Sessió feta el 25 de març al Recinte Maternitat. Diputació de Barcelona.

1. Algunes reflexions sobre la salut_
en joves i adolescents
Jordi Bernabeu Farrús
@jordibernabeu - @sobredrogues
Servei de Salut Pública i Consum
Ajuntament de Granollers
Barcelona. 25 d’abril de 2012.
Recinte Maternitat. Diputació de Barcelona.

2. Algunes reflexions sobre la salut_
en joves i adolescents
www.slideshare.net/jordibernabeu
www.jordibernabeu.cat/salutjoves
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document, fins i tot amb modificacions i millores del text. L'única condició és que figuri primer el nom
de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials

3. 0. Tres hipòtesis per començar el debat
1. Breu decàleg de puntualitzacions sobre l’adolescència i joventut
2. El paper de les drogues
3. Diferents lectures davant una mateixa realitat
4. Qüestions prèvies a qualsevol intervenció
5. Algunes idees per treballar la salut en l’adolescència i joventut

4. Tres hipòtesis per començar el debat…

5. 1. Probablement estem fent una lectura de
l’adolescència i joventut segons paràmetres d’epoques
antigues. I l’adolescència actual esdevé una etapa per se,
diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats
educatives i de conceptualització.
2. El discurs que es genera al voltant de la salut segueix
condicionat per l’experiència viscuda anys anteriors amb
els consums problemàtics d’heroïna i VIH-SIDA (amb tot el
que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I
actualment el panorama és totalment diferent. Així com les
noves formes d’exclusió i inclusió.
3. El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon
a les necessitats més evidents. I s’apliquen des d’una
perspectiva massa adulta. Hem incorporat noves
metodologies (reduccció de danys). Però, hem acceptat la filosofia
de base?
La prevenció de les drogodependències_
en la infància l’adolescència

6. Tot plegat si ho apliquem a joves i adolescents...
1. Darrere de molts problemes de salut d’adolescents
i joves existeixen més disfuncions familiars i/o
socials que no pas problemes de drogues.
2. Compte amb l'excèssiva tendència al diagnòstic:
sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta i
condiciona.
3. Els factors de risc poden tenir diferents graus de
gravetat/problematicitat.
4. Els problemes de salut solen ser el resultat d'uns
hàbits de consum lligats a uns estils de vida
determinats.
5. Existeixen riscos i problemes més importants que
l'addició.

7. Factors relacionats amb la salut

8. PERSONALS
 Accions i comportaments individuals
 Percepcions del risc associades a aquestes accions
CONTEXT SOCIAL
 Estructura social
 Entorn sòcioeconòmic
CONTEXT ASSISTENCIAL
Atenció mèdica clínica assistencial
Atenció, prevenció i promoció de la salut
Espluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Jvoentut

9. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

10. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

11. Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

12. IJE - 2008

13. IJE - 2008

14. IJE - 2008

15. IJE - 2008

16. Nombre avortaments
http://www.msps.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embarazo/tablas_figuras.htm

17. Número de parelles sexuals

18. 4 grups
• Grup A
– 43% mostra. Joves que no tenen problemes de salut física o mental. No
consumeixen drogues. Fan activitat física. Estudiants Viuen en família d’origen.
Homes igual que dones.
• Grup B
– 29%. Pocs problemes de salut. Fumen tabac. Poca activitat física. Tenen activitat
laboral que satisfà.
• Grup C
– Consums poc saludables amb un cert excés. Alcohol i tabac. A vegades cocaïna i
cànnabis. 50% d’aquest grup fa consums intensius d’alcohol. Més homes que
dones. 13%. Percepció subjectiva bona pel que fa a salut.
• Grup D
– Estat de salut regular o dolent. Risc al de salut mental. Dolors. Poc suport social.
Proporció significativa d’immigrants. Estatus social mitjà-baix. Activitat laboral
exposats a factors de risc.
Espluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Joventut

19. Algunes puntualitzacions
sobre la adolescència i joventut

20. La metàfora de la “saleta d’estar”

21. Abans
Infància Adolescència Edat adulta
Ara
Infància Edat adulta

22. El projecte del “nen tresor”. La
planificació familiar. I els nous models
de famílies.

23. La reconceptualització
de l’oci i de la feina

24. “Lo que distingue a los hombres no es
su manera de ganarse la vida, sino más
bien su manera de perder el tiempo”
Frederik Pohl

25. Concepte de treball Concepte d’oci des del
des del món adult món jove
“Esclau” Llibertat
Aïllat Compartit
Monóton Divertit

26. Les dificultats per a l’emancipació
La crisi de la noció de futur

27. Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011

28. El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011

29. L’excessiu “proteccionisme” vers
l’infància i adolescència

30. Adolescents i joves consumidors.
El mercat com a principi sobiranista

31.  El model actual que defineix el concepte de
l’adolescència i joventut genera un mercat immens al
voltant de la moda, l’oci, el temps lliure, la música, la
diversió…
 Aquest mercat immens també genera un entorn en el
que les pautes i valors del consum són elements
importants en la configuració de les identitats juvenils.
 El triomf del consum “low cost”

32. L’egocentrisme adolescent
(paradoxa de l’individualisme)

33. Adolescents i joves 2.0:
Les noves formes de comunicació i relació

34. Cap a la persona connectada i
sobreinformada

35. Erlich. El País. 4 de març de 2011

36. Erlich. El País. 2 de febrer de 2011

37. Tot l’entorn 2.0 ha vingut per a quedar-s’hi.
Esdevenint un canal més de comunicació.
Per a molts, el principal.
Avança a un ritme tan ràpid que se’ns fa
difícil parar-nos a reflexionar sobre el seu
ús.
La primera lectura sempre ha de ser en clau
positiva: com a element de construcció
Els usos problemàtics no només es donen
en adolescents i joves: també en adults.

38. Erlich. El País. 11 de febrer de 2011

39. Adolescència i processos migratoris

40. L’errònia percepció d’una
adolescència cada cop més
“canyera”

41. L’importància de la Maria, el paper
del botellón i la poca incidència de
les altres drogues

43. El paper de les drogues
La prevenció de les drogodependències_
en la infància l’adolescència

44. D’on venim i cap a on anem

47. http://www.youtube.com/watch?v=7y1hjdm6jZU&playnext=1&li

48. Font. De l’arxiu d’Energy Control

50. “Quema de droga”. Reuters. El País 2 de desembre de 2010

54. Les drogues: un element de consum més?

55. Consum de drogues
Consum de drogues

56. Percebem el consum de drogues com
quelcom…
1. Normalitzat (integrat)
“Porque estoy harta de ver en los institutos un grupito de chavales que están
fumando porros y al lado hay otro grupo de chavales de los típicos que no
fuman porros, tal vez los más estudiosos, los más no sé qué, ¿no? que en teoría
es eso, de cara al instituto, y pasan olímpicamente, ven los que están fumando
porros y lo ven súper normal. Quiero decir no es que se escandalicen de decir,
¡ah! ¡no! ¡fuman porros! es que en absoluto. Y si hablas en las clases es que
nadie está escandalizado de los porros, de hecho nadie, ¿eh?” (de l'avaluació
del "Qué rule").
2. Estès i generalitzat
3. Fàcilment accessible

57. Percebem el consum de drogues com
quelcom…
4. Voluntari
“Jo decideixo consumir”
“Jove, tu decideixes”
5. Precoç
6. En constant augment

58. Quin paper juguen les drogues
en l’adolescència?

59.  Segurament un paper diferent al que nosaltres atorguem
 En molts casos, receptes de plaer, felicitat i diversió. Altres
vegades, actuaran com elements de connexió o desconnexió,
d’integració o exclusió -fonamentadors de problemes-.
 “Las drogas no son buenas pero a mi me son útiles”
 Integrades en un marc de consum més ampli
 Compte quan darrera del consum de drogues s’amaguen
altres problemes o serveixen d’evasió.

60. Diferents lectures
davant una mateixa realitat

61. Lectures adultes vs Lectures adolescents
A. La seva lògica no és la nostra lògica
B. Dues idees: “experimentar i passar-m’ho bé, fent el que em
dona la gana”.
C. “Als adults se’ns escapa tota aquesta història. Ells tenen més
informació, en saben més...”
D. Nosaltres també hem estat adolescents. I probablement
hauríem fet el mateix.
"Pienso que se olvidan de que han estado jóvenes e hicieron lo mismo.
Probablemente se escondían más. Lo que pasa es que únicament se quedan
con lo malo y se olvidan de lo bueno”.
E. “La nostra intranquilitat” vs “La seva percepció
d’accessibilitat”
F. A vegades algunes qüestions estan més presents en els seus
discursos que en els seves pràctiques reals...

62. Qüestions prèvies
a qualsevol intervenció
La prevenció de les drogodependències_
en la infància l’adolescència

63. L’atenció, prevenció i informació no poden
tenir como eix central i únic l’abstinència.
 Centrem-nos més en els riscos que en les pròpies
pràctiques
 Alguns riscos son més greus que altres: determinem doncs
quins riscos són els que realment donen problemes
 L’adicció no ha de ser el problema més important (i
finalitzador del procés problemàtic”)
 No utilitzem la regulació legal com a excusa per abstenir-se

64. La nostra primera intervenció ha d’anar
dirigida sempre a reduir els possibles danys
 Acceptem que hi ha riscos i n’hi haurà
 Experimentar no és igual a tenir problemes
 Les persones es preocupen per la seva salut
 Existeixen riscos més importants que l’addicció

65. Algunes idees per treballar la salut en
l’adolescència i joventut

66. Mesures alternatives per consum de
cànnabis a joves i adolescents: educació o
reparació?

67. Mesures alternatives per consum de
cànnabis a joves i adolescents: educació o
reparació?

68. Mesures alternatives per consum de
cànnabis a joves i adolescents: educació o
reparació?

69. 1. Prevenir és un terme complex que engloba
diferents aspectes:
 Fomentar la responsabilitat
 Potenciar l’autonomia
 Evitar-se problemes
2. ...que abarca alhora diferents temes:
 Informació  Experiència
 Actituds  Percepció d’utilitat
 Coneixement  Interès

70. 3. Que s’ha de treballar desde diferents
àmbits...
 El medi obert  La xarxa
 Les llars domèstiques  L’atenció especialitzada
 Els centres educatius  Els cossos de seguretat
 La consciència política  La comunitat
 Els MdC  Etcètera...
4. Que compta amb diferents estratègies:
 Universal  La Reducció de Riscs
 Selectiva  La detecció i intervenció precoç
 Indicada  L’abstinència...

71. 5. Que ha de saber presentar una imatge
positiva de l’abstinència
 “Una bona manera d’evitar-se problemes”
 Si pot ser: “simpàtica”
 Coherent entre “forma” i “contingut”
6. Donant respostes útils davant el consum
 Aportant estratègies per prevenir problemes
 Donant pautes per a un consum no problemàtic

72. 7. Plantejant el consum adolescent com una
qüestió d’adolescents i no de persones amb
problemes de salut
 Distingim entre conflictes/tensions i problemes
 Sapiguem atendre els vertaders problemes de drogues
adolescents (com abordem el tractament, s’emmarca o no en
un problema de salut mental, etc.)
 No fem del consum adolescent un problema de drogues

73. 8. Que apel·li a que la lògica adolescent és
basa en la provisionalitat
 “Avui sí, demà no ho sé, i demà passat ni de conya”
9. Que no es deixi endur per l’ansietat del
“què serà d’ell/a en un futur!”
 Tractar abans el que “és ara” que el que “serà demà”
 Abans està el “jove present” que el “futur adult”

74. 10. I que sigui conseqüent amb la realitat
 Coneixent-la;
 havent detectat les necessitats a treballar;
 essent crítica amb ella (que no vol dir “criticar-la”):
 i respectant-la (els seus canals de comunicació, espais de
relació i formes de diversió, etc.).
Doncs acabarà sent la nostra oportunitat per poder intervenir

75. 1. Gràcies per haver arribat fins aquí
Jordi Bernabeu Farrús

76. 1.Crèdits

77. Aquestes reflexions i idees exposades han estat
inspirades a partir
de lapara educar en la adolescencia reflexió de les fonts següents:
9 ideas lectura, escolta i
Jaume Funes. Editorial Graó.
I qualssevol dels seus textos, i exposicions.
Energy Control – ABD
www.energycontrol.org
I la seva intervenció.
Los hijos de la desregulación
Fernando Conde. Editorial Crefat.
I qualssevol dels seus articles.
Enquesta escolar sobre consum de drogues 2008
Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)
Treballant com a educadora o educador social
Carles Sedó. Edicions Pleniluni.
I qualssevol de les seves xerrades.
Granollers_Acció municipal en el consum de drogues
www.sobredrogues.net
I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines…

78. Aquestes reflexions i idees exposades han estat
inspirades a partir
de la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents:
La salud de la juventud 2008.
Domingo Comas. Injuve
Salut i joves
Espluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Jvoentut
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Estudis/Estudi
La salut dels joves a Catalunya
Romaní, O. (dir.) (2006). La salut dels joves a Catalunya. Un estudi exploratori,
Barcelona, Secretaria General de Joventut

79. Per a més informació (dubtes, qüestions, atenció, etc.)_