• Save
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents

on

  • 772 views

Sessió feta el 25 de març al Recinte Maternitat. Diputació de Barcelona.

Sessió feta el 25 de març al Recinte Maternitat. Diputació de Barcelona.

Statistics

Views

Total Views
772
Views on SlideShare
649
Embed Views
123

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 123

http://jordibernabeu.cat 123

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents Presentation Transcript

  • Algunes reflexions sobre la salut_en joves i adolescents Jordi Bernabeu Farrús @jordibernabeu - @sobredrogues Servei de Salut Pública i Consum Ajuntament de Granollers Barcelona. 25 d’abril de 2012. Recinte Maternitat. Diputació de Barcelona.
  • Algunes reflexions sobre la salut_en joves i adolescents www.slideshare.net/jordibernabeu www.jordibernabeu.cat/salutjoves Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document, fins i tot amb modificacions i millores del text. Lúnica condició és que figuri primer el nom de lautor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials
  • 0. Tres hipòtesis per començar el debat1. Breu decàleg de puntualitzacions sobre l’adolescència i joventut2. El paper de les drogues3. Diferents lectures davant una mateixa realitat4. Qüestions prèvies a qualsevol intervenció5. Algunes idees per treballar la salut en l’adolescència i joventut
  • Tres hipòtesis per començar el debat…
  • 1. Probablement estem fent una lectura de l’adolescència i joventut segons paràmetres d’epoques antigues. I l’adolescència actual esdevé una etapa per se, diferent a l’infància i la joventut, amb les seves necessitats educatives i de conceptualització. 2. El discurs que es genera al voltant de la salut segueix condicionat per l’experiència viscuda anys anteriors amb els consums problemàtics d’heroïna i VIH-SIDA (amb tot el que això comporta: idea d’addicció, sobredosi, VIH, etc.). I actualment el panorama és totalment diferent. Així com les noves formes d’exclusió i inclusió. 3. El consequent discurs preventiu i d’atenció no respon a les necessitats més evidents. I s’apliquen des d’una perspectiva massa adulta. Hem incorporat noves metodologies (reduccció de danys). Però, hem acceptat la filosofia de base?La prevenció de les drogodependències_en la infància l’adolescència
  • Tot plegat si ho apliquem a joves i adolescents...1. Darrere de molts problemes de salut d’adolescentsi joves existeixen més disfuncions familiars i/osocials que no pas problemes de drogues.2. Compte amb lexcèssiva tendència al diagnòstic:sovint és necessària però alhora justifica, etiqueta icondiciona.3. Els factors de risc poden tenir diferents graus degravetat/problematicitat.4. Els problemes de salut solen ser el resultat dunshàbits de consum lligats a uns estils de vidadeterminats.5. Existeixen riscos i problemes més importants queladdició.
  • Factors relacionats amb la salut
  • PERSONALS Accions i comportaments individuals Percepcions del risc associades a aquestes accions CONTEXT SOCIAL Estructura social Entorn sòcioeconòmic CONTEXT ASSISTENCIALAtenció mèdica clínica assistencialAtenció, prevenció i promoció de la salut Espluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Jvoentut
  • Estem davant d’una de les poblacions adolescents méstranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
  • Estem davant d’una de les poblacions adolescents méstranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
  • Estem davant d’una de les poblacions adolescents méstranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.
  • IJE - 2008
  • IJE - 2008
  • IJE - 2008
  • IJE - 2008
  • Nombre avortamentshttp://www.msps.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/embarazo/tablas_figuras.htm
  • Número de parelles sexuals
  • 4 grups• Grup A – 43% mostra. Joves que no tenen problemes de salut física o mental. No consumeixen drogues. Fan activitat física. Estudiants Viuen en família d’origen. Homes igual que dones.• Grup B – 29%. Pocs problemes de salut. Fumen tabac. Poca activitat física. Tenen activitat laboral que satisfà.• Grup C – Consums poc saludables amb un cert excés. Alcohol i tabac. A vegades cocaïna i cànnabis. 50% d’aquest grup fa consums intensius d’alcohol. Més homes que dones. 13%. Percepció subjectiva bona pel que fa a salut.• Grup D – Estat de salut regular o dolent. Risc al de salut mental. Dolors. Poc suport social. Proporció significativa d’immigrants. Estatus social mitjà-baix. Activitat laboral exposats a factors de risc. Espluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Joventut
  • Algunes puntualitzacionssobre la adolescència i joventut
  • La metàfora de la “saleta d’estar”
  • Abans Infància Adolescència Edat adultaAra Infància Edat adulta
  • El projecte del “nen tresor”. Laplanificació familiar. I els nous models de famílies.
  • La reconceptualització de l’oci i de la feina
  • “Lo que distingue a los hombres no essu manera de ganarse la vida, sino másbien su manera de perder el tiempo” Frederik Pohl
  • Concepte de treball Concepte d’oci des del des del món adult món jove “Esclau” Llibertat Aïllat Compartit Monóton Divertit
  • Les dificultats per a l’emancipació La crisi de la noció de futur
  • Punk. Manuel Fontdevila. Público. 28 de gener de 2011
  • El Roto. El País. 14 de febrer de gener de 2011
  • L’excessiu “proteccionisme” vers l’infància i adolescència
  • Adolescents i joves consumidors.El mercat com a principi sobiranista
  •  El model actual que defineix el concepte de l’adolescència i joventut genera un mercat immens al voltant de la moda, l’oci, el temps lliure, la música, la diversió… Aquest mercat immens també genera un entorn en el que les pautes i valors del consum són elements importants en la configuració de les identitats juvenils. El triomf del consum “low cost”
  • L’egocentrisme adolescent(paradoxa de l’individualisme)
  • Adolescents i joves 2.0:Les noves formes de comunicació i relació
  • Cap a la persona connectada i sobreinformada
  • Erlich. El País. 4 de març de 2011
  • Erlich. El País. 2 de febrer de 2011
  • Tot l’entorn 2.0 ha vingut per a quedar-s’hi.Esdevenint un canal més de comunicació.Per a molts, el principal.Avança a un ritme tan ràpid que se’ns fadifícil parar-nos a reflexionar sobre el seuús.La primera lectura sempre ha de ser en claupositiva: com a element de construccióEls usos problemàtics no només es donenen adolescents i joves: també en adults.
  • Erlich. El País. 11 de febrer de 2011
  • Adolescència i processos migratoris
  • L’errònia percepció d’unaadolescència cada cop més “canyera”
  • L’importància de la Maria, el paperdel botellón i la poca incidència de les altres drogues
  • El paper de les droguesLa prevenció de les drogodependències_en la infància l’adolescència
  • D’on venim i cap a on anem
  • http://www.youtube.com/watch?v=7y1hjdm6jZU&playnext=1&li
  • Font. De l’arxiu d’Energy Control
  • “Quema de droga”. Reuters. El País 2 de desembre de 2010
  • Les drogues: un element de consum més?
  • Consum de droguesConsum de drogues
  • Percebem el consum de drogues comquelcom…1. Normalitzat (integrat)“Porque estoy harta de ver en los institutos un grupito de chavales que estánfumando porros y al lado hay otro grupo de chavales de los típicos que nofuman porros, tal vez los más estudiosos, los más no sé qué, ¿no? que en teoríaes eso, de cara al instituto, y pasan olímpicamente, ven los que están fumandoporros y lo ven súper normal. Quiero decir no es que se escandalicen de decir,¡ah! ¡no! ¡fuman porros! es que en absoluto. Y si hablas en las clases es quenadie está escandalizado de los porros, de hecho nadie, ¿eh?” (de lavaluaciódel "Qué rule").2. Estès i generalitzat3. Fàcilment accessible
  • Percebem el consum de drogues comquelcom…4. Voluntari“Jo decideixo consumir”“Jove, tu decideixes”5. Precoç6. En constant augment
  • Quin paper juguen les drogues en l’adolescència?
  •  Segurament un paper diferent al que nosaltres atorguem En molts casos, receptes de plaer, felicitat i diversió. Altresvegades, actuaran com elements de connexió o desconnexió,d’integració o exclusió -fonamentadors de problemes-. “Las drogas no son buenas pero a mi me son útiles” Integrades en un marc de consum més ampli Compte quan darrera del consum de drogues s’amaguenaltres problemes o serveixen d’evasió.
  • Diferents lecturesdavant una mateixa realitat
  • Lectures adultes vs Lectures adolescentsA. La seva lògica no és la nostra lògicaB. Dues idees: “experimentar i passar-m’ho bé, fent el que emdona la gana”.C. “Als adults se’ns escapa tota aquesta història. Ells tenen mésinformació, en saben més...”D. Nosaltres també hem estat adolescents. I probablementhauríem fet el mateix."Pienso que se olvidan de que han estado jóvenes e hicieron lo mismo.Probablemente se escondían más. Lo que pasa es que únicament se quedancon lo malo y se olvidan de lo bueno”.E. “La nostra intranquilitat” vs “La seva percepciód’accessibilitat”F. A vegades algunes qüestions estan més presents en els seusdiscursos que en els seves pràctiques reals...
  • Qüestions prèvies a qualsevol intervencióLa prevenció de les drogodependències_en la infància l’adolescència
  • L’atenció, prevenció i informació no podentenir como eix central i únic l’abstinència.  Centrem-nos més en els riscos que en les pròpies pràctiques  Alguns riscos son més greus que altres: determinem doncs quins riscos són els que realment donen problemes  L’adicció no ha de ser el problema més important (i finalitzador del procés problemàtic”)  No utilitzem la regulació legal com a excusa per abstenir-se
  • La nostra primera intervenció ha d’anardirigida sempre a reduir els possibles danys  Acceptem que hi ha riscos i n’hi haurà  Experimentar no és igual a tenir problemes  Les persones es preocupen per la seva salut  Existeixen riscos més importants que l’addicció
  • Algunes idees per treballar la salut en l’adolescència i joventut
  • Mesures alternatives per consum decànnabis a joves i adolescents: educació o reparació?
  • Mesures alternatives per consum decànnabis a joves i adolescents: educació o reparació?
  • Mesures alternatives per consum decànnabis a joves i adolescents: educació o reparació?
  • 1. Prevenir és un terme complex que englobadiferents aspectes: Fomentar la responsabilitat Potenciar l’autonomia Evitar-se problemes2. ...que abarca alhora diferents temes: Informació  Experiència Actituds  Percepció d’utilitat Coneixement  Interès
  • 3. Que s’ha de treballar desde diferentsàmbits...  El medi obert  La xarxa  Les llars domèstiques  L’atenció especialitzada  Els centres educatius  Els cossos de seguretat  La consciència política  La comunitat  Els MdC  Etcètera...4. Que compta amb diferents estratègies:  Universal  La Reducció de Riscs  Selectiva  La detecció i intervenció precoç  Indicada  L’abstinència...
  • 5. Que ha de saber presentar una imatgepositiva de l’abstinència  “Una bona manera d’evitar-se problemes”  Si pot ser: “simpàtica”  Coherent entre “forma” i “contingut”6. Donant respostes útils davant el consum  Aportant estratègies per prevenir problemes  Donant pautes per a un consum no problemàtic
  • 7. Plantejant el consum adolescent com unaqüestió d’adolescents i no de persones ambproblemes de salut Distingim entre conflictes/tensions i problemes Sapiguem atendre els vertaders problemes de drogues adolescents (com abordem el tractament, s’emmarca o no en un problema de salut mental, etc.) No fem del consum adolescent un problema de drogues
  • 8. Que apel·li a que la lògica adolescent ésbasa en la provisionalitat “Avui sí, demà no ho sé, i demà passat ni de conya”9. Que no es deixi endur per l’ansietat del“què serà d’ell/a en un futur!”  Tractar abans el que “és ara” que el que “serà demà”  Abans està el “jove present” que el “futur adult”
  • 10. I que sigui conseqüent amb la realitat Coneixent-la; havent detectat les necessitats a treballar; essent crítica amb ella (que no vol dir “criticar-la”): i respectant-la (els seus canals de comunicació, espais derelació i formes de diversió, etc.).Doncs acabarà sent la nostra oportunitat per poder intervenir
  • 1. Gràcies per haver arribat fins aquí Jordi Bernabeu Farrús
  • 1.Crèdits
  • Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partirde lapara educar en la adolescencia reflexió de les fonts següents:9 ideas lectura, escolta iJaume Funes. Editorial Graó.I qualssevol dels seus textos, i exposicions.Energy Control – ABDwww.energycontrol.orgI la seva intervenció.Los hijos de la desregulaciónFernando Conde. Editorial Crefat.I qualssevol dels seus articles.Enquesta escolar sobre consum de drogues 2008Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud)Treballant com a educadora o educador socialCarles Sedó. Edicions Pleniluni.I qualssevol de les seves xerrades.Granollers_Acció municipal en el consum de drogueswww.sobredrogues.netI de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines…
  • Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partirde la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents:La salud de la juventud 2008.Domingo Comas. InjuveSalut i jovesEspluga, Boso, Gallego, Martí. Juliol de 2010. Secretaria de Jvoentuthttp://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Publicacions/Col_Estudis/EstudiLa salut dels joves a CatalunyaRomaní, O. (dir.) (2006). La salut dels joves a Catalunya. Un estudi exploratori,Barcelona, Secretaria General de Joventut
  • Per a més informació (dubtes, qüestions, atenció, etc.)_