1. El Districte 11 de I'Aiuntament de..
Barcelona:
una experiencia de cooperaci6 a/
desenvolupament en /'ambit local
Carme Gual Via
Setembre de 2000

2. El Districte 11 de Barcelona: una experiencia de cooperaci6 per a/
desenvolupament en /'ambit local
7.-Presentaci6
2.-lntroducci6 a/ concepte i l'evoluci6 de Ia cooperaci6 a/ desenvolupament.
3.-La tasca de/s municipis i entitats locals en /'ambit de cooperaci6.
4.-Breu ressenya historica de Ia cooperaci6 internacional a I'Ajuntament de
Barcelona. El Districte 77-Sarajevo, un pas mes enlla.
5.-Conc/usions
6.-Bib/iografia
2

3. 1.-Presentaci6
Aquest breu treba/1 parteix del coneixement directe del funcionament
diari del Districte 11.
Aquest fet em permet d'una banda abastar un bon coneixement de Ia
questi6, pero tambe em planteja Ia necessitat de mirar des de fora el
model per poder valorar de Ia manera mes objectiva possible Jes seves
disfuncions i problemes.
Vol ser a mes un petit homenatge a/s qui el van fer neixer, creixer i
avan{:ar, sempre amb entusiasme i sovint sense e/ suficient reco/zament.
En l'esperan{:a que J'esperit amb e/ que fou creat segueixi fent creixer
una cooperaci6 efica{: amb pobles d'arreu del m6n.
Com en d'altres ambits, pero en aquest d'una manera for{:a evident,
son Jes persones Jes que construeixen una polftica publica que fins no fa
massa no entrava dins /'ambit de consideraci6 de les prioritats municipals i
que ara ho fa sempre de manera condicionada a Ia sensibilitat i Ia
possibilitat de resso mediatic que se'n pugui treure.
3

4. 2. -lntroducci6 a/ concepte i l'evoluci6 de Ia cooperaci6 a/ desenvolupament.
L'informe del PNUD sobre e/ desenvolupament de 1999 assenyala que
s'han prodult aven{:os en les darreres decades. Aixf, de l'estudi de /es
diverses situacions del m6n, es pot dir que aquest, en general ofereix avui
mo/tes mes oportunitats per a Ia gent de les que oferia fa 50 o 20 anys.
Algunes dades que cal tenir en compte:
*Des del 1965 Ia mortalitat infantil s'ha redult a mes de Ia meitat i
l'esperan{:a de vida ha augmentat en una decada.
*La taxa d'a/fabetitzaci6 ha passat del 47% en e/ 1970 a/ 72% en el
1997.
*En els palsos en desenvo/upament mes d'una quarta part dels 4. 500
milions de persones que hi viuen, no compten amb algunes de les opcions
mes basiques de Ia vida: sobreviure despres de/s 40 anys i accedir als serveis
publics i privats minims.
*S'estima que 1. 300 milions de persones viuen en pobresa absoluta
amb un ingres inferior a 1 dolar diari.
*Les diferencies d'ingressos entre Ia gent i e/s palsos mes pobres i mes
rics segueixen augmentant seguint una tendencia de fa dos segles: en el
1960 e/ 20% mes ric de Ia poblaci6 mundial tenia 30 vegades l'ingres del
20% mes pobre.; en el 1997 Ia diferencia havia augmentat a 74 vegades.
Despres de Ia Segona Guerra Mundial comen{:a a creixer e/ concepte
d'ajut a desenvolupament com a mecanisme fonamenta/ de Ia cooperaci6
internacional, per assegurar J'estabilitat polftica i el benestar a/ m6n.
Si be podem parlar d'aven~os en termes de desenvolupament economic
i de desenvolupament huma, aquests coexisteixen amb pobresa i privaci6,
ambIa manca d'estabilitat polftica de molts territoris i e/ sorgiment de nous
conflictes. Les desigualtats economiques creixen tant entre els pai'sos com
dintre d'ells i es fa mes necessaria que mai Ia cooperaci6 a/
desenvo/upament.
El proces que anomenem de globalitzaci6 pot agreujar les desigualtats.
La globalitzaci6 pot produir aixf, no sols integraci6 economica, sino tambe
fragmentaci6 i marginaci6 social.
4

5. La desigualtat unida a/ canvi sobtat en J'economia i en les pautes
culturals i de comportament esta p/antejant naves amenaces a Ia seguretat
humana: atur i marginacio, criminalitat internacional, SIDA, inseguretat dels
mercats financers, rescalfament de /'atmosfera.
Els nous reptes del seg/e XXI fan que Ia cooperacio internacional, sigui
protagonitzada per molts mes actors, no sols per Jes diverses
administracions sino tambe pels organismes internacionals, Jes comunitats,
les associacions, Jes oenegedes, Jes empreses i altres agents de cooperacio.
Manuel Caste/Is en e/ tercer volum de Ia seva triloqia « La era de Ia
informacion »assenyala que:
« ... Malgrat tot, I'Estat no desapareix. Simplement s'ha miniaturitzat
en /'era de Ia informacio. Prolifera en forma de governs regionals i locals,
que sembren e/ mon amb els seus projectes, afegeixen interessos diversos i
negocien amb els governs nacionals, Jes empreses multinacionals, i els
organismes internacionals. L'era de Ia globalitzacio de J'economia es tambe
/'era de Ia Jocalitzacio de Ia polftica. Alia que els governs locals i regionals els
hi manca en poder i recursos, ho supleixen amb flexibilitat i interconnexio.
Son e/s unics que paden estar a /'altura del dinamisme de Jes xarxes globa/s
de riquesa i informacio. »
Els valors defensats en Ia nostra societat: pau, 1/ibertat, dignitat de Ia
persona, treba/1, justfcia i respecte a/ pluralisme s'han de projectar
internacionalment a traves de Jes iniciatives de solidaritat i cooperacio
internacional per a/ desenvolupament. Els agents de cooperacio han de veure
reconeguda, impulsada i complementada Ia seva tasca per J'activitat de les
administracions publiques, Ia Generalitat de Catalunya i e/s Ens Locals de
Catalunya.
En aquest sentit, el projecte de Llei de Cooperacio lnternacional, que es
discuteix enguany a/ Parlament hauria de ref/ectir Ia voluntat de contribuir
des de Catalunya a/ compliment dels compromisos assumits pels pai'sos
desenvolupats, en el marc de les Nacions Unides, de destinar e/ 0'7% del
producte interior brut a/ desenvolupament dels pai'sos i pob/es en vies de
desenvolupament.
Fins avui, a/ nostre pais, l'expressio de Ia solidaritat ciutadana s'ha
mogut en /'ambit institucional entre:
•Ia contribucio fiscal de/s ciutadans a/s pressupostos de I'Estat espanyol
aplicats a aquests ambits, i
• des de Ia recuperacio de Ia democn?icia a traves de /es polftiques de
cooperacio que han anat desenvolupant /es diverses administracions
publiques.
5

6. La cooperaci6 oficial descentralitzada impulsada a Cata/unya i des de
Catalunya ha estat positivament valorada a l'informe del Comite d'Ajuda a/
Desenvolupament (CAD) de Ia OCDE de /'any 1998:
L'informe destaca, d'una banda, els objectius de Ia cooperaci6 catalana,
coincidents amb els aprovats pel CAD "Shaping the 21st. Century": ajut a/s
estrats mes desprotegits de Ia pob/aci6,· promoci6 de participaci6 ciutadana;
dels drets humans; enfortiment de /es institucions democratiques; promoci6
del creixement sostenib/e de l'economia.
Destaca tambe l'informe el Fons Catala de Cooperaci6, que permet a
petits municipis unir-se per tal de dur a terme projectes de cooperaci6 de
manera conjunta.
6

7. 3.-La tasca dels municipis i entitats locals en /'ambit de cooperaci6
La situaci6 actual ens fa pensar en dos processos, com a minim, que
estan encara evolucionant i que fan que Ia situaci6 actual sigui
especialment confusa i indefinida.
D'una banda, podem parlaY de Ia desaparici6 dels Blocs. Aixo va
precipitar el ressorgiment de processos nacionalistes i fonamentalistes,
esclatant nombrosos conflictes que es trobaven en estat latent.
D'altra banda, Ia globalitzaci6 a Ia que ja he fet referencia, ens
planteja importants incognites sobre Ia relaci6 entre e/ capital i el treba/1.
El capital financer esta accedint a ambits de poder abans nomes limitats a/
poder politic.
Aquest dos fronts obren noves vies d'actuaci6 a agents abans nomes
limitats a/ seu espai fisic. Les noves tecnologies, Ia rapidesa de Jes
comunicacions, han fet facil el contacte amb punts forf;a allunyats del
nostre ambit, permetent-nos J'acces a informaci6 i coneixement sobre
realitats socials, culturals i economiques molt diverses.
La dispersi6 dels centres de poder, Ia creaci6 de xarxes economiques
i financeres, Ia liberalitzaci6 dels mercats permeten a actors diferents de/s
Estats incorporar-se a Jes re/acions internacionals.
Les organitzacions no governamenta/s han anat guanyant
protagonisme en /'ambit internacional, adquirint e/ reconeixement de Jes
organitzacions internacionals mes importants. Com a detail, Ia darrera
Conferencia de Nacions Unides del Mil·leni, ce/ebrada fa unes setmanes,
incorporava de manera expressa les organitzacions no governamenta/s.
Pel que fa a/s municipis, han anat adquirint protagonisme
internacional mitjanf;ant Ia uni6 dels seus esforf;os, creant associacions de
ciutats, que estan redefinint Ia seva funci6 i forf;a, i han adquirit tambe un
caracter institucional. La Conferencia de Nacions Unides sobre medi
ambient i desenvolupament que es va ce/ebrar a Rio /'any 1992 va suposar
l'inici d'un treba/1 conjunt de mes de 20 organitzacions de ciutats.
El mateix any es va convocar una Assemblea Mundial de Ciutats i
Autoritats Locals per a /'any 1996 a Istanbul, amb motiu de Ia ce/ebraci6
de Ia Conferencia Habitat II.
7

8. Darrerament s'esta trebal/ant intensament en coordinar esfor~os.
Cal recordar l'e/ecci6 de /'alcalde joan Clos el gener de 2000 com a
president del Comite Consultiu d'Autoritats Locals de Nacions Unides
(Comissi6 d'Assentaments Humans de Nacions Unides- Habitat), organisme
que ap/ega una vintena de representants de les principals associacions
mundia/s de ciutats que treballen en Ia futura aprovaci6 per Nacions
Unides del text de Ia "Carta Mundial de I'Autogovern Local".
Aquest text, evoca /'article 2 7 de Ia Declaraci6 Universal de Drets
Humans, afirmant que Ia voluntat de/s pob/es es el fonament de J'autoritat
dels governs en tots els ambits, i reconeix que Ia democracia local es un
dret fonamenta/ ; tambe beu de /'Agenda Habitat i /'Agenda 21 sorgides de
Jes trobades esmentades d'lstanbul i Rio, respectivament i que destaquen Ia
necessitat de resoldre els nous problemes en /'ambit local intensificant el
dialeg i Ia cooperaci6 entre els estaments de govern nacional i
estata/jprovincial i Jes autoritats locals. La proposta de preambul destaca
el reconeixement de les autoritats locals com els interlocutors de govern
mes propers i que tenen un paper essencial a l'hora d'implementar
/'Agenda 21 i /'Agenda Habitat.
Cal destacar els articles 10 , 11 i 12, de Ia proposta de "Carta
Mundial de I'Autogovern Local" on es reivindica el paper fonamental dels
ens locals en /'ambit internacional:
"Article 70. Participaci6 ciutadana i associacionisme
1. ......
2. Les autoritats locals han de tenir el dret a establir i desenvolupar formes
d'associaci6 amb tots e/s actors de Ia societat civil, en particular amb Jes
organitzacions no governamentals i amb altres organitzacions amb base a
les comunitats, amb e/ sector privat i amb altres agents interessats.
Article 11. Les associacions d'autoritats locals
7. Les autoritats locals han de tenir dret a formar associacions per
defensar i promoure e/s seus interessos comuns, com tambe per tal de
poder proveir determinats serveis als seus membres i de cooperar i
formar entitats legals amb altres autoritats locals amb l'objectiu de dur
a terme tasques d'interes cornu. Aquest dret inclou Ia creaci6 i el
desenvolupament d'institucions de formaci6, de planificaci6 ide recerca
per a les autoritats locals i els seus empleats.
8

9. 2. Tots els altres ambits de govern han de consultar les associacions
d'autoritats locals quan preparin legislacions que afectin el govern
local.
Article 12. La cooperaci6 internacional
1. El dret de /es autoritats locals a associar-se ha d'incloure el dret a
pertanyer a associacions internacionals d'autoritats locals.
2. Les autoritats locals tambe han de tenir el dret, per /lei o mitjan~ant
tractats internacionals, a cooperar amb e/s seus equivalents a altres
palsos, inclosos en regions transfrontereres.
3. Les autoritats locals han d'involucrar-se, amb l'esperit de
/'associacionisme, en Ia negociaci6 i Ia implementaci6 de plans
internacionals d'acci6 pel que fa a /es seves funcions i a les seves
arees de responsabilitat."
Les associacions de ciutats han anat bastint, a/ 1/arg de/s anys, uns
objectius comuns enfront a les estructures estata/s, que de manera
tradicional han provat de minimitzar el seu poder. Aixo ha portat a Ia
possibilitat no tan 1/unyana d'un front cornu, d'una veritable for~a
internacional que faci sentir el parer de/s municipis d'arreu. Municipis que
tot i resoldre sovint, de manera efica~ i efectiva, e/s problemes de/s
ciutadans, per Ia seva proximitat, per coneixement directe de/s problemes
tan aviat com sorgeixen, i per Ia seva flexibilitat no han tingut fins ara e/
reconeixement dels estats, ni han estat considerades les seves opinions.
Amb aquesta proposta de "Carta Mundial de I'Autogovern" s'esta
donant un pas endavant en Ia reivindicaci6 historica de mes poder, de mes
capacitat de decisi6 sobre al/o que afecta els ciutadans. Aixo inclou tambe
/'ambit de Ia cooperaci6 entre /es autoritats locals de diversos palsos, un
cop s'ha pres consciencia de Ia necessitat d'actuar en aquest ambit per tal
de millorar Ia propia ciutat.
Si ens centrem nomes en un ambit mes proper, I' europeu, Ia
cooperaci6 entre /es ciutats va prenent for~a i treballen de manera
coordinada per aconseguir el reconeixement a Ia seva tasca i del seu ampli
venta/1 de competencies.
L'acci6 mes propera es l'aprovaci6 enguany de Ia "Carta europea de
salvaguarda de/s drets humans a Ia ciutat "(Dirigida a/s homes i dones de
Ia ciutat); d'aquest text en destacare el seu article VI ."- Cooperaci6
municipal internacional:
9

10. 7. Les ciutats fomenten e/ coneixement mutu dels pob/es i les seves
cultures.
2. Les ciutats signataries es comprometen a cooperar amb /es
col·lectivitats locals dels pai'sos en vies de desenvolupament en els ambits
de l'equipament urba, Ia protecci6 del medi ambient, Ia sa/ut, l'educaci6 i Ia
cultura, i a implicar-hi e/ major nombre possible de ciutadans i ciutadanes.
4. Les ciutats inciten en particular e/s actors economics a participar en
programes de cooperaci6 per tal d'associar-hi tota Ia poblaci6 i
desenvolupar un sentiment de solidaritat i de plena igualtat entre e/s
pob/es, que vagi mes en/Ia de /es fronteres urbanes i nacionals."
En e/s dos exemples assenyalats, s'ha de destacar Ia incidencia de Ia
ciutat de Barcelona. D'una banda, joan Clos es des de principis d'any e/
president del Conse/1 de Presidents de Ia Coordinadora de les Associacions
Mundials de Ciutats i Autoritats Locals (CAMCAL),implicada en el proces
d'unificaci6 de les associacions de ciutats existents - sobretot IULA i FMCU
que s6n /es mes importants- i Ia carta europea es basa en les
recomanacions del compromis de Barcelona, que fou signat el 7998 per
diverses ciutats europees durant Ia ce/ebraci6 de Ia Conferencia Europea
Ciutats pels Drets Humans.
Val a dir, doncs, que si be fa uns anys partiem relament amb clara
desavantatge, e/s municipis catalans i de manera especial el de Barcelona
ha fet una aposta clara per treballar en Ia internacionalitzaci6 i consecuci6
del reconeixement de Ia tasca de les autoritats locals.
Pel que fa als ajuntaments catalans, l'anomenada cooperacto
descentralitzada municipal, te pocs anys d'historia. De fet, els primers
anys de democracia a/ nostre pais Ia prioritat fou Ia consolidaci6 de les
institucions recuperades, amb un emfasi especial en Ia recuperaci6 de
poder pels municipis iamb una elevada participaci6 ciutadana.
Aixo no obstant, pel que fa a Ia qiiesti6 de Ia cooperaci6
internacional, cal destacar tres etapes diferents:
• En Ia primera, els municipis catalans s'obren a/ entorn mes
proper, i com a receptors de cooperaci6 busquen l'ajut de
municipis francesos i italians, per tal d'adquirir e/ "know how"
de Ia gestio municipal i Ia participaci6 ciutadana. Es tracta
d'un periode en el que l'aprenentatge es sobre com convertir
en democratics uns ajuntaments clarament ancorats en e/
sistema politic passat.
10

11. • En Ia segona, un cop establertes Jes bases de Ia democracia
local, s'obre Ia porta a Ia col·laboraci6 amb municipis del sud.
La Revo/uci6 Sandinista de Nicaragua i Ia 1/uita del Pob/e
Saharaui s6n els primers objectius de Ia cooperaci6 municipal.
• Un temps despres Ia incorporaci6 de Jes ciutats a /'ambit
internacional es fa imparab/e i creix d'una manera important.
S'estableixen ja normatives i ambits de col·laboraci6 amb Jes
entitats ciutadanes iamb les oenegedes. Es trebal/a amb certa
coordinaci6 , amb una consciencia clara de Ia validesa de Jes
actuacions municipals en cooperaci6 internacional.
L'any 1986 es crea e/ Fons Cata/a de Cooperaci6 a/
Desenvolupament, amb l'objectiu d'agrupar J'esfor~ de molts
municipis. L'any segiient es crea Ia Comissi6 de Solidaritat de
Ia Federaci6 de Municipis de Catalunya. En aquests ambits es
fa possible Ia cooperaci6 per a municipis molt petits, que en
coordinaci6 amb d'altres poden incorporar-se a projectes
internaciona/s.
11

12. 4. -Breu ressenva historica de Ia cooperaci6 internacional a I'Ajuntament de
Barcelona. El Districte 11-Sarajevo, un pas mes enlla.
Barcelona pionera
La participaci6 de Barcelona en /'ambit internacional abasta tres
lfnies d'actuaci6 ' mes 0 menys definides i que segons l'emfasi polftic de
cada moment despunten unes sabre les altres:
• lmpuls i manteniment de relacions bi/aterals, mitjan{:ant
agermanaments i convenis de col.laboraci6 amb ciutats de tot e/
m6n, periJ de manera especial europees, mediterranies i
d'America Llatina (n'hi ha mes de seixanta firmats, de/s quais una
bona part resten inoperants).
• lntervenci6 i liderat actiu de diferents xarxes i organitzacions
sectorial i mundials (Eurocities, Xarxa C6, Xarxa Elaine, POLIS,
Medcites, Secucites, CIDEU, Union de Ciudades Capitales
Jberoamericanas, Cooperaci6n a/ Desarrollo Europa-America
Central, Organizaci6n Jberoamericana de Cooperaci6n
lntermunicipal); i Ia representaci6 i actuaci6 en /'Europa de les
Ciutats ide les Regions (Comite de Regions, Conse/1 de Municipis
i Regions d'Europa secci6 europea de Ia IULA, Congres de/s Poders
Locals i Regionals d'Europa del Conse/1 d'Europa).
• Participaci6 en programes de cooperaci6. A traves del programa
Barcelona So/idaria i des del Districte 11, a mes de /es diverses
actuacions promogudes pels diversos departaments de
I'Ajuntament de Barcelona.
Comes concreta aquest ambit d'actuaci6 enfocat a Ia cooperaci6?
El 1990 I'Ajuntament crea e/ premi "Barcelona Solidaritat" dedicat a
Ia infancia del Tercer M6n. El 1992, es produeixen les primeres
mobilitzacions ciutadanes a Barcelona tan aviat com arriben /es primeres
notfcies del setge de Sarajevo i I'Ajuntament fa Ia primera recollida de
materials per fer-los arribar a Bosnia, amb l'expressi6 explfcita de
recolzaments de Ia ciutat.
12

13. L'any 1994, Barcelona -que podem considerar com una de les
primeres en dur a terme iniciatives de cooperaci6 internacional- es tambe
Ia primera en crear un organ de coordinaci6 entre /es iniciatives
municipals i Ia societat civil, que es concreta en e/ programa "Barcelona
Solidaria" de cooperaci6 internacional i ajut humanitari.
L'objectiu del programa es el de cooperar en e/ desenvolupament dels
pai'sos mes desfavorits, fomentar Ia solidaritat ciutadana i donar suport a
les entitats. Barcelona canso/ida aixf Ia seva lfnia d'actuaci6 en el terreny
de Ia cooperaci6 internacional, regulant /es accions i /es re/acions en
aquest ambit.
"Barcelona Solidaria" es materialitza cada any en e/ finan{:ament de
projectes:
• d'iniciativa municipal, i
• d'entitats i oenegedes de Barcelona.
El pressupost del programa s'ha anat incrementat globalment de
387.625.701 pta. a/ 1994 a 520.000.000 pta. a/ 1997. El pressupost del
programa per a/ 1999 ha estat de 528.065.000 pta.
Des de Ia seva creaci6, "Barcelona Solidaria" ha estat una eina efica{:
per a establir i consolidar vincles arreu del m6n. S'ha aprofundit
especialment a /'area mediterrania, amb Ia qual, per diversos motius
Barcelona hi esta mes 1/igada. El programa ha permes, tambe, col·laborar
d'una manera mes coordinada ambles oenegedes de Barcelona, per poder
dura terme iniciatives i projectes en cornu.
Els anys 1994 i 1995, e/s projectes finan{:ats pel programa
"Barcelona Solidaria" dedicats a Sarajevo es gestionaven com Ia resta de
projectes d'iniciativa municipal.
DISTRICT£ 11- SARA IEVO
El 1996 es produeix un punt d'inflexi6, ja que el Comite de Govern de
I'Ajuntament de Barcelona decideix dedicar de manera integra i separada
un 10% de Ia partida als projectes que es duien a terme a Sarajevo. Aquest
fet va permetre bastir un departament anomenat "Districte 11-Sarajevo".
La propia especificitat del departament va fer que es constitufs en un
punt de referencia per a molts altres ajuntaments i entitats d'arreu.
13

14. Per que va prendre cos e/ Districte 11?
Com ja he comentat, Ia globalitzaci6 ha permes incorporar-se a
/'ambit internacional, entitats que abans de l'extensi6 de Ia informaci6 no
tenien cap opci6 d'influir. D'a/tra banda, Ia possibilitat d'actuaci6 directa,
evitant /es relacions internacionals estatals, ha permes treballar, de ciutat
a ciutat.
La petici6 d'ajut que el 1992 va 1/an{:ar /'alcalde de Sarajevo durant
e/s )ocs 0/fmpics de Barcelona va tenir un resso immediat en Ia poblaci6.
lnnombrables mostres de solidaritat van fer sortir Ia gent a/ carrer per
manifestar-se contra Ia guerra i van permetre recollir fons per a Ia
reconstrucci6. Durant tres anys, no van aturar-se /es mobilitzacions ni
l'enviament d'ajut humanitari. En aquest perfode I'Ajuntament treballava
de manera coordinada i com a membre de /'ens que s'anomena "Europa x
Bosnia" i que va aglutinar /es diverses iniciatives que sorgien.
A finals de 1995, just despres de/s acords de pau de Dayton,
Barcelona decideix renovar el seu compromfs amb Sarajevo per ajudar-la a
recuperar-se en Ia postguerra. Es dedica e/ 10 % del pressupost de
"Barcelona Solidaria" i se signa un nou Protocol d'Amistat i Cooperaci6 que
garantia Ia voluntat de Barcelona de participar en:
• Ia rehabilitaci6 de /es instal·lacions olfmpiques del 1984
(habitatges, serveis, centres medics i culturals i equipaments
esportius),
• Ia reconstrucci6 del teixit social i economic (amb programes
d'assistencia a/s refugiats, creaci6 de 1/ocs de treba/1,
intercanvis comercials, implantaci6 de Ia democracia i els drets
humans, Ia promoci6 dels joves),
• aixf com Ia promoci6 turfstica, cultural i l'intercanvi
d'experiencies entre famflies, escoles, universitats, oenegedes,
agrupacions culturals, sindicats, periodistes i altres
institucions de /es dues ciutats (s'anomena "Family to family'').
Aixf, doncs, Districte 11 neix amb uns objectius molt clars:
• Donar compliment a l'acord de cooperaci6 de I'Ajuntament de
Barcelona ambIa ciutat de Sarajevo.
• I coordinar tots e/s programes, consolidant Ia comunicaci6
establerta entre e/s dos palsos i canalitzar totes /es peticions
d'ajudes que sorgeixen a Sarajevo o els projectes que s'ofereixen des
de Barcelona.
14

15. A partir d'aquest moment s'inicia Ia tasca de recerca de fans per a
finam;ar els projectes de mes abast, entrant en e/s programes de
democratitzaci6 i drets humans d'organitzacions internacionals com I'OSCE
o I'ACNUR, a traves dels quais es val apropar Ia realitat d'altres ciutats
europees a/s ciutadans bosnians.
El nom de Districte 77 va sorgir de Ia coincidencia entre Ia divisi6
administrativa de Sarajevo i Barcelona (cada una amb 70 districtes). Se li
dona un sentit especial a aquesta coincidencia: d'una banda fa possible que
Ia cooperaci6 iniciada amb Sarajevo amb un caracter d'ajut humanitari
d'urgencia prengui cos de manera permanent, establint mecanismes de
relaci6 continuada i normalitzada. D'una altra, es busca conscienciejar
J'opini6 publica sabre el fet que Ia ciutat de Sarajevo ha perdut amb Ia
guerra una part del seu territori previ, que ha estat dividit com a condici6
dels acords de Dayton, que estableixen una frontera de caracter etnic.
Sarajevo reivindicava Ia seva multiculturalitat.
La tasca diaria a Barcelona fa veure de seguida Ia necessitat
d'establir una base fixa a Sarajevo, com a segona pota del model de
cooperaci6 de ciutat a ciutat, que preten implicar de manera directa i
diaria a les ciutats amb les que es coopera en les decisions sabre
continguts i prioritats dels projectes que es val dura terme.
El fet que Espanya no comptes amb una Ambaixada d'Espanya a
Bosnia i Hercegovina, va fer mes complexa Ia decisi6 de I'Ajuntament de
Barcelona d'establir una seu permanent a Sarajevo. El recolzament del
Conse/1 d'Europa , i concretament del Congres de Poders Locals i Regionals
d'Europa (CPLRE), va permetre que el mar~ de 7996 s'inaugures una
oficina de Barcelona a Sarajevo, amb el nom d'Ambaixada de Ia
Democracia Locai(ADL).
El programa de les ADL basa Ia seva estructura en el compromfs de
diverses ciutats i oenegedes europees amb Ia promoci6 de Ia democracia i
els drets humans en alguna de les ex-republiques balcaniques. Durant
aque/1 perfode se'n van obrir diverses: a £slovenia (Maribor), Croacia
(Osijek-Vukovar, Verteneglio i Sisak), Macedonia (Ohrid), Jugoslavia
(Subotica) i Bosnia i Hercegovina (Sarajevo, Tuzla i Zavidovici).
El concepte d'ADL (d'ambaixada de Ia democracia local) sorgeix
d'una proposta de /'any 7993 de "Causes Comunes Belgique" a Ia
Conferencia permanent dels poders locals i regionals d'Europa i que
pretenia els segiients objectius: afavorir el coneixement i Ia comprensi6
mutua, el desenvolupament de Ia societat civil per aconseguir una
15

16. coexistencia pacifica, a traves dels intercanvis i de Ia cooperacto
intermunicipal; refor~ar J'existencia d'un proces democratic ; 1/uitar contra
el racisme, Ia intolerancia i Ia xenofobia; e/ compromfs en favor d'una
societat pluralista, multicultural i multireligiosa; animar el
desenvolupament d'una informaci6 imparcial i pluralista; animar projectes
micro-economics, de desenvolupament i reconstrucci6.
La seu de I'ADL de Barcelona a Sarajevo va coordinar fins a/ 7999 un
bon nombre de projectes en e/s ambits esmentats anteriorment, treballant
de manera coordinada amb Jes autoritats locals i participant en programes
d'organitzacions internacionals com Ia Uni6 Europea, I'Oficina de /'Aft
Representant, I'OTAN, Ia UNESCO, I'ACNUR, I'OSCE, e/ Comite 0/fmpic
lnternacional o Ia Fundaci6 Soros, entre d'altres.
A traves de I'ADL es va fer un control exhaustiu sabre e/ terreny dels
projectes, i es va poder coneixer de primera rna les necessitats canviants ,
sobretot de/s joves, que havien de reprendre Ia vida quotidiana i encarar e/
futur de Ia seva ciutat amb perspectives poe encoratjadores. Aquest
contacte directe va permetre una situaci6 privilegiada, que va convertir
I'ADL en un punt de trobada d'aquel/s qui volien iniciar a/gun tipus de
projecte a Sarajevo, ja es tractes d'oenegedes o d'institucions..
L'Ajuntament de Barcelona, a traves del Districte 11 i I'Ambaixada a
Sarajevo, els hi oferia els mitjans per fer-ho, gestionant i assessorant i, en
e/s casas de les grans obres de reconstrucci6, trobant e/ finan~ament a/
m6n empresarial i a traves dels programes de Jes organitzacions
internacionals.
Barcelona introduf un nou element innovador: el "Family to Family",
entes com a "apadrinament" entre "families" de Ia ciutat haste i Ia ciutat
"partenaire". £1 terme va ser adoptat pel Conse/1 d'Europa en Jes seves
recomanacions a Ia resta d'Ambaixades de Ia Democracia Local obertes a
J'antiga Jugoslavia per ciutats i oenegedes europees.
Del 7996 a/ 7999 es va produir un important flux d'intercanvis a
traves del departament: des de Barcelona va fer possible que moltes
families i entitats catalanes i espanyoles coneguessin Ia realitat de Bosnia i
treballar d'alguna manera per a Ia reconstrucci6; des de Sarajevo, va
permetre a molts ciutadans d'aquella ciutat de coneixer d'altres realitats i
aprendre de naves formes de viure i de treballar. Es va establir, doncs, un
1/igam personal i/o professional entre persones d'ambdues ciutats, que
cristal·litza en amistat, negocis, intercanvi de coneixements, ....que ens
molts casas encara avui perduren.
16

17. D'altra banda, organitzacions ciutadanes internacionals ja
existents, com Eurocities, City Links o Ia UTO, van actuat a Bosnia de forma
molt esponfldica, deixant el camp de Ia col.laboraci6 ciutadana permanent
en mans de les iniciatives de Barcelona, Amsterdam, Bradford, £strasburg i
Bologna.
El Districte 11 va moure projectes i donacions impulsats des de
diverses ciutats espanyoles que van trobar en aquest departament una
manera fiable de col.laborar amb Bosnia. Es va aconseguir una relaci6
forl;a fluida amb el govern espanyol a traves de I'Agencia Espanola de
Cooperaci6n lnternacional (AECI).
Abans de Ia crisi dels Balcans de principis dels 90, /'activitat de les
ciutats en les zones de rise, catastrofe o conflicte armat s'havia limitat a
actuacions puntuals donant suport a projectes d'Oenegedes, missions
institucionals, assistencia tecnica o en campanyes d'ajut humanitari
urgent.
L'experiencia del Districte 11 significa l'actuaci6 directa sabre el
terreny, establint una seu fisica , amb Ia participaci6 de professionals que
identifiquen i impulsen projectes d'acord amb les necessitats definides de
cornu acord.
L'ADL va permetre a mes preparar el terreny a les miSSIOnS
diplomatiques espanyoles, sobretot, gracies a Ia relaci6 amb Ia societat
civil i les autoritats locals. Curiosament Espanya va trigar molts mesas a
tenir ambaixada mentre els maxims responsables del moment als
organismes internacionals relacionats amb Bosnia eren espanyols (Javier
Solana, Federico Mayor Zaragoza, Carlos Westendorf,Felipe Gonzalez,
Ricardo Perez Casado...) i en aquest sentit, I'ADL va haver de suplir en
molts moments aquesta manca de seu ffsica ide punt de contacte. Aquesta
mateixa for~a va fer que el propi Conse/1 d'Europa demanes el canvi de
nom de les Ambaixades de Ia Democracia Local, per tal d'evitar conflictes
amb els governs europeus.
L'oficina de I'Ambaixada de Ia Democracia Local de Barcelona a
Sarajevo, un cop norma/itzada Ia situaci6 a aquel/a ciutat, i quan s'ha
finalitzat l'execuci6 dels projectes mes importants, ha passat a mans dels
bosnians, que continuen Ia relaci6 amb Ia ciutat, pero han convertit Ia seu
en un punt de desenvolupament economic de Ia ciutat. El novembre de
2000 s'ha signat un agermanament entre Barcelona i Ia ciutat de
Sarajevo.
17

18. De l'experiencia adquirida amb Sarajevo, el Districte 11 n'extreu un
metode de treba/1 que 1i permete plantejar Ia possibilitat d'exportar el
model, d'utilitzar-lo en d'altres punts del m6n on Barcelona preten incidir
de manera especial.
Les bases d'aquesta activitat son:
• Treba/1 sabre el terreny, amb establiment d'una base fisica fixa.
• Desenvolupament d'una tasca continuada a 1/arg termini.
• Manteniment de dialeg i intercanvi permanent amb Ia societat
civil, les oenegedes i les entitats dedicades a Ia cooperaci6
internacional.
• Dedicar esfor~os en Ia recerca de finan~ament d'organismes i
institucions per als programes mes ambiciosos de reconstrucci6
i/o desenvolupament.
• lmpulsar campanyes de sensibilitzaci6 i accions encaminades a
educar els ciutadans en Ia cultura de Ia pau i Ia convivencia.
Partint del compromis politic i institucional que es formalitza en els
darrers convenis d'amistat i cooperaci6, el Districte 11 inicia Ia seva
actuaci6 directa, basant-se en el metode de treba/1 exposat, en els segiients
punts:
* El 1997 /'alcalde Maraga/1 signa a Alger un conveni de
col.laboraci6 amb el Gouvernorat du Grand Algier, en un gest que
fou important per que trencava amb l'ai'llament d'Aigeria, en un
moment molt delicat. Una ciutat europea s'atrevia a treballar amb
una altra d'Aigeria. Aconseguit l'acord, el Districte 11 trebal/a en
l'execuci6 dels primers projectes i en l'estab/iment d'una referencia
estable a Ia ciutat d'Aiger. Si bees troba Ia persona encarregada, es
fa molt dificil establir una seu que permeti treballar sense
entrebancs. Per aixo, es van concretant petits projectes que
impliquen basicament despla~ament de tecnics o professionals
algerians a Barcelona per trebal/ar conjuntament amb tecnics i
professionals d'aqui (Family to family).
*EI 1998, /'alcalde Clos signa a Barcelona un acord de cooperaci6
amb els alcaldes de Gaza i de Tel Aviv- Yafo. La reuni6 dels tres
alcaldes representa per si mateixa un exit important, tenint en
compte les dificultats de relaci6 entre les localitats israelianes i
palestines. En aquest cas s'ha aconseguit establir una seu a Gaza
City, a traves d'una oenegede palestina, que trebal/a de manera
intensa per millorar l'enteniment entre els pobles jueu i palest[ i per
18

19. millorar de manera significativa les expectatives de futur dels joves
palestins.
Dins de /'ambit d'aquest conveni s'han dut a terme un bon
nombre d'iniciatives que pretenen acostar en projectes comuns els
tecnics primer i els ciutadans despres de les dues ciutats. Entre els
projectes mes ambiciosos esta Ia construccio del que s'anomenaria
"Barcelona Peace Park " a Gaza City. La tasca realitzada fins avui es
l'elaboracio del projecte, de manera conjunta entre tecnics de
I'Ajuntament de Barcelona ide Gaza City.
*E/ 1999 una nova crisi a/s Balcans mobilitza de nou
I'Ajuntament, que ja feia un any que col.laborava amb Kosovo
estableix un acord de cooperacio amb Tirana a Albania, que en e/
moment de Ia crisi va acollir e/ gruix d'albano-kosovars que fugien de
Ia persecucio serbia. L'acord es concreta en ajuts de tipus tecnic i
material per a/ manteniment de Ia ciutat. Durant el moment de Ia
crisi Barcelona disposava de seu a Tirana.
*E/ mateix 1999 se signa un acord amb Pristina per tal de
cooperar en reconstruccio i en projectes de caracter divers. Cal
destacar que dins del primer comboi que va entrar a Pristina, un cop
recuperada Ia ciutat, hi havia diversos camions amb ajut humanitari
de I'Ajuntament de Barcelona. Tambe a Prfstina s'estableix una seu
estab/e (que s'ha cedit enguany a les oenegedes sobre e/ terreny),
que es convert{ tambe en punt de referencia per als cooperants
espanyols que viatjaven a Kosovo.
Districte 11 va anar adquirint protagonisme en /'ambit de Ia
cooperacio, per Ia qual cosa va esdevenir punt de referencia i de trobada
de moltes oenegedes i entitats que volien dura terme projectes a zones en
les quais treballava e/ departament , pero tambe en d'altres on no podia
actuar directament.
Aixf, doncs, durant el perfode compres entre e/ 1996 en que
s'estableix fins a/ 1999 ( un mandat municipal) Districte 11 es va
convertint en el departament d'elaboracio, gestio i execucio dels projectes
de cooperacio que sorgeixen de convenis bi o multilaterals signats els
darrers anys. D'alguna manera Districte 11 s'encarrega d'omplir de
contingut real acords que , com en tants d'altres casos, queden nomes en
paper mullat. De fet, de/s molts convenis de co/.Jaboracio o
agermanaments signats des de Ia recuperacio de Ia democracia, pocs d'el/s
tenen un seguiment continuat i contingut efectiu.
La propia estructura polftica i de gestio de /'ambit de Ia cooperacio
va dificultar en aquest perfode Ia coordinacio dels diversos ambits
19

20. implicats. De fet, i names de manera orientativa cal explicar que
l'estructura polftica es plantejava en dos fronts: I'Aicaldia, a traves del
Cabinet de Relacions lnternacionals que treballava en l'etapa previa de Ia
signatura dels conveni, duent a terme una important tasca diplomatica ide
relaci6 amb ciutats i organismes internacionals. I Ia regidoria de Ciutat
Amiga , que tenia l'encarrec especific de /'alcalde de tractar els assumptes
relacionats amb Bosnia. Aquest fet que en un principi no implicava gestio
va significar posteriorment Ia creaci6 d'una gerencia, el Districte 11, que
va esser inclosa en l'organigrama municipal amb el mateix rang que Ia
resta de districtes municipals. A aquesta estructura cal afegir el fet que els
fons destinats a Districte 11 sorgien de Ia Comissi6 de Cooperaci6
lnternacional, Ia qual cosa implicava Ia discussi6 projecte a projecte i de
forma anual de les actuacions de Districte 11.
Actualment s'ha simplificat 1/eugerament l'estructura )a que el
departament de Cooperaci6, hereu del Districte 11, depen directament de
Ia Direcci6 de Relacions lnternacionals, es a dir directament de I'Aicaldia.
20

21. 5.-Conclusions
De forma general podem dir que Ia cooperaci6 internacional en
/'ambit municipal permet a /es ciutats obrir un front d'actuaci6 diferent
basat en Ia relaci6 directa amb /es autoritats locals, responent a /es
necessitats de/s ciutadans, fent que el principi de subsidiarietat tambe
valgui en aquest tipus d'actuacions.
La tasca de/s ajuntaments pero ha de comptar amb Ia participaci6
activa de Ia societat civil, que es Ia que ha d'implicar-se i mobilitzar-se per
assolir els objectius de Ia cooperaci6. En aquest punt, es transcendental Ia
tasca de formaci6 de ciutadans solidaris, que a partir de Ia propia
trajectoria diaria poden anar mes en/Ia i pensar en /'altre. L'ajuntament ha
de funcionar com amplificador de/s desigs ciutadans de cooperar amb
societats germanes, amb situacions que li siguin properes.
L'avantatge de l'actuaci6 municipal es Ia seva capacitat de
finan~ament, d'aconseguir ajuts i col·laboracions d'altres institucions i de
dur a terme actuacions concretes amb d'altres ajuntaments. Aquests son
aspectes que diferencien Ia tasca municipal de Ia realitzada per /es
oenegedes, que, sovint, treballen a/ marge de les autoritats locals i depenen
economicament de/s ajuts de /es institucions , Ia qual cosa limita e/s seus
moviments, a mes de tenir una mes limitada capacitat d'implicaci6
ciutadana. ts evident que des de l'autoritat municipal es molt mes facil
donar a coneixer projectes, necessitats, etcetera.
Tenint en compte Ia novetat d'aquesta polftica, l'experiencia adquirida
en e/s darrers anys fa pensar que en e/ futur les diverses administracions
hauran de coordinar i planificar de manera conjunta les actuacions. No pot
ser d'altra manera, si es volen evitar duplicitats, actuacions en paral-lel,
que semblen mostrar mes una simple competencia entre administracions
que no pas un interes real en Ia cooperaci6.
Cal millorar Ia relaci6 entre Ia tasca de /es administracions i e/s
diversos agents de cooperaci6 de manera que s'aprofiti Ia capacitat
d'actuar sobre e/ terreny de /es diverses organitzacions, i e/ seu
coneixement directe de Ia situaci6 en /es zones on es vol actuar, pero amb
el coixf d'una instituci6 publica que li permeti tenir acces a institucions que
poden accelerar l'execuci6 de/s projectes. Aixo pero significa aclarir e/s
ambits d'actuaci6 respectius, per evitar mals entesos i reticencies.
21

22. En moltes actuacions, Ia relaci6 purament institucional podria dur a
una cooperaci6 erronia, nomes basada en els interessos de determinats
grups amb el poder politic, que probablement evitarien donar massa dades
sobre col·lectius determinats que sens dubte tambe han d'esser receptors
de cooperaci6.
Es fonamental, doncs, que Ia relaci6 entre les institucions i les
oenegedes sigui mes estreta i permeti actuar les entitats com a executors
de les propostes de cooperaci6 impulsades per les institucions.
Per tal de garantir l'optimitzaci6 de recursos cal assegurar el
seguiment dels projectes, de manera que s'asseguri l'eficacia de J'ajut
dispensat i Ia coherencia amb les actuacions d'altres institucions i amb una
visi6 que vagi mes enlla de J'actuaci6 puntual, aconseguint una planificaci6
a 1/arg termini on es pugui treballar en diversos ambits de manera
coordinada. Aixo vol dir que cal augmentar de manera clara els fons
dedicats a aquest ambit, pero sempre amb Ia forta ambici6 de respondre a
un pia preestablert i consensual..
El projecte de /lei de cooperaci6, actualment en discussi6, ha
d'esdevenir el patr6 d'aquesta complementarietat d'actuacions. La
burocracia es poe amiga de l'eficacia i en /'ambit de Ia cooperaci6
internacional aquesta es fonamental. Cal, doncs, treballar amb un gran
nombre d'iniciatives i agents de cooperaci6 que han de demostrar Ia seva
capacitat, connectats i reconeguts internacionalment, els quais, ben
recolzats per les administracions publiques, son els que han d'assumir Ia
cooperaci6. Es necessari aconseguir Ia maxima transparencia , definint
competencies, finam;ament, interlocutors...
L'experiencia del Districte 11 va esser modelica en aquest sentit, Ia
tasca conjunta amb les oenegedes i entitats ciutadanes, a mig camf entre
Ia feina dels cooperants i les legacions diplomatiques o els organismes
internacionals. Es a dir, incidint en les relacions bilaterals directes a traves
dels ciutadans, cobrint tots aquel/s aspectes on sovint els estats i les
organitzacions internacionals no arriben.
L'actuaci6 de Districte 11 va partir d'una crida desesperada, d'una
situaci6 d'emergencia humanitaria als Balcans, pero es va anar mes enlla,
valorant Ia necessitat d'establir un 1/igam estable, de continuitat, que
permeti apropar les dues societats i treballar Ia vida quotidiana quan Ia
situaci6 d'emergencia )aha desaparegut.
22

23. El model de Districte 11 ha estat valorat positivament fins i tot en
/'ambit internacional. Recentment, Javier Solana, en una reumo
mantinguda amb ciutats europees, destacava com a encertada Ia forma de
treballar de Districte 11, encoratjant Ia continui'tat de Ia formula. Del dia a
dia del treba/1 del Districte 11, podem extreure algunes caracterfstiques
que conformen aquest "model":
Es imprescindible dura terme una important tasca de sensibilitzaci6
de Ia propia ciutadania, per tal que expressin Ia seva solidaritat, i
impulsin el maxim nombre d'iniciatives de cooperaci6. Aquesta tasca
s'ha de dura terme des del mateix departament que dura terme els
projectes de cooperaci6, per tal de concentrar el missatge i clarificar
els objectius i els interlocutors.
Un cop determinada Ia zona d'actuaci6, qiiesti6 primordial i que ha
de sorgir del consens de tots els ambits de Ia Corporaci6 Municipal, i
establerta Ia relaci6 institucional amb Ia ciutat "germana", cal
organitzar una certa estructura estable per poder actuar sabre el
terreny, sigui directament o be a traves d'una oenegede "associada".
Treballar de manera activa en /'ambit internacional. Consolidar
l'espai de les ciutats en Ia cooperaci6 internacional, per tal d'establir
xarxes de cooperaci6 , aconseguint agrupar interessos i possibilitats
de col·laboraci6 es fonamental per no equivocar els objectius, per tal
d'aconseguir sinergies. El treba/1 conjunt en xarxa pot donar molt
mil/or resultat que Ia tasca solitaria i que representa un gran esfor~
per a una ciutat sola.
Es important establir mecanismes de coordinaci6 entre les ciutats,
les oenegedes i institucions davant situacions d'emergencia, per tal
d'aconseguir actuacions ben definides i amb /'aprofitament maxim
dels recursos.
D'aquesta manera d'actuar se'n desprenen algunes consideracions que
caldria tenir en compte si es vol fer que Ia proposta del Districtre 11
funcioni amb mes precisi6:
Cal clarificar el concepte de cooperaci6 internacional, definint-la de
manera efectiva com a polftica publica municipal. Sense aquesta
consideraci6, sempre estara supeditada als interessos de
determinats organs, mentre que alguns departaments de
I'Ajuntament no es prendran seriosament Ia tasca relativa a Ia
cooperaci6 internacional. En aquest punt, senyalar un fet
23

24. contrastable : en Ia majoria de casas, e/ fet que els municipis siguin
actius en cooperaci6 internacional depen de manera especial del
perfil del seu alcalde. En el cas de Barcelona, /'anterior alcalde tenia
un interes especial per Ia cooperaci6 directa, mentre /'actual alcalde
joan Clos prioritza de manera especial /'ambit de Ia relaci6 amb les
xarxes i Ia projecci6 internacional de Ia ciutat.
En Ia lfnia de donar coherencia a/s criteris d'actuaci6, cal plantejar
de forma seriosa Ia necessitat de reactivar o deixar sense efecte
molts de/s agermanaments signats en e/ passat, que s6n names
paper mul/at.
Es molt mes efica~ l'establiment de convenis de col-/aboraci6 en
temes concrets, no en ambits generics, ja que finalment es redueixen
a intercanvis de tecnics que sovint signifiquen names uns "dies de
vacances", donant continui'tat a Jes accions i buscant objectius clars i
assumibles, evitant grans projectes que queden ajornats
contfnuament.
Un cop valorada Ia polftica, fora d'arbitrarietats o simples afinitats
personals, es fa necessari establir prioritats clares i unificar-Jes dins
del propi Ajuntament. En aquest sentit, els criteris que estab/eix el
programa Barcelona Solidaria haurien de servir com a base per a/
desenvolupament del dia a dia de Ia cooperaci6 municipal.
Cal un unic organ decisori, amb prou for~a com per fer valer els
criteris marcats, coordinant e/s diversos departaments i creant un
esperit unitari, impedint Ia competencia entre els diversos projectes
presentats pels diversos departaments, que de manera independent
paden fer avan~ar projectes de cooperaci6 directament, sense ni tan
sol informar e/ Districte 77.
Pel que fa a/ finan~ament d'a/guns dels projectes, que per Ia seva
importancia requereixen una important aportaci6 economica cal
plantejar com a objectiu prioritari aconseguir convenis de
col·laboraci6 amb I'Agencia Espanola de Cooperaci6n lnternacional
(AECI), ja que d'altra manera Ia tramitaci6 a traves d'una oenegede,
com fins ara s'ha fet, significa una desvirtuaci6 de/s projectes i
sovint Ia impossibilitat de dur a terme els projectes.EI mateix es pot
dir en /'ambit autonomic.
24

25. D'altra banda, cal aprofitar mes Ia possibilitat d'actuaci6 conjunta i
de coordinaci6 que paden significar el Fons Catala de Cooperaci6 i Ia
Federaci6 de Municipis de Catalunya. Sovint els diversos municipis
volen el maxim protagonisme ' oblidant de fet quin es l'objectiu final
de Ia seva actuaci6. Si es treballa en zones properes o en projectes
compatibles es fonamental compartir Ia informaci6 i el treba/1, per
tal d'optimitzar els recursos.
Destacar tambe Ia importancia de Ia comunicaci6 d'aquestes
actuacions. Els fets puntuals on intervenen els organs polftics
municipals han d'esser publicitats, pero ho han d'esser tambe les
activitats del dia a dia dels municipis on es treballa. Es fonamental
donar a coneixer cultura, realitat economica, situaci6 polftica de les
ciutats de manera continuada, sistematicament, de manera que el
ciutada conegui allo que passa tan be com pot saber que passa a Ia
seva ciutat. D'aquest coneixement n'ha de sorgir una sensibilitat
especial que permetra Ia participaci6 ciutadana, a traves de les
entitats i oenegedes que cooperen amb d'altres 1/ocs del m6n, i que
en definitiva s6n els qui han de decidir com i amb qui s'ha de
cooperar.
25

26. 7.Bibliografia :
*Informe del PNUD. 7999
*Projecte de /lei per a Ia cooperacio (novembre de 7999) en perfode de
presentacio d'esmenes a/ Parlament de Catalunya.
*Catalunya i Ia cooperacio a/ desenvolupament. dCJDOB ; n°63-64,
desembre 7997-gener 7998.
*Memories d'actuacio de Districte 77-Sarajevo
*Pia d'Accio Municipal de I'Ajuntament de Barcelona (7 996-7 999 i 2000-
2004).
*La era de Ia informacion. Manuel Caste/Is. Alianza Editoria/(7 999)
*Estrategias de desarrollo e internacionalizacion de las ciudades
europeas :las redes de ciudades, informe a Ia CEO 992).
*Local y global. La gestion de las ciudades en Ia Era de Ia informacion.
).Borja i M.Castells (7 997).
*lnforme del DAC(Comite d'Ajuda a/ Desenvolupament de I'OCDE).Les
politiques i els programes espanyols de cooperacio a/ desenvolupament
(part relativa a Ia cooperacio descentralitzada).(7 998)
*Diversos documents del Congres de Poders Locals i Regionals d'Europa del
Conse/1 d'Europa sobre /es "Ambaixades de Ia democrtflcia local". 7995-
7998).
*Carta Mundial de I'Autogovern local (2000)
*http://www.bcn.es/catala/barcelon/solidari. lnformacio sobre Ia
cooperacio internacional de I'Ajuntament dins de Ia pagina web de
I'Ajuntament de Barcelona.
26