7. estètica
Mukarosky (1975), la bellesa no està només en aquell que la percep sinó que és una
qualitat d'un objecte o d'una obra, té una funció comunicativa, i manté el lligam entre
l'autor, el receptor i la comunitat o l'entorn que l'interpreta, mira, utilitza..., etc.
8. La funció estètica, per Mukarosky, és important en tota activitat humana perquè ...
apropa o allunya fets o objectes,
destaca o amaga,
mostra o invisibilitza,
reforça altres funcions d'una imatge o objecte,
i s'integra en el procés d'adquisició dels nostres referents.
estètica
10. estètica
«Les relacions personals i positives amb un disseny provoquen
sentiments d'estima, lleialtat i paciència, factors significatius en la
utilitat a llarg termini i en l'èxit global d'un disseny.
Aquestes relacions positives tenen implicacions pel que fa referència
a l'eficàcia de les interaccions entre les persones i els dissenys. Les
relacions positives amb un disseny funcionen en una interacció que
ajuda a catalitzar el pensament creatiu i la resolució de problemes.
Pel contrari, les relacions negatives provoquen una interacció que
estreny el pensament i paralitza la creativitat. Això resulta
especialment rellevant en entorns estressants, atès que l'estrès
augmenta la fatiga i redueix el rendiment cognitiu».
(Butler, Holden & Lidwell, 2005)
13. estètica
Dos estudis claus de relació de la bellesa amb la usabilitat.
Kurosu i Kashimura, Apparent Usability vs. Inherent Usability, (1995)
Bellesa i usabilitat dels caixers automàtics de Tokio
La percepció d’usabilitat d’un sistema que tenen els usuaris és millor
amb la usabilitat aparent i no real que amb la real (inherent) però
estèticament pitjor.
Tractinsky (1997)
va repetir l'experiment adaptat als caixer al seu entorn d'Israel
Contra tot pronòstic els resultats que va obtenir a Israel al 1997 van
resultar ser encara més determinants que al Japó.
14. estètica
«les emocions canvien la forma en què la ment humana resol els problemes: el sistema
emocional és capaç de canviar la modalitat operativa del sistema cognitiu».
(Norman, 2004).
16. estètica
Mentres que Norman (2004) inclou l'efecte
de l'estètica en el marc de les emocions; ...
els experts en HCI i GUI que treballen des
del camp del disseny, plantegen l'estètica
com un ítem essencial en les característiques
d'una interfície que promogui una positiva
experiència d'usuari.
17. estètica
La bellesa té significatives implicacions en l'acceptació, l'ús i els resultats d'un disseny.
38. estètica
La bellesa es crea en el domini de les regles del disseny que anem desgranant, en la
simetria de les formes, l'equilibri, la composició, l'alineació dels elements, el color, els
textos coordinats amb el disseny, les agrupacions, les adequacions, ... etc.
41. estètica
Les 3F: form follows function.
Descripció de la bellesa o condició per assolir-la ???
«Un objecte seria bell si, per
un costat, es manifestés en ell
algun tipus de bellesa de la
intel·ligència i, per un altre,
si l'ús al que ha de servir fos
perfectament i clarament
expressat en el seu senyal, i
els materials amb els que
estigués fet fossin adequats
pel seu ús». Plató, (350 ac)
42. estètica
Perquè el disseny visual d'una interfície, en el nostre cas, el disseny d'una interfície
web, influeix directament en com la utilitzem, per navegar, per informar-nos per
interactuar, etc.
43.
44. estètica
La forma segueix a la funció s’adopta per als objectes i no per a les seves
representacions visuals,
... però la percepció de les funcions sobre les seves imatges és real, ... per exemple un
gràfic d’un botó no es pot pressionar però els usuaris saben que aquesta és la seva
funció i li atribueixen.
46. estètica
L'escala i les proporcions són aspectes clau en les representacions visuals.
El concepte que hi ha darrere de tota
escala és la creença que uns nombres
ordenats representen millor alguns fets
naturals, i poden ser reproduïts en
disseny.
Amb aquesta idea s'han anat creat
moltíssimes escales en la vida
q u o t i d i a n a ( m ú s i c a , c o l o r ,
temperatura...).
47. estètica
El punt i la línia, considerats en disseny l'inici de tot, utilitzen aquesta proporció per
relacionar-se i crear formes, és el nupero Phi (= ø=1,6180339…), que és el número al
qual tendeix la divisió entre dos números qualsevols de la sèrie de Fibonanci.
El punt en moure’s es transforma
en línia que té un ritme que es va
repetint fins a cargolar-se en
punts concrets del recorregut,
formant un cargol.
48. estètica
Aquestes proporcions es troben arreu a la natura (animals i vegetals) i l'home s'ha
encarregat de traslladar-ho en les seves creacions de disseny al llarg de la humanitat.
49. estètica
La secció àuria és la proporció entre dos segments, de forma
que el més petit (bc) és al més gran (ab), el que el més gran
(ab) és gairebé la suma dels dos segments (ac).
50. estètica
A "Le Modulor"
Le Corbusier (1950)
recupera la idea de les
proporcions, en el seu
cas aplicada a l'home i
l'arquitectura.
52. estètica
En entorns webs les regles àuries s’apliquen per a la composició de pantalla inicial o
global de tot el site per realçar la percepció de qualitat estètica.
Es fa a partir de la diagramació en graelles.
esquema de grids
de la wikipedia
53. estètica
En les guies GUI per al disseny d’apps pels
dispositius mòbils amb sistema IOS
l’organització visual a partir de les
proporcions àuries és una constant.
62. estètica
Retorn a les idees de Dondis sobre la composició de la pantalla.
«La simetria sempre s'ha associat a la bellesa», (Butler et altri, 2005)
63. estètica
Un disseny simètric suggereix estabilitat, equilibri, qualitat estètica, ordre, regularitat,
centralització, repetició, etc.
Per al disseny de la informació en pantalla aquestes qualitats són un suport per a
l'usuari, la seva orientació, la navegació entre les dades i la satisfacció en
l’experiència web.
72. estètica
Estètica i emocions: la bellesa importa.
L'efecte de l'estètica: les coses boniques funcionen millor.
La forma i la funció: la forma segueix a la funció.
Secció àuria: Proporció entre els elements d'una forma d'aproximadament 0,618.
Simetria: Equivalència visual entre els elements d'una forma.
73. principis de disseny interactiu
LEER NO MATA
Alberich, J. (2003). En trànsit 7.0. Apunts per a una estètica dels entorns digitals.
Artnodes, nº2. Recuperat el 12 de juny de 2006, de http://www.uoc.edu/
artnodes/cat/art/jalberich1002/jalberich1002.html
Butler, J; Holden, K & Lidwell, W. (2005). Principios universales de diseño.
Barcelona: Blume.
Heller, D. (2005). Aesthetics and Interaction Design - Some Preliminary Thoughts.
[Online version]. Interactions, XII,5, 48-50. ACM.
Norman, D.A (2004). El diseño emocional. Por qué nos gustan (o no) los objetos
cotidianos. Barcelona: Paidós.
Tractinsky,N. (2004.) A few notes on the study of beauty. [Online version]. HCI,
Human-Computer Interaction, v.19 n.4, p.351-357, December 2004.
