Altre gran exemple de l’argumentació taurina arriba al voltant del bou embolat, que acaba justificat amb l’argument més especista del món: el bou “no té un estat racional” que li permeta arribar a prendre consciència del patiment. Ens diuen que cap bou pateix lesions que es puguen atribuir directament a aquesta pràctica i que tots tornen com si res haguera passat a les ramaderies. Després, però, ens expliquen que ha d’estar com a mínim un dia apartats de la resta per a que es recuperen (sic) i puguen fer front a les baralles de bous, causa de “molts soterraments” a l’any ja que, segons explica tot un veterinari, opera “l’efecte mascle” d’uns animals seleccionats per a atacar, per a envestir. Aquesta explicació, culminada amb eixe genial “efecte mascle”, és molt interessant. Sorgí d’una taula d’homes que parlaven majoritàriament a homes, que s’emocionaven parlant de coses com la bravura i les baralles de mascles, i que en les femelles es convertien per art de màgia en “virginitats” arrencades. Tal vegada, l’efecte mascle siga el que porta a defensar i a justificar el patiment d’animals simplement per diversió. Tal vegada, que el moviment animalista siga majoritàriament de dones el lliura d’eixe efecte mascle per a deixar pas a l’empatia, el respecte, el seny, la Justícia.

1. de1 4
“Efecte mascle”. Discurs taurí a Pedreguer.
Tindre accés a un document on el món taurí exposa els seus arguments és tot un esdeveniment.
Així és com hem rebut la conferència de l’associació taurina Passió pel Bou de Pedreguer,1
documentada per Telepessic , on defensaven la seua postura davant la consulta ciutadana sobre2
la continuïtat del bou encaixonat i embolat.
Aquesta consulta tingué una pregunta molt clara: “Vols que a Pedreguer continuen celebrant-se
bous embolats i bous encaixonats?”. Les respostes eren igualment clares: “Sí,vull que continuen
celebrant-s’hi bous embolats i bous encaixonats” o “No, no vull que continuen celebrant-s’hi
bous embolats i bous encaixonats”. La proposta inicial aspirava a incloure-hi els bous salvatges,
fet que fou desestimat per la corporació municipal.
Els bous embolats i “l’exhibició de salvatges” estan entre les modalitats especificades a la
normativa vigent , juntament amb els bous de corro, a la mar, amb corda, la solta de vaquetes i3
Conferència de l’associació taurina Passió pel Bou de Pedreguer: Polèmica per desconeixement del món del bou.1
Dilluns, 09/01/2017, 20:00h. https://www.youtube.com/watch?v=1q4QqUKC1gg
Facebook: https://www.facebook.com/telepessic/.
2
Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCgCzJfP_YlscC3R5gHk2_lQ
DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la3
Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176]. DOGV 10/03/2015, nº 7.482, p. 6.996-7.045.
https://www.youtube.com/watch?v=1q4QqUKC1gg

2. de2 4
els concursos de retallades. Es deixa clar que, a banda d’aquestes, també serien bous al carrer
qualsevol altra forma de linxament on, “popularment, se solten, conduïxen, corren, toregen o
retallen caps de bestiar braus, sense que, en cap cas, siguen torejats” i amb “antecedents certs
de la seua celebració en el territori de la Comunitat Valenciana” .
4
Vist això, un dels arguments que es plantejaren a la conferència taurina és desconcertant.
Dedicaren bona part de la xerrada a intentar demostrar que ni els bous salvatges ni el bou
encaixonats són modalitats com a tals i que, per això, la consulta no tindria sentit i mostraria la
ignorància de qui la proposa i de qui l’organitza.
Dic que l’argument és desconcertant perquè, repetisc, els bous salvatges estan especificats com
a modalitat de bous al carrer en aquest reglament que, segons arribaren a afirmar, és un “bon
reglament. Per la seua banda, l’encaixonat és una forma de presentar els linxaments tradicional a
Pedreguer. Ens explicaren que encaixonen perquè no tenen altra alternativa, ja que l’estretor de
la plaça del poble no permet arribar-hi als camions de transport. Obviaren, però, que utilitzen el
caixó com a part fonamental de l’espectacle i com a element de diversió. Són,
inqüestionablement, modalitats reglamentaries o formes tradicionals de linxar els bous i, en
qualsevol cas, són realitats identificables per les quals es pot preguntar a la consulta. El
plantejament no tenia sentit.
Dic que ho intentaren argumentar perquè no passaren de l’intent. No sé si ho podré clarificar:
durant quasi hora i mitja, ens digueren primer que el bou salvatge no és una modalitat, malgrat el
que diu el reglament. Després, que el bou encaixonat no és una modalitat perquè, ara si, la
modalitat és el bou salvatge, que a Pedreguer ve a ser el mateix que el bou encaixonat.
Finalment, que el bou encaixonat si que és una modalitat “o el que li vulguen dir”. Quina
explicació és aquella on es sosté un argument i el contrari?
Article 2 del reglament: “Festejos taurins tradicionals”.4
Mostra del paper que juguen els caixons: expectació, element de diversió, etc.

3. de3 4
Digueren que un bou salvatge o una vaca “verge” no són més que animals que no ha eixit abans
a un festeig i que els solten “quan els dóna la gana”, independentment de si els anuncien com a
tals o no. Ens explicaren que un animal dels que tenen previst utilitzar com a bou de corro (llogar-
lo una i altra vegada) pot arribar al seu primer linxament sense que ni tan sols haja estat temptat a
la ramaderia i, per tant, amb les condicions pròpies d’un bou salvatge. El reglament, però, diu
clarament el que és un bou salvatge. Més important encara, diu que “una vegada finalitzada la
festa o festejos en què prenguen part, es traslladaran a l’escorxador o local autoritzat per a ser
sacrificats” .
5
A Pedreguer, fugiren interessadament d’aquesta dada fins que, justament quan s’acabava l’acte i
a l’última de les preguntes del públic, els caigué a sobre. “Em preocupa si és veritat que es mate
el bou encaixonat”, diu una persona, i li responen amb allò que el bou ve de la ramaderia amb
“carta de defunció” i que el que passa no és per culpa seua. Fins i tot, el veterinari Julio Sedeño
aportà confusió parlant d’uns salvatges que s’escaparien de l’escorxador quan s’ha obtingut un
suposat permís per a “exhibició i venda” posterior, excepció que no es troba per cap banda al
reglament.
Necessiten sembrar la confusió al respecte per a que la matança dels bous salvatges no ocupe el
lloc que li correspon com a veritat fonamental a l’hora de generar postura entre la ciutadania. Es
refugien en l’ambigüitat perquè volen ocultar la realitat dels més de 800 salvatges que maten6
cada any al País Valencià perquè són utilitzats als bous al carrer. Són molts més dels que maten
a les places de tortures valencianes.
Altre gran exemple de l’argumentació taurina arriba al voltant del bou embolat, que acaba
justificat amb l’argument més especista del món: el bou “no té un estat racional” que li permeta
arribar a prendre consciència del patiment. Ens diuen que cap bou pateix lesions que es puguen
atribuir directament a aquesta pràctica i que tots tornen com si res haguera passat a les
Article 5, “Bous salvatges”, punt 4.5
Animalisme CAT, Jesús Frare, 800 salvatges 800 (animals que maten cada any als bous al carrer), http://6
animalismecat.blogspot.com.es/2016/11/800-salvatges-800-animals-que-maten.html
A la xerrada, afirmaren que només podem utilitzar imatges de fora del País Valencià per a cercar el patiment del bou.

4. de4 4
ramaderies. Després, però, ens expliquen que ha d’estar com a mínim un dia apartats de la resta
per a que es recuperen (sic) i puguen fer front a les baralles de bous, causa de “molts
soterraments” a l’any ja que, segons explica tot un veterinari, opera “l’efecte mascle” d’uns
animals seleccionats per a atacar, per a envestir.
Aquesta explicació, culminada amb eixe genial “efecte mascle”, és molt interessant. Sorgí d’una
taula d’homes que parlaven majoritàriament a homes, que s’emocionaven parlant de coses com
la bravura i les baralles de mascles, i que en les femelles es convertien per art de màgia en
“virginitats” arrencades. Tal vegada, l’efecte mascle siga el que porta a defensar i a justificar el
patiment d’animals simplement per diversió. Tal vegada, que el moviment animalista siga
majoritàriament de dones el lliura d’eixe efecte mascle per a deixar pas a l’empatia, el respecte, el
seny, la Justícia.
El propi discurs taurí és com un bou tancat per les barreres de l’evidència i conduït als corrals de
l’explotació animal. Sedeño és absolutament clar amb això: parlem d’animals de producció, de
renda, no de mascotes. Tenen el seu estrès, però és el que exigeix la producció a la que estan
destinats. De la mateixa manera, una vaca lletera suporta l’estrès que suposa haver de “donar”
30 litres de llet al dia. Ens fa una magnífica definició del concepte de “benestar animal”, que és
quelcom que s’aplica a tots aquells aspectes QUE NO AFECTEN A LA PRODUCCIÓ.
És, senzillament, la seua justificació pels maltractaments, els confinaments, les matances i, en
definitiva, per a l’explotació animal. Les seues paraules són el millor argument animalista.
Per cert: a la “catedral del bou” guanyà el no als linxaments. Per molt poquet, però guanyà.
Aquesta cremada a l’esquena, no ha de tindre tractament veterinari?