SlideShare a Scribd company logo
1 of 5
Download to read offline
Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch)
Una taula de veritat és un procediment per determinar el valor de veritat d'una fórmula lògica en
funció de les proposicions que la componen.
Taula de veritat de les proposicions moleculars
1. Fixa't en el número de proposicions atòmiques (p, q...) que tens.
2. Proposicions atòmiques i files:
a) Si hi ha 1 proposició atòmica, hauràs de fer 2 files.
p proposició 1
1 fila 1
0 fila 2
b) Si en tenim 2, cal fer-ne 4.
p q proposicions 2
1 1 fila 1
1 0 fila 2
0 1 fila 3
0 0 fila 4
c) Si n'hi ha 3, necessitaràs 8 files.
p q r proposicions 3
1 1 1 fila 1
1 1 0 fila 2
1 0 1 fila 3
1 0 0 fila 4
0 1 1 fila 5
0 1 0 fila 6
0 0 1 fila 7
0 0 0 fila 8
d) Quan hi haja n proposicions atòmiques n'hauràs de fer una taula amb 2n
files.
3. Un volta tingues construïda la taula, hauràs de donar tots els valors possibles a cadascuna de
les proposicions atòmiques. Per a cadascun d'aquestos conjunts de valors hauràs de calcular
el valor de veritat dels connectors que els relacionen en la fórmula.
a) És necessari introduir els valors de veritat tal com estan en l'exemple.
Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch)
Aplicarem les taules de veritat als connectors lògics que hem estudiat.
Negació
Per a qualsevol proposició p, el valor de veritat de ¬p és el contrari del que tinga p.
El que aquesta taula vol dir és que, si p és veritable, llavors ¬p és falsa. En canvi, si p és falsa, ¬p és
veritable. La taula ens permet representar això mateix d'una manera molt més clara i visual.
p ¬p
1
0
Conjunció
En el cas de la conjunció, la taula de veritat ha d'incloure els possibles valors de les dues
proposicions p i q. Per això necessitem 4 files, ja que per a cada un dels dos possibles valors de
veritat de p tenim també dues possibles valors de veritat per q.
Com pots veure, la conjunció només és vertadera si p i q són dues veritables. En tots els altres casos
la conjunció és falsa.
p q p ^ q
1 1
1 0
0 1
0 0
Disjunció
La taula de veritat de la disjunció també té 4 files:
Perquè la disjunció siga vertadera, cal que almenys una de les dues proposicions siga vertadera. La
disjunció només és falsa quan tant p com q són falses.
p q pvq
1 1
1 0
0 1
0 0
Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch)
Implicació (o condicional)
La implicació només és falsa quan p (l'antecedent) és veritable i q (el conseqüent) és falsa. En tots
els altres casos la implicació és veritable.
p q p→q
1 1
1 0
0 1
0 0
Coimplicació (bicondicional)
La coimplicació o bicondicional és vertader sempre que p i q siguen les dues vertaderes o les dues
falses.
p q p↔q
1 1
1 0
0 1
0 0
4. Al desenvolupar una taula de veritat més complexa és molt important tindre en compte
l'ordre. Cal respectar els parèntesis i la prioritat dels distints connectors possibles.
Sempre has de començar per l'interior dels parèntesis, deixant per més tard
el càlcul dels connectors que lliguen els parèntesis entre si. Es recomana
numerar l'ordre dels càlculs que cal realitzar.
Exemple
p q pvq ¬p (pvq) ^ ¬p Considerem la fórmula (pvq) ^ ¬p. En aquest cas, com tenim 2
proposicions moleculars p, q, necessitarem una taula amb 22
= 4
files.
1. Haurem de calcular el valor de veritat de (pvq), que
apareix entre parèntesis.
2. Després, caldrà calcular el valor de veritat de ¬p.
3. Finalment, haurem de calcular el valor de veritat de la
conjunció d'aquestes dues fórmules.
El resultat de la taula ens permet afirmar que la fórmula (pvq) ^ ¬p
únicament és veritable quan p és falsa i q és veritable.
1 1 1 0 0
1 0 1 0 0
0 1 1 1 1
0 0 0 1 0
Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch)
Tautologies, contradiccions i indeterminacions
Al realitzar la taula de veritat d'una expressió lògica, el que estem calculant és el valor de veritat
que té la proposició representada per aquesta fórmula. Aquest valor de veritat es mostra en l'última
columna que hem calculat en la taula. I això ens pot conduir a tres situacions diferents.
Tautologia
Quan a la columna corresponent a la fórmula tots els resultats siguen 1, això voldrà dir que
l'expressió sempre és veritable siga quin siga el valor de veritat de les proposicions que la
componen. Aquestes fórmules es denominen tautologies. En lògica, les tautologies són
particularment importants per trobar lleis lògiques i formes vàlides de raonament.
Una tautologia és una proposició que sempre és veritable
p ¬p pv¬p
1 0
0 1
Contradicció
Si a la columna de la fórmula tots els resultats són 0, llavors l'expressió és sempre falsa. Aquestes
fórmules es diuen contradiccions.
Una contradicció és una proposició que sempre és falsa
p ¬p p^¬p
1 0
0 1
Indeterminació
En el cas que la columna de la fórmula tinga 1 i 0, diem que l'expressió és indeterminada, perquè en
algunes ocasions és vertadera i en altres és falsa.
Una indeterminació és una proposició que pot ser veritable o falsa segons el cas
p ¬q p^¬q
1 1
1 0
0 1
0 0
Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch)
Exemple
Aquesta taula d'expressió (p→q)^p→q què és? Tautologia, contradicció o indeterminació?
p q p→q (p→q)^p (p→q)^p→q
1 1
1 0
0 1
0 0

More Related Content

What's hot

Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
finnyjake
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
filosofies
 
Activitats complements verbals
Activitats complements verbalsActivitats complements verbals
Activitats complements verbals
Anna Rovira
 
Exercicis derivats solucions
Exercicis derivats solucionsExercicis derivats solucions
Exercicis derivats solucions
Msais
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
Dolors Taulats
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
Ghizlanee
 

What's hot (20)

Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
 
La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
El pas del mite al logos
El pas del mite al logosEl pas del mite al logos
El pas del mite al logos
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Activitats complements verbals
Activitats complements verbalsActivitats complements verbals
Activitats complements verbals
 
Exercicis derivats solucions
Exercicis derivats solucionsExercicis derivats solucions
Exercicis derivats solucions
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
Complement de règim verbal
Complement de règim verbalComplement de règim verbal
Complement de règim verbal
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
Taules de veritat
Taules de veritatTaules de veritat
Taules de veritat
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
 
Descartes i les coses materials
Descartes i les coses materialsDescartes i les coses materials
Descartes i les coses materials
 

Similar to Lògica: Taula de veritat (7)

12ª classe
12ª classe12ª classe
12ª classe
 
4 potències i arrels 2n eso
4 potències i arrels 2n eso4 potències i arrels 2n eso
4 potències i arrels 2n eso
 
Electronica digital-4-eso cat breu
Electronica digital-4-eso cat breuElectronica digital-4-eso cat breu
Electronica digital-4-eso cat breu
 
Programació - Pràctica 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Programació - Pràctica 2 - Multimedia (UOC) - Paquita RibasProgramació - Pràctica 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
Programació - Pràctica 2 - Multimedia (UOC) - Paquita Ribas
 
MATEMÀTIQUES 4t ESO 2
MATEMÀTIQUES 4t ESO  2MATEMÀTIQUES 4t ESO  2
MATEMÀTIQUES 4t ESO 2
 
BC1_02_Algebra_catala.pdf
BC1_02_Algebra_catala.pdfBC1_02_Algebra_catala.pdf
BC1_02_Algebra_catala.pdf
 
Teoria propornumerica2neso
Teoria propornumerica2nesoTeoria propornumerica2neso
Teoria propornumerica2neso
 

More from lluchvalencia

More from lluchvalencia (20)

Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
Apostrofació castellanoparlant (Àlex Lluch)
 
Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
Accent castellanoparlant (Àlex Lluch)
 
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràcticaPoesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
Poesia trobadoresca (Àlex Lluch). Teoria i pràctica
 
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies 'h', 'r', 'l' l·l'. So 'h' i 'rr' castellanoparlants (Àlex Lluch)
 
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
Zona castellanoparlant b i v (Àlex Lluch)
 
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
Grafies x tx ig castellanoparlants (Àlex Lluch)
 
La dièresi: explicació per a castellanoparlants
La dièresi: explicació per a castellanoparlantsLa dièresi: explicació per a castellanoparlants
La dièresi: explicació per a castellanoparlants
 
Perifrasi verbal per a castellanoparlants
Perifrasi verbal per a castellanoparlantsPerifrasi verbal per a castellanoparlants
Perifrasi verbal per a castellanoparlants
 
Zona verbs regulars i irregulars
Zona verbs regulars i irregularsZona verbs regulars i irregulars
Zona verbs regulars i irregulars
 
Zona accent diacritic per a castellanoparlants
Zona accent diacritic per a castellanoparlantsZona accent diacritic per a castellanoparlants
Zona accent diacritic per a castellanoparlants
 
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
Zona castellanoparlant: el verb (Apunts)
 
Accent diacritic per a castellanoparlants.
Accent diacritic per a castellanoparlants. Accent diacritic per a castellanoparlants.
Accent diacritic per a castellanoparlants.
 
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
El mundo helénico: escuelas helenísticas (Historia de la Filosofía)
 
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofíaAristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
Aristoteles para 2º de Bachillerato: Historia de la filosofía
 
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ éticaWhy democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
Why democracy. Propuesta didáctica para Filosofía/ ética
 
Els Àustries: felip ii
Els Àustries: felip iiEls Àustries: felip ii
Els Àustries: felip ii
 
Imperi dels Àustries: Carles I
Imperi dels Àustries: Carles IImperi dels Àustries: Carles I
Imperi dels Àustries: Carles I
 
Presocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
Presocraticos: Filosofía 2º BachilleratoPresocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
Presocraticos: Filosofía 2º Bachillerato
 
Triángulo dramático de Karpman
Triángulo dramático de KarpmanTriángulo dramático de Karpman
Triángulo dramático de Karpman
 
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i esculturaArt gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
Art gòtic: característiques de l'arquitectura i escultura
 

Lògica: Taula de veritat

  • 1. Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch) Una taula de veritat és un procediment per determinar el valor de veritat d'una fórmula lògica en funció de les proposicions que la componen. Taula de veritat de les proposicions moleculars 1. Fixa't en el número de proposicions atòmiques (p, q...) que tens. 2. Proposicions atòmiques i files: a) Si hi ha 1 proposició atòmica, hauràs de fer 2 files. p proposició 1 1 fila 1 0 fila 2 b) Si en tenim 2, cal fer-ne 4. p q proposicions 2 1 1 fila 1 1 0 fila 2 0 1 fila 3 0 0 fila 4 c) Si n'hi ha 3, necessitaràs 8 files. p q r proposicions 3 1 1 1 fila 1 1 1 0 fila 2 1 0 1 fila 3 1 0 0 fila 4 0 1 1 fila 5 0 1 0 fila 6 0 0 1 fila 7 0 0 0 fila 8 d) Quan hi haja n proposicions atòmiques n'hauràs de fer una taula amb 2n files. 3. Un volta tingues construïda la taula, hauràs de donar tots els valors possibles a cadascuna de les proposicions atòmiques. Per a cadascun d'aquestos conjunts de valors hauràs de calcular el valor de veritat dels connectors que els relacionen en la fórmula. a) És necessari introduir els valors de veritat tal com estan en l'exemple.
  • 2. Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch) Aplicarem les taules de veritat als connectors lògics que hem estudiat. Negació Per a qualsevol proposició p, el valor de veritat de ¬p és el contrari del que tinga p. El que aquesta taula vol dir és que, si p és veritable, llavors ¬p és falsa. En canvi, si p és falsa, ¬p és veritable. La taula ens permet representar això mateix d'una manera molt més clara i visual. p ¬p 1 0 Conjunció En el cas de la conjunció, la taula de veritat ha d'incloure els possibles valors de les dues proposicions p i q. Per això necessitem 4 files, ja que per a cada un dels dos possibles valors de veritat de p tenim també dues possibles valors de veritat per q. Com pots veure, la conjunció només és vertadera si p i q són dues veritables. En tots els altres casos la conjunció és falsa. p q p ^ q 1 1 1 0 0 1 0 0 Disjunció La taula de veritat de la disjunció també té 4 files: Perquè la disjunció siga vertadera, cal que almenys una de les dues proposicions siga vertadera. La disjunció només és falsa quan tant p com q són falses. p q pvq 1 1 1 0 0 1 0 0
  • 3. Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch) Implicació (o condicional) La implicació només és falsa quan p (l'antecedent) és veritable i q (el conseqüent) és falsa. En tots els altres casos la implicació és veritable. p q p→q 1 1 1 0 0 1 0 0 Coimplicació (bicondicional) La coimplicació o bicondicional és vertader sempre que p i q siguen les dues vertaderes o les dues falses. p q p↔q 1 1 1 0 0 1 0 0 4. Al desenvolupar una taula de veritat més complexa és molt important tindre en compte l'ordre. Cal respectar els parèntesis i la prioritat dels distints connectors possibles. Sempre has de començar per l'interior dels parèntesis, deixant per més tard el càlcul dels connectors que lliguen els parèntesis entre si. Es recomana numerar l'ordre dels càlculs que cal realitzar. Exemple p q pvq ¬p (pvq) ^ ¬p Considerem la fórmula (pvq) ^ ¬p. En aquest cas, com tenim 2 proposicions moleculars p, q, necessitarem una taula amb 22 = 4 files. 1. Haurem de calcular el valor de veritat de (pvq), que apareix entre parèntesis. 2. Després, caldrà calcular el valor de veritat de ¬p. 3. Finalment, haurem de calcular el valor de veritat de la conjunció d'aquestes dues fórmules. El resultat de la taula ens permet afirmar que la fórmula (pvq) ^ ¬p únicament és veritable quan p és falsa i q és veritable. 1 1 1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 1 0
  • 4. Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch) Tautologies, contradiccions i indeterminacions Al realitzar la taula de veritat d'una expressió lògica, el que estem calculant és el valor de veritat que té la proposició representada per aquesta fórmula. Aquest valor de veritat es mostra en l'última columna que hem calculat en la taula. I això ens pot conduir a tres situacions diferents. Tautologia Quan a la columna corresponent a la fórmula tots els resultats siguen 1, això voldrà dir que l'expressió sempre és veritable siga quin siga el valor de veritat de les proposicions que la componen. Aquestes fórmules es denominen tautologies. En lògica, les tautologies són particularment importants per trobar lleis lògiques i formes vàlides de raonament. Una tautologia és una proposició que sempre és veritable p ¬p pv¬p 1 0 0 1 Contradicció Si a la columna de la fórmula tots els resultats són 0, llavors l'expressió és sempre falsa. Aquestes fórmules es diuen contradiccions. Una contradicció és una proposició que sempre és falsa p ¬p p^¬p 1 0 0 1 Indeterminació En el cas que la columna de la fórmula tinga 1 i 0, diem que l'expressió és indeterminada, perquè en algunes ocasions és vertadera i en altres és falsa. Una indeterminació és una proposició que pot ser veritable o falsa segons el cas p ¬q p^¬q 1 1 1 0 0 1 0 0
  • 5. Explicació de les taules de veritat (Àlex Lluch) Exemple Aquesta taula d'expressió (p→q)^p→q què és? Tautologia, contradicció o indeterminació? p q p→q (p→q)^p (p→q)^p→q 1 1 1 0 0 1 0 0