Ud 6 Sector secundari

1,311 views
1,210 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,311
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ud 6 Sector secundari

  1. 1. El sector secundari
  2. 2. Definició de sector secundari <ul><li>Transformació de béns i recursos naturals. </li></ul><ul><li>Necessita infraestructures i grans inversions financeres. </li></ul><ul><li>Resultats: béns tangibles. </li></ul><ul><ul><li>Béns finals o de consum </li></ul></ul><ul><ul><li>Béns intermedis. </li></ul></ul>
  3. 3. Tipus d'indústries, p. 125.
  4. 4. Quines províncies aporten més població activa a la indústria?Quines CCAA tenen el sector de la construcció més alt?
  5. 6. Les etapes de la industrialització a Espanya <ul><li>Segle XIX: inici i desenvolupament </li></ul><ul><li>Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. </li></ul><ul><li>Període 1939-1959: estancament. </li></ul><ul><li>Període 1959-1975: Pla d'estabilització i desenvolupament industrial </li></ul><ul><li>Període 1975-1985: crisi i reestructuració </li></ul><ul><li>Model actual </li></ul>
  6. 7. Les etapes de la industrialització a Espanya <ul><li>S egle XIX: inici i desenvolupament: </li></ul><ul><ul><li>Incorporació tardana d'Espanya: causes: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Noblesa terratinent rendista + control gremial + baix nivell cultural + població escassa i agrària + situació política convulsa (guerra de la independència, liberals i conservadors, guerres carlines, canvis monàrquics). </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>A partir de 1830 </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Iniciativa empresarial + inversions estrangeres + capitals repatriats de Cuba i Filipines. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Indústria – energia hidràulica i màquina de vapor </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mesures proteccionistes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Localització al nord i nord-est: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Biscaia: ferro i Astúries: carbó --- siderúrgia i mecànica. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Barcelona: cotó i Sabadell, Terrassa i Béjar: llana. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Mines de Sierra Morena, ciudad Real o Huelva: capital estranger, només extracció. </li></ul></ul></ul></ul>
  7. 8. <ul><li>Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. </li></ul><ul><ul><li>Primer terç: creixement demogràfic. </li></ul></ul><ul><ul><li>1a Guerra Mundial: oportunitat: tèxtil i siderúrgia en els mercats dels bel·ligerants (neutralitat). </li></ul></ul><ul><ul><li>Recessió econòmica de després de la guerra + crisi mundial dels anys 30. </li></ul></ul><ul><ul><li>Guerra civil: reculada -- destrucció. </li></ul></ul>
  8. 9. <ul><li>Període 1939-1959: estancament. </li></ul><ul><ul><li>Aïllament internacional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Resposta de la dictadura: autarquia: autoproveïment i mínims intercanvis amb l'exterior. </li></ul></ul><ul><ul><li>Positiu: mercat interior. </li></ul></ul><ul><ul><li>Negatiu: no es va modernitzar i petites indústries. </li></ul></ul><ul><ul><li>Intervencionisme estatal en el sector industrial: INI: Institut Nacional de la indústria – indústries bàsiques: energia (ENDESA), siderúrgia, vehicles, aeronàutica, construcció naval, mineria, química, drassanes, alts forns. </li></ul></ul>
  9. 10. Període de 1959 a 1974: liberalització i desenvolupament industrial. <ul><li>Ajut dels EUA (Eisenhower, context de guerra freda). </li></ul><ul><li>Pla d'estabilització 1959:liberalització econòmica. </li></ul><ul><ul><ul><li>Compra de béns d'equipament --- productivitat i exportació incrementa en béns de consum (calçat de València, moble, suro, paperera i editorial) i indústries bàsiques ( cautxú, maquinària, mineria, naval). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Empreses multinacionals s'hi instal·len per mà d'obra barata i abundant, inexistència de conflictivitat laboral i mercat interior en creixement. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Inversions de capital estranger (EUA, 40 %, CEE, 30 %, Suïssa, 20 %). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Indústries principals: química, electromagnètica, cotxes, refineries de petroli, productes químics i farmacèutics. http://www.solvayiberica.es/ </li></ul></ul></ul>
  10. 11. Localització de la indústria espanyola fins 1975. <ul><li>Exercici 3, p.147. </li></ul><ul><li>Desequilibri territorial </li></ul><ul><li>4 nuclis allunyats </li></ul><ul><li>Pols de desenvolupament fomentats per l'estat. </li></ul>
  11. 12. Període de 1975 a 1985: crisi i reconversió <ul><li>Crisi de 1974: </li></ul><ul><ul><li>Inflació alta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Atur industrial elevat. </li></ul></ul><ul><li>Causes: crisi mundial. </li></ul><ul><ul><li>OPEP: acord de disminuir la producció i augmentar el preu del barril del petroli. --> pujada de preus -->caiguda de vendes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Competència dels nous països industrialitzats (NPI)‏: els tigres asiàtics. GATT: liberalització muncial: no aranzels. </li></ul></ul>
  12. 13. <ul><li>Crisi a Espanya: </li></ul><ul><ul><li>Crisi mundial </li></ul></ul><ul><ul><li>Situació industrial insuficient: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Retard tecnològic </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Estructura poc competitiva </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Consum excessiu d'energia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dependència econòmica de l'exterior </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Crisi política, la transició. </li></ul></ul><ul><li>Inflació galopant </li></ul><ul><li>Caiguda de la demanda interior i de les exportacions </li></ul><ul><li>atur </li></ul>
  13. 14. Gráfico 1. Evolución de la inflación en España durante la segunda mitad del siglo XX. Fuente: Evolución de la inflación en España. IESE. Universidad de Navarra.
  14. 16. <ul><li>Reestructuració . </li></ul><ul><ul><li>Canvi profund amb Decret llei de reconversió industrial de 1981 i llei per a la reconversió industrial i la reindustrialització. (ministre Solchaga)‏ </li></ul></ul><ul><ul><li>Reconversió dels sectors menys productius: destruir empreses estatals (INI): per entrar a la CEE no es pot tenir cap empresa nacionalitzada ni ser deficitari (Paradores). </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Siderúrgica: tancament dels alts forns </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Relacionades: drassanes, i automòbils (SEAT)‏ </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>HUNOSA: carbó: tema estratègic. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Eliminació d'empreses del tèxtil, línia blanca (neveres, rentadores) d'electrodomèstics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Per dependre menys del petroli: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Carbó, centrals hidroelèctriques i tèrmiques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Zones d'urgent reindustrialització --> avantatges fiscals a les empreses que s'hi traslladessin (País Basc, Catalunya, Andalusia, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>mapa p. 129. </li></ul></ul>
  15. 17. Model actual <ul><li>Etapa postindustrial, informacional, tercera revolució industrial : noves tecnologies, electrònica, innovació. </li></ul>
  16. 19. <ul><li>Empreses de dimensió mitjana en xarxa, tecnologia punta, </li></ul><ul><li>inversió en R+D: p.131. </li></ul><ul><li>Factors de localització: </li></ul><ul><ul><li>Proximitat als centres d’alta tecnologia </li></ul></ul><ul><ul><li>Comunicacions i infraestructures </li></ul></ul><ul><ul><li>Baix cost laboral </li></ul></ul>
  17. 20. <ul><li>Nou sector industrial: noves tecnologies i telemàtica  revolució en els sistemes de producció industrials </li></ul><ul><ul><li>Automatització dels processos productius </li></ul></ul><ul><ul><li>Control de les empreses a distància </li></ul></ul><ul><ul><li>Detecció de la demanda i reajustament de la producció </li></ul></ul><ul><ul><li>Fragmentació dels processos productius i la seva dispersió geogràfica </li></ul></ul><ul><ul><li>Comunicació entre establiments i seu central. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ex.2 p.146. </li></ul></ul>
  18. 21. <ul><li>Fluxos materials de mercaderies i de persones + fluxos immaterials d'informació i capital. </li></ul><ul><li>Parcs tecnològics -->planificarla gestió, i la inversió. </li></ul><ul><li>Contractació laboral </li></ul><ul><ul><li>Mà d'obra poc especialitzada --> països subdesenvolupats per avantatges fiscals, pocs drets laborals i salaris baixos. --> en perill les conquestes laborals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Tècnics qualificats --> activitats industrials es terciaritzen. Gràfic p. 132. </li></ul></ul>
  19. 22. <ul><li>Globalització: empreses multinacionals --> capital concentrat i internacionalització. </li></ul><ul><li>Fragmentació del procés de producció --> empreses multiplanta (divisió de la producció en diferents establiments) i deslocalització o externalització (subcontractació). </li></ul><ul><li>Dos tipus d'empreses: </li></ul><ul><ul><li>Productes estandaritzats, en sèrie i marquèting. </li></ul></ul><ul><ul><li>Producció flexible: en funció de la demanda. </li></ul></ul>
  20. 23. De quines maneres es poden augmentar els beneficis?
  21. 24. p. 133 exercici de reflexió.
  22. 25. Espanya a la CEE <ul><li>Gran esforç: acabar amb la política proteccionista i reconvertir les empreses. </li></ul><ul><li>Entrada  dinamització de l’economia espanyola: fons de la CEE: </li></ul><ul><ul><li>Objectius: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Competitivitat de les empreses espanyoles  quota de mercat interior </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aconseguir quotes de mercat dins dels països de la UE. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Aplicacions: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Millorar infraestructures </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>D+I </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Polítiques mediambientals </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Projectes internacionals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Conseqüències: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Privatització de les empreses públiques de la INI </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>sanejar </li></ul></ul></ul>
  23. 26. <ul><li>Polítiques mediambientals de la UE: </li></ul><ul><ul><li>Controlar emissions de CO2: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Territoris protegits d’ús industrial </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Avaluació d’impactes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tecnologies netes: indústria verda </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Auditories mediambientals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Espanya en quina situació està? g020d064h21.pdf </li></ul></ul><ul><ul><li>Exercici p. 135. </li></ul></ul>
  24. 27. El teixit industrial espanyol <ul><li>Mapa p. 137 </li></ul><ul><ul><li>Localització dels tres eixos industrials </li></ul></ul>
  25. 28. Sectors industrials a Espanya <ul><li>Madurs </li></ul><ul><ul><li>Metal·lúrgia </li></ul></ul><ul><ul><li>Alimentària </li></ul></ul><ul><ul><li>Tèxtil </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Blanques  competència de les noves potències </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>De prestigi (Vittorio y Lucchino, Mango, Zara, Desigual) </li></ul></ul></ul><ul><li>Dinàmics </li></ul><ul><ul><li>Automòbil </li></ul></ul><ul><ul><li>Química: farmacèutica, refineries, fibres sintètiques. </li></ul></ul><ul><li>Punta </li></ul><ul><ul><li>Localitzades </li></ul></ul><ul><ul><li>Baix per poca inversió en R+D+I </li></ul></ul>
  26. 29. Reptes actuals de la indústria espanyola
  27. 31. <ul><li>Predomini de PIMES </li></ul><ul><li>Baixa priductivitat </li></ul><ul><li>Intensitat tecnològica baixa </li></ul><ul><li>Balança tecnològica deficitària </li></ul><ul><li>Competència dels nous estats membres de la UE: </li></ul><ul><ul><li>Salaris més baixos </li></ul></ul><ul><ul><li>R+D+I </li></ul></ul><ul><ul><li>Proximitat a l’eix central europeu </li></ul></ul>
  28. 32. Sector de la construcció <ul><li>30 minuts: la indústria del totxo. </li></ul>
  29. 33. Catalunya, el sector secundari
  30. 38. Canvi de model a Catalunya <ul><li>Automatitzar i informatitzar els processos productius. </li></ul><ul><li>Deslocalitzar  seu central a Catalunya </li></ul><ul><li>R+D+I </li></ul><ul><ul><li>http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/sincrotro/index.htm </li></ul></ul>

×