Quan parlen de “sistemes que arbitren l’oferta i la demanda”, per suposat, parlen de totes eixes ajudes que arriben, insistisc, fins a tirar llet o fins a la matança subvencionada de vaques. Parlen de campanyes publicitàries, de subsidis per a la compra de lactis o d’intervencions del mercat pel sosteniment de preus a costa dels impostos de tothom, també de les persones veganes. Davant de tot això, el veganisme es fa encara més potent. Pel que fa a aquest cas en concret, llevant l’explotació animal de la nostra cistella de la compra neutralitzem, com si d’un joc de tombar fixes de domino es tractara, les maniobres de la distribució que ataquen els interessos de l’elaboració, que a la seua vegada havien atacat els de la producció que explota directament les vaques. I, a més neutralitzem, en la mesura de les nostres possibilitats i en exercici de la nostra llibertat, els efectes favorables a la cadena d’explotació generats amb els nostres propis impostos.

1. L’èmbol vegà (II). Quotes lleteres.
La llet és un bon exemple de totes les barreres amb les què el sistema especista protegeix la
indústria d’explotació animal. També és exemple de com el veganisme, com a instrument de lluita,
ha d’assumir aquesta realitat i avançar al marge de les imposicions d’aquest sistema especista .1
Ens mostra les seues febleses, els peus de fang del monstre que, quan sent que es va a quedar
sense la seua medicina, quan pensa que pot perdre el suport de polítiques públiques, udola fort
mentre li comencen a tremolar les cames.
El programa de quotes lleteres de l’UE arribà a la seua fi el passat 31 de març. Ha estat una eina
impulsada per l’Organització comú del sector lacti, constituïda el 1968 i, per tant, amb més de 40
anys abordant sense massa èxit el problema dels grans excedents lactis europeus. S’ha de tindre
en compte que s’arribà al complet autoabastiment lleter el 1974, quan la CEE ja comptava amb 9
membres i adquirí capacitat per produir el 100% del consum intern. Després d’aquesta fita, el
volum d’excedents lactis no ha parat de créixer.
La principal causa ha estat l’enorme increment de la productivitat lletera. La mecanització, amb
les munyidores mecàniques com a element més visible, ha reduït els costos de producció i ha fet
que les xicotetes explotacions siguen cada vegada menys competitives. Destaca encara més,
però, el què el sistema d’explotació anomena “millora genètica”: en uns 40 anys, mitjançant la
combinació dels encreuaments tradicionals amb la tecnologia genètica, han passat a extraure de
les vaques Holstein el doble de llet que abans. Arriben sense problemes als 9.250 litres per vaca
a l’any, 25 al dia, i no és difícil trobar explotacions que obtenen 30 litres diaris.
Que puguen extraure la mateixa quantitat de llet amb la meitat de vaques es podria considerar
com una millora per a les vaques si no fóra perquè es tracta d’un sistema d’explotació,
d’acumulació, d’increments de producció i de guanys. Dins del sistema d’explotació especista, els
animals ho són tot: força de treball, matèria primera (majoritàriament en el cas dels mascles) i
Animalisme CAT, 15/01/2013, L’èmbol vegà, http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/01/lembol-vega.html1
Explotació lletera completament tecnificada.

2. reproductores, multiplicadores de la riquesa (majoritàriament en el cas de les femelles, com les
vaques lleteres ). Així, més llet per vaca mai equival a menys vaques per a la mateixa llet, sinó a2
molta més llet amb moltes més vaques per a obtindre molts més beneficis.
A Europa, aquesta producció cada vegada major es refugià a les polítiques de la PAC ,3
regulacions i ajudes públiques què accentuaren la distància creixent entre la capacitat de produir
llet i el consum intern i de l’exportació. Fa dècades que la UE sosté polítiques de foment de la
demanda de lactis: es subvenciona l’ús de llet en pols per a l’alimentació animal, la mantega
comercialitzada i la utilitzada com a matèria primera de pastisseria i gelateria o la producció de
caseïna (proteïna predominant a la llet de vaca). També es subvenciona el consum de lactis a
centres escolars o hospitals, per forces armades, etc. S’han d’afegir, a més, les campanyes
publicitàries públiques dirigides tant als mercats interiors com als exteriors.
El 1969 arribà la primera campanya europea de incentius
pel sacrifici de vaques lleteres. El 1977, s’inicià el primer
programa per a la reconversió d’explotacions lleteres en
càrnies. Després, vingueren les primes per no
comercialitzar llet. La UE paga per a que es llance llet,
de la mateixa manera que paga per a que es maten
animals i es llance la seua carn amb la intenció
d’intervindre l’oferta i evitar caigudes de preus que
enfonsen les explotacions. El sistema especista arriba
fins ací: dins de la bogeria capitalista, s’explota,
s’esclavitza i es mata per a tirar allò que s’obté.
Per que fa a la llet, aquestes campanyes d’eliminació de
vaques lleteres han estat un fracàs rotund. Les
explotacions aprofitaven per substituir les vaques per
altres de més productives i, en poc temps, la producció
tornava superava en volum la que hi havia abans de la
campanya de torn.
Finalment, i després de superar mil i una resistències,
s’establiren les primeres penalitzacions a l’excés de
producció. La primera mesura, en vigor des de 1981, fou
l’establiment d’un xicotet impost anomenat taxa de
corresponsabilitat. Després, en 1984, arribaren les
quotes lleteres, un complex sistema per a gravar la
producció per damunt d’eixes quotes amb l’objectiu que
no tinguera cap rendibilitat pel sector productiu. Des
d’aleshores i fins ara, ha estat objecte de continus ajustos, reformulacions i, sobre tot, de
suavitzacions favorables al sector.
L’àmbit de les explotacions lleteres ha assumit l’eliminació de les quotes com a una batalla
perduda d’una guerra que no ha acabat. Denuncien que no es pot renunciar a un “sistema que
arbitre l’oferta i la demanda” per a evitar situacions com la viscuda a Canadà, on el propi sector
demanà la fi de les quotes amb les vista posada al mercat dels EUA. Després, els de l’elaboració,
distribució i comercialització feren amb les persones grangeres el mateix que aquestes fan amb
les vaques i, amb la intenció d’apropiar-se dels beneficis, imposaren una forta caiguda dels preus.
El resultat d’aquesta experiència fou que les quotes tornaren al Canadà.
Quan parlen de “sistemes que arbitren l’oferta i la demanda”, per suposat, parlen de totes eixes
ajudes que arriben, insistisc, fins a tirar llet o fins a la matança subvencionada de vaques. Parlen
Animalisme CAT, 08/11/2012, Llet, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/11/llet.html2
Política Agrària Comuna. En funcionament des de l’1 de gener de 1958, ja que és un dels Tractats de Roma amb els3
que es constituí la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Escorxador.

3. de campanyes publicitàries, de subsidis per a la compra de lactis o d’intervencions del mercat pel
sosteniment de preus a costa dels impostos de tothom, també de les persones veganes.
Davant de tot això, el veganisme es fa encara més potent. Pel que fa a aquest cas en concret,
llevant l’explotació animal de la nostra cistella de la compra neutralitzem, com si d’un joc de
tombar fixes de domino es tractara, les maniobres de la distribució que ataquen els interessos de
l’elaboració, que a la seua vegada havien atacat els de la producció que explota directament les
vaques. I, a més neutralitzem, en la mesura de les nostres possibilitats i en exercici de la nostra
llibertat, els efectes favorables a la cadena d’explotació generats amb els nostres propis impostos.
Si el brick de llet es queda a la prestatgeria de la tenda, és un granet de sorra que, amb milions de
granets més, arribarà a taponar tot aquest sistema.