1. 2º Butlletí Prosocial
Eina que informa sobre les novetats de l’associació, sobre els esdeveniments més
importants
dins l’àmbit social a les illes, i que aporta una visió crítica sobre aquests fets.
1) Notícies i novetats
• Visita de Prosocial a Dasc (defensem l'acció
social i comunitària) a Barcelona
• Participació de Prosocial a la manifestació de
la Cimera Social
• Comunicat del tancament d’Alas
2) Articles d’opinió
• La moralitat d’una acció. Gori Estarellas
• Estudi de la situació dels serveis social a la
part forana. Comissió de dades
3) Entrevista
• Entrevista a Lorena Herrero. Coordinadora del
Programa d'Informació, Orientació i
Acompanyament per a la Inserció Sociolaboral
de la Població Penitenciària del GREC
1- NOTÍCIES I NOVETATS
VISITA DE PROSOCIAL A DASC BARCELONA
La visita als companys de DASC (defensem l'acció social i comunitària) ha estat
una passa més que profitosa en el que és el creixement de PROSOCIAL. Un
dels trets identitaris de la nostra associació és la voluntat de treballar amb
altres, sabem que sols no podem. D'aquí el viatge a Barcelona o sense anar
més enfora la convocatòria conjunta amb el CEESIB i el COTSIB per a la
manifestació del 15 de setembre.
DASC en un principi nasqué com una reunió de treballadors de plans
comunitaris de Barcelona, però molt prest les contínues agressions al sector
social feren que DASC es convertís en un punt de trobada de treballadors de
l'àmbit social preocupats per les seves condicions i per l' impacte en la
població de mesures antisocials. Unitat i transversalitat per aglutinar al sector
social.
Es reuneixen cada 15 dies en un centre cívic del barri de Sants, ho fan mitjançant una
assemblea oberta. Fins al moment han participat en les grans mobilitzacions ciutadanes,
entenent que la nostra lluita està emmarcada en un conflicte més ampli,Vàrem explicar els
orígens de PROSOCIAL, la seva conversió en associació, les raons, la nostra organització en

2. comissions, la nostra política d'aliances i quines són en aquest moment les nostres prioritats.
No podem fer més que agrair la rebuda i hospitalitat.
En aquest moment estan realitzant un mapa dels sectors afectats, per valorar l' impacte de les
retallades. Els elements que els interessen són: quines empreses acomiaden, quines empreses
paguen malament, processos de privatització entre altres. DASC a la tardor s'ha proposat
realitzar una jornada de reflexió per tal de clarificar objectius i estratègies de cara la curs
vinent.
Què hem acordat? Informar-nos mútuament de les nostres accions, mantenir un contacte
permanent.
Participar a les futures jornades de reflexió de les dues entitats.
Contactar amb les "mareas naranjas" d'Aragó, Madrid i Andalusia.
Aquesta és el primer contacte dels molts que haurem de fer per tal de que cresqui la lluita.
MANIFESTACIÓ DE LA CIMERA SOCIAL
El passat dissabte 15 de setembre Prosocial participà de forma activa en la manifestació
convocada per la Cimera Social de les Illes Balears, unint la veu de la nostra comunitat a les
manifestacions d’arreu del país, contra les retallades. La Cimera Social de les Illes Balears
aglutina una quarantena d’entitats entre sindicats, associacions i organitzacions de la societat
civils. Sota el lema “Volen arruïnar el país. Per a la defensa del futur” es volia posar de
manifest el desacord davant les contínues, i cada cop més preocupants, retallades realitzades
pels nostres governants, que afecten directament als serveis més necessaris per als ciutadans.
De forma conjunta, Prosocial, el Col·legi Oficial d’Educadors i Educadores de les Illes
Baleras(CEESIB) i el Col·legi Oficial de Treballadors i Treballadores Socials ens varem unir a la
manifestació afegint-nos a la convocatòria a nivell nacional de la Marea Taronja, que convidava
als professionals dels serveis socials a vestir d’aquest color, per identificar-nos i denunciar les
retallades en el nostre sector. Reclamam una compromís real dels governants per defensar els
serveis per als que més ho necessiten.
Sota el lema de la pancarta: “ – serveis socials, + desigualtat”, els integrants de la Marea
Taronja avançàrem de forma conjunta amb la resta de ciutadans, per reclamar entre tots el
final d’aquestes retallades injustes, sense sentit, que l’únic que fan és perjudicar als més
afectats per la crisi.

3. COMUNICADO OFICIAL DE LA SITUACIÓN ACTUAL DE ALAS (10-AGOSTO-2012)
Debido a la coyuntura económica actual, el retraso en los pagos de las subvenciones por parte
de la CC.AA Illes Balears y la falta de liquidez, la Asociación de Lucha Antisida de las Islas
Baleares (ALAS), se ha visto obligada a paralizar sus servicios y programas en funcionamiento.
La entidad ha ido realizando ajustes en infraestructura, en equipo humano y de servicios a lo
largo de todo el ejercicio 2011 y en el primer semestre del 2012, aunando esfuerzos por
mantener la atención directa a la persona que vive con VIH/SIDA, así como a toda la población
general.
Sin embargo, estos esfuerzos han resultado insuficientes y la actual situación de la asociación
no ha permitido el mantenimiento de los servicios más fundamentales. Es más, se ha tenido
que prescindir completamente de todos los profesionales que trabajaban en ALAS y cambiarse
a un local aún más económico para no continuar acumulando más deuda de la ya existente.
La situación actual de ALAS es la siguiente:
• Nueva dirección: C/ General Riera, Nº 3, 2º-A
• Teléfono de contacto: 680 73 03 03
• Mail: alas@alas-baleares.com
Se está trabajando para que a partir de septiembre se puedan poner en marcha algunos
servicios, con un horario de atención establecido. Hasta el momento, se responderán consultas
de información vía mail y/o teléfono. Rogamos utilizar estas vías para contactar con ALAS.
En breve, podremos comunicar qué servicios estarán disponibles en la nueva sede, entre ellos
retomar la realización de pruebas rápidas de detección de VIH, primeras acogidas, atención
psicológica y reparto de material preventivo.
Cabe recordar que, según datos epidemiológicos de la Conselleria de Salud, Familia y
Bienestar Social del Govern Balear, la tasa de SIDA en las Islas Baleares es de 28 casos por
millón de habitantes, situando al archipiélago con la segunda mayor tasa del país, sólo
superada por la de la Comunidad de Madrid. Además, durante el pasado año se diagnosticaron
149 nuevas infecciones por VIH en las islas, manteniendo una tasa de 134,7 casos por millón
de habitantes, la más alta del país.
Estando en un momento histórico de crisis, desde ALAS valoramos que también hace falta una
reflexión ante la respuesta al VIH. Las organizaciones no lucrativas que trabajamos en tema
VIH, nos hemos caracterizado durante todo este tiempo por ser un movimiento organizado,
con años de experiencia y con importantes logros conseguidos. Hasta ahora, hemos sido parte
de la solución y, pese a las adversas condiciones, vamos a seguir asumiendo nuestro
compromiso por continuar trabajando en mejorar la calidad de vida de las personas que viven
con VIH.
En último lugar, sirva la presente comunicación para agradecer los numerosos apoyos
recibidos a lo largo de estos últimos meses por parte de compañeros/as, voluntarios,
profesionales y entidades. Especial mención a los profesionales con los que ha contado ALAS
en sus años de historia y que, en no pocas ocasiones, han soportado estoicamente los vaivenes
de tiempos inestables y de cambios, sostenido la entidad con profesionalidad y sin descuidar la
calidad de los servicios prestados. Así mismo, la aportación del voluntariado en términos de
esfuerzo e ilusión ha sido, y sigue siendo, encomiable. Joan Lluis Llull Sarralde. Presidente
de ALAS

4. 2- ARTICLES D’OPINIÓ
GORI ESTARELLAS. LA MORALITAT D’UNA ACCIÓ
Aquest estiu Sánchez Gordillo i altres el mínim per viure dignament, el que fem
sindicalistes andalusos han protagonitzat és aclucar els ulls. Mirar cap a una altra
una acció cridanera i de molt rebombori banda; desconèixer o bé negar la realitat és
mediàtic. Em refereixo a l’”assalt” d’un un mode de procedir que es jutja per si
supermercat, d’ on se’n dugueren mateix.
queviures. Ha estat una acció molt Més dubtosa és la moralitat d’aquell
polèmica. Fins i tot intel·lectuals, diguem- (subjecte o institució) que malaveja pal·liar
ne d’esquerres, l’han criticada. I els seus la situació donant el que “sobra”, tot
arguments han estat de caire moral. articulant sistemes (banc d’aliments;
El que s’ha afirmat per rebutjar l’acció: “El repartiment d’aliments a parròquies i altres
fi no justifica els mitjans”. Aquesta màxima organitzacions, etc.) per donar menjar a
kantiana ha estat invocada per criticar i des qui ho necessita (sovint el que no ens fa
legitimar de forma contundent l’acció de falta, el que ha caducat, inclòs amb el segell
Sánchez Gordillo i els seus companys. de la Unió Europea). Per una banda, pal·lia
Personalment estic d’acord amb aquest momentàniament una situació
axioma moral. Per la seva universalitat, d’emergència, la qual cosa convindrem que
claredat i pel seu caràcter pràctic. Vol dir és quelcom positiu; per altra, no toca la
això que pensi que l’acció de Sánchez cosa: demà la situació continuarà igual.
Gordillo i els seus companys és moralment El que la màxima kantiana hauria de jutjar
repudiable? No, no ho pens. Ho seria si de forma implacable és l’arrel de la cosa:
parléssim d’un furt o un robatori. No és el uns ho passen malament perquè un altres
cas. S’ha presentat com una acció tenen més del que necessiten. El sistema
simbòlica, pretensió de la qual era posar que permet, afavoreix i justifica les
sobre la taula una realitat sovint amagada: desigualats és moralment reprovable. I
hi ha molta gent que passa gana. quan aquest sistema queda legitimitat, fins
No veig que els mateixos que han estat tant i tot constitucionalment, com és el cas de
contundents i cridaners amb l’acció de l’estat espanyol, encara més. Recorda-
Gordillo, ho siguin amb un fet de primer m’ho: fa un any es modificà la Constitució
ordre que clama a la consciència moral de per tal de posar un sostre al dèficit, la qual
tots i totes: la situació d’aquell que tenen cosa fa que es doni prioritat al pagament
autèntiques dificultats per menjar del deute, a fi i efecte de mantenir o
adequadament. minvar el dèficit, a costa d’impedir atendre
Apliquem, idò, l’axioma de Kant a aquesta les necessitats (alimentació, sanitàries, etc.)
realitat. Com ens hi situam? Quins de la població més empobrida. Per què no
“mitjans” usam per acarar-la? Són s’alcen veus amb la mateixa cridòria que
moralment bons o més aviat repudiables? l’emprada per criticar i desligitimar l’acció
O, si més no, dubtosos? dels sindicalistes andalusos?
Sovint davant la situació dels que no tenen

5. ESTUDI DE LA SITUACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS A LA PART FORANA. COMISSIÓ DE DADES
Des de la Comissió de Recollida de Dades i jurídica itinerant de l'Ibdona, oficina
Denúncia hem fet algunes entrevistes a d'ajuda a víctimes del delicte de Manacor.
professionals varis de la part forana i n’ - Serveis d’orientació laboral, tant de
hem extret algunes dades i conclusions que sindicats com del SOIB , així com cursos de
consoliden la nostra hipòtesi inicial. En formació ocupacional. GOL (servei
Serveis Socials, quan la demanda creix, la d'acompanyament), Oloas, El SOLSUD.
oferta baixa, tot el contrari de la lògica, no - Mediació intercultural.
és vera? - Es preveu pel curs escolar 2012-2013 no
Tots els entrevistats coincideixen que hi ha comptar amb els PISE.
un nombre molt major de persones que - Convocatòria d'ajuts de llibres i material
acudeixen als Serveis Socials, persones en escolar per a l'educació obligatòria pel
situació de vulnerabilitat i persones que 2012-2013.
fins ara consideràvem normalitzades, però - PAS (Punt assessorament en salut) i
que per causes exclusivament econòmiques privació a la salut pública a alguns
necessiten dels recursos de la comunitat. col·lectius.
Uns recursos cada pic més escassos o - No substitució dels professionals que es
inexistents. Quan més els necessitem, ens jubilen.
el neguen. - INFOJOVE.
En els millors dels casos, trobam els - Modificació dels barems de la valoració
mateixos professionals que hi havia als del Grau i nivell del reconeixement de
serveis socials, però aquests no disposen dependència i del sistema de prestacions.
de les mateixes eines per oferir als Així com també retràs en la aplicació del
ciutadans. Desapareixen, entre d’altres: Pla Individual d'Atenció de la Dependència.
- Servei socioeducatiu de medi obert. - Menor dedicació de les treballadores
- RMI. Minva la partida, augmenta la familiars.
demanda, manco espais de formació. Tot això, entre d’altres coses, suposa un
- Partides pressupostàries per ajudes no augment de les situacions d’angoixa,
tècniques. Ajuts d’urgència social del ansietat i estats depressius, conflictes i
Govern Balear i Pla Municipal de Serveis tensió en els nuclis familiars, que s’han de
Socials de l'IMAS, com també les de la redistribuir, augment de fenòmens socials
pròpia corporació per famílies amb menors com la xenofòbia, descontent de la
en situació de risc i ajuts d'urgent i greu població...
necessitat. Si en vols saber més... (i aquí l’enllaç pel
- Atenció jurídica com el punt d'informació document, no?)

6. 3- ENTREVISTA
ENTREVISTA A LORENA HERRERO. COORDINADORA DEL PROGRAMA D’INFORMACIÓ,
ORIENTACIÓ I ACOMPANYAMENT PER A LA INSERCIÓ SOCIOLABORAL DE LA POBLACIÓ
PENITENCIÀRIA DEL GREC
Vos oferim un extracte de l'entrevista realitzada a Lorena Herrero fa un temps, per continuar
amb l'objectiu de donar a conèixer les diferents mirades de persones relacionades amb el
sector social.
Lorena Herrero és diplomada en Treball Social per la UIB. Ha estat Educadora i actualment és
coordinadora del Programa d'Informació, Orientació i Acompanyament per a la Inserció
Sociolaboral de la Població Penitenciària del GREC des de 2002.
Quines són les claus per realitzar una -Manca de necessitats bàsiques cobertes.
bona inserció social d'un reclús? -Addiccions.
Suposo que les mateixes que per a la -Manca de xarxa social, de suport.
inserció social de qualsevol persona: -Baix nivell formatiu-laboral.
Contemplar aquesta inserció d'una manera -I de manera general a qualsevol tipus
integral i entendre la persona i el seu d'intervenció social i / o laboral: La situació
procés de la mateixa manera, construint un socioeconòmica actual i concretament del
procés personalitzat. mercat laboral
Es tracta d'acompanyar-lo en el procés de Com es poden solucionar?
"tornada" des d'una relació d'ajuda, un No es com es poden resoldre, però sé que
vincle educatiu, on la persona manté el solucionar algunes implicaria un canvi molt
protagonisme i els objectius són compartits important, que ens sobrepassa, començant
i adaptats a la seva realitat. Donar-li per la pròpia concepció del sistema
opcions per millorar el seu perfil (formació, penitenciari.
pràctiques, capacitació laboral, etc.), I també es el que des del nostre programa
Tractar problemàtiques afegides, orientar- (i altres programes i persones que treballen
lo en l'ús de recursos comunitaris, etc. per aconseguir la re-inserció social
d'aquestes persones), intentem fer per
Jo crec que en el fons, es tracta que la superar-les:
persona trobi alguna cosa pel que li valgui -Una atenció integral a la persona des de
la pena "lluitar" i eines amb les que pugui l'acompanyament i la relació d'ajuda,
seguir lluitant: objectius realistes, opcions respectant i entenent el procés de cada
laborals, xarxa social de suport, necessitats persona, orientant i oferint alternatives de
bàsiques cobertes, orientació , confiança ... capacitació (accions formatives ...).
Tenir la possibilitat. -Un treball en xarxa amb els recursos
Amb quines dificultats us topeu comunitaris normalitzats i específics.
normalment en el treball amb els reclusos? -Una relació de col · laboració-mediació
-La supremacia del control sobre el amb la institució penitenciària que es
tractament en el sistema penitenciari manté i millora en el temps amb objectius
(encara que això ha anat millorant, forma tractamentals.
part de la pròpia estructura penitenciària) -Una acció comunitària a petita escala, per
-La manca de recursos de tractament exemple mitjançant la intervenció amb el
(psicològic, social, mèdic ...) sector empresarial o l'administració
-Etiquetatge social negatiu. El col · lectiu pública.
penitenciari carrega amb molts prejudicis i
no genera solidaritat social com altres.
-Els efectes de la presonització.

7. Quines són les principals contradiccions Per part dels presos: que tots els
que veus en el sistema penitenciari i la professionals són "iguals", que no
societat a l'hora de reinserir un exreclús? necessiten de ningú ni res per canviar, la
La principal contradicció és l'aïllament manca de confiança en la possibilitat de
social que suposa un mitjà que, en funció rebre ajuda o ser escoltats sense ser jutjats
del seu objectiu de reinserció, hauria ...
d'anar precisament orientat cap a l'entorn Les drogodependències tenen una
comunitari. L'entorn penitenciari contradiu incidència significativa en la població
la finalitat de reinserció: s'aïlla a la persona penitenciària? En quin grau?
i la hi s'insereix en un mitjà contrari al En la meva experiència he vist que la major
procés de socialització "desitjat", tal com part dels delictes estan relacionats d'una o
explica Valverde en els seus llibres. La altra manera amb les drogues: ja sigui pel
persona que ingressa a la presó durant un seu abús, la seva capacitat addictiva o pel
temps perllongat s'adapta a un nou negoci que pot suposar el trànsit a diferent
context social amb normes i valors propis. escala. De fet, quan vaig fer l'estudi a les
Per adaptar la persona ha d'assumir uns presons basques vaig aprendre que entre
valors "antisocials" que s'afegeixen a les un 70 i un 80% dels delictes estan
dificultats que pogués tenir prèviament a l' relacionats amb les drogues i més del 50%
entrada. És l'agreujament d'un procés de dels interns a Espanya tenien problemes
desadaptació social des de la perspectiva d'abús.
comunitària, que es relaciona en part amb Així, les addiccions o l'abús de substàncies
el que coneixem com a efectes de la solen aparèixer en les memòries del Servei
presonització. on treball com una de les dificultats
El sistema penitenciari pot ser educatiu pel recurrents que ens trobem a l'hora de
que fa a la parada que suposa i pot donar poder treballar cap als objectius d'inserció.
lloc a un "adonar-se", a l'obligació de A més d'això, em sembla important que el
plantar cara als problemes ... però falla grau d'incidència no només s'ha de definir
quant a la resposta que es dóna a aquesta pel nombre d'afectats, sinó pel que afegeix
oportunitat de canvi: es prioritza el control la seva situació penitenciària ja que, a més
sobre els recursos tractamentals. de les conseqüències que té aquest
L'acció de professionals que segueixen problemàtica per a qualsevol persona, en el
creient que és obligat dotar d'un sentit cas concret de els reclusos, s'afegeixen les
educatiu-tractamental a aquest sistema (ja limitacions tractamentals i complicacions
siguin de dins o fora) i per sobre de tot, la que pot suposar el medi carcerari: manca
necessitat-desig de canvi de les persones de recursos, de xarxa social, d'entorn
que estan a la presó i que mantenen normalitzat, de llibertat ...
malgrat totes les dificultats que han
d'afrontar, aconsegueixen que en aquest Calen més recursos per al tractament de
mitjà puguem viure autèntics processos de les drogodependències?
canvi i de re-inserció social. A Mallorca els recursos tractamentals són
Quines són les principals falses creences limitats pel que fa a diversitat i capacitat
amb les que et trobes? d'atenció. Per al tractament d'addiccions és
Tant en la comunitat com en els propis fonamental poder oferir a la persona que
reclusos es planteja un canvi, un tipus de
A la comunitat: tractament d'acord a les necessitats i
- L'etiquetatge social: la perillositat dels característiques específiques de cada
presos, la manca de valors en aquesta persona i cada procés. No només es tracta
població, la manca de desig de canvi, la que hi hagi una comunitat terapèutica, sinó
intenció permanent d'engany ... que el tipus de tractament d'una comunitat
-La bona vida que aparentment suposa la a una altra pugui ser des d'un paradigma
presó i l'escàs càstig que comporten els tractamental diferent (humanista,
delictes més comuns (...) psicoanalític ...).

8. Des d'un punt de vista motivacional, que ell (mèdic, psicològic i social), en totes les
mateix pugui protagonitzar l'elecció seves peculiaritats (personalització del
d'aquest tractament és ja una ajuda per tractament) i en tota la seva necessitat de
seguir endavant. De la mateixa manera que referent i atenció ( mitjans humans i
el sentir-se "atès" durant el tractament materials adequats a la demanda ia la
ajuda a mantenir aquesta motivació. A complexitat dels casos, coordinació ...).
Mallorca, els mitjans per atendre els Alguns exemples de mancances són per
demandants de tractament em semblen exemple més pisos de reinserció per a
molt limitats (malgrat l'intens treball dels persones que surten d'algun tipus de
professionals que treballen en aquest tractament com ara una comunitat o un
àmbit) i els tipus i paradigma dels mòdul terapèutic, de centres de dia per
tractaments també. preparar les persones a un procés de
Sense oblidar les dificultats d'atenció dels deshabituació ...
casos més complexos en els que s'afegeixen Què és el que més t'agrada i el que menys
problemes de salut mental (patologia dual), del teu treball?
casos de desprotecció de menors, El que més: les persones amb les que
necessitats bàsiques no cobertes ... treballo i tenir l'oportunitat de facilitar una
Generant la manca d'un referent millora en la vida d' algú
tractamental clar, intervencions El que menys: la part més burocràtica ...
inconnexes, etc. entre altres coses, justificar amb certs
Per tant, sí que crec que fan falta més nombres alguna cosa que va molt més
recursos que permetin el tractament de les enllà.
addiccions des de totes les dimensions
mailto:professionalsabmitsocial@gmail.com
Twitter: @assocprosocial
Facebook: Grupo de profesionales del ámbito social
Bloc: http://grupdeprofessionalsambitsocial.blogspot.com.es/