Usabilitat

763 views
879 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
763
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
531
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Usabilitat

  1. 1. Usabilitat al disseny interactiuMariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius. @CAVUB
  2. 2. principis de disseny interactiu
  3. 3. usabilitat en la interaccióLa interacció, entre els usuaris i els sistemes, com a finalitat o com a mitjà per a lainteracció amb altres usuaris, és lobjectiu de qualsevol disseny en pantalla.
  4. 4. usabilitat en la interaccióEl concepte d’USABILITAT correspon al grau en el qual unproducte pot ser utilitzat per un grup dusuaris específics perassolir certes fites definides amb efectivitat, eficiència, isatisfacció, en un context dús concret.
  5. 5. principis de disseny interactiuUsabilitat en la interaccióAccessibilitatControlFeedbackIndulgència i errorsLlei de Fitts
  6. 6. usabilitat en la interaccióAccessibilitat:
  7. 7. usabilitat en la interaccióAccessibilitat: Els objectes, els espais i els documents shan de dissenyar de forma quepuguin ser utilitzats, sense cap modificació pel major nombre possible de persones.El World Wide Web Consortium(W3C), és un consorci internacionaldirigit per Tim Berners-Lee quet re b a l l a p e r a d e s e nvo l u p a restàndards web.Té la comissió de la W3C WebAccessibility Initiative (WAI)El treball destandardització i publicació de pautes i normes que porta a terme el W3Cse centra específicament en requeriments tecnològics de processos i produccióinformàtica.
  8. 8. usabilitat en la interaccióEl concepte daccessibilitat quan ens referim a Internet, té el significat duniversalitzacióde la web, i ha de tenir en compte diferents capacitats.Teòricament vol assegurar un accés equitatiu i promoure la igualtat doportunitatsdavant els mitjans de comunicació on-line.
  9. 9. usabilitat en la interaccióEls components essencials per a laccessibilitat web, segons la WAI han de sertreballats conjuntament i es defineixen en:· continguts,· navegadors web,· tecnologia dassistència,· eines dautor,· i eines davaluació.· usuaris i desenvolupadors
  10. 10. usabilitat en la interaccióTreballar la idea d’accessibilitat des de les pautes de la WAI, implica conèixer a fonsels documents de treball i seguir la normativa, les WCAG.
  11. 11. usabilitat en la interaccióPerò més enllà de la normativa internacional i l’estandardització de la web, la ideaclau de laccessibilitat planteja que els dissenys han de ser utilitzables per diferentspersones amb diferents capacitats sense haver de ser adaptats.En definitiva que qualsevol persona pugui percebre, veure, entendre, navegar,interactuar amb una web.
  12. 12. usabilitat en la interaccióLa W3C defineix quatre característiques de laccessibilitat:· La perceptibilitat, qualitat dun disseny que permet que tothom el percebiindependentment de les capacitats de cadascú.Cal presentar la informació ambmètodes de codificació redundants(textuals, alhora icònics i alhorat à c t i l s ) , p r o p o r c i o n a rcompatibilitat amb les tecnologiessensorials dajuda (per exemplecodis ALT per a les imatges de laweb), i ubicar els controls i lainformació de forma que elspuguin percebre clarament tots elsusuaris.
  13. 13. usabilitat en la interacció· Loperativitat, sassoleix quan qualsevol persona, independent de les sevescapacitats, pot operar i utilitzar el disseny realitzat.C a l m i n i m i t z a r l e s a c c i o n srepetitives i les accions querequereixen dun manteniment dunacte físic (com prémer el botó delratolí durant molta estona o haverde realitzar accions de drag anddrop de llarga trajectòria per a lapantalla); facilitar lús de controlsmitjançant bones adequacions, iubicar els controls i la informació deforma que els puguin utilitzar totsels usuaris.
  14. 14. usabilitat en la interacció· La simplicitat sassoleix quan tothom pot entendre i utilitzar el disseny, ambindependència de la seva experiència, el seu coneixement previ, el seu nivell educatiu,etc.Cal eliminar les complexitats innecessàries; codificar i etiquetar de forma clara elscontrols i les formes de funcionament; utilitzar la revelació progressiva dinformació demanera que es presenta cada cop només aquella informació rellevant; proporcionarincitacions i reaccions clares per a totes les accions; i garantir que els nivells de lecturaarribin a un ample ventall de població amb diferents nivells.
  15. 15. usabilitat en la interacció· La indulgència saconsegueix quan els dissenys minimitzen laparició derrors i lesseves conseqüències.Cal un ús de bones adequacions i limitacions que evitin errors; ús de confirmacions iavisos per reduir laparició derrors; inclusió daccions reversibles per evitar lesconseqüències dels errors.
  16. 16. usabilitat en la interaccióLa situació dels dissenyadors i productors web davant la WAI és altament crítica:· les normatives i el software no poden controlar totes les discapacitats de tots elsusuaris, cal una revissió humana· les normes s’han d’establir per persones amb discapacitat i no per “experts” enaccessibilitat”· l’actualització de les WCAG no s’ha fet fins ara després de 10 anys (1999 v1.0)· No faciliten l’accés als usuaris el mitjà es converteix en la finalitat: validar
  17. 17. usabilitat en la interaccióHenrik Olsen, 2004, a:"Accessibility humanized. A user centred approach to web accessibility",demostrava clarament com les normatives de disseny i les anàlisis heurístiques referentsa laccessibilitat no estan lligades en realitat a les percepcions dels discapacitats.experiment: mostrar una mateixa web interactiva a un invident i aun expert en accessibilitat i demanar un anàlisi.L’expert va trobar 14 errors d’accessibilitatL’invident va tenir una experiència molt positiva però va detectaralguns problemes, cap dels quals havia estat percebut perl’expert.
  18. 18. usabilitat en la interaccióalbinoblacksheep.com
  19. 19. usabilitat en la interaccióControl
  20. 20. usabilitat en la interaccióControl: El control que els usuaris poden tenir sobre el sistema ha destar dissenyat enrelació amb leficàcia del sistema i lexperiència dels usuaris sobre aquest sistema.Els usuaris poden controlar les accions que realitzen en un sistema?El disseny determina quin grau de control té el sistema i quin grau de control té lusuarisobre ell.
  21. 21. usabilitat en la interaccióCard, Moran i Newell (1983) i Raskin (2000): els usuaris principiants es mouen milloramb una quantitat reduïda de possibilitat de control sobre un sistema, però a mida quevan aprenent també van demandant més opcions i més possibilitats de control sobreaquestes opcions.
  22. 22. usabilitat en la interaccióFeedback
  23. 23. usabilitat en la interaccióFeedback: Lacció de lusuari té unes conseqüències al sistema..., i a la inversa.El feedback, en interacció és el retorn del sistema vers lusuari quan aquest realitzaalguna acció, però també es considera la reacció de lusuari vers un sistema.Una acció implica una resposta que torna a una nova acció. Es crea un bucle, unaretroalimentació.N o r m a n ( 2 0 0 2 ) , e lfeedback és la indicaciódel sistema perquè lusuarisàpiga que sha produïtuna resposta a la sevaacció, atès que daltramanera no sabria si hafuncionat la seva acció.
  24. 24. usabilitat en la interaccióNorman (2002), el feedback és la indicació del sistema perquè lusuari sàpiga quesha produït una resposta a la seva acció, atès que daltra manera no sabria si hafuncionat la seva acció.
  25. 25. usabilitat en la interaccióCompte amb l’eficàcia dels sistemes de feedback:· Nous cascs de futbol americà· Interactius Horacio Elena· Alumnes d’infantil del Projecte GrimmLa "corba de feedback", exposa que tota acció crea una reacció equivalent i oposada.
  26. 26. usabilitat en la interacció
  27. 27. usabilitat en la interaccióEn entorns orientats a la formació el feedback pot esdevenir en la seva forma unamotivació i/o una orientació vers el propi aprenentatge. Kemp i Smellie (1989).
  28. 28. usabilitat en la interaccióIndulgència i errors
  29. 29. usabilitat en la interaccióIndulgència i errors: Els dissenys han dajudar a evitar errors i minimitzar lesconseqüències negatives quan aquests succeeixen.
  30. 30. usabilitat en la interaccióSi per una acció o per lomissió duna acció es provoca un resultat no desitjat en unsistema interactiu ens trobem davant un problema per a lusuari. Sovint el que esconsidera un error humà ve produït per un problema de disseny del sistema.
  31. 31. usabilitat en la interaccióDavant de tots els principis de disseny que hem vist ara podríem descobrir problemesde disseny que indueixen a errors.
  32. 32. usabilitat en la interaccióTècniques per evitar errors en disseny interactiu i d’usabilitat:· Bones adequacions físiques, visuals dun sistema. (= Poka Yoke)· Accions reversibles. Si una acció es pot desfer no hauria de suposar mai untemps extra amb un avís que pot induir a lerror per obvietat.· Confirmació. També sanomena principi de verificació o funció forçada, sutilitzaquan cal realitzar accions importants que cal verificar.
  33. 33. usabilitat en la interaccióQuan les conseqüències no són importants o quan les accions són reversibles, no calenels sistemes de confirmació.Perquè les confirmacions, ralentitzen les tasques i per tant cal reservar-les per accionsmolt importants o que siguin irreversibles.
  34. 34. usabilitat en la interacció· Advertències, senyals, missatges que indiquen perills o criden latenció delusuari davant possibles accions.· Ajudes, sistemes de suport, tutorials, instruccions dús, documentacions quancalgui per evitar errors o superar-los, ... en situacions dinteractivitat méscomplexes.
  35. 35. usabilitat en la interaccióLlei de Fitts
  36. 36. usabilitat en la interaccióLlei de Fitts: El temps necessari per desplaçar-se fins a un objectiu ve donat per unafunció entre la mida de lobjectiu i la seva distància.Té implicacions clau en ergonomia atès que prediu el temps necessari per moure’s desduna posició inicial fins una zona de destí final, i sutilitza per modelar lacte dapuntari prémer en el món real amb una mà o un dit o en un ordinador amb un ratolí, untrackpad o un llapis òptic.
  37. 37. usabilitat en la interaccióEl 1954 Paul M. Fitts, va publicar larticle "The Information Capacity of the HumanMotor System in Controlling Amplitude of Movement" on va provar empíricamentque el temps requerit per arribar a polsar un objectiu depèn duna relaciólogarítmica entre la seva superfície i la distància a la que es troba.
  38. 38. usabilitat en la interaccióAlguns exemples evidents de laplicació de la llei de Fitts són la mida de les tecles deles calculadores de les taules de despatx o botigues, o la distància entre els botons deOK i CANCEL en una pantalla dordinador.«Segons la Llei de Fitts, quan més petit i més allunyat està un objectiu, méstemps es triga a aconseguir adoptar una posició de descans sobre aquestobjectiu. A més, quan més ràpid és el moviment necessari i menor éslobjectiu, més gran és la probabilitat derror degut a un equilibri entrevelocitat i precisió». (Butler, Holden & Lidwell, 2005)
  39. 39. usabilitat en la interaccióEn la dècada dels noranta als EUA es van registrar nombrosos casos dacceleració involuntàriadels conductors que seien al volant del Jeep Cherokee de la casa Chrisler. Els pedals de freacostumen a estar situats a la dreta de la línia central del volant, però la gran mida del sistemade transmissió del Cherokee va obligar a desplaçar la posició dels pedals una mica més cap alesquerra del que és normal.Això va provocar un augmentde la distància entre la posiciódel peu i el pedal de fre.Daquesta manera es va produiru n f e n o m e n , e n t re m o l t sc o n d u c t o r s , q u e s o v i n ttrepitjaven l’accelerador quanen realitat volien trepitjar el fre.
  40. 40. usabilitat en la interaccióEls moviments directes que es poden calcular amb la Llei de Fitts consisteixen en unaacció ràpida i prolongada cap a un objectiu (és el que anomenem moviment balístic)seguida de moviments que permeten lajustament fins a una posició de descans sobrelobjectiu assolit (són els moviments de cerca).En un disseny de pantalla es pot disminuir el nombre derrors i per tant millorar lausabilitat dun disseny si es té en compte la Llei de Fitts.Per exemple quan busquemun element en un llarg menúo llista.
  41. 41. usabilitat en la interaccióLa Llei de Fitts va ser aplicada per primer cop a la HCI per Card, English i Burr el1978, els quals van utilitzar líndex de rendiment (IP= index of performance), percomparar quatre dispositius diferents dentrada en un ordinador alhora de seleccionartext, quedant el ratolí en primer lloc amb un 80% de variació en el temps de movimentobservat en les equacions de regressió.Això va portara a la Xerox a decidir-se perincorporar el ratolí en tots els seus equips, i ésper aquesta raó que tots els ordinadorspersonals van tenir un ratolí com a dispositiudentrada i no un joystick.
  42. 42. usabilitat en la interaccióInteressant veure la interactivitat de la “Fitts Law Interactive Demostration” de Wicharyfww.few.vu.nl
  43. 43. usabilitat en la interaccióLa llei de Fitts pot ser un model, per calcular les accions de point-and-click (apuntar iprémer), i drag-and-drop (arrossegar i deixar anar) que es realitzen sobre el cursorduna pantalla.Conseqüències clau que es poden aplicar en el disseny dinterfícies:· Les accions que es fan més sovint necessiten de botons o zones actives grans ievidents.· Les accions que es fan més sovint necessiten de botons o zones actives queestiguin situades més a prop de la zona en la que es mou més comunament elcursor.· Els espais límit de la pantalla, dalt, a baix, esquerra, dreta, i les cantonades, hande ser utilitzats al màxim possible, perquè el seu límit permet un movimentdajustament més ràpid.· És important que els botons no tinguin mai píxels no clicables al seu voltant, és adir, que les zones actives corresponguin a la superfície total dels botons o enllaços(i no només al text o icona del botó).
  44. 44. usabilitat en la interacciómida dels botons(depèn de l’objectiu i el context)
  45. 45. usabilitat en la interaccióamplitud de zona activa o clicable
  46. 46. usabilitat en la interacció
  47. 47. usabilitat en la interacciódistancia entre objectius
  48. 48. usabilitat en la interacciódistancia entre objectius
  49. 49. usabilitat en la interacciópie menus
  50. 50. usabilitat en la interacciófinals i cantonades en la disposició d’elements que necessiten un temps ràpid o unacerca ràpida
  51. 51. usabilitat en la interaccióDes dels seus inicis lesinterficies del MAC OStenen en compte la lleide Fitts en la disposicióde menús.
  52. 52. usabilitat en la interaccióNi en la seva darreraversió, les interficies delWindows té en comptela llei de Fitts en ladisposició de menús.Des dels seus inicis lesinterficies del MAC OStenen en compte la lleide Fitts en la disposicióde menús.
  53. 53. usabilitat en la interaccióLa llei de Fitts és un dels principis que té més implicacions en les accions que realitzaun usuari amb un ratolí, tableta gràfica, trackpad, ... en pantalla i afecta explícitamenta la rapidesa de les accions i a la minimització dels errors.
  54. 54. simplicitat en la interaccióthibaud.be
  55. 55. simplicitat en la interaccióvisuall.be
  56. 56. simplicitat en la interacciósectionseven.com
  57. 57. simplicitat en la interaccióexit10.com
  58. 58. usabilitat en la interaccióAccessibilitat: Els objectes, els espais i els documents shan de dissenyar de forma quepuguin ser utilitzats, sense cap modificació pel major nombre possible de persones.Control: El control que els usuaris poden tenir sobre el sistema ha destar dissenyat enrelació amb leficàcia del sistema i lexperiència dels usuaris sobre aquest sistema.Feedback: Lacció de lusuari té unes conseqüències al sistema..., i a la inversa.Indulgència i errors: Els dissenys han dajudar a evitar errors i minimitzar lesconseqüències negatives quan aquests succeeixen.Llei de Fitts: El temps necessari per desplaçar-se fins a un objectiu ve donat per unafunció entre la mida de lobjectiu i la seva distància.
  59. 59. principis de disseny interactiuLEER NO MATACañada, J. (2004, 4 de febrer), «Dando “palos de ciego” con la accesibilidad». Des dehttp://www.terremoto.net/x/archivos/000076.htmlCard, S. & Moran, T. (1988), «User Technology: From Pointing to Pondering», dins Goldberg,A. (ed.), A History of Personal Workstations. Massachusetts: Addison-Wesley.Dürsteler, J. C. (2003), «El control de la interacción». Infovis, 145. Des dehttp://www.infovis.netNorman, D. A. (2010), Living with complexity. Cambridge, MA: MIT Press (http://jnd.org/books.html).Raskin, J. (2000), The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems.Massachusetts: Addison-Wesley.Tognazzini, B. (2003), «First Principles of Interaction Design». Asktog. Des dehttp://www.asktog.com/basics/firstPrinciples.htm
  60. 60. Mariona Grané.Laboratori de Mitjans Interactius www.lmi.ub.es

×