos moleculars.
Ex: SiO2
(indica la proporció d'àtoms que conformen el cristall)
1.2. FORMULACIÓ
► En la fórmula d’un compost molecular sempre s’escriu a la dreta el
símbol de l’element més electronegatiu.
Ex. NaCl; Fe2
O3
► En la fórmula d’un cristall sempre s’escriu a l’esquerra el símbol del
catió (metall) i a la dreta el de l’anió (no-metall).
Ex: clorur de magnesi MgCl2 Mg: metall Mg: +2; Cl: No-metall Cl: -1
► Per saber quin element és més electronegatiu entre dos no-metalls
tindrem en compte el llistat:
B , Si , C , Sb , As , P , N, H, Te , Se , S , I , Br , Cl , O ,F
► De manera general, una fórmula s’anomena indicant primer l’element
escrit a la dreta
Ex. CaO s’anomena òxid de calci.
1.2. FORMULACIÓ
La suma algebraica de totes les valències del compost ha de ser zero.
1.2. FORMULACIÓ
Formulació en general:
De vegades pot ser útil per formular intercanviar les valències
col·locant-les com subíndexs i quan calgui, simplificant, tenint en
compte que el nombre 1 no s'escriu i que en la fórmula final només
poden aparèixer nombres enters.
ATENCIÓ: Aquest sistema no sempre és útil. P.ex CO2
(fórmula molecular)
1.3.1.3. NOMENCLATURANOMENCLATURA
La nomenclatura química és un conjunt de regles i normes que
permeten donar nom a tots els compostos químics de manera
sistemàtica i internacional, facilitant així la comunicació científica.
Tradicionalment per anomenar un compost inorgànic s'utilitzen tres
nomenclatures distintes: la nomenclatura sistemàtica, la
nomenclatura de Stock i la nomenclatura tradicional.
La IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) ha establert
unes normes que fixen com s’han d’escriure les fórmules i com s’han
d’anomenar els elements i compostos.
Nomenclatura sistemàtica
Es basa a nomenar les substàncies usant prefixos numèrics grecs
(mono, di, tri, tetra, penta, hexa...) que indiquen l'atomicitat de
cadascun dels elements presents en cada molècula.
La forma de nomenar els compostos en aquest sistema és:
prefix -nom genèric + prefix (mono, di, tri, tetra..)-nom específic
Generalment només s'utilitza fins al prefix hepta.
Cl2O3 : Triòxid de diclor
I2O : Monòxid de díode
CrBr3 : Tribromur de cromo;
CO : monòxid de carboni
1.3. NOMENCLATURA
Nomenclatura de Stock
En aquest tipus de nomenclatura, quan l'element que forma el compost té
més d'una valència, aquesta s'indica al final, en nombres romans i entre
parèntesis.
De forma general, amb aquest sistema de nomenclatura, els compostos
s'anomenen citant en primer lloc l’element més electronegatiu amb la
terminació -ur (òxid per l'O), la preposició de i finalment el nom de
l’element menys electronegatiu, seguit d’un parèntesi amb el nombre
d’oxidació en xifres romanes si en té més d’un.
D'aquesta manera:
Fe (OH)2 Hidròxid de ferro (II)
Fe (OH)3 Hidròxid de ferro (III)
Fe2S3 Sulfur de ferro (III)
1.3. NOMENCLATURA
Nomenclatura tradicional
Aquesta nomenclatura utilitza un codi de prefixos i sufixos per
identificar la valència amb la qual actua algun dels elements que
formen part del compost: ....-ic, ....-ós, per-...-ic, hipo-...-ós. Amb
aquesta nomenclatura es pot diferenciar elements que tinguin fins a
quatre valències diferents.
1.3. NOMENCLATURA
1.3. NOMENCLATURA
Actualment la IUPAC admet aquestes nomenclatures per a cada tipus de
compost:
- La nomenclatura sistemàtica: acceptada sempre, però especialment
per a composts binaris amb un no-metall.
- La nomenclatura de Stock. Quan un dels elements del compost és un
metall s'utilitza amb preferència la nomenclatura de Stock. S'empra amb
les sals, els òxids i els hidròxids.
- La nomenclatura tradicional: es reserva per a oxoàcids i oxosals.
2. COMPOSTOS BINARIS2. COMPOSTOS BINARIS
2.1 ÒXIDS2.1 ÒXIDS
Les combinacions binàries de l’oxigen amb un altre element reben en
general el nom d’òxids.
Són compostos binaris que estan formats per oxigen que aporta la
valència (-2) i un altre element que ha d'aportar una valència positiva.
Estudiarem dos grans grups d’òxids: els òxids bàsics (metàl·lics) i els
òxids àcids (no metàl·lics).
2.1.1. ÒXIDS METÀL·LICS (BÀSICS)2.1.1. ÒXIDS METÀL·LICS (BÀSICS)
Són compostos formats per oxigen enllaçat a un metall. Reben el nom
d’òxids bàsics perquè poden reaccionar amb aigua i formen bases o
hidròxids.
Són compostos iònics: l'anió és O2-
i el catió és el metall.
FeO òxid de ferro (II) 1 catió Fe 2+
per cada anió O2-
Na2O òxid de sodi 2 cations Na+
per cada anió O2-
Els subíndexs que s'obtenen se simplifiquen
si és possible, ja que es tracta de fórmules
empíriques de compostos iònics.
2.1.1. ÒXIDS NO METÀL·LICS (ÀCIDS)2.1.1. ÒXIDS NO METÀL·LICS (ÀCIDS)
Són compostos formats per la unió d'oxigen amb un element no metàl·lic.
Formen molècules amb enllaç covalent (compartició d'electrons).
L’àtom d’oxigen sempre compartirà 2 electrons.
Exemples:
CO monòxid de carboni/òxid de carboni (II)
CO2 diòxid de carboni/òxid de carboni (IV)
Cl2O5 pentaòxid de diclor/ òxid de clor (V)
Cl2O7 heptaòxid de diclor/ òxid de clor (VII)
N2O3 triòxid de dinitrogen
Nomenclatura: preferiblement la sistemàtica.
Són les combinacions de l’hidrogen amb un metall o un no-metall per
formar els hidrurs.
Si l’element és metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen és -1.
Si l’element és no-metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen és +1.
En podem diferenciar tres grans grups:
2.2. HIDRURS2.2. HIDRURS
Hidrurs metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb un metall
Hidrurs no metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb no-metall:
Hidràcids: quan el no metall és més electronegatiu que el H
Hidrurs volàtils: quan el no-metall és menys electronegatiu que el H
2.2.1. HIDRURS METÀL·LICS2.2.1. HIDRURS METÀL·LICS
Presenten la fórmula general, MHm , on M és el símbol del metall, m la
valència del metall amb l’hidrogen i aquest presenta la valència –1.
Escrivim els símbols amb el catió
(metall) al davant i equilibrem
les valències.
Amb la nomenclatura pel sistema de Stock, s’anomenen amb la paraula
hidrur seguida de la preposició de i el nom del metall.
Mg H2 hidrur de magnesi
NaH hidrur de sodi
Fe H3 hidrur de ferro (III)
2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS
Són compostos covalents formats per combinacions de H amb no-metall.
L'H té sempre nombre d'oxidació +1 i el no-metall un nombre d'oxidació
negatiu. Tot i així l'H no serà sempre l'element menys electronegatiu.
Per això cal distingir els hidràcids i els hidrurs volàtils.
Segons el llistat existeixen elements no-metalls menys electronegatius.
HIDRÀCIDSHIDRURS
VOLÀTILS
Les combinacions de l’hidrogen amb els no-metalls més electronegatius
que ell (Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F) formen àcids hidràcids. Són
compostos que a temperatura ambient estan en estat gasos i en solució
aquosa donen lloc a dissolucions àcides.
A l’hora d’escriure la fórmula posarem
primer el símbol de l’hidrogen seguit
del símbol del no-metall.
2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS:2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS: HIDRÀCIDSHIDRÀCIDS
H2S sulfur d’hidrogen
àcid sulfhídric
HF fluorur d’hidrogen
àcid fluorhídric
HCl clorur d’hidrogen
àcid clorhídric
2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS:2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS: HIDRURS VOLÀTILSHIDRURS VOLÀTILS
Són les combinacions de l’hidrogen amb la resta dels no-metalls (grups
13, 14 i 15)
Es formulen posant en primer lloc el
no-metall i a continuació l'hidrogen.
Usem la nomenclatura sistemàtica: s’anomenen amb la paraula -hidrur a
la qual s’anteposa un prefix numeral que indica el nombre d’hidrògens
de la fórmula i tot seguit la preposició de seguida del nom del no-metall.
NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac
SiH4 Tetrahidrur de silici Silà
Compostos iònics formats per ions d’un metall i un no-metall. El metall és
el catió positiu i el no-metall és l’anió negatiu.
Per formular les sals s’escriu el símbol del metall a l’esquerra del símbol
del no-metall.
Es col·loquen els subíndexs adequats per tal
que la suma algebraica de tots els nombres
d'oxidació sigui zero.
A partir del nombre d'oxidació del no-metall deduirem el nombre d'oxidació del metal
2.3. SALS BINÀRIES2.3. SALS BINÀRIES
Per tal d’anomenar-los s’empra preferentment el sistema Stock
CaBr2 bromur de calci
FeCl2 clorur de ferro (II)

More Related Content

What's hot

U4 Elements I Compostos
U4 Elements I CompostosU4 Elements I Compostos
U4 Elements I Compostosdpujol1
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
BiomolèculesJordi Bas
 
Lleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxilleratLleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxillerattcasalisintes
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONSÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONSDavid Mur
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esotcasalisintes
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxmmarti61
 
Àcids i Bases
Àcids i BasesÀcids i Bases
Àcids i Basesavillalbs
 
Solucionari dissolucions 1
Solucionari dissolucions 1Solucionari dissolucions 1
Solucionari dissolucions 1lluis1975
 

What's hot (20)

àtoms i molècules
àtoms i molèculesàtoms i molècules
àtoms i molècules
 
Formulacioacids Oxoacids
Formulacioacids OxoacidsFormulacioacids Oxoacids
Formulacioacids Oxoacids
 
Formulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals BinariesFormulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals Binaries
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
U4 Elements I Compostos
U4 Elements I CompostosU4 Elements I Compostos
U4 Elements I Compostos
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Formulacio1 Oxids 1
Formulacio1 Oxids 1Formulacio1 Oxids 1
Formulacio1 Oxids 1
 
Biomolècules
BiomolèculesBiomolècules
Biomolècules
 
Lleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxilleratLleis ponderals 1r batxillerat
Lleis ponderals 1r batxillerat
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONSÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
ÀTOMS - ISÒTOPS - IONS
 
àToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r esoàToms i molècules 3r eso
àToms i molècules 3r eso
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
 
Àcids i Bases
Àcids i BasesÀcids i Bases
Àcids i Bases
 
Solucionari dissolucions 1
Solucionari dissolucions 1Solucionari dissolucions 1
Solucionari dissolucions 1
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 

Similar to UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)

Recomanacions quimica i
Recomanacions quimica iRecomanacions quimica i
Recomanacions quimica iVicentPA
 
Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1lluis1975
 
Introducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànicaIntroducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànicapepfortezaferrer
 
Formulacio InorgàNica V2003
Formulacio InorgàNica V2003Formulacio InorgàNica V2003
Formulacio InorgàNica V2003guest0ff04d
 
Tema 7 Redox 2 batx
Tema 7 Redox 2 batxTema 7 Redox 2 batx
Tema 7 Redox 2 batxmmarti61
 
L'ENLLAÇ QUÍMIC
L'ENLLAÇ QUÍMICL'ENLLAÇ QUÍMIC
L'ENLLAÇ QUÍMICpaloma_pili
 
Formulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4tFormulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4tjoandomenge
 
Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1lluis1975
 
10. El llenguatge de la química
10. El llenguatge de la química10. El llenguatge de la química
10. El llenguatge de la químicaAmador Calafat
 
Unitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniUnitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniIES Matdepera
 
Qui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacionsQui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacionsmosansar
 
Mètode de l'ió-electró
Mètode de l'ió-electróMètode de l'ió-electró
Mètode de l'ió-electróFernando Recreo
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsMaria Grau
 
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010marc_crack
 

Similar to UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris) (20)

Formulacio
FormulacioFormulacio
Formulacio
 
Formulacio
FormulacioFormulacio
Formulacio
 
Recomanacions quimica i
Recomanacions quimica iRecomanacions quimica i
Recomanacions quimica i
 
Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1
 
Introducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànicaIntroducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànica
 
Formulacio InorgàNica V2003
Formulacio InorgàNica V2003Formulacio InorgàNica V2003
Formulacio InorgàNica V2003
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
 
Tema 7 Redox 2 batx
Tema 7 Redox 2 batxTema 7 Redox 2 batx
Tema 7 Redox 2 batx
 
L'ENLLAÇ QUÍMIC
L'ENLLAÇ QUÍMICL'ENLLAÇ QUÍMIC
L'ENLLAÇ QUÍMIC
 
Formulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4tFormulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4t
 
Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1Solucionari enllaç 1
Solucionari enllaç 1
 
Q1 u0materia
Q1 u0materiaQ1 u0materia
Q1 u0materia
 
Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15
 
10. El llenguatge de la química
10. El llenguatge de la química10. El llenguatge de la química
10. El llenguatge de la química
 
Unitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniUnitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboni
 
Qui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacionsQui 1 bat_u6_presentacions
Qui 1 bat_u6_presentacions
 
Mètode de l'ió-electró
Mètode de l'ió-electróMètode de l'ió-electró
Mètode de l'ió-electró
 
Tema 6 glúcids
Tema 6 glúcidsTema 6 glúcids
Tema 6 glúcids
 
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010Microsoft word -_2a_prova_final_2010
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
 
Tasca 5.hidroxids
Tasca 5.hidroxidsTasca 5.hidroxids
Tasca 5.hidroxids
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 

UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)

  • 1. FORMULACIÓ IFORMULACIÓ I NOMENCLATURANOMENCLATURA Apunts IApunts I Compostos binarisCompostos binaris
  • 2.
  • 3. COMPOSTOS INORGÀNICSCOMPOSTOS INORGÀNICS A) Substàncies simples o elements. Formades per unions d'àtoms del mateix element. B) Compostos binaris: Formades per dues classes diferents d'àtoms. C) Compostos ternaris: formats per tres elements diferents.
  • 4. La formulació és el conjunt de regles que permet establir quina fórmula química correspon a cada compost. Una fórmula química és una representació convencional dels elements que formen una molècula o un cristall. Les fórmules s'indiquen mitjançant els símbols dels elements presents en cada compost i com a subíndex al costat de cadascun el nombre d'àtoms d'aquest element presents en una molècula o com proporció general en el mateix. 1.2. FORMULACIÓ1.2. FORMULACIÓ CO2 NH3 H2 SO4 NaCl Fe2 (S04 )3 NaClO2
  • 5. 1.2. FORMULACIÓ Distingim: ► Fórmula molecular: per representar elements i compostos moleculars. Indica amb subíndexs el nombre d’àtoms de cada tipus que formen la molècula. Ex: SO3 (indica la quantitat real d'àtoms que conformen la molècula) ► Fórmula empírica: per representar xarxes cristal·lines. La fórmula empírica també es pot utilitzar per els compostos moleculars. Ex: SiO2 (indica la proporció d'àtoms que conformen el cristall)
  • 6. 1.2. FORMULACIÓ ► En la fórmula d’un compost molecular sempre s’escriu a la dreta el símbol de l’element més electronegatiu. Ex. NaCl; Fe2 O3 ► En la fórmula d’un cristall sempre s’escriu a l’esquerra el símbol del catió (metall) i a la dreta el de l’anió (no-metall). Ex: clorur de magnesi MgCl2 Mg: metall Mg: +2; Cl: No-metall Cl: -1 ► Per saber quin element és més electronegatiu entre dos no-metalls tindrem en compte el llistat: B , Si , C , Sb , As , P , N, H, Te , Se , S , I , Br , Cl , O ,F ► De manera general, una fórmula s’anomena indicant primer l’element escrit a la dreta Ex. CaO s’anomena òxid de calci.
  • 7. 1.2. FORMULACIÓ La suma algebraica de totes les valències del compost ha de ser zero.
  • 8. 1.2. FORMULACIÓ Formulació en general: De vegades pot ser útil per formular intercanviar les valències col·locant-les com subíndexs i quan calgui, simplificant, tenint en compte que el nombre 1 no s'escriu i que en la fórmula final només poden aparèixer nombres enters. ATENCIÓ: Aquest sistema no sempre és útil. P.ex CO2 (fórmula molecular)
  • 9. 1.3.1.3. NOMENCLATURANOMENCLATURA La nomenclatura química és un conjunt de regles i normes que permeten donar nom a tots els compostos químics de manera sistemàtica i internacional, facilitant així la comunicació científica. Tradicionalment per anomenar un compost inorgànic s'utilitzen tres nomenclatures distintes: la nomenclatura sistemàtica, la nomenclatura de Stock i la nomenclatura tradicional. La IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) ha establert unes normes que fixen com s’han d’escriure les fórmules i com s’han d’anomenar els elements i compostos.
  • 10. Nomenclatura sistemàtica Es basa a nomenar les substàncies usant prefixos numèrics grecs (mono, di, tri, tetra, penta, hexa...) que indiquen l'atomicitat de cadascun dels elements presents en cada molècula. La forma de nomenar els compostos en aquest sistema és: prefix -nom genèric + prefix (mono, di, tri, tetra..)-nom específic Generalment només s'utilitza fins al prefix hepta. Cl2O3 : Triòxid de diclor I2O : Monòxid de díode CrBr3 : Tribromur de cromo; CO : monòxid de carboni 1.3. NOMENCLATURA
  • 11. Nomenclatura de Stock En aquest tipus de nomenclatura, quan l'element que forma el compost té més d'una valència, aquesta s'indica al final, en nombres romans i entre parèntesis. De forma general, amb aquest sistema de nomenclatura, els compostos s'anomenen citant en primer lloc l’element més electronegatiu amb la terminació -ur (òxid per l'O), la preposició de i finalment el nom de l’element menys electronegatiu, seguit d’un parèntesi amb el nombre d’oxidació en xifres romanes si en té més d’un. D'aquesta manera: Fe (OH)2 Hidròxid de ferro (II) Fe (OH)3 Hidròxid de ferro (III) Fe2S3 Sulfur de ferro (III) 1.3. NOMENCLATURA
  • 12. Nomenclatura tradicional Aquesta nomenclatura utilitza un codi de prefixos i sufixos per identificar la valència amb la qual actua algun dels elements que formen part del compost: ....-ic, ....-ós, per-...-ic, hipo-...-ós. Amb aquesta nomenclatura es pot diferenciar elements que tinguin fins a quatre valències diferents. 1.3. NOMENCLATURA
  • 13. 1.3. NOMENCLATURA Actualment la IUPAC admet aquestes nomenclatures per a cada tipus de compost: - La nomenclatura sistemàtica: acceptada sempre, però especialment per a composts binaris amb un no-metall. - La nomenclatura de Stock. Quan un dels elements del compost és un metall s'utilitza amb preferència la nomenclatura de Stock. S'empra amb les sals, els òxids i els hidròxids. - La nomenclatura tradicional: es reserva per a oxoàcids i oxosals.
  • 14. 2. COMPOSTOS BINARIS2. COMPOSTOS BINARIS
  • 15. 2.1 ÒXIDS2.1 ÒXIDS Les combinacions binàries de l’oxigen amb un altre element reben en general el nom d’òxids. Són compostos binaris que estan formats per oxigen que aporta la valència (-2) i un altre element que ha d'aportar una valència positiva. Estudiarem dos grans grups d’òxids: els òxids bàsics (metàl·lics) i els òxids àcids (no metàl·lics).
  • 16. 2.1.1. ÒXIDS METÀL·LICS (BÀSICS)2.1.1. ÒXIDS METÀL·LICS (BÀSICS) Són compostos formats per oxigen enllaçat a un metall. Reben el nom d’òxids bàsics perquè poden reaccionar amb aigua i formen bases o hidròxids. Són compostos iònics: l'anió és O2- i el catió és el metall. FeO òxid de ferro (II) 1 catió Fe 2+ per cada anió O2- Na2O òxid de sodi 2 cations Na+ per cada anió O2- Els subíndexs que s'obtenen se simplifiquen si és possible, ja que es tracta de fórmules empíriques de compostos iònics.
  • 17. 2.1.1. ÒXIDS NO METÀL·LICS (ÀCIDS)2.1.1. ÒXIDS NO METÀL·LICS (ÀCIDS) Són compostos formats per la unió d'oxigen amb un element no metàl·lic. Formen molècules amb enllaç covalent (compartició d'electrons). L’àtom d’oxigen sempre compartirà 2 electrons. Exemples: CO monòxid de carboni/òxid de carboni (II) CO2 diòxid de carboni/òxid de carboni (IV) Cl2O5 pentaòxid de diclor/ òxid de clor (V) Cl2O7 heptaòxid de diclor/ òxid de clor (VII) N2O3 triòxid de dinitrogen Nomenclatura: preferiblement la sistemàtica.
  • 18. Són les combinacions de l’hidrogen amb un metall o un no-metall per formar els hidrurs. Si l’element és metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen és -1. Si l’element és no-metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen és +1. En podem diferenciar tres grans grups: 2.2. HIDRURS2.2. HIDRURS Hidrurs metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb un metall Hidrurs no metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb no-metall: Hidràcids: quan el no metall és més electronegatiu que el H Hidrurs volàtils: quan el no-metall és menys electronegatiu que el H
  • 19. 2.2.1. HIDRURS METÀL·LICS2.2.1. HIDRURS METÀL·LICS Presenten la fórmula general, MHm , on M és el símbol del metall, m la valència del metall amb l’hidrogen i aquest presenta la valència –1. Escrivim els símbols amb el catió (metall) al davant i equilibrem les valències. Amb la nomenclatura pel sistema de Stock, s’anomenen amb la paraula hidrur seguida de la preposició de i el nom del metall. Mg H2 hidrur de magnesi NaH hidrur de sodi Fe H3 hidrur de ferro (III)
  • 20. 2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS Són compostos covalents formats per combinacions de H amb no-metall. L'H té sempre nombre d'oxidació +1 i el no-metall un nombre d'oxidació negatiu. Tot i així l'H no serà sempre l'element menys electronegatiu. Per això cal distingir els hidràcids i els hidrurs volàtils. Segons el llistat existeixen elements no-metalls menys electronegatius. HIDRÀCIDSHIDRURS VOLÀTILS
  • 21. Les combinacions de l’hidrogen amb els no-metalls més electronegatius que ell (Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F) formen àcids hidràcids. Són compostos que a temperatura ambient estan en estat gasos i en solució aquosa donen lloc a dissolucions àcides. A l’hora d’escriure la fórmula posarem primer el símbol de l’hidrogen seguit del símbol del no-metall. 2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS:2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS: HIDRÀCIDSHIDRÀCIDS H2S sulfur d’hidrogen àcid sulfhídric HF fluorur d’hidrogen àcid fluorhídric HCl clorur d’hidrogen àcid clorhídric
  • 22. 2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS:2.2.2. HIDRURS NO METÀL·LICS: HIDRURS VOLÀTILSHIDRURS VOLÀTILS Són les combinacions de l’hidrogen amb la resta dels no-metalls (grups 13, 14 i 15) Es formulen posant en primer lloc el no-metall i a continuació l'hidrogen. Usem la nomenclatura sistemàtica: s’anomenen amb la paraula -hidrur a la qual s’anteposa un prefix numeral que indica el nombre d’hidrògens de la fórmula i tot seguit la preposició de seguida del nom del no-metall. NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac SiH4 Tetrahidrur de silici Silà
  • 23. Compostos iònics formats per ions d’un metall i un no-metall. El metall és el catió positiu i el no-metall és l’anió negatiu. Per formular les sals s’escriu el símbol del metall a l’esquerra del símbol del no-metall. Es col·loquen els subíndexs adequats per tal que la suma algebraica de tots els nombres d'oxidació sigui zero. A partir del nombre d'oxidació del no-metall deduirem el nombre d'oxidació del metal 2.3. SALS BINÀRIES2.3. SALS BINÀRIES Per tal d’anomenar-los s’empra preferentment el sistema Stock CaBr2 bromur de calci FeCl2 clorur de ferro (II)