mediació

1. JOCS COOPERATIUS COM A EINA PER A EDUCAR PER LA PAU:
3 I 4 DE NOVEMBRE DE 2009. UAB
Boles de paper. Dividim l’espai en dos camps. Fem dos equips. Cada equip té
el mateix nombre de boles de paper. La consigna és: “heu d’aconseguir que
quan digui “stop!” hi hagi el mínim de boles en el vostre camp.” Es fan 5
partides i el que en guanyi més n’és el guanyador. Després, es deixa un temps
a cada equip, per pensar estratègia. I es tornen a fer les cinc partides. Quines
diferències s’han donat entre les dues partides? Quina partida ha estat més
cansada? quina actitud individual tenia cada ú en la primera i en la segona
partida? alguna diferència?
Castell de cartes
De primer es divideix el grup en tres equips. A un d'ells, en privat, se'ls explica que a
continuació crearem un conflicte entre els altres dos equips i ells seran observadors.
Hauran d'apuntar què passa (què fan els jugadors, què diuen, què senten, etc.). Les
consignes són: no relacionar-se per res amb els jugadors i apuntar tot el que vegin, ho
considerin d'interès o no.
Als altres dos equips els anomenarem A i B. A l'equip A se li dóna un joc de cartes i una
pastilla de plastilina. A l'equip B se li dóna un joc de cartes.
A tots dos equips se'ls explica que són dues poblacions de l'edat mitjana i que han de
fer un castell de cartes que simbolitzarà la fortificació que els defensarà de l'enemic
(l'altre equip). Tenen vint minuts per fer el castell i l'equip que en acabar el compte
enrere, tingui el castell més gran, guanyarà el joc. És molt important remarcar que
l'objectiu és guanyar, guanyar i guanyar. I que només comptaran els castells que
estiguin drets en l'últim segon del compte enrera.
Es fa un rètol ben visible que digui "Objectiu: guanyar! Tot s'hi val" i es comença el joc.
L'animador no ha d'intervenir per a res en el joc. Ni tan sols hauria de respondre a les
preguntes que els jugadors li facin. En tot cas, pot orientar els observadors per tal que
facin bé la seva tasca.
Un cop passats els 20 minuts, s'inicia un debat, començant amb els apunts dels
observadors i continuant amb els comentaris dels jugadors de tots dos equips. De
primer, cal fer èmfasi en els sentiments i les reaccions que hi ha hagut durant el
desenvolupament del joc, deixant que tothom pugui explicar-se. Un cop iniciat el
diàleg, cal anar avançant cap a l'anàlisi del conflicte que s'ha produït, tot aprofundint
en les seves causes. Finalment, s'han de buscar realitats del nostre món que siguin
comparables al conflicte que ha tingut lloc.
Simbolismes de la dinàmica:
L'objectiu de guanyar l'altre representa la competitivitat típica del neoliberalisme (els
estats més rics, generalment occidentals, volen seguir sent els més rics).
El repartiment injust del material simbolitza la violència estructural del món (injustícia
econòmica).
Les actituds dels jugadors són, tot sovint, comparables a les actituds dels països (no
reconeixement de la injustícia, sentiments de superioritat i inferioritat, tendència a la
defensa "armada", negativa a cooperar de veritat, sentiment de bondat de l'equip A
quan en realitat fa una caritat misèrrima, etc.).
Notes: Per fer més dinàmica l'activitat, es pot donar material inútil a l'equip B per tal de
crear confusió (per exemple una màquina de fer forats o uns imperdibles). D'aquesta
manera s'aconsegueix donar-los esperances, que ben aviat es converteixen en
frustració.
Algunes reflexions a les quals és bo arribar:
Les actituds agressives davant del conflicte mai el solucionen, sinó que l'empitjoren.
La causa de l'aparició de la violència és, principalment, una injustícia estructural (uns
tenen material millor que els altres).

2. L'objectiu competitiu del joc és incompatible amb la cooperació entre els dos grups, i
això dóna com a resultat uns castells més petits que els que es podrien haver fet
cooperant i sense esbatussar-se. Si en lloc de dir que no hi ha normes, n’haguessin
consensuat algunes, el conflicte s'hauria resolt d'una manera molt diferent.
Amb unes altres actituds personals (noviolentes) haurien pogut ajudar a fer els castells
més alts... es podia haver "desobeït" l'objectiu de "guanyar"? Què hagués passat?
Nus: per a fomentar la confiança mútua. Es fan grups de 8 persones i es
col·loquen en cercle. Es donen les mans i memoritzen el veí que tenen a mà
dreta i a mà esquerra. Es deixen anar de les mans i fan pinya. Cada persona
busca els seus veïns i dóna la mà a aquell que tenia a mà dreta i a esquerra. El
més normal és que es formi un gran embolic i cal desfer-lo sense deixar-se anar
les mans. Quan més gran és el grup, més difícil resulta. També pot provar-se
amb els ulls tancats.
JOCS DE CONFIANÇA
- Es posen dues persones dempeus (l’una mira a l’altra amb els braços
estirats cap endavant i les palmes obertes) a certa distància. Es tracta de
deixar-se caure, controlant la força que has de fer per a sostenir a l’altra (i
per a que l’altra et sostingui a tu). A mesura que es va practicant et pots
anar distanciant de l’altra persona per a fer-ho més complicat.
- Sentir el calor de l’altra: es situen dos jugadors/es (un davant de l’altre) amb
els ulls tancats i intenten acostar les mans fins a sentir el calor de l’altra però
sense arribar a tocar-se. Un altre variant seria fer el mateix, igualment amb
els braços estesos i les palmes de cara a l’altra, però fent que ambdós
donin 3 voltes sobre el seu eix i es tornin a retrobar.
- El vent i l’arbre o la canya de bambú: per afavorir la confiança en el grup i
en un/a mateix i eliminar pors. Fes petits grups (de 5 a 7 persones). Una
persona, al centre del cercle es deixa balancejar d’una a una altra
persona, com les branques d’un arbre empeses pel vent. Per fer-ho, s’haurà
de quedar quieta i rígida al centre i deixar-se empènyer suaument pels seus
companys. Els companys també l’acullen suaument. És important tornar a
la persona enmig del centre, a la posició original abans d’obrir-li els ulls. És
important que cadascú expressi com s’ha sentit.
Les canyes de bambú tenen unes arrels molt profundes i, malgrat ser molt
primes, la seva enorme flexibilitat els permet sobreviure a molts huracans, els
quals, sovint tomben fàcilment a qualsevol roure gran, fort i ample.
- Aixecar-se junts: primer de dos en dos però es pot anar ampliant fins a 9, Es
tracta d’asseure posant esquena contra esquena i amb els braços
entrellaçats per darrera per mirar d’aixecar-se junts. El que pesa més ha de
fer menys pressió. Una variant més arriscada és posar tots els participants en
cercle, molt junts, asseient-se un sobre les cames de l’altre. Primer cal
flexionar i després “deixar-se caure” sobre les cames de l’altra. Si encara
esteu drets... podeu mirar d’avançar, primer a la dreta, després a
l’esquerra. És un joc d’afirmació on s’experimenta el plaer d’aixecar-se
amb la força de l’altra. Augmenta el sentiment de pertinença perquè
s’està a l’escolta de la força de l’altra mentre que s’afirma la pròpia força.
- El cotxe i el conductor. Es formen parelles i un és el cotxe i l’altre el
conductor. El cotxe va amb els ulls tancats i és conduït pel company,
agafant-lo per les espatlles i intentant no entrar amb la paraula. La persona
que porta la dinàmica del joc va indicant quan s’engeguen motors, quan
posem la primera, la segona , la tercera...fins la cinquena marxa, sense

3. oblidar la marxa endarrera. A mida que les marxes augmenten, augmenta
és clar, la velocitat. No poden haver-hi accidents!!!! Després es canvien els
rols. Resulta molt interessant que un parell de persones no participin en el
joc i tinguin el rol d’observadors. Quins estils diferents de conducció han
observat? amb cautela, excessiva cautela, estil agressiu, amb poca
atenció, conductor dels que xerra i no mira endavant.... I els cotxes? com
se’ls veia? confiats, segurs, rígids, amb por, llençats, fórmules 1...? feien cas
al conductor?
- L’escolta del teu nom: es formen parelles dins el grup. Es divideixen en dos
grups, formats per un de cada parella. Un grup es situa a un costat de la
sala i l’altre a l’oposat, contra la paret amb els ulls tancats. El joc es
desenvolupa en 2 moments:
- Un en el que les persones assegudes pronuncien suaument un a un el
nom de la seva parella (després canvien de lloc).
- El segon moment en el que les persones assegudes pronuncien
suaument els noms de les seves parelles alhora i els que tenen els ulls
tancats han d’anar a la recerca de la seva parella. Tingueu
confiança amb la trucada de la vostra parella perquè sou especials
per ella i arribareu on ella està.
Després, canvieu-vos el paper amb la vostra parella.
Debat:
- Quines han estat les dificultats?
- Quins problemes hi ha a la vida real per confiar en un grup i aconseguir
cooperar?
JOCS DE COMUNICACIÓ
Dictar dibuixos o visionary: es comparen els dibuixos de forma dialogant, es
pot comparar el temps que ha portat fer-ho d’una manera i fer-ho de l’altre,
així com la precisió del dibuix.
- Com s’han sentit tan sols escoltant?
- Com s’han sentit tan sols dictant?
- Quin tipus de comunicació es donava en un cas i en l’altre?
- Ens encoratjàvem o la nostra comunicació més aviat desanimava
a l'altra persona? A quines conclusions poden arribar?
Llapis cooperatiu
La fila de l’aniversari: han de fer una fila ordenada segons dia i mes de
naixement (de gener a desembre) de tots els participants sense parlar. Han de
trobar la manera de posar-se d’acord sense paraules.
Debat:
- Quins problemes han sorgit?
- Quins elements afavoreixen la comunicació?
La roda de la fortuna
Treballant el consens: hi ha consens quan un grup de persones arriba a triar
una opció que és acceptable per a tothom encara que no fos la seva primera
opció.
 El consens i l’illa deserta: estan en un vaixell que naufraga i que només
poden agafar 10 coses que els han de permetre viure en una illa
deserta. Primer caldrà que elaborin la llista individualment.
Debat:
- Quines coses us ha estat més fàcil de consensuar?
- Quin criteri heu seguit per triar les coses?

4. - Quines coses us ha estat més difícil de consensuar?
- Com heu resolt els desacords?
- Com heu arribat a un acord? Quins motius teníeu per triar una opció i no
una altra?
JOCS D’EMOCIONS
El niu: es fan grups de 4 persones i se’ls hi dóna un DinA3, retoladors i un dau.
Han de buscar un objecte (cada persona) que els hi serveixi de fitxa.
Debat:
- Heu après coses dels nostres companys/es?
- Us provoquen a tots/es els mateixos sentiments les mateixes situacions?
Si fos
El cabdell Fes que tot el grup s’assegui en cercle. Llança el cabdell conservant
una punta. Mentre el llances, digues una cosa positiva de la persona a la qual
li llances. Mira d’evitar que els alumnes es centrin en les qualitats físiques i,
sobretot, assegura’t que tothom rep una valoració positiva. Qui rep el cabdell
agafa el fil i llença el cabdell fent el mateix.
Així fins a teixir una teranyina.
Debat:
- Com us heu sentit?
- Com heu rebut les valoracions?
- Us ha fet vergonya?
- Us hi reconeixeu?
- Us ha agradat que us diguessin coses agradables? Us en diuen
normalment?
- Vosaltres en dieu? A qui?
Representem emocions: dóna a un voluntari el nom d’un sentiment i fer que el
representi sense paraules.
Debat:
- Què podeu fer quan noteu que un company està així?
Afecte no verbal: aquesta activitat et pot ser útil per estimular el sentiment
d’acceptació en el grup. Es tracta que tot el grup expressi a una persona,
successivament, sentiments positius. El joc es fa en silenci. Busca un/a voluntari/
a i tapa-li els ulls amb una bena. Situa’l enmig de l’aula i la resta de la classe en
cercle al seu voltant. Aquests s’aniran acostant i, en silenci, li hauran
d’expressar sentiments positius de forma no verbal (durant 4 o 5 minuts).
Després canvia la persona del mig fins que surtin tots els que vulguin.
En aquest cas, l’avaluació no és tan necessària: pots demanar com s’han
sentit, però la discussió no ajuda perquè dilueix una experiència que és potent
emocionalment. També pots fer l’exercici sense tapar els ulls al protagonista i
fent que els compliments els facin verbalment.
JOCS COOPERATIUS
Cadires cooperatives o pingüins (amb paper de diari). Aquesta activitat li dóna
la volta al tradicional joc de les cadires musicals per convertir-lo en un joc
cooperatiu. En aquesta ocasió, en comptes d’eliminar jugadors, s’eliminen
cadires i cal buscar la manera que tothom estigui enfilat. També es pot utilitzar
un banc en comptes de cadires.
Debat:
- Com us heu sentit?

5. - Què us ha calgut per aconseguir-ho? (organització i imaginació,
equilibri del grup)
- Situacions de la vida real on us ha calgut l’ajuda d’algú altre per
aconseguir els vostres objectius.
- Si algú no hi ha volgut participar, pots valorar els motius que l’han portat
a prendre aquesta decisió (ha tingut por...)?
Dinàmica vaixells (amb paper de diari)
Ordre a coberta: fes 2 línies paral·leles amb cinta aïllant amb una distància no
superior a 20 cm. Digues que estan a la coberta d’un vaixell molt estreta i fes
que tots es posin entre les 2 línies. Un cop hi siguin dóna alguna d’aquestes
consignes: s’han d’ordenar (sempre sense sortir de les línies) per edat, alçada.
Debat:
• Com ho han aconseguit?
• Com han sentit el recolzament del grup? La proximitat?
Els 5 dragons dolents: Donareu una carta amb una pista a cada alumne i els
direu: “Cadascú de vosaltres tindrà una carta amb una pista que pot ser útil o
no per a resoldre el misteri. Tingueu en compte tota la informació i mireu
d’arribar al consens per a resoldre el misteri. No podeu ensenyar la vostra carta
a ningú. Només podeu llegir-la en veu alta”.
Vosaltres controlareu el temps i podeu decidir si voleu ajudar-los o no en cas
que els veieu molt perduts.
Expliqueu la següent història (tot i que podeu fer aquest exercici amb qualsevol
història):
“ Hi havia una vegada 5 dragons malignes. Els seus noms eren Jason, Meri,
Alex, Joana i Jordi. Havien capturat a la Princesa Pati i l’havien fet presonera.
L’havien lligada de peus i mans amb una corda. Però aquest matí s’ha
escapat. Els dracs sospiten l’un de l’altra (creuen que algú d’ells l’ha ajudat a
escapar). La vostra feina és esbrinar com ha escapat la Pati i qui, si hi ha algú,
l’ha ajudada i per què?”
El puny
El millor premi
La ploma: agafar una ploma i intentar que no caigui a terra sense utilitzar les
mans. L’han de mantenir en equilibri i/o desplaçar-la.
Debat:
- Us heu posat d’acord amb la vostra parella per aconseguir-ho?
- Us ha estat difícil? (en aquest punt podeu observar les actituds de
bloqueig que poden mostrar alguns nens davant els nous reptes).
Croqueta: Fes grups de 6 persones i demana’ls que s’estirin a terra, tocant-se
en posició de “croqueta”. Posa’ls en un extrem de la classe i digues-los que
han de fer arribar el vaixell (qualsevol objecte que hagis posat a sobre de la
persona que ha quedat més allunyada de la meta) sense que caigui. L’única
condició és que no es poden separar ni tocar l’objecte amb les mans. Hauran
de rodolar com croquetes (però no cal que els ho diguis...).
Debat:
- Com heu decidit quin era el millor sistema?
- Ho heu aconseguit?
- Què podem fer si provem una cosa i no funciona?
Avalanchas. un joc cooperatiu per a 3-4 jugadors, a partir de 6 anys.
En aquest joc, quatre trucades d’emergència arriben al mateix temps al poble.
Als quatre cims, un avió ha tingut un accident i els seus ocupants estan en
perill. Però el temps és molt dolent: la neu s’acumula i amenaça amb barrar el

6. pas. Al poble s’organitzen quatre expedicions i cada una surt cap a una vall
diferent per a rescatar als viatgers en perill. No obstant, tenen 3 possibilitats
d’ajudar-se: cedint punts a un altre, assumint la fitxa de l’allau dels altres (quan
surt la fitxa de neu al dau) o pujar amb un altre i així tots dos pugem o baixem
amb les tirades del dau. Preu aproximat: 30€
ALTRES
Drac de la serralada: és un joc físic de conversió i d’afirmació. Hi ha un drac
que viu a una serralada que la resta de participants ha de travessar. El drac
intenta impedir-ho agafant-los i aixecant-los evitant que toquin el terra mentre
diu “drac de la serralada 1, 2, 3”.Els altres s’han de resistir però si el drac els
atrapa, es converteixen també en dracs.
Fer dibuixos per parelles Cal fer un dibuix creatiu entre 2 persones sense parlar.
Com s’han sentit? S’han sotmès? Han col·laborat? Es pot fer amb més de 2
persones per dibuix i també permetent parlar.
Gats i ratolins: es tracta de fer una rotllana on tothom estigui molt apretat. Un
voluntari gat es posa dins la rotllana i un altre fora (ratolí). L’objectiu del que
està fora és entrar. L’objectiu dels que estan a la rotllana és evitar-ho. En cas
que aconsegueixi entrar, el ratolí haurà de sortir per a no ser enganxat.
Debat:
- Què us ha semblat el joc?
- Com us heu sentit quan éreu a la rotllana?
- Com us heu sentit quan éreu fora i no us deixaven entrar?
- Què us ha agradat més ser dins o fora?
- Us ha passat mai que algú no us vol (a l'hora de jugar, de seure a la
vora, de fer files)? Com us fa sentir?
Que t’empaita el gat! Fes que es posin a quatre potes amb els ulls tapats. Tots
són rates menys un gat. Es juga en silenci. Delimita l’espai i dóna la següent
consigna: quan es topin amb un company han d’agafar-li la mà i si són rates
donar una palmada i si són gats dues palmades. Si algú els hi fa dues
palmades s’han de quedar agafats a la mà del gat. Si els hi fan una, poden
seguir marxant a 4 potes. Lògicament s’hi senten dues palmades han de mirar
d’allunyar-se de la zona.
Us afegeixo alguns jocs cooperatius de taula que no hem vist però que us
podrien agradar:
Bamboleo: Idealment, els jugadors poden ser de 2 a 7, de més de 6 anys.
Bamboleo és una excursió al món sorprenent de la gravetat. És una safata
totalment llisa en equilibri sobre un suport coronat per una bola de suro. A
sobre, algunes peces vermelles i negres barrejades de diferents formes i pesos.
El desafiament és anar retirant les peces d’una en una sense desequilibrar el
conjunt. Si la safata s’inclina, és millor agafar peces de la part baixa. Cal ser
dolç i suau a l’hora de retirar-les. També és ideal per a inventar i consensuar
normes (educació en la democràcia i el consens). Si els nens i nenes són
capaços d’inventar regles en el joc, aprenen a fer-ho en comunitat.
Algunes de les idees per guanyar són: aconseguir 200 grams, fer la torre més
alta amb les peces que s’han agafat, etc.
També es pot jugar amb la variant de dir al grup quina peça vull retirar abans
de fer-ho per escoltar els comentaris de la gent. Té un preu aproximat d’uns
48€.

7. Jocs dels nans i les ombres: per a 3 a 6 jugadors, a partir de 6 anys.
Un joc cooperatiu per als qui el hi agradi assaborir elements simbòlics que
poques vegades es troben en els jocs de taula: la foscor, el foc, l’espera, etc.
Tenint com a fons un conte de nans i d’un bruixot, ¿com podran les fitxes dels
jugadors escapar-se dels raigs de llum de l’espelma? ¡Menys mal que els arbres
de fusta situats en el taulell de joc es converteixen en magnífics amagatalls en
els que poden amagar-se diversos jugadors!
Un segon joc, en el revers del taulell, inverteix la situació: aquí el perill està en
les ombres i la llum és bona. Aquesta opció és de cooperació i cadascú veurà
de quina manera imaginativa allibera a un company: el reflex de la llum sobre
petits miralls. Preu aproximat: 18€
Nimbali: un joc fora d’allò comú per a 2-4 jugadors, a partir de 5 anys. Estem en
plena estepa africana: la girafa, el lleopard i altres animals salvatges tenen
molta set i estan buscant un pou. Tots els animals esperen amb impaciència la
pluja... Els jugadors acullen a la seva reserva (n’hi ha 4) els animals i els hi
donen de beure. Cada jugador és responsable de la seva reserva però els
animals són lliures. Es mou l’animal si en el dau surt el color de la seva pell.
Quan en el dau surt el símbol de la gota d’aigua, cal donar de beure els
animals de la teva reserva (els jugadors disposen de 10 gotes). Qui esgota
abans les gotes d’aigua, guanya. Un joc que permet entrar en la dinàmica de
l’acollida: “quan més acullo, més m’enriqueixo”.Preu aproximat: 18€.
També en aquesta línia funciona el “hand in hand”, un domino de Selecta on
el que fas és unir les mans de tots els nens del món.
El fruiter: per a 2 a 4 jugadors, a partir de 4 anys. Fa 15 anys que existeix.
Un joc de cooperació, en el que el material (cistelles de vímet, fruites de fusta)
ja és una meravella.
Hi ha 4 arbres i enmig un corb amb molta paciència. A l’estiu, les fruites
maduren i s’han de collir abans no se les mengi el corb. Entre tots, ens
ajudarem a fer-ho. Hem d’aconseguir 2 fruits de cada a cada cistella. Si en
tinc més de 2, puc oferir-li a un altre company si ell ho vol. El corb representa
l’enemic comú. Quan un/a juga no treballa la intel·ligència sinó els sentiments.
Preu aproximat: 38€
Ball de marietes: un joc cooperatiu per a 2 a 6 jugadors a partir dels 6 anys.
Qui arribarà primer al ball de carnestoltes? En aquest joc cooperatiu, les
marietes es disfressen i intercanvien colors. Es posen una davant l’altra i
s’observen perquè no totes les marietes estan disposades a intercanviar. Quan
una no vol, es dóna la volta per a indicar la seva negativa. Els imans positius i
negatius fan que les marietes s’atreguin o siguin incompatibles. Però també és
un joc de carreres. ¿Estaran disfressades les marietes abans de que les
formigues arribin al ball? Un joc cooperatiu basat en l’observació d’encontres
interessants. Preu aproximat: 36€
T´Chang: per a 1-4 jugadors, a partir de 8 anys (millor pels adolescents).
Com trobar la sortida d’aquesta tomba poblada per 7.000 estàtues de pedra?
Aquí només regnen les ombres i el silenci, algunes cuques de llum i quatre
dracs mil·lenaris que ens plantegen 1.400 enigmes per a 1.400 jocs. Si s’esgoten
les cuques que ens il·luminen el camí, no sabrem trobar la sortida; si trobem
una serp ens quedarem immobilitzats i ens hauran de venir a buscar...Un joc
cooperatiu, familiar, intel·ligent, estrany, on ningú guanya sense comptar amb
els altres. Preu aproximat: 38€
El mar en joc (marea negra): per a 1-6 jugadors, a partir de 10 anys.
Un petroler naufraga a alta mar i va perdent poc a poc galetes de chapapote

8. que amenacen amb envair el mar i la costa. ¿Podran els jugadors aturar
l’avenç de la capa de petroli que amenaça la platja? Un joc cooperatiu en el
que els jugadors només poden guanyar si coordinen les seves jugades. Preu
aproximat: 33€
Adreces de botigues on es poden trobar aquest tipus de jocs:
Artijoc C / Iluro 16, 1er (Mataró) www.artijoc.com
Jugar per jugar Avinguda Gaudí, 39 www.jugarxjugar.com (Barcelona)
Homo ludicus. C/Barcelona, 92 (Granollers). www.homoludicus.org
Kometa www.kometak.com (Donostia)
Gigamesh Ronda Sant Pere 53 (Barcelona). www.gigamesh.com