2. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 1868 - 1874
• CONCEPTUALITZACIÓ
També conegut com a sexenni revolucionari, fa referència a un
període de la història d’Espanya que comprén des de la revolució
de setembre de 1868 (“La Gloriosa” o “Septembrina”), en què fou
derrocada Isabel II, fins la Restauració dels Borbons (Alfons XII) a
l’any 1874. La dialèctica política del sexenni contempla tres etapes:
govern provisional, monarquia constitucional, república
• TRETS BÀSICS:
– Etapa democràtica
– Inestabilitat política
4. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868
– FACTORS O CONDICIONANTS ECONÒMICS
• Crisi dual: crisi de tipus modern financera i industrial
• … i crisi antiga o crisi de subsistències.
• Crisi bursatil i ferroviària
• Crisi industrial
• Crisi de subsistències
– FACTORS O CONDICIONANTS POLÍTICS
• Aïllamnet dels Moderats + Corona
• Descrèdit Isabel II
• Front antidinàstic: Pacte de Ostende
1866 (P + D + U)
– FACTORS O CONDICIONANTS IDEOLÒGICS
• Democràcia
5.
6.
7.
8. EL GOVERN PROVISIONAL , 1868 - 1870
• LA “GLORIOSA”:
– Heterogeneïtat del moviment revolucionari. Els seus elements:
• Rebel·lió popular: Juntes: classes populars (Junta revolucionària de Málaga,
pàgina 186)
• Pronunciament militar: Prim, Serrano, Topete (proclama del general Prim)
• Moviment polític (P+U+D)
– Batalla d’Alcolea
• En resum, dos grans blocs socio - polítics:
1. P + U. Classes mitjanes. Canvi polític. Contraris a la radicalització
social .
2. D + R. Classes populars. Juntes i Milícia Nacional.
9. EL GOVERN PROVISIONAL 1868 - 1870
EL GOVERN PROVISIONAL: POLÍTICA ECONÒMICA I
FRUSTACIÓ ASPIRACIONS POPULARS
• Programa econòmic reformista de caràcter continuista:
– Defensa del lliurecanvisme i obertura del mercat espanyol a l’entrada
de capital estranger
– Liberalització dels intercanvis exteriors, eliminant el proteccionisme: Llei
de Bases Aranzelàries (1869)
– Sanejament de la Hisenda Pública: patrimoni miner
• Descontent i malestar popular: manteniment del model socio –
econòmic.
10. El nou govern provisional va promulgar un seguit de decrets per a donar satisfacció
a algunes de les demandes populars (llibertat d’impremta, dret de reunió i
d’associació, sufragi universal, etc.) i va convocar eleccions a Corts constituents.
Els comicis, celebrats el gener del 1869, van ser els primers a Espanya que van
reconéixer el sufragi universal masculí (25 anys).
11. LA CONSTITUCIÓ DE 1869
• Sobirania nacional
• Sufragi universal masculí
• Monarquia constitucional
• Ampla declaració de drets individuals (dret de reunió i associació)
• Independència del poder judicial
• Valoració: “primera Constitució democràtica”
• Vigència: 4 anys
12. LA MONARQUIA D’AMADEO DE SAVOIA 1871 - 1873
• General Prim:1814 – 1870. Successor d’Espartero com a
lider progressista. Favorable a una aliança amb els
demòcrates, després de la revolució del 68 va assumir el
govern provisional i va possar en marxa un programa de
reformes: eleccions amb sufragi universal masculí o la
Constitució del 1869, liberal democràtica.
• Amadeu de Savoia:1845 – 1890. Rei d’Espanya entre
1870 i 1873, durant el Sexenni, elegit pel Parlament. Com
a rei, es va enfrontar a l’oposició de moderats (fidels als
Borbons), carlins, republicans i sectors populars. Sense
suport polític, social ni popular, finalment va decidir
abdicar. Es considerava la persona adequada per les seues
fermes conviccions democràtiques.
13. La Constitució del 1869 establia, com a forma de govern, una
monarquia democràtica…
LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA
14. LA MONARQUIA D’AMADEO DE SAVOIA 1871 - 1873
• MONARQUIA FRAGIL: oposició de...
– Borbònics (Cánovas del Castillo)
– Església
– Republicans
– Classes populars
– Carlins
• MONARQUIA BREU: enfonsament per: una inestabilitat permanent:
– Alçament carlí de 1872 (Tercera Guerra Carlina)
– Insurreccions de caràcter federalista, amb participació de les idees
internacionalistes
– Ruptura de la coalició governamental (P+U+D)
– La guerra dels Deu Anys (1868 – 1878) .Cuba
16. LA PRIMERA REPÚBLICA, 1973 - 1874
L’última etapa política del Sexenni Democràtic va ser la PRIMERA REPÚBLICA. No
va durar ni un any: es va proclamar el febrer del 1873 i va ser derrocada per un colp
d’Estat el gener del 1874.
La proclamació de la Primera República va ser l’eixida “natural” davant de la renúncia
d’Amadeu de Savoia. Les Corts, dipositàries de la sobirania nacional en absència del
monarca, van decidir sotmetre a votació la proclamació d’una república, que va ser
aprovada l’11 de febrer del 1873, per una àmplia majoria de 258 vots a favor i 32 en
contra.
17. EL REPUBLICANISME
fenomen important
Emergència de
l’element popular
o classes
populars
REPUBLICANISME
1868. Fundació del PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL
1869. Arribada de G. Fanelli a Espanya
OBRERISME
18. EL REPUBLICANISME
forma d’estat en la qual
el Cap d’estat no és
hereditari ni vitalici com
en la monarquia, sinó
resultat d’una elecció
directa o indirecta dels
ciutadans. Segons les
seves funcions pot ser
presidencialista o
parlamentària. Per la
seva estructura pot ser
unitària – central o
federal.
19. EL REPUBLICANISME
1. Forma d’estat
2. Democràcia
3. Modernització
4. Laïcisme
5. Interclassisme
6. Ilegislabilitat dels drets
7. Abolició de les quintes
PRINCIPIS DOCTRINALS
1. Discrepàncies doctrinals i
programàtiques
2. Fragmentació organitzativa
3. “Competència” amb el
socialisme
PROBLEMES
20. LA PRIMERA REPÚBLICA 1873 -1874
• PROCLAMACIÓ: 11 de febrer de 1873
• CONCEPTE: període de la història d’Espanya que va desde l’11
de febrer de 1873 fins el 29 de desembre de 1874
• ETAPES:
1. Parlamentària, fins el 3 de gener de 1874.
– Quatre presidents: Figueras, Pi y Margall, Salmerón y Castelar
– Dos dialèctiques: republicanisme unitari i republicanisme federal: els corrents
del republicanisme.
2. Presidencialista, fins el 29 de desembre de 1874
– Serrano: règim republicà de caràcter conservador (“Dictadura de Serrano”)
• CONSTITUCIÓ REPUBLICANA FEDERAL DE 1873:
– Reelaboració de la de 1869
– República federal
21. La caiguda d’Amadeu de Savoia va donar pas a
la I República, que es va basar inicialment en la
Constitució del 1869, però l’evolució posterior
exigí la redacció d’una nova Constitució (1873)
Supressió de les quintes; amnistia; ocupació
de terres i motins populars
Pi i Margall hagué de fer front al moviment
cantonal, les accions de Salmerón per
controlar el cantonalisme motivaren
l’allunyament del moviment obrer de la I
República
22. Una vegada proclamada la Primera República, i per tal de consolidar la situació i
respectar la legalitat els dirigents republicans van dissoldre les Juntes i reprimiren
les revoltes populars. Pacificat el panorama, es van convocar eleccions a Corts
constituents, que van ser guanyades àmpliament pels republicans.
23. LA PRIMERA REPÚBLICA 1873 -1874
• ELS PROBLEMES DE LA REPÚBLICA:
– De caràcter general:
• La mateixa debilitat del moviment republicà
• La divisió interna dels republicans
– Esdeveniments:
• Radicalització del conflicte carlí (1872 – 1876)
• Continuació de la guerra a Cuba
• Classes populars (internacionalisme obrer)
• Cantonalisme
24. EL CANTONALISME
moviment polític insurreccional
d’artesans, venedors i
assalariats al segle XIX que
defenia l’autonomia de les
regions. Procedia del
republicanisme federal , però
mantenia posicions socials
radicals. El moviment es va
iniciar a juliol de 1873 a
Cartagena, on es constituí la
Junta Revolucionària que va
actuar com a govern autònom;
després es va estendre per
altres llocs (València, Sevilla,
Cadis...). Alguns cantons
arribaren a proclamar la seva
pròpia Constitució, encunyaren
moneda i prengueren mesures
com l’abolició de la propietat,
barrejant demandes socials,
polítiques i econòmiques.
25. RECOPILACIÓ - 1
1. Quines causes van dur a la Revolució del 1868?
2. Explica les característiques de la Constitució del 1869
3. Quins trets caracteritzen el republicanisme federal?
4. Què va fer inviable la monarquia d’Amadeu de Savoia?
5. Quines circumstàncies van donar lloc a la proclamació de la Primera
República espanyola?
6. Quins factors van propiciar el fracàs de l’experiència republicana?
26. RECOPILACIÓ - 2
• Defineix o explica:
– PACTE D’OSTENDE
– CANTONALISME
– LA “GLORIOSA”
– MANIFEST DE SANDHURST
– QUINTES
– INTERNACIONALISME
– IMPOST DE CONSUMS
27. PREMSA
• Diario de Barcelona, 1792. Conservador
• Eco de Aragón, 1838. Progresista
• La Esperanza, 1844 – 1873. Monárquico carlista
• La Discusión, 1856 – 1887. Demócrata
• El Eco de Cartagena, 1861 – 1933. Independiente
• Las Provincias, 1866 – a. Conservador
• El Federal, 1873. Republicano
• El Centinela de Aragón, 1841. Demócrata
• PRENSA HISTÓRICA VIRTUAL. MEC