... Fa poc em contaren que, ara, els paranyers duien que disposen d’un tipus de “lliga reversible” que no s’ha vist mai, amb la què podrien netejar les aus capturades amb facilitat. Sembla que volen fer d’allò que que els serveix per a massacrar-les el seu argument principal per a postular-se com a agents anelladors d’eixes aus en perill d’extinció. Aquest pretext ha estat el clau roent al que s’han agafat, durant un breu temps, per a defensar les autoritzacions a dels “paranys científics”. És un tipus d’argument que es reprodueix constantment en el sistema especista: quan es veu en la necessitat, la forma d’ús i explotació es reivindica i, a la vegada, es justifica com a garant i protectora dels animals que usa i explota...

1. de1 3
Pardalet que vola, a la cassola. Llops amb pell de corder i raboses al galliner.
Pardalet que vola, a la cassola. Refrany de qui defensa que no s’ha de perdre cap oportunitat
(ideari molt allunyat de la caça selectiva).
Fa temps que els paranyers i els de l’enfilat s’han quedat sense pretexts. Les seues trampes són1
com plantes carnívores que s’engoleixen qualsevol cosa que les toca i, per això, s’han estavellat
contra els programes de protecció d’espècies en perill d’extinció. A més de matar, és matar a tort i
a dret sense poder seleccionar els animals que no tenen cap defensa legal, com es podria fer amb
el gallet d’una escopeta.
Més de 10 anys de denúncies, mesures legals i sentències judicials han acabat desmuntant les
seues barreres defensives. La sentència del Tribunal Constitucional de 2013 fou definitiva, ja que2
deixà sense efecte la declaració d’aquestes pràctiques com a “tradicionals” mitjançant la llei de
caça de la Comunitat Valenciana (promulgada pel PP amb la protecció del parany com a un dels
seus principals objectius). A dretes i a esquerres s’han quedat sense opcions d’usar el poder i3
forçar les lleis a favor d’un negoci que trafica amb la carn d’aquests xicotets animals per a omplir
les cartes de centenars de bars i restaurants a les comarques de Castelló.
Ja no tenen altra que negar la major, com fa temps que fan. Quan diuen que la seua és una forma
de caça selectiva i que ho poden demostrar científicament, topen de front amb el problema que4
representa la lliga, l’adhesiu amb el que impregnen les vares i que, repetisc, les enganxa a
qualsevol animal que les toque. Se suma a la pròpia idea del parany: un arbre del què, en lloc de
Animalisme CAT, 17/10/2011, Prou de parany i enfilat!, http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/10/normal.html?1
q=parany+i+enfilat
Tribunal Constitucional, Sentència 114/2013 de 9 de maig. http://www.boe.es/boe/dias/2013/06/04/pdfs/BOE-2
A-2013-5937.pdf
Las Provincias, R. Valle, 05/06/2011, Pascual Batalla deja APAVAL, http://www.lasprovincias.es/v/20110605/castellon/3
pasqual-batalla-deja-apaval-20110605.html
El País, Lorena Ortega, 07/06/2014, Los ‘paranyers’ insisten en demostrar que su caza es selectiva, http://4
ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/07/valencia/1402154376_766254.html
https://vimeo.com/77039658

2. de2 3
fruits, cauen ocells que es
convulsionen en la seua lluita
per a alliberar-se de les vares.
Com totes les trampes, estan
dissenyades per a caçar d’una
determinada manera i, per tant,
un determinat tipus d’animals.
I, com passa amb totes les
trampes, aquesta tipologia no
pot ser precisa: la quantitat de
m i d e s , p e s o s i a l t r e s
característiques que poden
caure a cada tipus de trampa
és enorme.
Fa poc em contaren que, ara,
els paranyers duien que
disposen d’un tipus de “lliga
reversible” que no s’ha vist mai,
amb la què podrien netejar les
aus capturades amb facilitat.
Sembla que volen fer d’allò que
q u e e l s s e r v e i x p e r a
massacrar-les el seu argument
principal per a postular-se com
a agents anelladors d’eixes aus
en perill d’extinció. Aquest
pretext ha estat el clau roent al
que s’han agafat, durant un
breu temps, per a defensar les
autoritzacions a dels “paranys
científics” .5
És un tipus d’argument que es
reprodueix constantment en el
sistema especista: quan es veu
en la necessitat, la forma d’ús i
explotació es reivindica i, a la
vegada, es justifica com a
garant i protectora dels animals
que usa i explota.
L’espectacle que motiva
l’existència de grans circs als
centres de ciutats ibèriques i
sud-americanes, que al segle
XXI encara ven entrades i drets
televisius per a veure torturar i
massacrar bous, també es vol
justificar així. Diuen que sense la tauromàquia no hi hauria bous braus ni deveses: també volen
ser conservadors del medi ambient, com els paranyers. Els zoològics d’animals terrestres i marins
es reivindiquen com a essencials per a la conservació de les especies. Ho fan mentre esclavitzen
SEO Bird Life, redacció, 05/11/2013, Los anilladores científicos alzan su voz contra el parany, http://www.seo.org/5
2013/11/05/el-congreso-de-anillamiento-cientifico-alza-su-voz-contra-el-parany/
Cada trampa té un ventall enorme d’animals als que pot destrossar.
Pot de lliga "super espesa”.

3. de3 3
animals salvatges com els dofins i orques dels espectacles aquàtics, mentre comercien amb els6 7
animals que naixen esclaus i mentre eliminen tots els animals que els sobren .8
També tenim una llarga llista d’animals explotats que pertanyen a races antigues , quasi9
substituïdes per “models” més moderns i rendibles per a l’explotació, fruit d’encreuaments
tradicionals i de les desenvolupaments als laboratoris. Des de l’ovella ripollesa a, fins i tot, el10
guarà català , ens poden parlar de protecció i conservació mentre relaten la quantitat de carn que11
té una cria matada amb poques setmanes de vida.
El refranyer especista es podria modernitzar amb el nou costumari d’aquestes llops amb pell de
corder, d’aquestes raboses al galliner de la creixent sensibilitat cap als altres animals. Podrem dir
“taurins amb discurs ecologista” per a deixar en pau els llops, i podrem dir “ramaders ecològics”
per a fer justícia a les raboses. Els gestors de zoològics i els promotors de circs amb animals han
d’ocupar el lloc que mai els hauria d’haver tocat a les hienes. En lloc de voltors, parlem
d’especuladors piròmans dels boscos cantàbrics. En lloc de temibles taurons blancs sense
escrúpols, parlem de decrèpits reis mataelefants amb maluc ortopèdic i altres caçadors que poden
arribar a fer milers de quilòmetres i pagar fortunes per a executar la seua “afició”. En lloc de rates
de claveguera, parlem d’experts en la caça i extermini de coloms urbans…
És difícil trobar una categoria que faça justícia als paranyers, que tenen una miqueta de tot menys
d’astúcia malintencionada (només han aconseguit l’adjectiu). Si no fóra pel que és, farien riure
amb la seua disfressa d’anelladors davant les migracions per a les que han representat, fins ara,
el més gran perill a tota Europa. Farien riure si no fóra perquè, encara hui, qui vol pot menjar les
seues víctimes ho pot fer sense problemes malgrat les lleis, les prohibicions i les sancions.
Sospite que tindrà alguna cosa farà que sempre hi hagen ramaders ecològics (no raboses) als
partits polítics de govern.
The Cove, EUA-Suècia, documental, 91m. Dir.: Louie Psihoyos. https://www.youtube.com/watch?v=v3XNjrgReHU6
Blackfish, EUA, documental, 83m. Dir.: Gabriela Cowperthwaite. http://documentary.es/3318-blackfish-2013-sub-7
spanish
Animalisme CAT, 19/10/2015, Zoo. L’infern no té fronteres, ni nord ni sud, http://animalismecat.blogspot.com.es/8
2015/10/zoo-linfern-no-te-fronteres-ni-nord-ni.html
Per exemple: Slow Food España, Arca del gusto, Bietzu, https://bilbao-bizkaia.slowfood.es/alimentos/betizu/9
Animalisme CAT, 21/01/2011, La llet, la llana i l’escorxador. Més clar, aigua. http://animalismecat.blogspot.com.es/10
2011/01/la-llet-i-lescorxador-mes-clar-aigua_21.html?q=llana+escorxador
Corporació catalana de mitjans audiovisuals (CCMA), 04/02/2007, Unes 400 persones participen a Sort en un àpat11
de carn de burro criticat pels ecologistes, http://www.ccma.cat/324/unes-400-persones-participen-a-sort-en-un-apat-
de-carn-de-burro-criticat-pels-ecologistes/noticia/171952/