Coniferofitins (pins, avets i cedres)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Coniferofitins (pins, avets i cedres)

on

  • 2,060 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,060
Views on SlideShare
1,006
Embed Views
1,054

Actions

Likes
0
Downloads
7
Comments
0

1 Embed 1,054

http://agora.xtec.cat 1054

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Coniferofitins (pins, avets i cedres) Coniferofitins (pins, avets i cedres) Presentation Transcript

  • Subdivisió Coniferofitins (Les coníferes)
  • IntroduccióEls coniferofitins o gimnospermes, del grec “gimno”, despullat, i“esperma”, llavor, són plantes que tenen les llavors al descobert oalmenys sense la protecció d´un veritable pericarp o fruit propiament dit.Es distingeixen de les angiospermes per tenir els primordis seminals noprotegits per un ovari tancat.Compren plantes llenyoses, arbres i arbusts, de port cònic bencaracterístic i dimplantació en el sòl per una profonda rel pivotant, quecreixen, sobretot, a les regions temperades, fredes i de muntanya. Són lesconsiderades com a típiques coniferes (a excepció de les taxácies).Degut a les típiques secrecions de reïna sels anomena també resinosos,nom donat pels forestals enfront dels planifolis (de fulles més o menysamples). La reïna està constituida per una esència lìquida, la trementina,que porta en disolució una colofonia.Les coníferes són lelement dominant a tots els grans boscos delhemisferi nord, sobretot a la regió occidental del Estats Units i al Japó.
  • Aspecte de les coníferesReal Jardí botànic de Madrid, d’esquerra a dreta: un xiprer, un cedre i una sequoia
  • El creixement esdegut a un eix quesense deixar de crèixerva produint branquetestot al volt, més llarguesles inferior, més curtesa mesura que neixenmés enlaire, conservasempre el mateix convegetatiu, i així larbrepren un port piramidalo cònic freqüent en lesconiferes (ramificaciómonopódica). Siluetes de diferents espècies de gimnospermes: a, araucària, Araucaria araucana, b, cedre, Cedrus atlantica, c, xiprer, Cupressus sempervirens, d, pícea, Picea abies, e, teix, Taxus baccata, f, pi pinyer, Pinus pinea, g, ginebre, Juniperus communis
  • Les tonalitats glauques del fullatge de moltes coniferes es deu a l´abundànciad´estomes recoberts d´exudacions cèries. Canigó, agost 2008
  • Les fulles de les coníferesLes fulles són petites, ja sigui en forma desquama més o menysaplicada sobre la tija com en el xiprer (a), subulada com en el ginebre (b),flabel·liforme de ginkgo (c), ja sigui en forma linear com lavet (d) o acicularcom les trobem en els pins (e).
  • La inserció de les fullesSón característiquesunes branques decreixement limitatanomenades La inserció presenta també notables diferències,braquiblasts (b) on trobant-se en feixos com en els cedres, verticils com ens´insereixen les fulles a el ginebre (d), oposades-decusades com en el xiprerdiferència dels (c), o esparses; en aquest darrer cas amb inserciómacroblasts (m) o brots quasi sempre helicoidal com en la pícea (a), i anormals de creixement vegades, per torsió de la base amb aparença d´insercióllarg. dística com en l´avet (b).
  • Es típic també el seu òrgan reproductor femení en pinya, con o estròbil, que es pot considerar com una inflorescència femenina on una escata tectriu, estèril, lignificada posteriorment, porta a la seva axila una escata seminifera amb dos primordis seminals i totes elles al voltant dun eix formant la pinya.a, pícea, b, cedre, c, sequoia gegant, d, Platycladus orientalis, e, xiprer, f, pi pinyer, g, alerç, h, avet
  • Familia Pinàcies Pins, avets i cedresLes pinàcies formen una família que comprèn unes 200 espècies, pròpies enllur majoria de l´hemisferi boreal, on es fan preferentment a les zones fredes,però no manquen representants a les contrades mediterrànies seques i, fins itot, estepàries.Són arbres resinosos, amb micorrizes ectòtrofes, de fulles aciculars o lineals.
  • Els avetsEl gènere Abies comprèn una cinquantena d´espècies de les regions fredes del´hemisferi boreal. A les zones més septentrionals són espècies de la plana,mentre que cap a les regions més meridionals es desenvolupen a la muntanya,en zones de clima més aviat humit i frescal. A Europa hi ha unes sis espèciesautòctones, de distribució circummediterrània, cosa que fa pensar que deriventotes d´una única branca ancestral.
  • Abies alba Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00L´avet té les branques molt esteses, que semblen ordenades en pisos superposats.
  • Abies albaLes fulles són linears, aplanades, d´un verd franc a la cara superior, i amb dues líniescèries a la inferior, que li donen un to argentat; es disposen de manera esparsa, peròper torsió de llur curtíssim pecíol, queden col·locades en dos rengles, com si estiguessinpentinades. Cada fulla, en caure, deix una petita cicatriu en forma de disc moltcaracterística i presenta, al final de l´acícula, una lleugera escotadura (àpex emarginat).
  • Abies albaVallferrera, agost 07
  • Abies albaAvet del pla de la Selva, Vallferrera Pla de Boet, 1800 m, 29-10-004,5 m volt de canó el 23-10-00L´avet, que pot arribar a fer 50 m d´alçada, té una escorça llisa i grisenca.
  • A. masjoanis, IES Horticultura, Juny del 2000 Els avetsA. alba, Pla de Boet, 1800 m, 29-10-00 Abies pinsapo, Montblanc, 14-10-00
  • Abies pinsapoMar i Murtra,22-4-2010 En el pinsap les acícules, glauques per ambdues cares, surten a tot el volt dels branquillons (sobretot en les branques joves); són curtes (7-17 mm), rígides i puntiagudes, de secció subtetragonal i amb quatre franges d´estomes.
  • Abies pinsapoBosc de Sauvas, 1350 m, Alps, 19-4-01
  • Abies masjoanisAbies masjoanis és un híbridentre A. alba i A. pinsapo moltfreqüent darrerament en tots elsvivers i especialment com aarbre de Nadal per les sevesbones adaptacions al cultiu. IES Horticultura i Jardineria, Reus
  • Abies masjoanisIES Horticultura i Jardineria, Reus, 8-2-06
  • Abiesnordmanianna El Retiro, 28-3-99
  • Picea abiesL´avet roig és un arbre gran de finsa 30 m, de port cònic més duraderque en l´avet. Ramificació quasiverticil·lada amb les branqueslleugerament inclinades amb elsextrems que tornen a erguir-se i elsbranquillons secundaris penjantdegut a la seva poca consistènciaque li dòna un aspecte característic. Plaça Corsini, 2-1-00
  • Picea abies Les Glières, 17-4-07És de climes freds i fins uns 2000 m encaraque és exigent a la llum necessitantaclarides per a que germinin les llavors.
  • Picea abies Chambery, 18-4-2007 Montblanc, agost del 05Les fulles, subquadrangulars, presenten un anvers i un revers indiferenciats,s´insereixen helicoidalment tot al volt del branquilló.
  • Picea abiesPorts de Beseit, març 06
  • Picea abiesFloreix a la primavera. A latardor, la pinya que s´haformat sobre unainflorescència erecta, s´haanat inclinant i madurantfins a donar una pinyapenjant d´uns 10-15 cm.
  • Picea conicaIES Horticultura, juny del 98
  • Picea omorika Vivers Robin, 22-10-01
  • Picea pungens S. Climent de Taull, 3-7-2011
  • Picea pungensMontblanc, 14-10-00 S. Climent de Taull, 3-7-2011
  • Picea pungensLa pícea pungent, Piceapungens, de capçada verdblavós fosc viu entre els1800 i 3000m a lesmuntanyes Rocalloses delsudest dels EEUU. Eina, 5 juliol 2008
  • Pseudotsuga menziesiil´avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii), potser la conífera més típica de l´Wd´Amèrica del Nord, molt apreciat per la seva fusta, que rep el nom forestal de pid´Oregon i creix a les obagues per sobre dels 600 m d´altitud en sòls profunds isilícics.
  • Pseudotsuga menziesii Montseny, 30-4-06
  • Larix deciduaL´alerç, Larix decidua, “alerce” tenenfulles semblants a les dels cedresperò caduques. Són abundants alsAlps i aqui en trobem de plantats alsPirineus. Bosc de Sauvas, 1350 m, Alps francesos, 19-9-01
  • Larix decidua La Mussara, 3-6-01
  • Larix deciduaChamonix, 17-4-07
  • Larix deciduaVivers Robin, Gap, 22-10-01
  • Larix decidua
  • Larix decidua Chamonix, 17-4-07
  • Larix decidua Montseny, 6-4-06
  • Larix deciduaa la tardor a La Mussara
  • Pinus halepensis Jardí botànic Barcelona L´arbre té poca altura, fins a uns 20 m, amb el tronc sovint tortuós, la capçada força irregular i poc densa.IES Horticultura i Jardineria, Reus, 20-2-06
  • Pinus halepensis 20-2-06 Camp de Mart, 17-12-00Les fulles són d´un verd clar, primes i d´una llargada de 6 a 10 cm; les pinyes sónmolt abundants, quedan a sobre l´arbre, seques, varis anys; fan de 8 a 12 cm dellargada, amb el peduncle corbat que les inclina vers la branca on van inserides; elsescudets de les pinyes són gairebé plans.
  • Pinus halepensisActualment eltrobem per tota laterra baixa deCatalunya, delPaís Valencià i atotes les Balears,sovint dominant alsboscos xeròfilsaclarits, a lesgarrigues i a lesbrolles.L’escorça és d´ungris cendrós. Aleixar
  • Pinus halepensisViscum album, Penyagolosa, 4-07
  • Pinus nigraAls Països Catalans viu a la part inferior de l´estatge muntà, normalmententre els 500 i els 1000 m, amb un clima més o menys continental. Penyagolosa, 4-07 Gener 05
  • Pinus nigraTé el tronc recte, la capçada ampla i Teixeda de Cardó, 4-12-2011
  • Pinus nigra Penyagolosa, 4-07Les fulles, d´un verd intens i punxoses, de 8 a 17 cm de llargada; les pinyes de4 a 7 cm, són subsèssils i es troben inserides perpendicularment a la branca.
  • Pinus nigra La pinassa (Pinus nigra subspècie salzmannii, "pino negral o pino salgareño") és un arbre que pot arribar a fer-se el més alt entre tots els nostres pins; algunes vegades té uns 40 o 45 m. Lo Pi ramut, Arnes. Febrer 95
  • Pinus nigra Lo pimpoll, Arnes, febrer 95
  • Pinus nigra Mussara, gener 05 Picot, Penyagolosa, 4-07Té una escorça amb llenques grisenques o cendra-platejades.
  • 1: Pinus nigra subsp. nigra - eastern subspecies with thick leaf hypodermis 1a: Pinus nigra subsp. nigra var. nigra 1b: Pinus nigra subsp. nigra var. pallasiana 1c: Pinus nigra subsp. nigra var. caramanica2: Pinus nigra subsp. salzmannii - western subspecies with thin leaf hypodermis 2a: Pinus nigra subsp. salzmannii var. salzmannii 2b: Pinus nigra subsp. salzmannii var. corsicana 2c: Pinus nigra subsp. salzmannii var. mauretanica
  • Pinus pinasterÉs un arbre que pot arribar a fer 40m d´alçada, de capçada cònica ibastant densa. Mussara, gener 05
  • Pinus pinaster Albarracín, 4-4-96 Les fulles són molt llargues, de 15 a 20 cm o més de llargada, gruixudes, rígides i d´un verd intens. Escorça gruixuda, fosca i molt fissurada.
  • Pinus pinaster Mussara, gener 05Les pinyes són també molt llargues, d´uns 10 a 20 cm, sovint aglomerades,subsèssils i estretament còniques amb escudets prominents i agudamentcarinats.
  • Pinus pinasterLa Mussara, abril 99, Diego Zaragoza
  • Pinus pinaster Leiria, octubre 05
  • Pinus pinasterÉs el més utilitzat perextreure´n la reïna amb unrendiment de 2-3 kg i fins a5 kg/any. Leiria, octubre 05
  • Pinus pineaEs distingeix molt béal primer cop d´ull perla seva peculiarcapçada, en forma depara-sol, perquè, pelfet de ser un arbremolt heliòfil, té lesfulles disposadesdensament per tota lasuperficie superior,com si busquèssin lallum. Pi de Bofarull, aeroport de Reus, 20-1-00, 430 cm de perímetre
  • Pinus pinea IES Horticultura i Jardineria, ReusLes pinyes triguen tres anys a madurar, són grosses i arrodonides, de 8-15 x 7-10cm, i els pinyons també són grossos, d´uns 2 cm, comestibles i protegits d´unaclosca dura.
  • Pinus pineaIES Horticultura i Jardineria,Reus, 20-2-06
  • Pinus pineaEl tronc és molt robust,amb l´escorça d´un brurogenc, que es clivellaen grans esquamespoligonals, moltcaracterístiques.Arriba a fer 10-30 m. El pi gros, l´Aleixar, 11-2-06
  • PinussylvestrisL´arbre és força alt, ien ocasions arriba als40 m, amb el troncrecte i la capçadaestretament cònica.L´escorça, sobretot ala part superior deltronc, és rogenca icorrespon a la partinterior que s´observadesprés de que esdesprenguin unesesquames papiràcies;és el pi d´escorçamés prima entre els Motllats, 30-10-2010autòctons.
  • Pinussylvestris20-4-2011, Mussara Les fulles curtes, de 3 a 6 cm de llargada, d´un verd que tira a blau, rígides i punxants, permaneixen de tres a cinc anys dalt de l´arbre.
  • Pinus sylvestrisLes pinyes són petites, de 3 a 6 cm, amb els escudets un xic prominents.
  • Les pinyes de la pinassa (a l’esquerra) són semblants a les del pi roig (a la dreta).
  • Pinus sylvestris Mola dels quatre termes 17-6-07
  • Pinus mugo Aransa, Cerdanya, 1800 m, 10-02-02 Lles, Cerdanya, 2100 m, 12-2-02És un arbre poc alt (fins a 20 m), de tronc gruixut, amb el brancam inferior moltacostat al terra i la capçada cònica. Viu 500-600 anys i és de creixement lent.
  • Lles, Cerdanya, 2100 m, 10-2-02 Pinus mugo Pla de Beret, 1800 m, 29-10-00És una espècie pròpia de l´estatge forestal superior de l´alta muntanya, i representael límit de la vegetació arbòria. A la península Ibèrica només forma grans massesforestals als Pirineus, entre 1600 i 2300.
  • Pinus mugoLles, Cerdanya, 2100m, 10-02-02 Les fulles tenen un color verd molt fosc fan de 4 a 8 cm de llargada, són fortes i punxants i una mica corbades.
  • Pinus mugoLes pinyes fan de 4 a 7 cm, sónbrillants i clarament asimètriques.
  • Pinus canariensisEl pi canari, P. canariensis, té lesfulles en grups de tres, de 20-30 cm,pèndules, i es cultivat com aornamental en contradesmediterrànies marítimes. Tarragona, 3-4-99
  • Pinus canariensisIES Horticultura i Jardineria, Reus 5-6-07
  • Pinus canariensisIES Horticultura i Jardineria, Reus,5-6-07
  • Pinus canariensisIES Horticultura i Jardineria,Reus, febrer 04
  • Pinus canariensisTarragona, 21-11-99 La Palma, 5-7-07
  • Pinus canariensis La Palma, 5-7-07
  • Pinus canariensis La Palma, 5-7-07
  • Pinus radiata Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08 Les fulles fan de 10 a 15 cm, són de color verd brillant i surten reunides en grups de tres.
  • Pinus radiata Parc de Sant Jordi, Reus, febrer 08Les pinyes apareixen també de dues en dues o de tres en tres; són subsèssils,reflexes, molt asimètriques a la base, i tenen uns 15 cm de llargada, amb elsescudets molt prominents i arrodonits.
  • Pinus cembra Fulles verd-blavoses agrupades deAlps, 19-4-07 cinc en cinc i de secció triangular.
  • Pinus cembra Alps, 19-4-07 Creixement lent i maduració sexual als 40 anys oferint llavors pinyes, sovint assimètriques, amb pinyons comestibles.
  • Pinuswallichiana Corneille, agost 2008
  • Pinus wallichiana Corneille, agost 2008
  • Pinus wallichianaCorneille, agost 2008
  • Pinus wallichianaParc de Sant Jordi, Reus, febrer 08
  • Els cedresLes pinyes, erectes, tarden dos anys enmadurar i poden esperar encara un anymés abans de dispersar els pinyons pertal d´esperar a les condicions òptimes degerminació. El pinyó, gran i amb una alamembranosa, conté gran quantitat d´olisesencials pel que s´enrancia facilment.
  • Cedrus atlantica 30-10-2000Branques suaument aixecades i guia terminal erecte.
  • Cedrus atlantica
  • Cedrus atlanticaIES Horticultura i Jardineria, Reus, 7-1-03 8-2-06
  • Cedrus atlantica IES Horticultura i Jardineria, Reus, 8-2-06Té fulles, verd-gris, d´uns 2-3 cm; pinyes cilíndriques i aixatades de 4 a 7 cm.
  • Cedrus atlantica La Mussara. 94De creixement quelcom més ràpid que els demés cedres i que alguns pins pelque se´l ha utilitzat en alguna repoblació.
  • Cedrus atlanticaKew Garden, juny 94
  • Cedrus atlantica Cedrus atlantica “glauca” i C. deodara Reus, plaça de la Pastoreta
  • Cedrus deodaraTé fulles, verd-clar, de 4 a 7 cm;pinyes d´un tamany entremigarribant fins a 11 cm però moltemarginades o umbilicades.Branques caigudes perquè rellisquila neu (aspecte ploraner) i guiacaiguda. IES Horticultura i Jardineria, Reus, juny 04
  • Cedrus deodara Reus, plaça Pastoreta
  • Cedrus libanii Reus Nord, oct 05
  • Cedrus libaniiReus Nord,oct 05 Té fulles de color verd fosc, de 3-4 cm
  • Cedrus libaniiLes pìnyes, les més grans dels cedres, de 7-10 cm i una mica apuntades.
  • Cedrus libanii Montblanc, febrer del 02
  • Cedruslibanii El Retiro, 28-4-99
  • Cedrus libanii La Granja, 1-4-99
  • Cedrus libaniiBranques quasi horitzontals. Podenperdre amb el temps la guia i lasimetria. Falset, 14-4-92
  • Cedrus libanii Kew garden, London, 92